acomodació f Terme de Piaget per explicar la modificació d’esquemes on s’incorporen coneixements nous.
actitud f Comportament o disposició de la persona per realitzar una tasca.
activitat educativa f Conjunt d’actuacions o tasques que es realitzen per aconseguir un objectiu educatiu específic.
aeròfon m Instrument de música que emet el seu so a través del buff que s’introdueix per tocar-lo.
afàsia d’expressió f Alteració del llenguatge per la qual qui la pateix té dificultats per emetre un missatge, malgrat que no hagi perdut la capacitat d’interpretar-los, per lesió a l’àrea de Broca, àrea encarregada del vessant motòric de la parla.
afàsia de recepció f Alteració del llenguatge per la qual qui la pateix té dificultats per a interpretar un missatge, malgrat que no hagi perdut la capacitat motòrica d’articular sons, per lesió a l’àrea de Wernicke, àrea encarregada de desxifrar la informació que arriba i que es té.
aixoplugar v intr Literalment vol dir posar-se a cobert, però d’una manera més àmplia vol dir abastar, donar cabuda.
ambient m Element bàsic que facilita que els infants entrin en contacte amb el món de l’expressió plàstica. Es tracta tant de l’ambient físic com del clima que es respira i l’atmosfera que es crea a l’escola.
animisme m Tendència de l’infant a considerar els cossos o objectes del món real com a vius i intencionats. N’és un exemple clar dibuixar el Sol, la Lluna o els núvols amb cara.
antropologia f Disciplina que estudia la naturalesa humana, les característiques físiques de les persones, i la naturalesa, formes i funcions de les cultures humanes.
aparell fonador m Conjunt d’òrgans que col·laboren en l’emissió de la veu: els pulmons i la laringe, la faringe, la boca i el nas.
aprenentatge m Adquisició de la coneixença, la pràctica d’alguna cosa amb l’estudi, l’atenció.
aprenentatge funcional m aquell aprenentatge que fem i que després som capaços d’utilitzar en qualsevol situació i context diferent d’aquell en què s’ha creat.
aprenentatge significatiu m Tipus d’aprenentatge que es produeix quan som capaços de dotar de significat la nova informació que rebem, i la relacionem amb aquella altra que ja teníem.
aprenentatge vivencial m Manera d’aprendre a partir de la pròpia vivència, de l’activitat sobre l’entorn i sobre els altres.
aptitud f Capacitat per dur a terme un objectiu o operar competentment en una determinada activitat. Disposició per a la bona realització o l’exercici d’un càrrec.
aquarel·la f Pintura feta amb colors diluïts en aigua que tenen una acusada transparència. La pintura amb aquarel·les ja constituïa una tècnica habitual a l’antiguitat i durant l’edat mitjana.
art infantil f Conjunt de produccions plàstiques dels infants que neixen per la necessitat d’expressió. És un tipus d’art que deixa de banda qualsevol corrent estètic, és espontani i produeix plaer.
articulació f Producció de diferents sons produits a partir de l’aire procedent dels pulmons i amb les modificacions produïdes per la laringe, la llengua, els llavis, i les cavitats de la boca i el nas. sin pronunciació
àrea cortical f Zona externa del cervell.
àrea subcortical f Zona del cervell per sota de l’escorça cerebral.
assimilació f Terme de Piaget per explicar la incorporació de nous coneixements als esquemes ja existents.
astigmatisme m Alteració de la vista que es produeix quan els dos ulls no capten les imatges de la mateixa manera, es reprodueixen dues imatges sobre la retina en lloc d’una, i el resultat és una visió borrosa.
atenció a la diversitat f Acció educativa que parteix de les necessitats educatives de cada infant, i que compensa les desigualtats mitjançant recursos materials i afectius que li permetin gaudir d’una vida plena, normalitzada i integrada.
autoeducació f Educació guiada per un mateix.
avaluació f És un instrument de control del procés educatiu, que permet realitzar judicis de valor respecte de l’adequació de l’ensenyament a les característiques de l’infant, de la seva situació inicial i del grau d’encert, o no, del seu recorregut i del resultat final. Per complir les seves funcions hi ha d’haver una avaluació inicial i una avaluació formativa.
avaluació formativa f Avaluació per conèixer el procés d’intervenció a fi de proporcionar a l’infant l’ajut assistencial i educatiu més adequat a les necessitats de cada moment.
