Seccions complementàries

La secció d’Imatge inclou tots aquells procediments que tenen com a objectiu obtenir imatges de l’interior de l’organisme a través de diferents tècniques. Els codis d’aquesta secció, identificats amb la lletra B a la primera posició, permeten registrar tècniques d’imatge com per exemple la radiografia simple, la ressonància magnètica o l’ecografia, especificant en cada cas quines estructures s’han visualitzat i si s’ha fet servir o no algun tipus de contrast radiològic.

De la mateixa manera que a la secció Mèdica i Quirúrgica, la segona posició dels codis de la secció d’Imatge indica a quin sistema orgànic pertany l’estructura visualitzada. Veureu, però, que la secció d’Imatge disposa de menys sistemes orgànics (figura):

Fixeu-vos que, en la secció d’Imatge, el sistema esquelètic està dividit en quatre subsistemes:

• Ossos del crani i de la cara.
• Ossos superiors no axials.
• Ossos inferiors no axials.
• Esquelet axial, excepte ossos del crani i de la cara.

A la CIM-10-SCP, la terminologia anatòmica habitual per distingir entre les dues parts de l’esquelet, axial i apendicular, s’ha substituït per axial i no axial (figura):

Font: Wikimedia Commons, modificada.

La tercera posició dels codis d’imatge indica el tipus de tècnica utilitzada per obtenir les imatges, permetent seleccionar entre les següents:

• Radiografia simple: fa servir raigs X per obtenir imatges planes de l’interior del cos. Es tracta d’una tècnica senzilla i molt utilitzada per obtenir imatges dels ossos i alguns teixits com els pulmons. Quan s’utilitza amb l’administració prèvia d’un contrast, permet visualitzar estructures buides com el tracte digestiu o les vies urinàries.
• Radioscòpia: fa servir raigs X i una pantalla fluorescent per aconseguir imatges de l’interior del cos en temps real i en moviment, com en una filmació. També es coneix amb el nom de fluoroscòpia. En són exemples l’angiografia coronària o els estudis de deglució.
• Tomografia computada (TC): en aquesta tècnica l’aparell emissor de raigs X gira al voltant del cos, de manera que s’obtenen imatges des de diversos angles que seran posteriorment processades per un ordinador. Permet veure qualsevol estructura o regió corporal en forma de seccions o de reconstruccions en tres dimensions.
• Ressonància magnètica (RM): en els aparells de ressonància magnètica les imatges s’obtenen emetent ones de ràdio dins d’un camp magnètic on es col·loca el pacient. De la mateixa manera que a la tomografia computada, en la ressonància magnètica les imatges obtingudes són processades per un ordinador i es poden veure en forma de seccions o reconstruccions en tres dimensions.
• Ecografia: les imatges s’obtenen a través d’ultrasons amb l’ajuda d’un transductor. Permet veure imatges de l’interior del cos en temps real i en moviment. En la majoria d’ecografies les imatges es prenen des de l’exterior de l’organisme, però també és possible prendre-les des de l’interior introduint el transductor al tub digestiu per exemple. L’Ecografia Doppler, permet a més veure el moviment de la sang. En tractar-se de radiacions no ionitzants, inofensives pel pacient, és la tècnica d’elecció per visualitzar el fetus durant l’embaràs.
• Altres imatges: opció disponible només a dos sistemes: Sistema Hepatobiliar i Pàncrees i Regions Anatòmiques. Permet codificar determinades tècniques diagnòstiques basades en la fluorescència.

Vegeu, per començar, un exemple de codificació d’una radiografia simple:

Exemple 1

Codifiqueu:

• Radiografia simple del radi i el cúbit drets.

Observacions:

• Els ossos de les extremitats s’inclouen dins de l’esquelet apendicular o no axial; cal seleccionar doncs com a sistema orgànic Ossos Superiors no Axials.
• A la taula BP0 no existeix un valor específic de localització anatòmica pel radi i el cúbit, però sí per l’avantbraç (figura):

Solució: BP0JZZZ

El següent és un exemple de codificació d’una Radioscòpia. En aquest cas, les imatges obtingudes per raigs X mostren una estenosi a l’artèria coronària esquerra (figura):

Font: Wikimedia Commons.

Exemple 2

• Cateterisme cardíac amb arteriografia coronària.

