agalàctia f Falta de llet materna.
agent de salut Cm i f Individu que directament o indirectament col·labora o participa en la millora de la salut de les persones des de qualsevol vessant d’aquesta independentment de pertànyer o no a l’àmbit sanitari.
al·lèrgia f Estat de susceptibilitat exagerada de l’organisme davant d’un agent determinat, el qual és innocu per la majoria d’individus..
alteració del creixement f Desviació tant per dalt com per baix del patró normal del creixement.
anomia f Estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus.
antigen m Qualsevol substància capaç d’induir algú a la producció d’anticossos i de reaccionar amb aquests.
antropometria f Branca de l’antropologia que estudia les mesures de les diferents parts del cos humà i determina les seves proporcions.
apatia f Manca d’interès, d’energia.
apòsit m Bena, gasa, cotó, etc., a vegades impregnats d’alguna substància medicamentosa, que hom col·loca damunt una regió malalta per tal de protegir-la i facilitar-ne el guariment.
asèpsia f Manera de prevenir les infeccions evitant o destruint els agents infecciosos com, per exemple, els bacteris.
astènia f Estat caracteritzat per depressió, irritabilitat, anorèxia i fatiga, desproporcionada tant físicament com psíquicament.
autoestima f Sentiment de fons vers la nostra persona.
autonomia f En el llenguatge quotidià significa el dret a prendre decisions. En la teoria de Piaget, però, autonomia no significa el dret sinó la capacitat de decidir tot sol entre cert i equivocat en el terreny moral, o bé entre veritat i falsedat en el terreny intel·lectual, tenint en compte els factors pertinents, independentment de la recompensa o el càstig.
bacteri m Microorganisme unicel·lular d’estructura procariòtica a excepció dels cianobacteris i dels virus.
balboteig m Activitat basada en l’emissió de sons amb el simple objectiu de divertir-se.
bolquer m Calça amb què s’embolca el cos dels bebès i que serveix per absorbir les miccions i la matèria fecal.
botulisme m Malaltia causada per la ingesta de toxina botulínica, caracteritzada per manifestacions clíniques principalment del sistema nerviós. Són freqüents la ptosi, la visió borrosa, la sequedat de boca, el meteorisme i la retenció d’orina. Es tracta d’una malaltia greu que pot conduir a la mort, generalment per aturada respiratòria.
calendari de vacunacions m Seqüència cronològica de les vacunes que s’administren sistemàticament en un determinat país o àrea geogràfica.
calostre m Tipus de llet, especialment rica en proteïnes, formada al final de l’embaràs, que se segrega en les primeres mamades després del part i que gradualment es converteix en llet completa.
carotè m Qualsevol de les formes de la provitamina A, sòlids de color porpra fosc distribuïts extensament per la natura, que ocorren principalment en la pastanaga, l’oli de palma i les fulles verdes de diverses espècies vegetals.
carotenoide m Pigment de color groc, taronja o vermellós, que es troba en els lípids.
carrisqueig de dents m Acció de fregar les dents de baix contra les de dalt.
càstig m Pena imposada que té com a finalitat disminuir un determinat comportament o reduir la seva freqüència d’aparició, el càstig pot comportar una conseqüència aversiva per al subjecte i els seus efectes són sovint emocionals. Si el càstig no s’imposa després de la conducta no desitjada no serà efectiu.
catalitzador adj Que produeix una catàlisi, és a dir, una modificació de la velocitat d’una reacció química produïda per la presència d’una substància que roman aparentment intacta.
càustic -a adj Capaç d’exercir una acció química corrosiva sobre els teixits orgànics.
clínica f Característiques físiques i/o psíquiques que presenta la persona malalta i què són observables per tal de diagnosticar i tractar aquella malaltia.
clivella f Obertura rectilínia més o menys pregona com les que es fan en certs cossos en contraure’s.
convulsió f Contracció violenta i involuntària de la musculatura de forma generalitzada. És un símptoma molt característic de l’epilèpsia.
corba de creixement f Representació gràfica de la variació de les mides corporals d’un individu, en un període de temps.
cordó umbilical m Formació llarga i flexible que conté les artèries i la vena umbilical que va des de la placenta fins al melic fetal.
creixement m Acció de créixer. Increment de la mida d’un organisme, d’un òrgan determinat o d’una estructura com a conseqüència de l’augment de la mida de les cèl·lules, o de la multiplicació cel·lular, o de la producció i acumulació en l’organisme de materials extracel·lulars. En el cas de l’organisme humà, comença amb la fecundació i continua en la vida embrionària, la fetal i al llarg de tota l’existència.
