Els costos en els incoterms

La logística de les operacions de compravenda internacional és força complexa i és important determinar clarament quina de les parts que intervenen en el contracte s’ha d’encarregar de cadascun dels costos que es generen.

La figura mostra els possibles repartiments d’aquests costos entre venedor i comprador en funció de l’incoterm utilitzat a l’operació.

En la primera columna, de format més ampli, hi veiem la llista d’incoterms, classificats per grups i associats al mode de transport. Fora dels 4 incoterms d’ús exclusiu en transport marítim (FAS, FOB, CFR i CIF) els 7 restants són polivalents i poden ser emprats per a qualsevol mode de transport, inclòs el marítim.

A continuació, cal observar els dos títols centrals de la taula: Origen i Destí. El petit espai en blau, que figura al mig, simbolitza el trajecte mentre dura el transport internacional.

Sota aquests dos títols hi ha 11 columnes amb costos específics que formen part del càlcul dels preus d’exportació en funció dels diferents incoterms. Aquests conceptes són: embalatge i verificació, càrrega, transport interior, duana export, manipulacions, transport internacional, assegurança, manipulació, duana import, transport interior i lliurament.

L’ordre en què figuren els incoterms, des de l’incoterm EXW fins el DDP, respon al nombre de costos que assumeix el venedor en cada posició d’incoterm, des del primer, és a dir EXW, on les mercaderies es deixen a la fàbrica o magatzem del venedor/exportador, fins a l’incoterm DDP, on el venedor assumeix tots els costos fins a deixar la mercaderia al magatzem de destinació final, és a dir al magatzem del comprador/importador.

A les interseccions de cada incoterm amb els diferents costos, hi trobem les lletres “V” o “C”, que ens indiquen en la fila corresponent a cada incoterm si és el venedor (V) o el comprador (C) qui assumeix cadascun dels costos.

En observar la taula, es dibuixa un escalat començant pel terme EXW, on el primer cost, embalatge i verificació, va a càrrec del venedor (V), i la resta dels costos fins a arribar al lliurament a destí a càrrec del comprador (C), i acabant per terme DDP, on veiem que els 11 costos van a càrrec del venedor (V).

Cal veure amb detall a quines operacions fan referència cadascun dels costos que figuren a la taula.

El venedor sempre ha d’embalar la mercaderia de la forma més apropiada per al transport, tret que el comprador li indiqui requisits específics. L’embalatge variarà depenent del tipus de mercaderia, podem trobar embalatges com ara caixes, palets, etc.

L’embalatge i la verificació suposen que el venedor/exportador ha de deixar la mercaderia degudament embalada i retolada al seu magatzem, preparada per carregar-se en la unitat de transport de qui la vingui a recollir. Si és el cas, inclou la inspecció de la mercaderia abans de la càrrega.

Com a norma general sempre serà l’importador qui pagui el cost d’aquesta inspecció de les mercaderies. L’únic cas en què el cost d’inspecció el pagarà el venedor/exportador serà quan existeixi una normativa aplicable del país exportador que requereixi aquesta inspecció per poder fer el despatx d’exportació.

Des del magatzem del venedor/exportador es carrega la mercaderia en allò que s’anomena unitat de transport interior. Conjuntament o com a part del procés de la càrrega, habitualment a la pròpia terminal de càrrega, es porten a terme les següents tasques, els costos de les quals facturarà el transportista-transitari:

• Consolidació i desconsolidació de la mercaderia. La consolidació de la càrrega és l’agrupament d’una sèrie de petits paquets en unitats superiors que es distribueixen per a la seva sortida en diferents camions, avions, etc. Quan la mercaderia arriba a destí, segons quin sigui el seu mitjà de transport, es desconsolida en paquets que, al seu torn, poden formar una càrrega completa o part de la càrrega d’un camió.
• Classificació. La classificació té lloc quan es distribueix la mercaderia de sortida en parcel·les, per a una sèrie de destinacions diferents. La mercaderia d’arribada també es classifica per al seu lliurament als destinataris.
• Emmagatzematge. L’emmagatzematge permet reunir la càrrega consolidada i classificada, per tant, és necessari dipositar la mercaderia de sortida fins al seu embarcament a l’aeronau i la d’arribada fins al seu lliurament al destinatari.
• Despatx i documentació. Finalment, el despatx i la tramitació de la documentació associada es duen a terme a la terminal de càrrega, on freqüentment té lloc una transferència física entre el transportista que ha fet el transport interior i el transitari que s’ocuparà del transport internacional, i on es desenvolupen generalment els controls governamentals com ara les duanes.

El transport interior a origen és el que es realitza des del magatzem del venedor/exportador fins a deixar la mercaderia en la terminal del transport internacional. Normalment, si es venen o exporten mercaderies que formen part d’un agrupatge, sempre hi ha un transportista, amb un mitjà de transport més petit que les fa arribar a la seu del transitari.

Les formalitats duaneres en el país d’origen són les del despatx d’exportació. Per tant, aquest cost el tindrem quan es faci una venda a un tercer país, és a dir a un país no comunitari. Normalment és preferible que el despatx de duanes el dugui a terme la part domiciliada en el país on s’ha de fer el despatx o almenys algú que actuï en el seu nom. Així, l’exportador hauria d’encarregar-se del despatx a la duana d’exportació.

• En el transport aeri, els costos de manipulació són taxes oficials aplicades o bé per la companyia aèria o bé per la gestora de les infraestructures aeroportuàries.
  • Recàrrec per combustible o Fuel surcharge (MYC/FSC/FS). Factor de correcció que s’aplica sobre el nòlit destinat a estabilitzar les fluctuacions del preu del fuel. Té un efecte molt important en el preu, sobretot si augmenta el preu del combustible. Si el preu del combustible baixa, l’efecte en el preu és menys immediat.
  • Recàrrec de seguretat o Security charge (SC). Taxa de seguretat carregada per la companyia aèria, en funció del pes taxable.
  • Taxa PNS (Plan Nacional de Seguridad). Import fix per expedició.
  • Altres conceptes que poden aparèixer en les tarifes de transport aeri són emissió de l’AWB, aplicat per la gestió i generació de la pròpia documentació, despatx de duanes, facturat normalment per cada coneixement d’embarcament, menyscapte de divisa (quebranto de divisa)…

  Taxa G-4

  Taxa que gravava el trànsit de la mercaderia per les instal·lacions aeroportuàries que va ser suprimida per AENA, d’acord amb el BOE de data 5 de juliol de 2014.