Observacions:

• Per aconseguir imatges de les artèries coronàries, s’introdueix un catèter a través de l’artèria radial (o femoral) i es fa arribar fins a l’artèria aorta, just en el punt on s’originen les artèries coronàries dreta i esquerra. Un cop la punta del catèter està ben posicionada a l’origen d’una de les dues artèries coronàries, s’injecta un contrast, la distribució del qual per les artèries coronàries es pot visualitzar en temps real amb l’ajuda d’un fluoroscopi. Aquesta prova permet per exemple visualitzar la presència d’obstruccions causades per la presència de coàguls o plaques d’ateroma.
• Recordeu que en cas que no s’especifiqui el tipus de contrast utilitzat heu de seleccionar l’opció Baixa Osmolaritat (figura):

Solució: B2111ZZ

A continuació teniu un vídeo on es pot veure tot el procediment:

Molts procediments terapèutics requereixen el suport de tècniques de radioscòpia per la seva realització. És el cas, per exemple, d’una angioplàstia coronària, que requereix la visualització de tot el procés a través d’imatges en temps real proporcionades per un fluoroscopi. En aquests casos, no és necessari codificar la radioscòpia.

Vegeu ara un exemple de codificació d’una ecografia (figura):

Font: Wikimedia Commons.

Exemple 3

Codifiqueu:

• Ecocardiografia transesofàgica.

Observacions:

• En una ecocardiografia transesofàgica s’introdueix una sonda emissora d’ultrasons a través de la boca i es fa arribar fins a l’esòfag, des d’on s’obtenen imatges del cor.
• El valor de la setena posició del codi (Qualificador), permet especificar que es tracta d’una ecocardiografia transesofàgica (figura), diferenciant-la d’aquesta manera de l’ecocardiografia clàssica transtoràcica, en què el transductor es col·loca damunt del tòrax.

Solució: B246ZZ4

La Medicina Nuclear és una especialitat mèdica que utilitza radiofàrmacs per avaluar les funcions corporals i per diagnosticar i tractar malalties.

Quan s’administra un radiofàrmac a l’organisme, sigui per via oral o parenteral, la radiació que emet (generalment radiació de tipus gamma) permet rastrejar la seva distribució amb l’ajuda d’una càmera especial situada a l’exterior del pacient (gammacàmera).

Si, per exemple, es vol investigar la presència d’un possible tumor, una de les opcions és administrar com a radiofàrmac molècules de fluorodesoxiglucosa (un compost similar a la glucosa), marcades amb un isòtop radioactiu. Com que les cèl·lules tumorals tenen un nivell elevat de consum de glucosa, si hi ha un tumor, les seves cèl·lules captaran activament la fluorodesoxiglucosa. A diferència de la glucosa, la fluorodesoxiglucosa no es metabolitza, de manera que s’acumularà dins la cèl·lula permetent obtenir imatges a partir de la radiació gamma que emet.

Seguint el mateix principi, per obtenir imatges de la glàndula tiroide s’utilitzen radiofàrmacs que contenen iode. Com que la glàndula tiroide necessita incorporar iode per sintetitzar les hormones tiroidals, un radiofàrmac que contingui iode serà captat per la glàndula, permetent visualitzar si hi ha zones amb activitat augmentada o disminuïda que puguin indicar la presència d’un tumor o bé d’altres patologies com l’hipertiroïdisme o l’hipotiroïdisme.

Els codis de la secció de Medicina Nuclear s’identifiquen amb la lletra C a la primera posició. A la segona posició hi ha la possibilitat de seleccionar el sistema orgànic d’entre els següents (figura):

La tercera posició del codi permet seleccionar un dels següents tipus de tècnica:

• Imatge Planar de Medicina Nuclear: permet la visualització de les estructures internes en forma d’imatges planes. Un exemple d’aquest tipus de tècnica és la gammagrafia òssia planar, en què s’injecta un radiofàrmac que es distribueix pels ossos de l’organisme, permetent diagnosticar lesions, infeccions o metàstasis òssies.
• Imatge Tomogràfica de Medicina Nuclear: permet captar les radiacions emeses pel pacient des de tots els angles, possibilitant l’obtenció d’imatges tridimensionals. N’és un exemple la Tomografia per Emissió de Fotó Únic, coneguda per les seves sigles en anglès SPECT (Single-Photon Emission Computerized Tomography).
• Imatge Tomogràfica per Emissió de Positrons: tècnica de característiques similars a l’SPECT, amb l’única diferència que utilitza radionúclids emissors de positrons en comptes de radiacions gamma. Es coneix també per les seves sigles en anglès PET (Positron Emission Tomography).
• Captació de Medicina Nuclear sense Imatge: permet mesurar la funció d’un òrgan a partir del seu nivell de captació d’un determinat radiofàrmac.
• Exploració de Medicina Nuclear sense Imatge: s’utilitza un petit dispositiu anomenat sonda gamma que permet detectar des de l’exterior la distribució d’un radiofàrmac administrat prèviament. S’utilitza, per exemple, per detectar l’anomenat gangli sentinella en el càncer de mama.
• Prova de Medicina Nuclear sense Imatge: tècnica emprada, per exemple, per estudiar la funció renal. Després d’administrar el radiofàrmac, es mesura la presència d’aquest en mostres de sang i/o d’orina.
• Teràpia de Medicina Nuclear Sistèmica: s’administren radiofàrmacs amb l’objectiu que es concentrin en cèl·lules tumorals i les destrueixin.

La cinquena posició del codi permet escollir l’isòtop radioactiu (radionúclid o radioisòtop) incorporat a la radiofàrmac.

El següent és un exemple d’utilització conjunta de dues proves d’imatge diferents, TC i PET. En aquest cas, la imatge de l’esquerra correspon al TC i la imatge de la dreta és el resultat de la fusió TC/PET (figura):

Font: Wikimedia Commons.

Vegeu, a continuació, un exemple d’ús terapèutic de la Medicina Nuclear:

Exemple 6

Codifiqueu només els procediments:

• Teràpia amb I-131 per malaltia de Graves i hipertiroïdisme.

Observacions:

• La malaltia de Graves és un trastorn autoimmune que dona lloc a la sobreproducció d’hormones tiroidals (hipertiroïdisme).
• L’objectiu de la teràpia amb iode radioactiu és destruir les cèl·lules tiroidals hiperactives, disminuint així les dimensions de la glàndula tiroide i els símptomes.
• Veureu que si a dins de la secció de Medicina Nuclear seleccioneu Sistema Endocrí, a la tercera posició no està disponible la tècnica Teràpia de Medicina Nuclear Sistèmica. Cal seleccionar com a sistema orgànic Regions Anatòmiques, on sí que tindreu l’opció d’escollir aquesta tècnica (figura):

Solució: CW7GGZZ

La radioteràpia és una modalitat de tractament basada en la utilització de radiacions d’alta energia (radiacions ionitzants) amb l’objectiu de danyar l’ADN de les cèl·lules canceroses i destruir d’aquesta manera la seva capacitat de créixer i multiplicar-se. Les cèl·lules canceroses són més sensibles que les cèl·lules sanes als efectes de la radioteràpia, ja que tenen una taxa de divisió més elevada i una capacitat menor de reparar l’ADN danyat.

Els codis de la secció de Radioteràpia, identificats amb la lletra D a la primera posició, permeten especificar a la tercera posició la modalitat de radioteràpia utilitzada.

Les opcions de modalitat són les següents:

• Radioteràpia externa: les radiacions s’envien al pacient a través d’una màquina externa anomenada accelerador lineal. Aquesta modalitat es coneix també com a radioteràpia de feix extern, podent emetre feixos de fotons, electrons, protons o altres partícules com els neutrons o els ions. El feix de radiació s’envia de forma molt focalitzada a l’àrea del cos on hi ha el tumor, evitant al màxim afectar les estructures veïnes.
• Braquiteràpia: la radiació s’emet a partir de materials radioactius que es col·loquen directament dins del tumor o molt a prop d’aquest. Aquests materials radioactius es poden introduir de forma permanent o temporal. En la braquiteràpia permanent, s’introdueixen dins o a prop del tumor unes petites llavors que contenen radioisòtops, amb l’ajuda d’unes agulles especials. Aquestes llavors es deixen col·locades de forma permanent, de manera que van emetent una petita quantitat de radiació durant un cert període de temps, mentre els radioisòtops que contenen es van desintegrant. En la braquiteràpia temporal els radioisòtops s’introdueixen a dins o a prop del tumor amb l’ajuda de diversos dispositius, com agulles, catèters o aplicadors especials, es mantenen durant un cert temps perquè exerceixin la seva acció destructora i posteriorment s’extreuen. La braquiteràpia temporal permet utilitzar dosis més altes de radiació que la braquiteràpia permanent.
• Radiocirurgia estereotàctica: es basa en la utilització de feixos d’alta energia molt enfocats, que es comporten gairebé com un bisturí però sense fer cap incisió. És una tècnica útil per tractar tumors petits i amb els marges ben definits, especialment al sistema nerviós central. Es tracta d’una bona opció en casos en què la cirurgia comporta un risc massa elevat.
• Altres tipus de radiació: en aquesta modalitat s’hi inclouen tècniques diferents de les anteriors, com per exemple la utilització d’hipertèrmia per millorar els efectes de la radioteràpia, o la Teràpia de Radiació Intraoperatòria.