cromosoma m Unitat discreta del genoma, portadora del material genètic en forma d’una successió lineal de gens.
desenvolupament m Conjunt de processos de canvi que experimenten les persones des que neixen fins que arriben a la maduresa o edat adulta.
dieta equilibrada f Dieta adequada al desgast i a les característiques de cada organisme, que permet un desenvolupament harmònic i sa, prevenint l’aparició de trastorns i malalties derivats d’una alimentació incorrecta.
digestió f Descomposició dels aliments en substàncies simples o nutrients.
electroencefalografia f Tècnica d’exploració de l’activitat cerebral mitjançant l’electroencefalograma.
electroencefalograma m Enregistrament gràfic de les variacions elèctriques de les cèl·lules cerebrals.
epidèmia f Increment accidental del nombre de casos d’una malaltia infecciosa que existeix en una població determinada.
epidemiologia f Branca de la medicina que agrupa el conjunt d’activitats interdisciplinàries emprades en l’estudi dels factors del medi ambient, individuals o d’altra mena, que amenacen la salut de l’home.
EPSGAN m European Society for Paediatric Gastroenterology, Hepatology and Nutrition. Comitè de nutrició de la Societat Europea de Nutrició i Gastroenterologia Pediàtrica.
escorbut m Malaltia produïda per la falta de vitamina C que es manifesta per gingivitis hemorràgica, hematomes i anèmia.
esfínter m i f Múscul llis i circular al voltant de l’orifici de certes cavitats naturals, capaç de contraure’s i cloure aquest orifici. L’esfínter de l’anus, de la veixiga de l’orina.
esmegma m Producte blanquinós que s’acumula entre el gland i el prepuci del penis originat per la falta d’higiene. És necessari mantenir-lo net per evitar possibles infeccions. També pot aparèixer en l’aparell genital extern de les nenes.
etiologia f Estudi de les causes. Especialment branca de la medicina que té per objecte estudiar les causes de les malalties.
fecundació f Procés que necessita un espermatozou (cèl·lula sexual masculina) per unir-se a un òvul (cèl·lula sexual femenina). Aquesta unió té lloc en una de les dues trompes de fal·lopi que són les que comuniquen els ovaris amb l’úter de la dona.
femta f Excrement d’humans o bèsties
flora f Conjunt de bacteris que resideixen habitualment en la pell i mucoses del cos humà, com per exemple, la flora intestinal, cutània, vaginal, etc. i que en determinades circumstàncies poden convertir-se en patògens.
fomes m pl Vegeu “fomites”.
fomites m pl Qualsevol objecte que transmet els microorganismes causants de malalties infectocontagioses, com per exemple: joguines, coberts i vaixella, mobiliari, materials i estris com llapis, etc. Sin. “fomes”
germen m Microorganisme. Allò que desenvolupant-se pot donar naixença a una cosa.
gegantisme m Alteració que produeix un creixement exagerat.
hematoma m Embassament de sang a l’interior dels teixits o en una cavitat orgànica.
hipernatrèmia f Excés de sodi, o de les seves sals, a la sang.
hipertensió f Augment de la pressió a què es troben alguns líquids orgànics.
hipòfisi f Glàndula de secreció interna, situada sota l’encèfal que regula la major part de les funcions de l’organisme.
hipogalàctia f Disminució de secreció de llet materna.
hipotàlem m Part del sistema nerviós central.
hipòtesi f En ciències experimentals, proposició conjectural, ordinàriament en funció d’una teoria, formulada amb vista a l’orientació de la investigació i destinada a la verificació empírica, adés per observació directa, adés per acord de totes les conseqüències que hom en pugui derivar amb l’observació.
hormona f Substància química produïda per un òrgan o per una part d’aquest, que té un efecte específic regulador del metabolisme o de l’activitat d’uns teixits determinats.
hoste m Ésser animal o vegetal que allotja o nodreix un altre organisme.
incidència f Freqüència en què es dóna una malaltia en la població.
lactància mixta f Sistema d’alimentació en què l’infant rep llet materna i llet artificial de forma combinada.
maduració f Conjunt de transformacions globals associades al creixement, relacionades amb la forma, l’estructura i les funcions de l’organisme.
maduració f Procés consistent en un conjunt de transformacions de les cèl·lules, dels teixits o dels organismes, mitjançant el qual atenyen llur desenvolupament.
mastitis f Inflamació de les mames.
medicina preventiva f Medicina que estudia i posa a la pràctica les mesures individuals i col·lectives per evitar les malalties.