• En el transport marítim, aquests costos són les taxes oficials i les que aplica la companyia naviliera.
  • Taxa de la mercaderia (T-3). Grava la utilització dels serveis del port, de les instal·lacions d’atracada, zones de manipulació de càrrega i descàrrega del buc, accessos i vies de circulació viaris i ferroviaris i altres instal·lacions portuàries, per les mercaderies i els seus elements de transport en operacions d’entrada o sortida marítima o de transbordament.
  • THC (Terminal Handling Charges). Són les despeses derivades de la manipulació de la mercaderia. El seu cost pot variar en funció del port en què s’opera, i es poden carregar tant en els ports d’origen com en els de destí.

  Normalment els transitaris i agents de transport construeixen el seu marge de benefici sobre la cotització del nòlit, per tant en la resta de conceptes no hi tenen marges.

El transport principal és el transport internacional, aquell que es fa fora de les nostres fronteres. El cost d’aquest transport s’anomena noli o nòlit i és un dels més importants en el cost total de l’operació. El tindrem tant si la mercaderia s’expedeix a un país comunitari, com si s’exporta a un país tercer.

L’import del nòlit està directament vinculat al pes i al volum de mercaderia a transportar. Conceptualment sol ser un import per quilogram, amb un mínim facturable per a les expedicions petites. En algunes ocasions, amb la finalitat d’incentivar la concentració i les expedicions de major volum, és usual facturar en funció d’aquestes dimensions més grans, de manera que a major volum de l’expedició el cost per quilogram és menor.

En el cost del transport marítim, juntament amb el nòlit es poden facturar despeses afegides, prèvies o posteriors a l’embarcament, i lligades a les condicions en què s’ha contractat el nòlit. Els recàrrecs més habituals sobre el preu del nòlit són els següents:

• BAF o BS (Bunker Adjustment Factor o Bunker Surcharge). Recull les fluctuacions en el preu dels combustibles.
• CAF (Currency Adjustment Factor). Recull les fluctuacions en la divisa de pagament dels nòlits.
• Collect surcharge. És el recàrrec per cobrar el nòlit a la destinació, si volem que el pagui el comprador/importador. Acostuma a ser un 3% del nòlit.
• CS (Congestion surcharge). Reflecteix els costos addicionals derivats de la congestió dels ports.
• Banking charge, també anomenat Dret d’obtenir divisa (DOD) o Menyscapte de diner). Són despeses i comissions bancàries per l’obtenció de divisa per al pagament del nòlit, atès que moltes vegades la divisa de cotització del nòlit és el dòlar. Acostuma a ser un 1% del valor del nòlit.

Hi ha també altres recàrrecs que s’utilitzen de forma més puntual:

• Recàrrec per mercaderia perillosa o recàrrec IMCO. Grava en un percentatge alt la mercaderia pel risc que implica el transport de mercaderies perilloses. La normativa sobre tractament i transport per via marítima de mercaderies perilloses està regulada per la IMCO (Intergovernmental Maritime Consultative Organization).
• War Risk. Recàrrec sobre el nòlit per al transport a través de zones amb perill de guerra. Cobreix el risc que suposa per a la naviliera o l’armador el fet que els seus vaixells naveguin per aigües pròximes a zones de guerra.
• Extensió del coneixement d’embarcament o B/L. També pot formar part de les despeses del nòlit o bé pot anar a part, comptabilitzat amb els costos de transport marítim.

És important tenir en compte la relació entre pes i volum, atès que aquesta relació és la que determina el pes taxable. Cada mitjà de transport té una determinada conversió del factor pes-volum, a partir de la qual es determina el que s’anomena pes volumètric. Depenent de cada mitjà, els factors de conversió són els següents:

• Transport aeri: 1 m³ = 167 kg
• Transport marítim: 1 m³ = 1.000 kg
• Transport per carretera: 1 m³ = 333 kg

Així doncs, per al càlcul d’una tarifa de transport, en primer lloc cal conèixer tant el pes com el volum de la mercaderia. A continuació, cal calcular el pes volumètric o pes teòric i determinar si és més elevat el pes real o el pes volumètric. Finalment, cal aplicar la tarifa sobre el més elevat dels dos valors, que és el que s’anomena pes taxable.

Per calcular l’import del transport o nòlit d’una mercaderia s’han de tenir en compte dues possibilitats:

• Càrregues senceres o FCL (Full Container Load). Contenidor complet, en el transport per carretera són camions complets, en el transport per ferrocarril són vagons complets, en el transport aeri ULD senceres (Unit Load Device o Unitat de càrrega unida) i en el transport combinat UTI completes (Unitat de Transport Intermodal). En aquests supòsits el cost del transport és un preu únic per vehicle o contenidor, i normalment ni el pes ni el volum tenen una influència directa en el preu. Hi ha, però, alguna excepció quan es tracta de nòlits de “conferències marítimes”. En aquests casos, sí que és probable que el nòlit vagi en funció del pes o volum.
• Càrregues fraccionades o LCL (Less than Container Load). Agrupatges o càrregues consolidades. El transitari calcula la tarifa de transport en base a la relació pes-volum de la mercaderia.

Veiem ara, mitjançant un exemple, quin és el procediment per al càlcul del cost del transport internacional en agrupatges i càrregues fraccionades.

Hem de fer un enviament de 100 caixes, amb un pes brut total de 1.000 kg. Les mesures de cada caixa són 0,40 * 0,30 * 0,25 metres. El preu que ens cobra el transitari per al transport de les caixes és de 2 €/kg

Per calcular el cost del transport internacional de les 100 caixes en els modes aeri, marítim i terrestre, caldrà calcular en primer lloc el pes i el volum de la mercaderia.

El pes brut de la mercaderia ja el coneixem: 1.000 kg.

Per al càlcul del volum cal multiplicar: llarg × ample × alt. En aquest cas:

• 0,40 × 0,30 × 0,25 metres = 0,03 m³
• 100 caixes · 0,03 m³ = 3 m³

A continuació, calcularem quin és el pes teòric o pes volumètric de la mercaderia, en funció de cada mitjà de transport. Es tracta d’anar convertint el volum real en pes volumètric segons el factor de conversió de cada mitjà de transport. A partir d’aquí, el transportista aplicarà la seva tarifa al pes real o al pes volumètric, depenent de quin sigui més alt.

Transport aeri

Factor de conversió: 1 m³ = 167 kg

Pes volumètric: 3 m³ · 167 kg = 501 kg

Atès que en el transport aeri el pes real és més gran que el pes volumètric (1.000 kg > 501 kg) el transitari aplicarà la tarifa de preus sobre el pes real de la mercaderia.

Cost del transport internacional: 1.000 · 2 €/kg = 2.000 €

Transport marítim

Factor de conversió: 1 m³ = 1.000 kg

Pes volumètric: 3 m³ · 1.000 kg = 3.000 kg

Atès que en el transport marítim el pes real és més petit que el pes volumètric (1.000 kg < 3.000 kg) el transitari aplicarà la tarifa de preus sobre el pes volumètric de la mercaderia.