A continuació teniu un vídeo explicatiu dels diferents tipus de braquiteràpia:

Pel que fa a la tècnica de Radiocirurgia Estereotàctica dirigida al tractament de tumors cerebrals, podeu mirar aquest vídeo on es mostra:

Vegeu, a continuació, alguns exemples:

Exemple 7

Codifiqueu només els procediments:

• Braquiteràpia de baixa taxa de dosi per càncer de pròstata. S’insereixen 20 agulles vectores per via transperineal. Es deixen col·locades 64 llavors de I-125 a la pròstata.

Observacions:

• En aquesta tècnica s’insereixen unes petites llavors que contenen un element radioactiu, en aquest cas Iode 125, amb l’ajuda d’unes agulles. Per guiar la inserció de les agulles a través del perineu i la correcta col·locació de les diferents llavors en punts específics de la pròstata, a dins i al voltant del tumor, s’utilitza una sonda d’ultrasons, que s’introdueix per via rectal. D’aquesta manera, a través d’imatges ecogràfiques es controla tot el procediment (figura).

Font: Wikimedia Commons, modificada.

• La codificació correcta d’aquest procediment requereix dos codis: un de la secció Mèdica i Quirúrgica per la inserció de les llavors (figura), i un altre de la secció de Radioteràpia per indicar la modalitat de radioteràpia utilitzada i el radioisòtop utilitzat (figura).

Solucions:

• 0VH031Z Inserció d’element radioactiu a la pròstata, abordatge percutani
• DV10B9Z Braquiteràpia de pròstata de baixa taxa de dosi amb I-125

La normativa estableix que les tècniques d’imatge necessàries per realitzar un determinat procediment no cal codificar-les, perquè es consideren implícites en el procediment. Tot i així, dependrà de la política de l’hospital registrar o no aquests codis. El codi d’una ecografia de la pròstata per via transrectal seria BV49ZZZ.

Vegeu, finalment, un exemple de codificació de radioteràpia intraoperatòria:

Exemple 9

Codifiqueu:

• Radioteràpia externa intraoperatòria de mama dreta amb feix d’electrons.

Observacions:

• La secció de Radioteràpia permet codificar la radioteràpia intraoperatòria (RIO) a dins de dues modalitats diferents: quan la RIO utilitza feixos d’electrons, es pot codificar dins de la modalitat Radioteràpia Externa (figura); si la RIO utilitza un altre tipus de radiacions, cal construir el codi dins de la modalitat Altres Tipus de Radiació.

Solució: DM013Z0

A continuació teniu un vídeo on s’hi expliquen les bases de la radioteràpia intraoperatòria:

La secció de Rehabilitació Física i Audiologia Diagnòstica permet codificar una gran varietat de tècniques destinades a la valoració i al tractament de determinades discapacitats.

L’entrenament d’un pacient en tècniques de comunicació que compensin les habilitats perdudes per una pèrdua d’audició, o la formació de cuidadors de pacients amb Alzheimer, perquè sàpiguen com tenir cura de dispositius d’alimentació o d’eliminació de secrecions, són exemples de procediments que es codifiquen dins de la secció de Rehabilitació Física i Audiologia Diagnòstica.

Tots els codis d’aquesta secció comencen amb la lletra F i acaben amb la lletra Z.

La segona posició dels codis determina en quin dels dos grans apartats d’aquesta secció s’inclou un determinat procediment: Rehabilitació Física o Audiologia Diagnòstica.