avaluació final f Avaluació que ha de permetre determinar si s’han aconseguit o no, i fins a quin punt, els objectius educatius.
avaluació inicial f Avaluació que permet determinar el punt de partença del context i de l’infant. Aquesta informació ha de facilitar la planificació de la intervenció socioeducativa..
baby talk f Vegeu parla maternal.
balbuceig m Activitat basada en l’emissió de sons amb el simple objectiu de divertir-se.
bilateralitat f Que es refereix alhora als dos costats.
capacitat f Possibilitat de desenvolupar una activitat o de portar-la a terme fins al final.
capacitat professional f Conjunt de coneixements, destreses i actituds necessàries per a exercir una determinada professió.
capgros m Primer dibuix reconegut del/ de la nen/a que normalment és la figura humana, que la dibuixa amb un cercle, com a cap, amb ulls, nas i boca, i dues línies verticals que representen les cames.
càstig m Conseqüència desagradable d’una acció que fa que una conducta tingui menys probabilitats de repetir-se voluntàriament.
centració f Aspecte de la percepció que implica valorar un sol aspecte d’allò que s’observa.
cicle m Període temporal que forma part del sistema educatiu en què s’organitza el procés d’ensenyament-aprenentatge. A Catalunya els cicles són períodes de dos anys.
clima laboral m Conglomerat d’actituds i conductes que caracteritzen la vida en l’organització. S’origina i es desenvolupa en les interaccions entre els companys i l’entorn. Cada membre del grup percep i descriu el clima en funció de les pròpies percepcions.
cinèsica f Ciència que estudia la relació del moviments del cos amb intencions comunicatives.
còclea f Cavitat de l’orella interna que té forma de cargol; està plena de líquid i d’uns cilis que capten el moviment produït per la vibració del ossets quan reben un so; aquest moviment activa els terminals nerviosos corresponents que transportaran la informació al cervell.
coeducació f Preferentment, educació conjunta dels nens i nenes dins el mateix context i les estratègies d’intervenció educativa que cerquen assolir la igualtat de gènere. També s’ha emprat amb relació a altres diferències (com per exemple, l’educació conjunta d’infants de classes socials diferents).
cognició f Activitat de la ment, com ho és el pensament, el record, la percepció o la generalització.
color m Es percep gràcies a l’existència de llum; sense ella, no es veurien els colors. Quan un objecte absorbeix la major part de rajos lluminosos i els retorna a l’observador direm que l’objecte té un color determinat.
color primari m Qualsevol dels colors groc, blau cian i magenta.
color secundari m Color que s’obté de la barreja dels colors primaris per parelles: el verd (groc i blau), el vermell (groc i carmí), el violeta (carmí i blau). A partir d’aquests grups de colors es poden obtenir una enorme quantitat de tons.
color terciari m Color que s’obté en barrejar els colors primaris amb els secundaris.
collage f Tècnica artística que consisteix a ajuntar i encolar sobre un suport fragments de materials heterogenis com retalls de diari, teixits, etc.
competència professional f Conjunt de capacitats professionals adquirides mitjançant la formació o l’exercici i l’experiència, que permeten realitzar l’activitat ajustada a una determinada feina. És la capacitat per a realitzar els rols i les situacions d’aquest tipus de feina, amb els nivells propis d’aquesta.
comprensió f Acció d’extreure el sentit del missatge tal com ha estat previst per l’emissor. Implica el coneixement de les paraules del vocabulari i un cert nombre de regles a l’hora de construir els enunciats.
coneixement m Acumulació d’informació assimilada que té un individu. Pertany a la vida psíquica, i és de caràcter representatiu objectiu. Es pot referir a aspectes sensitius o intel·lectuals.
connexió neuronal f Manera en què les cèl·lules nervioses, anomenades neurones, configuren una xarxa i s’intercanvien la informació les unes amb les altres.
context m Conjunt de circumstàncies, condicions naturals, socials i culturals que envolten les persones, o en les quals se situa un fet, una situació, una institució social.
contingut m Allò que expressa què es pretén ensenyar i, per tant, marca allò que l’infant ha d’aprendre. Hi ha diferents tipus de contingut: de conceptes i fet, de procediments i d’actituds, i de valors i normes.
continu-ínua adj Sense interrupció o cessació.
conversa f Comunicació verbal entre dues o més persones en què els participants prenen la paraula alternativament i es contesten mútuament.
cooperació f Participació conjunta en una determinada obra, feina, tasca.