Cost del transport internacional: 3.000 · 2 €/kg = 6.000 €

Transport terrestre

Factor de conversió: 1 m³ = 333 kg

Pes volumètric: 3 m³ · 333 kg = 999 kg

Atès que en el transport per carretera el pes real és més gran que el pes volumètric (1.000 kg > 999 kg) el transitari aplicarà la tarifa de preus sobre el pes real de la mercaderia.

Cost del transport internacional = 1.000 · 2 €/kg = 2.000 €

Sempre es refereix a l’assegurança de la mercaderia en el seu trajecte internacional. El transport nacional té la seva pròpia assegurança, que contracta el transitari pel seu compte i càrrec.

El cost de l’assegurança internacional forma part obligatòriament de l’incoterm CIF o CIP, atès que l’incoterm CIF exigeix una assegurança de cobertura mínima, d’acord amb les ICC C (clàusula C de l’Institute Cargo Clauses), i l’incoterm CIP exigeix una assegurança de cobertura més àmplia, d’acord amb les ICC A (clàusula A de l’Institute Cargo Clauses).

Habitualment, s’assegura el 110% (o fins i tot el 115%) del valor de la mercaderia en condicions CIF. El motiu és que les companyies d’assegurances entenen que, en cas de sinistre, les despeses de gestió i reclamació poden ascendir aproximadament al 10% o 15% del valor de la mercaderia.

Així doncs, per al càlcul del cost de l’assegurança, cal utilitzar el 110% CIF. Aquest 110% CIF serà el valor que figurarà en el contracte d’assegurança, però per al càlcul de costos de l’incoterm caldrà utilitzar igualment el valor 100% CIF.

El cost de l’assegurança es coneix com a prima d’assegurança. El valor de la prima dependrà del valor comercial que li vulguin donar les companyies d’assegurança, però és habitual que siguin percentatges entre el 2% i el 5%. Aquests percentatges són els que s’hauran d’aplicar sobre el 110% del valor CIF.

Un cop realitzat el transport internacional, la mercaderia arriba a destí. A partir d’aquest moment, segons la taula de costos d’incoterms, tenim una simetria en la seqüència de costos. Això significa que tots els costos originats en el país del venedor ara també s’aniran succeint a destí, fins arribar al magatzem del comprador/importador.

• Costos de manipulació. Conceptualment són els mateixos costos de la manipulació a origen, que es tornen a tenir en arribar la mercaderia al país de destí. Depenent del mitjà en què s’hagin transportat les mercaderies, trobarem conceptes específics dels costos de manipulació de la mercaderia en una terminal del transitari, un aeroport o un port.

• Formalitats duaneres d’importació. La mercaderia s’ha de despatxar a la duana de destinació. Això implica, a part del cost de despatx, liquidar els corresponents impostos com ara aranzels i altres drets duaners (com per exemple l’IVA). Normalment és preferible que el despatx de duanes el dugui a terme la part domiciliada en el país on s’ha de fer el despatx o almenys algú que actuï en el seu nom. Així, l’exportador hauria d’encarregar-se del despatx a la duana d’exportació i l’importador hauria d’encarregar-se del despatx a la duana d’importació.

• Transport interior. El transport interior a destí és el que es realitza des de la terminal de transport internacional fins a deixar la mercaderia en el magatzem del comprador/importador.

• Lliurament a destí. La mercaderia es lliura al magatzem del comprador/importador, sense descarregar. La descàrrega al magatzem o fàbrica de destí sempre és un cost a càrrec del comprador/importador, sigui quin sigui l’incoterm de l’operació de compravenda internacional.

El grup E està format per un únic incoterm, l’EXW, que suposa la mínima obligació per al venedor.

Incoterm polivalent, per tant aplicable a qualsevol tipus de transport. La versió 2020 dels Incoterms recomana utilitzar-lo només en operacions interiors.

En cas que s’utilitzi en operacions internacionals, l’incoterm EXW s’adapta millor operacions en països entre els quals existeixi lliure circulació de mercaderies, com la UE (expedicions i introduccions), que a operacions de vendes a tercers països (exportacions i importacions), atès que en el primer cas el venedor no ha de realitzar tràmits duaners.

• El venedor ha de tenir la mercaderia preparada en el lloc convingut (taller, magatzem) en la data acordada.
• La mercaderia ha d’estar perfectament embalada i etiquetada per resistir qualsevol tipus de transport i les manipulacions que s’hi puguin produir.
• El venedor ha de facilitar la informació necessària per als documents que el comprador necessiti per realitzar el despatx, tant el de país d’origen (exportació) com en el país de destinació (importació).
• Correspon al comprador la càrrega en el vehicle de transport.

La figura mostra de manera gràfica la distribució de costos entre venedor i comprador. Les icones en negre representen els costos que assumeix el venedor i les icones en gris els que assumeix el comprador.

Despeses a càrrec del venedor:

• El venedor ha de pagar tots els costos relatius a la mercaderia per tal que pugui estar degudament preparada en el seu magatzem per posar-la a disposició del comprador.
• El venedor pagarà a compte seu les tasques realitzades per comprovar la qualitat de la mercaderia abans de ser lliurada. Un cop verificades les qualitats de la mercaderia venuda, el venedor també es fa càrrec del correcte embalatge, la retolació o el marcatge de la mercaderia, quan així es requereixi.

Despeses a càrrec del comprador:

• Pagar tots els costos relatius a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat o posat a la seva disposició en el magatzem del venedor fins que arribi a destí.
• Pagar qualsevol cost addicional, si un cop el venedor li notifica que té les mercaderies a la seva disposició per ser recollides, el comprador no ho fa en el termini previst, o bé no notifica la demora per procedir a recollir-les.
• Pagar, quan sigui aplicable, tots els costos propis del despatx de duanes d’exportació, així com les possibles llicències. Així mateix, si el venedor ha prestat ajut o informació al comprador perquè aquest pugui fer el despatx d’exportació i aquesta tasca li ha suposat al venedor un cost, el comprador també se n’haurà de fer càrrec.

La taula mostra el repartiment de costos entre venedor i comprador:

El grup F el formen 3 incoterms: l’incoterm FCA, l’incoterm FAS i l’incoterm FOB. Els incoterms d’aquest grup són prova del que s’anomena contractes d’embarcament o de partida, on el venedor compleix amb les condicions del contracte en el país d’embarcament o de despatx, és a dir, exclusivament en el país d’origen.

És un incoterm polivalent, molt flexible, aplicable a qualsevol mode de transport i àmpliament utilitzat en l’agrupatge de la mercaderia.