El tipus concret de tècnica utilitzada es determina amb el valor de la tercera posició. Tot i que existeixen en total 14 tipus de tècnica diferents, es poden classificar en quatre grups:

• Procediments de valoració/avaluació: es tracta de procediments encaminats a establir el diagnòstic d’un pacient, determinar les seves necessitats i planificar el tractament. En són exemples l’avaluació de l’audició, de la funció motora o de la funció nerviosa.
• Procediments de tractament: en aquest grup s’hi inclouen activitats o mètodes encaminats a desenvolupar, millorar o restablir la capacitat de realitzar determinades funcions, compensar una disfunció o minimitzar una debilitat. Els exercicis per millorar la deglució en pacients amb disfàgia o els exercicis dirigits a pacients en cadira de rodes per millorar les seves habilitats a l’hora d’utilitzar-la, són exemples d’aquest grup de procediments.
• Ajustament de dispositius: fa referència a procediments relacionats amb l’ajustament de fèrules, ortesis, pròtesis, audiòfons i altres dispositius de rehabilitació.
• Entrenament del cuidador: engloba qualsevol mena de formació que tingui com a objectiu millorar els coneixements i les habilitats d’aquelles persones que, sense ser professionals, tenen cura de pacients amb algun grau de discapacitat.

Trobareu les definicions dels diferents qualificadors del tipus de tècnica (cinquena posició del codi) a l’Annex H (figura):

Vegeu els següents exemples:

Exemple 10

Codifiqueu només els procediments:

• Avaluació clínica a peu de llit de la parla i la deglució en un pacient que ha patit un ictus.

Observacions:

• De forma intuïtiva, és fàcil deduir que a la segona posició, on només hi ha l’opció de seleccionar Rehabilitació o Audiologia Diagnòstica, cal decantar-se per la primera. A partir d’aquí, d’una forma també intuïtiva se selecciona el tipus de tècnica Avaluació de la parla. Un cop dins la taula F00, la revisió dels valors disponibles a la cinquena posició us ajudarà a seleccionar el codi correcte (figura):

Solució: F00ZHZZ

Els codis d’aquesta secció, identificats amb la lletra G a la primera posició, permeten registrar procediments propis de l’àrea de la Psicologia, la Psiquiatria i la Psicopedagogia, com per exemple les sessions de psicoteràpia individual o de grup o les sessions d’assessorament educatiu o vocacional.

La construcció dels codis d’aquesta secció és força senzilla, en el sentit que un cop seleccionat i especificat el tipus de tècnica (posicions tercera i quarta del codi), la resta de posicions s’omplen per defecte. Si us hi fixeu, veureu que a les posicions segona, cinquena, sisena i setena sempre hi ha el valor Z (Cap).

La tercera posició permet escollir entre els dotze tipus de teràpia següents:

1. Tests psicològics
2. Intervenció en crisis
3. Control de medicació
4. Psicoteràpia individual
5. Assessorament
6. Psicoteràpia familiar
7. Teràpia electroconvulsiva
8. Bioretroalimentació
9. Hipnosi
10. Narcosíntesi
11. Psicoteràpia de grup
12. Teràpia amb llum

Els valors disponibles a la quarta posició permeten, en alguns casos, especificar característiques concretes del tipus de teràpia.

Trobareu les definicions dels diferents qualificadors del tipus de teràpia (quarta posició del codi) a l’Annex H (figura):

Vegeu com es construeixen els codis d’aquesta secció, a través dels següents exemples:

A continuació teniu un vídeo on es mostra com es realitza aquesta tècnica:

Els codis de la secció de Tractament d’Abús de Substàncies, identificats amb la lletra H a la primera posició, permeten codificar els procediments relacionats amb el tractament de pacients amb patrons d’abús o dependència de diferents tipus de substàncies com l’alcohol, els opiacis o la cocaïna.

Els codis d’aquesta secció són de construcció fàcil, ja que només les posicions tercera i quarta, que determinen i especifiquen les característiques de la tècnica utilitzada, poden prendre diversos valors. Les posicions segona, cinquena, sisena i setena prenen sempre el valor Z.

A la tercera posició hi ha l’opció d’escollir entre set tipus de tècnica:

1. Serveis de desintoxicació
2. Assessorament individual
3. Assessorament de grup
4. Psicoteràpia individual
5. Assessorament familiar
6. Control de medicació
7. Farmacoteràpia

La quarta posició permet especificar amb més precisió les característiques de la tècnica emprada.