cordòfon m Instrument de música que emet el so quan algun mecanisme percudeix les seves cordes.
còrtex cerebral m Part externa del cervell.
creativitat f Procés que implica la generació de noves idees o conceptes. És l’acte de fer una cosa nova i la seva materialització pot adoptar, entre d’altres, forma artística, literària, científica o tècnica.
cultura f Per a l’antropologia cultural, conjunt dels elements materials i espirituals (llengua, ciències, tècniques, arts, institucions, costums i usos, pautes de comportament, etc.) que caracteritzen una societat respecte de les altres. Són totes les informacions i coneixements, idees, sentiments, creences, hàbits i actituds que les persones adquirim pel fet de ser membres d’una mateixa societat. La cultura és un fenomen historicosocial, un “gènere de vida definit propi d’un grup humà”, en paraules de Ruth Benedict; un patrimoni exclusivament humà. L’educació és un procés cultural i comunicatiu.
currículum m Conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació que guien i orienten l’acció docent, que respon a una planificació educativa.
currículum ocult m Tot allò que es transmet a l’escola de manera transversal en totes les seves activitats i que no està definit en el currículum, com ara les actituds dels educadors i educadores i les prioritats en la mateixa organització del centre.
dactilopintura f Forma més simple i espontània de pintar amb els dits. És una tècnica molt adequada per als infants atès que fa que experimentin la sensació d’anar deixant el rastre de color sobre un suport.
daltonisme m Trastorn en la discriminació dels colors, a causa d’una deficiència de cèl·lules a la retina.
deficiència f Pèrdua o alteració d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.
degoteig m Tècnica pictòrica que consisteix a deixar caure gotes de pintura sobre un suport. El tipus de pintura que s’utilitza és la témpera força líquida, d’aquesta manera es facilita que caiguin moltes gotes i es formin barreges de colors.
deontologia f Estudi referit als deures professionals, tant a les prescripcions legals que comporten els deures, com a allò que està relacionat amb la moral i ètica del professional.
descodificar v tr Interpretar el significat d’un missatge.
desenvolupament m Conjunt de processos de canvi que experimenten les persones des que neixen fins que arriben a la maduresa o edat adulta.
desenvolupament integral m Desenvolupament de totes les àrees que tenen a veure amb la persona i les seves capacitats en l’àmbit físic, cognitiu, afectiu i social.
desinhibició v tr Capacitat per aconseguir la relaxació muscular adequada a una acció. En grafomotricitat. Operació per la qual el braç i la mà aconsegueixen relaxar-se per escriure.
detecció de necessitats f Procés de recollida d’informació sobre les circumstàncies dels educands que mostrarà els recursos de què es disposa per dissenyar una intervenció socioeducativa. sin.diagnòstic inicial
didàctica f Ciència de l’educació que estudia la instrucció, és a dir, els processos d’ensenyament-aprenentatge. Gottler la va definir com la “teoria de la instrucció educativa”.
discapacitat f Limitació o impossibilitat per a fer una activitat dins dels marges considerats normals, deguda a una deficiència.
dispositiu d’adquisició del llenguatge m Segons Chomsky, capacitat humana innata que assegura l’adquisició del llenguatge en qualsevol infant exposat a la parla.
disseny curricular m Concreció gradual de les intencions educatives que es defineixen en el marc curricular i en les lleis i normatives.
docència f Acció d’ensenyar.
ecolàlia f Imitació de sons que segons Rondal anticipa el repertori de sons de la llengua materna.
educabilitat f Capacitat humana de rebre influències d’altres persones.
educació f Procés de perfeccionament humà, d’aprenentatge i de formació, de construcció de la identitat personal i de socialització, que dura tota la vida i que resulta possible per l’educabilitat pròpia de l’espècie humana.
educació formal f Educació caracteritzada per objectius intencionals i metodologia sistemàtica. Gairebé sempre és presencial, compta amb espais propis molt institucionalitzats i diferencia clarament el paper d’alumne i el de professor. En el nostre país, en l’àmbit legislatiu, es defineix com a educació reglada.
educació informal f Educació que respon a un procés educatiu no intencional. En principi, l’agent o el context educador no té l’objectiu clar d’educar. No és un procés sistemàtic ni metòdic, no hi ha una planificació ni una idea d’educar amb continuïtat al llarg del temps.