L’incoterm FCA forma part del grup dels incoterms que serveixen per a qualsevol mode de transport, per tant es tracta d’un incoterm polivalent. Aquesta particularitat fa que calgui definir en quin punt o lloc concret, dins del país d’origen, es lliuraran les mercaderies al comprador, atès que els punts de lliurament en la pràctica poden ser molts.

Si el punt o lloc de lliurament no s’ha concretat en el contracte de compravenda, el venedor pot decidir el que més li convingui. Habitualment, el que més li convindrà serà utilitzar el terme “FCA fàbrica del venedor” on el lliurament, i per tant la transferència de costos, es produeix quan la mercaderia es diposita sobre el camió.

Per tal d’estalviar-se problemes, el més indicat és concretar sempre entre venedor i comprador l’adreça de lliurament de les mercaderies i incloure-la en el contracte de compravenda.

Els exemples més habituals de l’incoterm FCA, degudament definit pel que fa al lliurament però que poden suposar valors diferents a l’hora de calcular els costos, serien:

• FCA transportista
• FCA aeroport
• FCA terminal ferroviària
• FCA terminal de contenidors del port

Concretament:

1. Si s’acorda l’incoterm FCA transportista, vol dir que el venedor assumirà els costos fins l’arribada del camió a la terminal, normalment la seu del transitari. A partir d’aquest moment ja és el comprador que s’haurà de fer càrrec de la descàrrega, manipulació i càrrega de la mercaderia al vehicle principal.
2. Si s’acorda l’incoterm FCA terminal de contenidors, el venedor assumirà tots els costos fins que el camió arribi a la terminal. A partir d’aquest moment qualsevol moviment que es faci del contenidor relacionat amb la descàrrega, desplaçament i ubicació dins el moll ja anirà a càrrec del comprador.

Resumint, ha de quedar clar que els costos dels mitjans de transport interior fins a arribar a casa del transitari o transportista internacional els paga el venedor i que les mercaderies es lliuren al camió que realitza el transport interior o nacional. Així doncs:

• Les despeses que es generen a partir de la descàrrega del vehicle, la posterior manipulació a la terminal i la càrrega al vehicle que realitzarà el transport principal van a càrrec del comprador.
• El lloc de lliurament de les mercaderies es troba en un punt convingut en el país d’origen.
• La duana d’exportació va a càrrec del venedor, mentre que la duana d’importació és per compte del comprador.
• El transport principal i la seva assegurança van a càrrec del comprador.
• El punt de lliurament pot ser qualsevol que es pacti al país d’origen, per exemple: FCA fàbrica (seria un bon substitut de l’EXW), FCA port, FCA transportista per carretera (el venedor portaria la càrrega fins al punt on es trobés amb el transportista), FCA estació ferroviària, FCA aeroport, FCA port, etc.

La figura mostra de manera gràfica la distribució de costos entre venedor i comprador. Les icones en negre representen els costos que assumeix el venedor i les icones en gris els que assumeix el comprador.

Despeses a càrrec del venedor:

• Tots els costos relatius a la venda de la mercaderia, per tant la mercaderia amb l’embalatge i marcatge que correspongui fins que es lliuri al transportista internacional o bé a una altra persona que hagi designat el comprador. En aquest sentit, sovint per poder deixar la mercaderia preparada per realitzar el trajecte internacional, prèviament el venedor haurà contractat el transport interior en el país del venedor, des de la seva fàbrica o magatzem fins a la seu del transitari.
• Quan l’operació de venda es realitza amb un país no comunitari, el venedor es fa càrrec de tots els costos dels tràmits duaners necessaris per a l’exportació, així com de tots els drets, si hi hagués algun impost o alguna altra despesa que es pagui per a l’exportació.
• El venedor es fa càrrec de la factura de l’agent de duanes del despatx d’exportació.

Despeses a càrrec del comprador:

• Tots els costos relatius a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat al transportista internacional o bé a alguna altra persona que hagi decidit el propi comprador.
• Qualsevol cost addicional contret si, un cop el venedor li notifica que té les mercaderies a la seva disposició per ser recollides, el comprador no ho fa en el termini previst o bé no notifica la demora per procedir a recollir-les. També si el comprador no designa el transitari que ha de transportar-les o bé no respon a la notificació conforme el venedor li fa saber que té les mercaderies preparades.
• Quan sigui aplicable, tots els drets, impostos i altres despeses així com els costos de dur a terme els tràmits duaners en la importació de la mercaderia.

La taula mostra el repartiment de costos entre venedor i comprador:

Incoterm d’ús exclusiu en el transport marítim o fluvial. El venedor assumeix el transport en camió o tren des de la seva fàbrica fins al moll del port d’origen, al costat del vaixell, lloc on se situa el punt de lliurament i de cessió de la propietat de la mercaderia. Per tant, la descàrrega en el moll del tren o camió i les manipulacions fins a deixar la mercaderia en el moll o en el port d’embarcament acordat corresponen al venedor. Així, doncs:

• El venedor ha d’assumir els costos fins a deixar la mercaderia en el moll del port triat dins del país d’origen.
• El despatx de duanes d’exportació va a càrrec del venedor.
• La càrrega de la mercaderia al vaixell va a càrrec del comprador.
• El transport principal, el nòlit i l’assegurança de la mercaderia en el trajecte internacional, van a càrrec del comprador, tot i que el comprador no té l’obligació de contractar l’assegurança i en pot prescindir.

A la pràctica, aquest incoterm és molt útil per a mercaderia a granel.

La figura mostra de manera gràfica la distribució de costos entre venedor i comprador. Les icones en negre representen els costos que assumeix el venedor i les icones en gris els que assumeix el comprador.

Despeses a càrrec del venedor:

• Tots els costos relatius a la mercaderia fins que es lliuri posant-la al costat del vaixell en el moll del port convingut.
• Quan sigui aplicable, els costos dels tràmits duaners necessaris per a l’exportació, així com tots els drets, impostos i altres despeses que s’hagin de pagar en l’exportació.
• El venedor es fa càrrec de la factura de l’agent de duanes.

Despeses a càrrec del comprador:

• Tots els costos relatius a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat en el moll del port convingut, al costat del vaixell.
• Qualsevol cost addicional contret, si un cop el venedor li notifica que té les mercaderies a la seva disposició per ser recollides, el comprador no ho fa en el termini previst, o bé no notifica la demora per a procedir a recollir-les. O bé, si el vaixell designat pel comprador no arriba a temps, no pot fer-se càrrec de la mercaderia o deixa d’admetre a càrrega.
• Quan sigui aplicable, tots els drets, impostos i altres despeses així com els costos de dur a terme els tràmits duaners que s’hagin de pagar en la importació de la mercaderia i els costos del seu transport a través de qualsevol país.