Vegeu alguns exemples de procediments que es codifiquen dins d’aquesta secció:

La secció de Nova Tecnologia incorpora en cada nova edició de la classificació codis nous, que permeten registrar les últimes novetats pel que fa a procediments mèdics i quirúrgics i també a nous tractaments farmacològics.

L’administració de les noves vacunes per prevenir la infecció per SARS-CoV-2 (COVID-19) per exemple, es codifica amb codis d’aquesta secció.

Els codis de la secció de Nova Tecnologia s’identifiquen amb la lletra X a la primera posició. La segona posició permet seleccionar el sistema orgànic d’entre les deu opcions següents (en l’edició de l’any 2022):

1. Sistema Cardiovascular
2. Pell, Teixit Subcutani, Fàscia i Mama
3. Músculs, Tendons, Bosses Sinovials i Lligaments
4. Ossos
5. Articulacions
6. Sistema Urinari
7. Sistema Reproductor Masculí
8. Regions Anatòmiques
9. Sistemes Fisiològics
10. Extracorpori

En cada nova edició de la classificació apareixen valors nous de sistema orgànic en consonància amb els nous procediments que van sorgint.

Pel que fa al tipus de procediment, determinat pel valor de la tercera posició del codi, hi ha les següents opcions:

1. Introducció
2. Transfusió
3. Monitoratge
4. Destrucció
5. Dilatació
6. Assistència
7. Extirpació
8. Mesura
9. Fusió
10. substitució
11. Reposició
12. Suplement

Com podeu comprovar les denominacions dels tipus de procediment de la secció de Nova Tecnologia són les mateixes que trobem a la secció Mèdica i Quirúrgica, com també ho són les seves definicions.

La sisena posició serveix per descriure la característica fonamental de la nova tecnologia, substància o dispositiu. Els valors disponibles en aquesta posició han augmentat considerablement al llarg de les diferents edicions de la classificació, especialment en el cas de la taula XW0, que permet codificar l’administració d’un gran nombre de nous medicaments.

Vegeu com a exemple, un fragment de la taula XW0 (figura):

Si us fixeu en els valors que hi ha dins dels rectangles vermells, veureu que tant el valor G com el valor H que hi ha a la sisena posició, representen fins a tres substàncies diferents. Els codis XW033G4, XW033G5 i XW033G6, tot i portar tots ells la lletra G a la tercera posició, descriuen tractaments amb substàncies diferents. El que els distingeix és el valor de la setena posició, que indica el número del grup de nova tecnologia al qual pertany el codi. Els números dels diferents grups fan referència a l’any fiscal americà en què van ser incorporats. Per exemple, els codis de Nova Tecnologia que es van incorporar a la classificació l’any fiscal 2016, pertanyen al grup 1, els que es van incorporar l’any 2017, al grup 2, i així successivament fins als codis incorporats l’any 2021, que pertanyen al grup 6.

D’aquesta manera, el valor G a la sisena posició dels codis de la taula XW0 (figura) té un significat diferent segons el valor de grup que hi hagi a la setena posició.

Vegeu, a continuació, alguns exemples de codificació de procediments inclosos en aquesta secció:

Exemple 16

Codifiqueu:

• Administració de la primera dosi de la vacuna contra la COVID-19 per via subcutània.

Observacions:

• Per construir els codis d’administració de nous medicaments heu de seleccionar el sistema orgànic Regions Anatòmiques i el tipus de procediment Introducció (figura):

Solució: XW013S6

Exemple 17

Codifiqueu:

• Angioplàstia percutània de l’artèria poplítia esquerra a nivell proximal amb inserció de dispositiu Eluvia®.

Observacions:

• Si consulteu l’Annex F, on figuren les denominacions de diferents tipus de dispositius i la seva equivalència a la classificació, veureu que el dispositiu Eluvia® és un tipus de stent que porta incorporat un sistema d’alliberació sostinguda d’un fàrmac, i que el trobareu a la secció de Nova Tecnologia (figura)

• Si busqueu a internet informació sobre aquest dispositiu concret, veureu que està dissenyat per alliberar de forma sostinguda durant un any paclitaxel, un fàrmac que disminueix la probabilitat que l’artèria tractada es torni a estretir.
• Recordeu que els procediments d’angioplàstia amb col·locació de stent es codifiquen amb el tipus de procediment Dilatació (figura):

Solució: X27L385