Presentació
En aquest material treballareu tots els aspectes relacionats amb l’expressió i la comunicació amb els infants de 0 a 6 anys i el desenvolupament dels diferents llenguatges.
Expressar-se i comunicar-se és un fet natural i espontani. Ho és a la força perquè els homes i les dones som éssers socials per naturalesa, i els infants també. Si no expresséssim com ens sentim, si no féssim arribar els nostres sentiments i pensaments a les altres persones difícilment sobreviuríem. Petits i grans depenem dels altres per ser qui som perquè és justament a través de la comunicació amb l’entorn que ens percebem i ens diferenciem; si es tracta d’infants el tema de la supervivència és encara més definitiu.
Tradicionalment, l’escola ha estat una eina transmissora de coneixements, educadora de la “racionalitat” de l’infant. Certament, aquesta és una tasca important però oblida la globalitat de la persona, oblida que les persones som més que una acumulació de coneixements. L’educació no pot segmentar l’individu i és bo que atengui els infants des de la perspectiva de persones. Permetent i provocant l’expressió de l’infant estem ajudant a la percepció i acceptació de si mateix i dels altres, estem col·laborant en la formació d’individus més sans i més responsables.
Les escoles i els centres de lleure han de ser espais de formació, d’educació i de joc, i el vehicle per aconseguir-ho és la comunicació. Tots els continguts que s’hi treballen -els de fets i conceptes, els de procediments i els d’actituds, valors i normes- estan vehiculitzats a través dels diversos llenguatges. Cal, doncs, que prenguem consciència del valor dels llenguatges més enllà del seu aprenentatge “escolar”.
La pràctica del dibuix, de l’expressió corporal, de la dansa, de la cançó, del moviment i domini de l’espai i dels objectes i fins i tot la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació tenen un doble valor: d’una banda, el seu domini són objectius a l’educació de l’infant i, d’altra banda, són també recursos per a l’autoconeixement i el coneixement dels altres i la manera de viure de tots plegats. Els llenguatges són eines per a l’observació del desenvolupament dels infants, eines per a la transmissió de sabers, i eines de relació i de joc. Cal, doncs, que en preveiem la importància.
Molts dels continguts dels Cicle Formatiu d’Educació infantil fan referència al desenvolupament de l’infant des d’una perspectiva o des d’una altra. Des del vessant motòric no cal dir que l’expressió corporal és molt important, com també des del vessant cognitiu; des del vessant socioafectiu expressar-se i comunicar-se és de vital importància; des del vessant didàctic, l’expressió i la comunicació és l’eix vertebrador dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals; des del vessant assistencial el mateix; des del vessant del joc, la mateixa expressió té un vessant lúdic i és transportadora d’informació tant individualment com grupalment; des del vessant de l’autonomia personal i la salut, la comunicació és imprescindible perquè és la interrelació adequada amb els infants la que els atorga la seguretat per ser autònoms i saludables i tenir la seguretat de ser estimat; i no cal dir que des del vessant de la dinàmica de grups, res no és possible si els que pertanyen al grup no expressen el que senten i pensen.
En la unitat “Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i l’expressió verbal” emmarcarem el valor de la comunicació i com afecta la construcció de la personalitat i la pertinença al grup d’iguals. Us presetnarem l’evolució del llenguatge verbal, els diferents recursos per estimular-lo i avaluar-lo. Entrarem en aspectes tant concrets com la literatura infantil i els contes com a vehicle de comunicació i expressió. En aquesta mateixa unitat veurem els aspectes de l’expressió i la comunicació en els infants amb necessitats educatives específiques i com atendre aquesta diversitat.
En la unitat “Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i l’expressió rítmic-musical” entrarem a veure els conceptes musicals des del punt de vista d’entendre la música com un llenguatge important per treballar la individualitat i la pertinença al grup i com a eix transversal per a la formació, l’educació i el gaudi a través de les cançons, la dansa i les audicions. També enfocarem l’avaluació com a eina especifica que ens aporta informació sobre el desenvolupament de la comunicació i expressió musicals.
En la unitat que fa referència a “Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i l’expressió lògic matemàtica” parlarem del llenguatge lògic matemàtic, quines són les seves característiques i com és sempre present a les en molts altres continguts i en les nostres vides sense ser-ne plenament conscients. Enfocarem també com avaluar aquest llenguatge per tal q d’obtenir informació sobre com l’infant l’està desenvolupant i quin és l’ajut pedagògic i didàctic que podem donar.
En la unitat anomenada “Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i l’expressió gestual” veurem com la gestualització permet interpretar i transmetre estats d’ànims. Ens fixarem com ajuda a expressar matisos acompanyat sobretot del llenguatge verbal. També veurem què cal tenir en compte específicament respecte a l’avaluació.
En la unitat “Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i expressió a través de les TAC” veurem com aquests mitjans de comunicació formen part cada vegada més de l’entorn de l’infant i com es poden utilitzar per a afavorir el desenvolupament de la comunicació i expressió de la resta de llenguatges.
En la unitat “Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i l’expressió plàstica” veurem quines tècniques hi ha per treballar l’expressivitat amb tot tipus de material plàstic i com n’és d’important la creativitat. Com podem avaluar el desenvolupament d’aquest llenguatge i com podem fer propostes educatives que integrin el desenvolupament dels diferents llenguatges en l’infant.
Tots aquests llenguatges que es treballen de forma separada, es desenvolupen de manera integral. Així doncs, les propostes didàctiques també han de permetre aquesta globalització.