La taula mostra el repartiment de costos entre venedor i comprador:

L’incoterm FOB és exclusivament aplicable al transport marítim o fluvial. Té el seu origen en la càrrega i col·locació de la mercaderia a la bodega del vaixell, per aquest motiu només té sentit emprar-lo per a càrregues en general. En l’incoterm FOB:

• El venedor assumeix tots els costos fins a deixar la mercaderia dipositada a bord del vaixell.
• El lliurament de la mercaderia es produeix una vegada la mercaderia queda situada a bord del vaixell, en el port d’origen.
• El cost del despatx de duanes d’exportació correspon al venedor.
• La resta de despeses com ara transport i assegurança de la mercaderia van a càrrec del comprador a partir del seu lliurament.
• La recepció, més la càrrega i l’estiba formen les manipulacions bàsiques de la mercaderia en el port.

La utilització del terme FOB, però, està molt estesa i sovint s’utilitza de forma incorrecta. Encara ara és l’instrument habitual per cotitzar operacions d’exportació i és habitual que es pactin condicions FOB en operacions que no compleixen els requisits necessaris i que s’haurien de pactar amb altres incoterms, com ara:

• Operacions on la mercaderia s’envia per transport aeri o per carretera: caldria utilitzar un incoterm polivalent.
• Operacions on la mercaderia viatja en contenidors: el FOB no és un incoterm pensat per ser utilitzat per aquest tipus de càrrega, caldria utilitzar un incoterm FCA.
• Operacions amb mercaderia a granel: l’incoterm FAS és el que millor s’adapta a aquest tipus de mercaderia.

La figura mostra de manera gràfica la distribució de costos entre venedor i comprador. Les icones en negre representen els costos que assumeix el venedor i les icones en gris els que assumeix el comprador.

Despeses a càrrec del venedor:

• Tots els costos relatius a la mercaderia fins al moment en què quedi situada a bord del vaixell en el port d’origen.
• Quan sigui aplicable, els costos dels tràmits duaners necessaris per a l’exportació, així com tots els drets, impostos i altres despeses que es paguen en l’exportació.

Despeses a càrrec del comprador:

• Tots els costos relatius a la mercaderia des del moment en què quedi situada a bord del vaixell al port d’origen.
• Qualsevol cost addicional contret, si un cop el venedor li notifica que té les mercaderies a la seva disposició per ser recollides, el comprador no ho fa en el termini previst, o bé no notifica la demora per procedir a recollir-les. O bé, si el vaixell designat pel comprador no arriba a temps, no pot fer-se càrrec de la mercaderia o deixa d’admetre càrrega.
• Quan sigui aplicable, tots els drets, impostos i altres despeses així com els costos de dur a terme els tràmits duaners que es paguen en la importació de la mercaderia i els costos del seu transport a través de qualsevol país.

La taula mostra el repartiment de costos entre venedor i comprador:

El grup C està format per 4 incoterms: l’incoterm CFR, l’incoterm CIF, l’incoterm CPT i l’incoterm CIP. Els incoterms d’aquest grup són prova del que s’anomena contractes de partida, on el venedor compleix el contracte en el país d’embarcament o de despatx. En el grup C el lliurament es produeix quan s’embarca o es carrega en el país d’origen, però el venedor ha d’assumir tots els costos fins a deixar la mercaderia en el punt convingut del país de destinació.

El CFR és el primer incoterm del grup C, és un terme utilitzat solament per a transport per vies marítimes o fluvials, on el lliurament es produeix un cop la mercaderia ha estat carregada al vaixell.

Si les parts volen que el lliurament de la mercaderia s’efectuï abans de la càrrega al vaixell, com és habitual en l’operativa amb contenidors, cal utilitzar el terme CPT.

El venedor ha de pagar els costos amb el nòlit necessari per portar la mercaderia al port de destinació convingut. Qualsevol cost addicional ocorregut després del moment del lliurament, anirà a compte del comprador. El terme CFR exigeix també al venedor despatxar la mercaderia per a l’exportació. Així doncs:

• El venedor assumeix el cost del transport principal o nòlit, fins al port convingut del país de destinació.
• Si l’operació inclou transbordaments en el transport internacional que tinguin un caràcter habitual, és a dir que estiguin previstos perquè formen part d’una determinada ruta, els paga el venedor. Si no són de caràcter habitual, van a compte del comprador.
• El cost de l’assegurança de la mercaderia l’hauria d’assumir el comprador. No és obligatori que la contracti perquè la mercaderia ja és de la seva propietat, però sovint és recomanable contractar-la.
• Cada part assumeix el cost del despatx de duana al seu respectiu país.
• Qualsevol despesa que es produeixi en relació amb la mercaderia, excepte les normals en el transport i les manipulacions necessàries, aniran a càrrec del comprador.

La figura mostra de manera gràfica la distribució de costos entre venedor i comprador. Les icones en negre representen els costos que assumeix el venedor i les icones en gris els que assumeix el comprador.

Despeses a càrrec del venedor:

• Tots els costos relatius a la mercaderia fins que s’hagi lliurat al vaixell en el port d’origen.
• El nòlit i tots els altres costos, incloent-hi els de carregar la mercaderia a bord i molt particularment qualsevol despesa de descàrrega en el port de descàrrega acordat que vagi per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Quan sigui aplicable, tots els drets, impostos i altres despeses així com els costos de dur a terme els tràmits duaners que es paguen a l’exportació.

Despeses a càrrec del comprador:

• Tots els costos relatius a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat.
• Tots els costos i despeses relatives a la mercaderia mentre està en trànsit fins a la seva arribada al port de destinació, tret que aquests costos i despeses vagin per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Els costos de descàrrega, incloent les despeses de desembarcament, mollatge, etc… tret que aquests costos i despeses vagin per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Qualsevol cost addicional contret si no respon ni dóna cap avís a les notificacions que li fa el venedor conforme la mercaderia ha estat embarcada o bé informant-lo de la data d’arribada al port de destinació.
• Quan sigui aplicable, tots els drets, impostos i altres despeses així com els costos de dur a terme els tràmits duaners a la importació de la mercaderia i els costos del seu transport a través de qualsevol país tret que estiguin inclosos en el cost del contracte de transport.