educació no formal f Educació caracteritzada per objectius intencionals i un procés sistemàtic al llarg del temps. No és necessàriament presencial, i els seus espais no són clarament definits i institucionalitzats. La metodologia d’ensenyament és oberta i interactiva, amb tècniques i estratègies pròpies. A vegades, el paper de l’educador i el de l’educand no queden clarament definits. És una educació que arriba a la població al llarg de tota la seva vida. En l’àmbit legislatiu és una educació no reglada.
educador -a m i f Persona que exerceix influència en els altres. Normalment es diu del professional que es dedica a l’educació.
educand m i f Subjecte del procés educatiu.
educativitat f Capacitat humana d’influir en els altres.
egocentrisme m Fet de no entendre que la pròpia experiència no és la mateixa que la dels altres.
electròfon m Instrument de música el so del qual és generat amb mitjans electrònics.
ensenyament f Sistema i mètode d’educar i instruir.
etapa f Període educatiu que comprèn diversos cicles.
escolta empàtica f Capacitat de posar-se al lloc de l’altre i acceptar els seus sentiments.
escorça cerebral f Part externa del cervell anomenada substància grisa del cervell; a l’escorça cerebral resideixen les funcions sensitives, motòriques, de coordinació, de pensament.
esquinçat m Tècnica que consisteix a estripar el paper amb els dits.
estímul m Allò que activa, desperta, desvetlla.
estratègia metodològica f Manera d’organitzar les accions per vehicular les decisions preses o les premisses establertes respecte a la metodologia global a utilitzar. El disseny i l’elecció de l’estratègia implica l’aportació de tècniques i eines que afavoreixin els aprenentatges dels infants.
estructura organitzativa f Estructura que marca la manera d’actuar dels professionals, la relació entre ells, la resta de serveis i els agents receptors de la intervenció; la manera de gestionar i organitzar els recursos, el temps, l’espai etc.
etapa preesquemàtica f Etapa de l’infant que comença al voltant dels quatre anys i en la qual aconsegueix moure el canell i el polze amb força autonomia. Això li permetrà realitzar dibuixos que esdevindran formes gràfiques que representaran figures reals o de ficció.
expressió grafomotriu f Conjunt de les produccions grafomotores del/ de la nen/a.
extinció f Eliminació d’una resposta per falta de reforços.
feix longitudinal superior m Grup de fibres nervioses disposades de manera paral·lela que connecta les àrees de Wernicke i de Broca, totes dues relacionades amb el llenguatge.
filantropia f Sentiment que porta als homes a ajudar els altres, amor a la humanitat, actuació desinteressada. Aplicat a l’educació es refereix al corrent pedagògic que cerca l’ajuda a les persones des dels processos formatius i les institucions educatives.sin.: filantropia pedagògica
filantropia pedagògica f Vegeu filantropia
fonologia f Part de la lingüística que estudia el valors dels sons i les llengües.
formació f Ha estat considerada la finalitat de l’educació i molt identificada amb les influències educatives intencionals. Necessita activitat i permet el desenvolupament de les potencialitats de l’ésser humà.
format m Primera forma d’interacció entre el bebè i l’adult. Es tracta de situacions estructurades i pautades que contenen rols establerts i alternatius (per exemple, el joc del cucut).
gargot m Inici d’una nova manera d’expressar-se. Es classifica en gargot no controlat, gargot controlat i gargot amb nom. Tots ells estan lligats a les etapes evolutives dels infants. / Traç produït per la mà d’un/d’una nen/a o de l’home d’una forma espontània.
global adj Total, en conjunt sense especificar-ne les parts.
globalització dels llenguatges f Els llenguatges no tenen una finalitat per si mateixos, sinó que són eines globals de creixement global de l’individu.
grafisme m Unitat gràfica que pertany al codi gràfic universal del gargot infantil.
grafomotricitat f Disciplina científica que estudia la configuració evolutiva dels signes gràfics dels infants, abans i després de l’escriptura.
habilitat f Destresa, perícia, a fer alguna cosa.
habilitat grafomotriu f Activitats que afavoreixen l’especialització dels moviments de la mà en funció de la posterior execució de grafismes i de l’escriptura.
heteroeducació f Tipus d’educació influïda i guiada per influències exteriors. Suggereix la necessitat d’intervenció educativa.
hipermetropia f Alteració de la vista que fa que la visió de prop no sigui correcta.
holofrase f Producció característica del període situat entre els 15 i 24 mesos abans de l’inici dels encuats de dues paraules i que, encara que es tracta només d’una paraula, intenta expressar el significat que correspon a un grup de paraules o a una frase en llenguatge adult.
idealisme m Corrent filosòfic que subordina al pensament tota existència, tot ésser objectiu i exterior a l’home. Oposat a realisme, aferma la creença en els valors ideals.sin.: idealisme pedagògic
idealisme pedagògic m Vegeu idealisme
idiòfon m Instrument de música que emet so per la percussió sobre la mateixa caixa.