metabolisme m Conjunt de reaccions de transformació que es produeixen dins de les cèl·lules.
microorganismes atenuats m pl Fonamentalment virus, als quals s’ha fet perdre la seva virulència en cultius artificials de laboratori. És una tècnica molt utilitzada en la fabricació de vacunes.
morbilitat f Estat de malaltia. Quantitat de persones d’un grup o d’una població que són afectades per una certa malaltia. Estudi dels efectes d’una malaltia en una població. Nombre i distribució de les malalties que sofreix una població en un moment donat.
oligúria f Excreció d’orina molt escassa, quantitat inferior a 400 ml en 24 hores.
ovoalbúmina f Proteïna que es troba, essencialment, a la clara de l’ou, i que pot provocar al·lèrgia alimentària.
ovulació f Despreniment d’un òvul madur del fol·licle de Graaf que, després de ser rebut pel pavelló de la trompa de fal·lopi, és apte per a ser fecundat. A través de la trompa passa a l’úter d’on és eliminat -si no és fecundat- juntament amb la sang menstrual. L’ovulació té lloc uns 15 dies abans de la menstruació.
prevalença f Nombre de persones que presenten una característica o malaltia determinada en una població donada.
protocol m Relació escrita que hom fa d’un cas patològic, d’una anàlisi, d’una autòpsia, sovint amb finalitat medicolegal. Pla precís i detallat per a l’estudi d’un problema biomèdic o per al tractament d’una determinada malaltia.
ptosi f Caiguda d’un òrgan o d’una part d’un òrgan, especialment d’una víscera com a conseqüència del relaxament dels seus mitjans de fixació.
qualitat de vida f Des d’una perspectiva de salut, s’entén la qualitat de vida com un grau de satisfacció personal que interrelaciona les dimensions biològica, psíquica, social i espiritual i no exclusivament el vessant físic de l’organisme humà.
reservori m Cavitat o lloc per a l’emmagatzematge. Hàbitat en què viu un microorganisme i a partir del qual pot infectar altres organismes.
ritmes biològics m pl Processos vitals que es pressenten amb una regularitat periòdica.
rutines diàries f pl En les escoles d’educació infantil, les activitats d’alimentació, higiene i descans se succeeixen diàriament a l’aula amb un ordre i ritme aproximat. En diem rutines pel caràcter estable, quotidià i molt pautat amb què les duem a terme.
salut pública f Combinació de ciències, aptituds i creences que permeten organitzar i dirigir els esforços de la comunitat, amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar l’individu i fer que obtingui un òptim nivell de salut.
signe d’alerta m En patologia, manifestació d’una malaltia, perceptible per l’observador, que, un cop avaluada, serà un factor del diagnòstic.
simptomatologia f Manera en què es manifesta físicament o psíquicament la malaltia en l’individu. Per exemple, amb febre, dolor, mal de cap, nàusees, vòmits, diarrea, esternuts, sagnat, depressió.
síndrome f Conjunt de signes i símptomes que caracteritzen un procés morbós. Estrictament, rep el nom de la malaltia quan se’n sap la causa.
sistema immunitari m Conjunt de defenses orgàniques que utilitza el cos humà enfront de la invasió de microorganismes patògens i agents nocius que poden produir infecció i malaltia.
son m Estat fisiològic que constitueix el període de descans en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes.
son f Ganes de dormir.
tractament mConjunt de mitjans (higiènics, dietètics, farmacològics, quirúrgics, etc.) que hom posa en pràctica per guarir o alleujar una malaltia.
trauma m Ferida o lesió local produïda per una violència exterior. Esdeveniment o experiència, físic o psíquic, que produeix ferida o important pertorbació neuropsíquica. Certes teories psiquiàtriques donen una importància remarcable a l’anomenat trauma del naixement. Experiència d’un esdeveniment extern o intern d’una magnitud tan gran que l’individu no pot tolerar ni hi pot respondre adequadament, la qual cosa provoca efectes patògens durables en l’organització psíquica. Sin. “fet traumàtic”.
universals m pl Trets de caràcter biològic, social , psicològic i cultural que són compartits per tots els éssers humans en totes les cultures.
vacunació f Tècnica de prevenció de malalties infantils més eficaç i efectiva de la salut pública. Les vacunes són preparats biològics formats per antígens obtinguts a partir de bacteris, virus o altres agents infecciosos capaços de provocar una immunització.
virulència f Grau de patogenicitat o capacitat de produir malaltia que té un agent infectant.