La taula mostra el repartiment de costos entre venedor i comprador:

El venedor ha de pagar els costos i el nòlit necessaris per portar la mercaderia fins al port de destinació, però el risc de pèrdua o dany de la mercaderia, així com qualsevol cost addicional a causa de successos ocorreguts després del moment del lliurament, es transmeten del venedor al comprador. Així doncs, en condicions CIF:

• El venedor ha de procurar una assegurança marítima, amb una cobertura mínima, per als riscos del comprador de pèrdua o dany de la mercaderia durant el transport. Per tant, el venedor està obligat a contractar l’assegurança de la mercaderia, a pagar la corresponent prima, i a fer-ne beneficiari el comprador, atès que el lliurament es produeix un cop la mercaderia ha estat carregada al vaixell i, durant el transport, ja no n’és propietari el venedor, sinó el comprador.
• El venedor ha de despatxar la mercaderia per a l’exportació.
• El venedor assumeix tots els costos, sobretot el transport principal, nòlit, fins al port convingut del país de destinació.
• Si hi ha transbordaments en el transport internacional que tinguin un caràcter habitual, els paga el venedor. Si no són de caràcter habitual van a compte del comprador.

La figura mostra de manera gràfica la distribució de costos entre venedor i comprador. Les icones en negre representen els costos que assumeix el venedor i les icones en gris els que assumeix el comprador.

Despeses a càrrec del venedor:

• Tots els costos relatius a la mercaderia fins que s’hagi lliurat.
• El nòlit i tots els altres costos, incloent-hi els de carregar la mercaderia a bord i qualsevol despesa en el port de descàrrega acordat que anessin per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Els costos de l’assegurança de la mercaderia.
• Quan sigui aplicable, els costos dels tràmits duaners necessaris per a l’exportació, així com tots els drets, impostos i altres despeses que s’hagin de pagar a l’exportació, i els costos del seu transport a través de qualsevol país que anessin per compte del venedor segons el contracte de transport.

Despeses a càrrec del comprador:

• Tots els costos relatius a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat.
• Tots els costos relatius a la mercaderia mentre està en trànsit fins a la seva arribada al port de destinació, tret que tals costos i despeses anessin per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Els costos de descàrrega, incloent les despeses de manipulació i de mollatge, tret que tals costos i despeses anessin per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Qualsevol cost addicional contret si no respon ni dóna cap avís a les notificacions que li fa el venedor conforme la mercaderia ha estat lliurada al transitari o bé informant-lo de la data d’arribada al port de destinació acordat.
• Quan sigui aplicable, tots els drets, impostos i altres despeses així com els costos de dur a terme els tràmits duaners que es paguen a la importació de la mercaderia i els costos del seu transport a través de qualsevol país tret que estiguin inclosos en el cost del contracte de transport.

La taula mostra el repartiment de costos entre venedor i comprador:

El CPT es pot utilitzar en qualsevol mitjà de transport, inclòs el multimodal. Comprèn la mateixa estructura de costos que l’incoterm CFR.

El venedor lliura la mercaderia quan la posa a la disposició del transportista designat per ell però, a més, ha de pagar els costos del transport necessaris per dur la mercaderia a la destinació convinguda. En condicions CPT:

• El venedor ha de despatxar la mercaderia per a l’exportació.
• La contractació de l’assegurança de la mercaderia va a compte del comprador, sempre que la vulgui contractar lliurement, atès que no és obligatòria.
• El venedor assumeix tots els costos, inclòs el transport principal i la manipulació de la mercaderia fins al punt convingut del país de destinació.
• A partir del lliurament per compte del venedor, qualsevol despesa que es produeixi a causa de la mercaderia anirà a càrrec del comprador,
• Cada part assumeix el cost del despatx de duana del seu respectiu país.
• Si hi ha transbordaments en el transport internacional que tinguin un caràcter habitual, els paga el venedor. Si no són de caràcter habitual van a compte del comprador.

La figura mostra de manera gràfica la distribució de costos entre venedor i comprador. Les icones en negre representen els costos que assumeix el venedor i les icones en gris els que assumeix el comprador.

Despeses a càrrec del venedor:

• Tots els costos relatius a la mercaderia fins que s’hagi lliurat al transportista internacional o transitari.
• El nòlit i tots els altres costos resultants, incloent-hi els costos de carregar la mercaderia i qualsevol despesa de descàrrega en el lloc de destinació convinguda que vagi a compte del venedor segons el contracte de transport.
• Quan sigui aplicable, els costos dels tràmits duaners necessaris per a l’exportació, així com tots els drets, impostos i altres despeses que s’han de pagar a l’exportació, i els costos del seu transport a través de qualsevol país que vagin a compte del venedor segons el contracte de transport.

Despeses a càrrec del comprador:

• Tots els costos relatius a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat al transitari.
• Tots els costos relatius a la mercaderia mentre està en trànsit fins a la seva arribada al port de destinació, tret que aquests costos i despeses vagin per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Els costos de descàrrega, tret que aquests costos i despeses vagin per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Qualsevol cost addicional contret si no respon ni dóna cap avís a les notificacions que li fa el venedor conforme la mercaderia ha estat lliurada al transitari o bé informant-lo de la data d’arribada al lloc de destinació convingut.
• Quan sigui aplicable, tots els drets, impostos i altres despeses, així com els costos de dur a terme els tràmits duaners a pagar en la importació de la mercaderia i els costos del transport a través de qualsevol país, tret que estiguin inclosos en el cost del contracte de transport.

La taula mostra el repartiment de costos entre venedor i comprador:

El CIP és un incoterm vàlid per a qualsevol modalitat en el transport, inclòs el transport multimodal.

El venedor realitza el lliurament de la mercaderia posant-la a disposició del transportista internacional que ell hagi designat, per tal de lliurar-la al lloc convingut en el país de destí. En aquest sentit, el venedor ha de fer-se càrrec de tots els costos incloent-hi els dos principals: el cost del transport internacional i l’assegurança de la mercaderia, amb una cobertura àmplia, pels possibles danys mentre dura el trajecte internacional. A partir del moment en què arriba al lloc de destí convingut, el comprador es farà càrrec de tots els costos relacionats amb la mercaderia fins fer-la arribar a la seva destinació final.

Així doncs, en l’incoterm CIP:

• El venedor assumeix tots els costos, incloent-hi el transport internacional i l’assegurança de la mercaderia, que és obligatòria.
• Els costos de despatxar la mercaderia a la duana d’exportació i a la duana d’importació els assumeixen el venedor i el comprador en el seus respectius països.
• Si hi ha transbordaments en el transport internacional que tinguin un caràcter habitual, els paga el venedor. Si no són de caràcter habitual van a compte del comprador.

La figura mostra de manera gràfica la distribució de costos entre venedor i comprador. Les icones en negre representen els costos que assumeix el venedor i les icones en gris els que assumeix el comprador.

Despeses a càrrec del venedor:

• Tots els costos relatius a la mercaderia fins que s’hagi lliurat al transitari.
• El nòlit i tots els altres costos, incloent-hi els costos de carregar la mercaderia i qualsevol despesa de descàrrega en el lloc de destinació convingut que sigui per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Els costos de l’assegurança internacional de la mercaderia.
• Quan sigui aplicable, els costos dels tràmits duaners necessaris per a l’exportació, així com tots els drets, impostos i altres despeses que es paguen a l’exportació, i els costos del seu transport a través de qualsevol país que vagin per compte del venedor segons el contracte de transport.