IDH m Vegeu índex de desenvolupament humà
índex de desenvolupament humà m Índex que pondera la qualitat de vida d’un país a partir de diferents indicadors (de salut, educació i qualitat de vida), i que varia de 0 a 1. S’elabora per a contrarestar la identificació entre creixement econòmic i desenvolupament. sigla IDH
indicar v tr Advertir, aconsellar, alguna cosa.
infància f Concepte polisèmic que fa referència, entre d’altres, a un conjunt de trets psicosociobiològics d’un subjecte, a una etapa o període vital, i a un col·lectiu o grup d’edat, però també al concepte que en tenim o a les normes, valors i institucions que s’apliquen als infants, on es desenvolupa la cultura infantil.
inhibició f Capacitat per aconseguir la tensió muscular adequada a una acció. En grafomotricitat. Operació per la qual el braç i la mà aconsegueixen la tensió adequada i suficient per escriure.
instrucció f Formació intel·lectual que és el resultat educatiu del procés d’ensenyament/aprenentatge.sin.: procés E/A
integració educativa f Dret a participar del sistema educatiu ordinari independentment de les característiques de l’infant.
integració escolar f Concepte ideològic que implica l’escolarització dels infants, sempre que sigui possible en el sistema educatiu ordinari.
intenció educativa f Allò que els professionals volen ensenyar amb intenció. Està establerta pels objectius educatius i els continguts.
Intervenció preventiva f Actuació que intenta suprimir o reduir les situacions de marginació per evitar que es facin cròniques i es passi a una situació irreversible, amb el consegüent perjudici per al menor.
Intervenció socioeducativa f Actuacions per aconseguir uns canvis personals i socials que millorin la qualitat vida dels destinataris de la intervenció.
intrínsec adj Pertanyent a la natura essencial, a la constitució íntima d’una cosa. No merament aparent. Independent de tota convenció. ant. extrínsec.
joc simbòlic m Joc de “fer veure que…”. L’infant utilitza objectes per representar altres objectes no presents.
lateralitat f Capacitat d’ús dominant i preferent d’uns segments corporals per sobre dels seus simètrics, que s’observa en l’espècie humana.
llenguatge androcèntric m Llenguatge que generalitza la referència a homes i dones amb paraules pertanyents al sexe masculí (per ex.: els homes -per humanitat-, els nens -per nens i nenes-, amb la qual cosa invisibilitza les nenes i les dones.
llenguatge braille m Llenguatge perquè les persones cegues llegeixin. Està basat en el tacte i consisteix en una sèrie de puntets en relleu que segons la seva distribució a l’espai simbolitzen les diferents lletres de l’abecedari.
llindar d’audició m Nivell mínim d’un so perquè sigui audible.
llindar de dolor m Nivell en què la intensitat del so causa dolor a l’oïda.
llindar sensorial m Nivell a partir del qual es rep una sensació, en aquest cas llindar absolut; o nivell a partir del qual hom pot adonar-se de la diferència en la intensitat de l’estímul, en aquest cas llindar diferencial; o bé el nivell a partir del qual l’òrgan sensorial ja no capta l’estímul o li és dolorós a causa de la intensitat com es manifesta, en aquest cas llindar superior.
lluminositat f Intensitat lumínica d’un color (clar/fosc). Determina si el color s’acosta més al blanc o al negre i és per això que diem blau fosc o verd clar. També anomenat valor.
lòbul cerebral m Cadascuna de les parts que configuren el cervell i que vénen configurades per les seves formes més o menys sortints i pels secs que les delimiten. El cervell humà té dos lòbuls temporals, dos de parietals, un de frontal i un d’occipital.
locomoció f Possibilitat de desplaçament per l’espai en posició redreçada.
marc curricular m Definició de les intencions i les opcions educatives generals que, d’acord amb el marc normatiu o legal, es prenen segons les informacions aportades pels estudis psicològics, sociològics, epistemològics i pedagògics.
