Presentació
En informàtica, a partir de l’objectiu de tractar de forma automatitzada la informació, sorgeix una necessitat: fer que les dades romanguin més enllà de l’execució del procés o l’aplicació que les ha creat. Les aplicacions han de poder guardar i recuperar dades, i per tant, les dades han de ser persistents.
Aquestes dades poden persistir sobre diferents sistemes de gestió i maneig de dades, com ara els fitxers, les bases de dades (ja siguin relacionals, relacionals orientades a objectes o natives) o fins i tot altres sistemes de processament, i no només en dispositius d’emmagatzemament.
Veurem que les aplicacions que tracten amb dades s’enfronten a la dificultat de com desar i accedir de nou a les dades que estan en distints sistemes d’informació. Aquests tipus aplicacions que treballen amb dades que han de perdurar ens creen l’obligació d’utilitzar i conèixer diferents tècniques d’accés per cadascun dels sistemes de gestió que s’utilitzin.
Aquest mòdul té com a finalitat inicial la d’aproximar-nos conceptualment al problema de la persistència de les dades en les aplicacions, analitzant distintes situacions on cal que aquestes siguin guardades i recuperades considerant diversos plantejaments.
En la unitat formativa “Persistència en fitxers” es dóna una primera aproximació a la persistència, basant-nos en el mètode de guardar les dades en un dispositiu no volàtil com pot ser un fitxer. Es tractarà com gestionar el flux de dades, cap als fitxers o des d’aquests, així com les classes associades a les operacions de gestió de fitxers, les formes d’accés i les operacions bàsiques.
En el moment actual, els SGBD són part fonamental en els sistemes informàtics, ja que són aplicacions especialitzades en l’emmagatzematge de dades estructurades, amb la capacitat de guardar-les i recuperar-les de forma consistent i amb gran eficiència. Segons la tècnica que empren per emmagatzemar la informació, apareixen diversos tipus de bases de dades: jeràrquiques, relacionals, objecte-relacionals, orientades a objectes i XML natives. Per tant, els desenvolupadors de programari han de conèixer com accedir a les dades emmagatzemades en els diversos sistemes existents; aquests conceptes es tractaran al llarg de les unitats formatives “Persistència en BDR-BDOR-BDOO” i “Persistència en BD natives XML”.
L’evolució del programari, però, no avança de forma paral·lela a la dels SGBD i sovint es troba un desfase entre els paradigmes usats en desenvolupament de programari i els usats per les eines d’emmagatzematge. En la unitat formativa “Persistència en BDR-BDOR-BDOO” estudiareu la diferència existent entre la Programació Orientada a l’Objecte i els SGBD relacionals. Veureu també l’establiment de connexions i l’evolució dels connectors a bases de dades, sobretot centrant-nos en els connectors usats pel llenguatge JAVA anomenats drivers JDBC.
En la unitat formativa “Persistència en BD natives XML” es tractarà l’accés a les dades emmagatzemades en SGBD XML natives. És a dir, aprendreu com desenvolupar programes que accedeixin a BD XML natives, que són bases de dades que emmagatzemen documents en format XML.
En la unitat formativa “Components d’accés a dades” veureu el concepte de component, com una tècnica de divisió que permet crear petites peces independents que acabin formant part de l’aplicació final. A més, aquest tipus de creació d’aplicacions permet una construcció en paral·lel de múltiples components, per tal que sigui més fàcil automatitzar i rendibilitzar els processos de construcció de les diverses parts, i fa que sigui possible reutilitzar el mateix tipus de peces en diverses aplicacions. Després de veure el concepte de component i analitzar-ne les característiques, la discussió s’encaminarà cap els components de persistència. Es tracta de components específics encarregats de l’emmagatzematge i recuperació de les dades de les aplicacions. Per acabar, es posaran en pràctica els conceptes estudiats fins els moment.