Despeses a càrrec del comprador:

• Tots els costos relatius a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat al transportista.
• Tots els costos i despeses relatives a la mercaderia mentre està en trànsit fins a la seva arribada al lloc de destinació acordada, tret que aquests costos i despeses vagin per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Els costos de descàrrega, tret que aquests costos i despeses vagin per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Qualsevol cost addicional contret si no respon ni dóna cap avís a les notificacions que li fa el venedor conforme la mercaderia ha estat lliurada al transitari o bé informant-lo de la data d’arribada al lloc de destinació acordat.
• Quan sigui aplicable, tots els drets, impostos i altres despeses així com els costos de dur a terme els tràmits duaners que s’han de pagar en la importació de la mercaderia i els costos del seu transport a través de qualsevol país tret que estiguin inclosos en el cost del contracte de transport.

La taula mostra el repartiment de costos entre venedor i comprador:

El grup D el formen 3 incoterms: l’incoterm DAP, l’incoterm DPU i l’incoterm DDP. Els incoterms del grup D evidencien contractes d’arribada, on el lliurament de la mercaderia es realitza a destinació, a diferència del que passa en els altres incoterms, en els quals el lliurament es realitza a l’origen.

L’incoterm DAP és un incoterm polivalent, per tant, el podem emprar en qualsevol mitjà de transport i en la combinació de tots ells. S’utilitza per a tots els tipus de transport i a la pràctica és molt versàtil.

En l’incoterm DAP, el lliurament es fa en un punt, en el país de destinació. Aquest punt pot ser, per exemple, dins del port o d’una zona portuària, perquè no indica que hagi de ser expressament en un punt extern.

Així doncs, en l’incoterm DAP:

• El venedor es fa càrrec de tots els costos, inclosos el transport principal i l’assegurança de la mercaderia, que no és obligatòria, fins que la mercaderia es posi a la disposició del comprador en un vehicle llest per ser descarregat. Per tant, el venedor assumeix els costos fins a aquest moment.
• La mercaderia no es lliura descarregada sinó sobre el camió, la seva descàrrega va a càrrec del comprador.
• El despatx d’importació, si així es requereix, anirà a càrrec del comprador.

La figura mostra de manera gràfica la distribució de costos entre venedor i comprador. Les icones en negre representen els costos que assumeix el venedor i les icones en gris els que assumeix el comprador.

Despeses a càrrec del venedor:

• Tots els costos relatius al lliurament de la mercaderia, amb el cost del transport internacional inclòs.
• Qualsevol despesa de descàrrega en el lloc de destinació que fos per compte del venedor, si així estigués establert en el contracte de transport.
• Quan sigui aplicable, els costos dels tràmits duaners necessaris per a l’exportació, així com tots els drets, impostos i altres despeses a pagar en l’exportació.

Despeses a càrrec del comprador:

• Tots els costos relatius a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat en el lloc acordat segons l’incoterm.
• Tots els costos de descàrrega necessaris per procedir a la recepció de la mercaderia des dels mitjans de transport d’arribada en el lloc de destinació designat.
• Qualsevol cost addicional contret pel venedor si el comprador incompleix les seves obligacions de recollir o fer-se càrrec de la mercaderia en el termini de temps previst, o bé no notifica al comprador una possible demora a recollir-les.
• Quan sigui aplicable, els costos dels tràmits duaners així com tots els drets, impostos i altres despeses a pagar en la importació de la mercaderia
• El comprador ha de reemborsar al venedor tots els costos i despeses en què aquest últim hagi incorregut en proporcionar o prestar ajuda per obtenir documents i informació.

La taula mostra el repartiment de costos entre venedor i comprador:

L’incoterm DPU és polivalent, per tant s’utilitza per a tots els tipus de transport. El venedor es fa càrrec de tots els costos, inclosos el transport principal i l’assegurança (que no és obligatòria), fins que la mercaderia es col·loca descarregada del mitjà de transport en el lloc de lliurament convingut del país de destinació.

La particularitat de l’incoterm DPU és que el lliurament es fa un cop la mercaderia ha estat descarregada, o sigui deixada a terra en un lloc convingut del país de destí, que ha d’estar, doncs, preparat per fer la descàrrega.

El DPU és un dels incoterms més emprats en el transport de mercaderia a granel.

Per pactar l’incoterm el més habitual és utilitzar com a punt de referència el de càrrega o descàrrega del transport principal, si és marítim el moll o dipòsit corresponent. Així doncs, en la mercaderia a granel, se solen utilitzar els incoterms FAS o DPU per poder negociar les condicions de nòlit i manipulació conjuntament.

La figura mostra de manera gràfica la distribució de costos entre venedor i comprador. Les icones en negre representen els costos que assumeix el venedor i les icones en gris els que assumeix el comprador.

Despeses a càrrec del venedor:

• Tots els costos relatius a la mercaderia fins que s’hagi lliurat, amb el transport internacional inclòs.
• Quan sigui aplicable, els costos dels tràmits duaners necessaris per a l’exportació, així com tots els drets, impostos i altres despeses a pagar en l’exportació.
• Totes les despeses de manipulació de la mercaderia en destí, habitualment la desestiba i la descàrrega.

Despeses a càrrec del comprador:

• Tots els costos relatius a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat, un cop descarregada.
• Qualsevol cost addicional contret pel venedor si el comprador incompleix les seves obligacions de recollir la mercaderia, o bé no dóna avís d’una possible demora a recollir-la.
• Quan sigui aplicable, els costos dels tràmits duaners així com tots els drets, impostos i altres despeses que s’han de pagar a la importació de la mercaderia.
• El comprador ha de reemborsar al venedor tots els costos i despeses en què aquest últim hagi incorregut per proporcionar o prestar ajuda per obtenir documents i informació.

La taula mostra el repartiment de costos entre venedor i comprador:

L’incoterm DDP és l’incoterm d’obligació màxima per al venedor, atès que aquest paga tots els costos fins a deixar la mercaderia en el punt convingut dins del país de destinació. Es tracta d’un incoterm polivalent i, per tant, es pot utilitzar amb independència del mitjà de transport.

En condicions DDP:

• El venedor realitza el lliurament de la mercaderia al comprador, despatxada per a la importació però sense descarregar dels mitjans de transport, a la seva arribada al lloc de destinació, habitualment el magatzem del comprador.
• El venedor es fa càrrec de tots els costos del despatx de duana d’importació, és a dir, la gestió i els impostos (aranzel i IVA) i impostos especials, si el producte ho requereix.
• L’assegurança de la mercaderia fins al punt convingut no és obligatòria però si la vol contractar va a càrrec del venedor.