marc legal m Conjunt de normes (lleis, decrets, reials decrets, etc.) que regulen l’àmbit educatiu.
maduració f Procés pel qual la conducta i el pensament es despleguen i passen a formar part de la seva manera d’actuar, de viure i de ser.
marginació f Situació que pateixen determinades persones, com a components de grups, que provoquen determinats sentiments de pena, por, agressivitat, etc. en la societat, i que generen diferents conductes, com ajuda, evitació, persecució, rebuig, etc. La marginació s’ha definit com la falta d’integració i participació social. És una forma de rebuig social respecte a allò que és diferent i se surt de les normes. Sovint es dóna en situacions de pobresa o de falta de rendibilitat.
matís m Color en si mateix, l’atribut que ens permet diferenciar un color de l’altre i, per tant, podem designar quan un matís és verd, vermell o taronja. També anomenat to o croma.
membranòfon m Instrument de música que emet el seu so per percussió amb la mà o amb baqueta sobre la seva membrana subjecta a una caixa de ressonància.
metodologia f Eix de tot projecte que guia l’inici, el camí i l’horitzó d’una concreció educativa en el si de la intervenció socioeducativa. Respon a la pregunta de com actuar i com organitzar-se.
minusvalidesa f Situació desavantatjosa com a conseqüència d’una discapacitat.
modelatge m Activitat artística provinent de lescultura. Consisteix en la manipulació de materials tous i molt mal·leables, com el fang.
moixaina f Cançó curta que serveix per acaronar l’infant.
motivació f Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre. Que indueix a moure’s, a fer alguna cosa.
motricitat f Referent al moviment.
necessitat educativa especial f Aportació de recursos educatius i materials de forma temporal o permanent que permetin l’ajustament entre les exigències comunes o generals del medi sobre el grup al que pertany el destinatari i les seves possibilitats personals de respondre a aquestes exigències.
nivell de planificació m Seguit d’accions planificades al llarg del temps i en diferents espais, que portaran a terme diferents professionals; des dels agents responsables de planificar les polítiques socials i educatives amb un abast territorial ampli fins als responsables de la concreció d’aquesta planificació en espais més reduïts i molt més propers als agents receptors de la intervenció.
objectiu m Component primordial dels projectes que orienta i guia les intencions educatives. Normalment, els objectius responen a allò que es vol aconseguir amb una intervenció i han d’enunciar tant l’acció educativa com els resultats que es volen obtenir.
objectiu didàctic m Enunciat que determina el tipus i grau d’aprenentatge que han d’haver assolit els alumnes respecte del continguts seleccionats per
objectiu específic m Objectiu que concreta l’objectiu general. Defineix les intencions educatives per a les diferents activitats i indica què s’espera aconseguir una vegada desenvolupat el projecte.
objectiu general f Objectiu que marca les intencions globals dels projectes.
objectiu general d’etapa m Enunciat que fixa les capacitats que els alumnes han d’haver assolit en finalitzar una etapa educativa.
objectiu-iva adj Que tracta dels esdeveniments, les dades, els fenòmens, etc., amb independència de reflexions, sentiments, etc., propis de l’observació.
objectiu operatiu f Objectiu que concreta l’objectiu específic. Mesura el que s’espera aconseguir amb les diferents tasques.
objectiu referencial m Enunciat que determina el tipus i grau d’aprenentatge que han d’haver assolit els alumnes en finalitzar cada cicle.
objectiu terminal m Enunciat que determina el tipus i grau d’aprenentatge que han d’haver assolit els alumnes en finalitzar l’etapa.
observació f Acció que consisteix a controlar directament o per mitjà d’aparells, com evolucionen determinats fenòmens, la conducta dels individus, etc. Es tracta d’obtenir coneixements causals.
observació lliure f Observació que es realitza sense planificació o programació d’allò que volem observar.
observació sistemàtica f Instrument indispensable per comprendre el comportament de l’infant en el transcurs de les tasques d’aprenentatge i per modificar, si cal, els continguts d’aprenentatge. Observar consisteix a obtenir informació sobre les característiques cognitives, afectives i psicomotrius del/de la nen/a. Consisteix a mirar i escoltar.
òrgan sensorial m Part del cos especialitzada en captar cadascuna de les sensacions, com la llengua, l’orella, el nas, l’ull i la pell.
organització didàctica f Acció d’organitzar els diferents elements constitutius d’un programa o projecte per tal d’acotar totes les casuístiques o variables diferenciadores de la realitat social i arribar als objectius educatius amb èxit.
organització escolar f Ciència de l’educació que s’ocupa de l’estudi dels diferents elements de la institució escolar, de la seva estructura, funcions i interrelacions, per a assolir els objectius educatius proposats.
paper maixé m Tècnica amb paper. Es tracta d’aconseguir folrar una base o un motlle amb tires de paper i cola fins a obtenir una superfície resistent que posteriorment es pintarà.
paraula f Seqüència de sons emesos en un ordre fix i que es refereix a un objecte, a una persona, a una relació o a un esdeveniment.
paraula frase f Vegeu holofrase.
parla maternal f Manera de parlar simplificada i modificada utilitzada pels adults amb els seus bebès. en baby talk
parla telegràfica f Manera de parlar en què les expressions es limiten al contingut bàsic de les paraules. És típica dels infants en l’etapa de les dues paraules.
pedagogia f Ciència, o conjunt de ciències, que estudien l’educació i els seus processos (ensenyament-aprenentatge, formació, etc.).
pensament convergent m Pensament que es dirigeix a trobar una solució convencional, convenient i apropiada a un problema.
pensament divergent m Pensament creatiu; la destresa per descobrir respostes o solucions originals a un problema.
percepció f Acció de percebre, rebre impressions, obtenir coneixença d’alguna cosa per mitjà dels sentits.
percepció f Moment del procés cognoscitiu en què s’atorga significat a les sensacions.
pla m Primer nivell jeràrquic de la planificació i el menys concret. Marca grans línies de polítiques socials, amb un abast territorial ampli com l’europeu, estatal, autonòmic, local o adreçat a grans sectors de població.
pintura bufada f Tècnica pictòrica que consisteix a deixar caure moltes gotes de pintura sobre un paper i posteriorment bufar-les amb una canyeta. La pintura utilitzada ha d’estar força líquida.
planificació f Prevenció i decisió d’una manera organitzada, coordinada i racional, de la intervenció més adequada capaç de pal·liar una situació problemàtica.
pragmàtica f Component del llenguatge que fa referència al funcionament d’aquest en contextos socials, situacionals i comunicatius, així com a les regles que expliquen o que regulen l’ús intencional del llenguatge.
presa de decisions f Elecció d’alternatives o estratègies possibles per solventar un problema.
prescriptiu -iva adj Dit d’allò que és determinat per la normativa, i esdevé d’obligatori compliment.
programa m Sèrie d’actuacions contextualitzades per portar a terme un pla, amb objectius dissenyats per aconseguir uns fets dintre d’una realitat més reduïda que la realitat d’un pla.
programa d’estimulació precoç m Conjunt d’actuacions en l’àmbit de la prevenció, la detecció, el diagnòstic i la intervenció terapèutica, de caràcter interdisciplinari, que s’estén en un sentit ampli des del moment de la concepció fins que l’infant compleix sis anys, abastant, per tant, l’etapa prenatal, perinatal i postnatal.
programació m Acció de decidir anticipadament el que s’ha de fer, preveient un futur desitjable i assenyalant els medis per assolir-lo.
programació adaptada f Acció de planificar i dissenyar els diferents elements didàctics segons les possibilitats d’adequació dels espais, dels materials, del temps, dels professionals, etc. a les possibilitats dels infants.
projecte m Sèrie d’accions concretes dirigides a un sector de població molt reduït o a un individu i amb uns objectius específics.
pronunciació f Vegeu articulació.
protocol mf Relació detallada dels passos que s’han de seguir per aconseguir un objectiu. En aquest cas, parlem d’un text en el qual es recullen un conjunt de postulats, plans d’actuació, regles d’intervenció i seguiment , etc. que els estats signants han de regular i aplicar.
proxèmica f Ciència que estudia les distàncies apropiades per a cada cultura entre les persones per a les relacions íntimes, personals, socials i públiques.
psicologia f Ciència que estudia els processos mentals o psicològics, molt en especial els vinculats amb la conducta humana i animal. Es va desenvolupar a partir del final del segle XIX.
psicomotricitat f Activitat motriu de la persona relacionada amb les seves capacitats cognitives.
pulsació f Base del ritme que fa referència als estímuls regulars que podem reconèixer en el seu si; és allò que ens fa moure el peu o la mà quan seguim una peça musical.
pulsió f Impuls o motivació que porta a executar o a refusar un acte concret, segons la teoria psicoanalítica.