En la pràctica, només és aconsellable utilitzar el DDP en els dos casos següents:

• Enviaments urgents, mitjançant un servei de missatgeria o courier, atès que són enviaments porta a porta i es vol estalviar qualsevol tràmit al comprador.
• Empreses matrius que tinguin empreses filials en diferents països que facin operacions de compravenda entre elles.

La figura mostra de manera gràfica la distribució de costos entre venedor i comprador. Les icones en negre representen els costos que assumeix el venedor i les icones en gris els que assumeix el comprador.

Despeses a càrrec del venedor:

• A més dels costos resultants del transport interior a origen i destí, les despeses del transport internacional i l’assegurança, així com tots els costos relatius a la mercaderia fins que s’hagi lliurat en les dependències del magatzem del comprador, abans de ser descarregada.
• Qualsevol despesa de descàrrega en el lloc de destinació que, excepcionalment, anés a compte del venedor segons el contracte de transport.
• Quan sigui aplicable, els costos dels tràmits duaners necessaris per a l’exportació i la importació, així com tots els drets, impostos i altres despeses que es paguen a l’exportació i importació de la mercaderia.

Despeses a càrrec del comprador:

• Tots els costos relatius a la mercaderia des del moment que s’entrega en el lloc de destinació convingut.
• Tots els costos de descàrrega necessaris per procedir a la recepció de la mercaderia des del mitjà de transport d’arribada en el lloc de destinació designat, tret que aquests costos vagin per compte del venedor segons el contracte de transport.
• Qualsevol cost addicional contret si incompleix en les seves obligacions de fer-se càrrec de la mercaderia o no ho notifica degudament al venedor.
• El comprador ha de reemborsar al venedor tots els costos i despeses en què aquest últim hagi incorregut en proporcionar o prestar ajuda per obtenir documents i informació.

La taula mostra el repartiment de costos entre venedor i comprador:

A continuació es detalla el procediment per al càlcul dels costos en cada incoterm. A la taula hi ha els imports dels 12 possibles tipus de costos que es poden originar en una operació de compravenda internacional, des del magatzem d’origen del venedor fins al magatzem de destí del comprador.

Els costos hi figuren en el mateix ordre que a la taula de costos de cada incoterm, per poder facilitar el seu reconeixement

A la taula hi tenim el càlcul dels costos per a cada posició d’incoterm:

• En la primera columna hi figura cadascun dels incoterms calculats.
• En la segona columna hi trobem el total de la factura que fa el venedor, segons quin sigui l’incoterm amb el qual fa l’operació de venda.
• En la tercera columna, entre parèntesis, hi trobem la numeració corresponent als costos inclosos en cada incoterm.
• Finalment, en la quarta columna hi figura l’import total dels costos que haurà d’assumir directament el comprador, a part de l’import de la factura, perquè els haurà de contractar ell i fer-se’n càrrec.

Per al càlcul del preu en qualsevol incoterm, en primer lloc cal determinar el nostre posicionament, com a venedors, en l’escala de costos. L’import que estem calculant sempre és el de la factura que emetrà el venedor

En la venda EXW, com veieu, l’import de la factura del venedor serà de 5.125,50 € i totes les altres despeses fins que la mercaderia arribi al seu destí aniran a compte del comprador/importador. Aquestes despeses tenen un import de 2501,30 €.

Fixeu-vos que, sigui quin sigui l’incoterm utilitzat, finalment el comprador/importador haurà de pagar tots els costos. L’única diferència és a qui ho paga. Ho pot pagar al venedor en la factura o bé directament als agents amb qui contracti els serveis.

En aquest sentit, no hi ha cap estalvi per qui compra, pel fet d’utilitzar un o altre incoterm. Si compareu els imports del primer incoterm, l’EXW, és a dir el valor de la factura del venedor més el valor dels costos que ha d’assumir el comprador, amb el valor de la factura del darrer incoterm, quan el venedor ven sota condicions DDP, veureu que els imports ascendeixen al mateix valor.

En la venda EXW la factura del venedor és de 5.125,50 € Si a aquest valor li sumem tots els costos que contracta el comprador pel seu compte i que són de 2.501,30 €, tenim que el total que paga al final de l’operació el comprador serà 7.626,80 € En l’altre extrem de la solució de l’exercici, quan el venedor ven en condicions DDP, tenim una única factura del venedor amb l’import de tots els costos que ascendeix a 7.626,80 €, import que acabarà pagant íntegrament el comprador.

Consulteu a la taula els imports totals de les vendes efectuades sota condicions FCA, FAS i FOB. Veureu que el valor facturat del venedor FCA i el valor facturat del venedor FAS, és el mateix: 5.218,58 €.

Recordeu que es tracta d’incoterms que conceptualment inclouen els mateixos costos, la diferència està en què l’incoterm FAS és exclusivament de transport marítim mentre que l’incoterm FCA és un incoterm polivalent.

Fixeu-vos que en els incoterms FAS i FCA s’afegeixen al valor EWX de la mercaderia els costos de la càrrega en el mitjà de transport, el transport interior i les despeses de despatx d’exportació.

Les despeses del despatx d’exportació les hem de tenir en compte sempre que la mercaderia surti del país d’origen amb destinació a un país que no forma part de la Unió Europea.

El darrer incoterm del grup F és el FOB. El punt de partida són els costos que comprenen tant el FCA com el FAS. Per calcular el valor FOB de la factura només afegim els costos de manipulació de la mercaderia.

La factura del venedor sota condicions CPT i CFR té el mateix import perquè inclou els mateixos costos. Atès que el darrer incoterm calculat era el valor de la factura FOB, per obtenir la factura amb condicions CPT i CFR hem d’incloure el cost del transport internacional o nòlit.

L’altra parella de càlcul de costos el formen els valors de les factures sota condicions CIP i CIF, en aquest cas es tracta tan sols de sumar als valors CPT i CFR, el valor de l’assegurança de la mercaderia.

Quant als incoterms del grup D, recordeu que l’assegurança de la mercaderia per part del venedor no és obligatòria, o sigui que només s’haurà de sumar si el venedor decideix contractar-la. En aquest supòsit hem considerat que així ho fa.

El darrer càlcul, el de l’incoterm DDP, sempre inclou tota l’escala de costos, amb totes les despeses de les formalitats a la duana d’importació, si és que es tracta d’una venda feta a un país que no forma part de la Unió Europea, i el posterior lliurament de la mercaderia a destí.

L’incoterm DDP no inclou mai, com a cost, la descàrrega al magatzem de destí, atès que aquesta sempre anirà a càrrec del comprador. El cost de lliurament no implica cap descàrrega.