recurs m Element del l’organització didàctica imprescindible a l’hora de portar a terme qualsevol intervenció socioeducativa. Els recursos més significatius són els humans, els materials i els econòmics.
reflex m Acte o moviment involuntari, automàtic, del sistema nerviós, que és resposta inconscient a un impuls extern.
reforçament m Conseqüència d’una acció que fa més probable que la persona la repeteixi.
regalim m Tècnica pictòrica que consisteix a pressionar el pinzell sobre un paper vertical per deixar-hi caure les gotes.
registre m Eina indispensable en l’educació infantil on hi ha les dades que es van recollint i que ens informen sobre l’evolució dels infants.
regressió f Procés inconscient mitjançant el qual l’individu torna a una etapa anterior.
regulador m Símbol gràfic que posat sobre una partitura indica quan la intensitat del so va pujant i quan va baixant.
representació f Procés a través del qual un signe o un símbol presenta la realitat externa.
reserva de blancs f Tècnica pictòrica que consisteix a reservar espais en blanc amb cera abans de pintar amb pintura.
retroalimentació f Manera en què una resposta incideix en un estímul inicial, fent que aquest s’adapti a les respostes rebudes. És conegut popularment amb la paraula anglesa feedback.
ritme m Successió de sons que es van repetint d’una manera lògica i previsible, combinant la seva intensitat, la seva altura, la seva durada i el timbre dels instruments que l’emeten. / Recurrència o repetició, a intervals més o menys freqüents i irregulars, de sons o moviments.
rol m Paper a representar o tasca a realitzar per un professional en el si d’una organització empresarial.
rondalla f Narració anònima transmesa oralment, en prosa, de fets que es presenten com a imaginaris.
saturació f Grau de puresa que té un color determinat respecte del color gris. Es diu que un color té una saturació alta quan podem apreciar el color en tota la seva puresa. En canvi, diem que un color té una saturació baixa quan indica que el color s’ha “embrutat” amb gris, resultant més apagat.
semàntica f Part de la lingüística que estudia el significat de les paraules.
signe f Forma gràfica el valor de la qual pot ésser normalitzat o codificat.
senya d’identitat de la institució o centre f Variable establerta pel marc legislatiu, la ideologia educativa, la línia pedagògica, les actituds, els valors i les exigències pròpies de cada institució o centre. Equival al PEC d’una institució formal.
significat social de comunicació m Moment en què l’infant s’adona que és capaç de provocar respostes al seu entorn i atorga significat al seu propi comportament i al dels altres.
símbol m Element sensible que es pren com a signe figuratiu d’un altre per raó d’una analogia que l’enteniment percep entre ells o d’una convenció.
sinapsi f Fet i espai de transmissió d’impulsos nerviosos entre una neurona i una altra, o entre una neurona motora i el múscul.
sintaxi f Conjunt de regles que estipulen la manera en què les paraules s’han d’ordenar per formar enunciats i frases acceptables en una llengua.
sobreextensió f Procés mitjançant el qual l’infant estén el significat d’una paraula per anomenar objectes o esdeveniments que s’assemblen d’alguna manera a l’objecte original.
sobreregularització f Error temporal en l’adquisició del llenguatge en què s’apliquen les regles amb rigidesa i fa que el llenguatge sigui més regular del que és realment.
socialització m Acció d’integrar les noves generacions en la societat. L’educació la pressuposa, però no es confon amb el procés de socialització.
societat del coneixement f Nom que rep la civilització occidental que fa referència a la importància que tenen els coneixements, la informació i el pensament per a renovar la ciència, la societat i cercar el progrés de la humanitat.
soliloqui m Fet de parlar una persona sola, amb si mateixa.
tasca educativa f Nivell d’actuació molt concret. Mitjançant les tasques educatives aconseguim portar a terme les activitats.
treball en equip m Organització utilitzada pels ensenyants a l’hora de planificar l’activitat educativa, basada en l’intercanvi i la cooperació.
unitat de programació f Eina bàsica que els professionals tenen per desenvolupar la seva tasca amb els infants. Cada unitat tindrà una durada temporal necessària per assolir els objectius didàctics fixats.
xarxa de socialització f Conjunt de grups o organitzacions que formen part de la societat normalitzada i que s’influencien entre ells, com la família, l’escola, els esplais, els grup d’amics, els veïns, i que configuren una determinada cultura de la qual l’individu aprèn.
