Activitats

1. Els principals instruments de protecció que s’apliquen en el comerç internacional són els tres següents:
   • L’aranzel, que és l’impost que grava les importacions.
   • Les subvencions a l’exportació.
   • Els contingents o quotes a la importació, restringint així allò que un país pot importar d’un país no comunitari.
2. Les mesures directes són les més proteccionistes perquè són limitacions que es fa al comerç internacional. Les mesures indirectes són les que tenen la seva repercussió sobre el cost de les mercaderies que es volen importar.
3. La balança per compte corrent inclou quatre balances o components que són:
   • La balança comercial
   • La balança de serveis
   • La balança de rendes
   • La balança de transferències corrents
4. La balança de capital inclou dues partides o components que són:
   • Les transferències de capital que són operacions amb l’exterior fetes a títol gratuït, és a dir, sense que hi intervingui cap contraprestació.
   • L’adquisició i disposició d’actius immaterials no produïts. Es refereix a l’adquisició de béns intangibles com ara les patents.
5. Perquè la balança de pagaments és un document comptable que reflecteix les transaccions amb l’exterior, comptabilitzant els ingressos i els pagaments i, com a tal, sempre ha d’estar en equilibri.

Fixeu-vos que els moviments de les variacions de reserva s’anoten sempre a la mateixa columna i s’indica si són positius o si són negatius. Finalment, es consigna el saldo d’aquestes variacions amb signe contrari al resultant dels imports consignats, per tal de saldar la balança. Recordeu que la balança sempre ha d’estar equilibrada i que, qualsevol anotació, suposa, al seu torn, una altra anotació de signe contrari.

1. El seu objectiu principal és la liberalització del comerç mundial i servir de fòrum mundial perquè els països membres negociïn acords i resolguin les seves diferències comercials.
2. L’OMC resol els seus conflictes mitjançant un procediment que s’anomena “Solució de diferències”. Primer de tot els països recorren a l’OMC quan creuen o pateixen perquè un altre país ha infringit els seus drets, en virtut dels acords presos i que són d’aplicació en tots els estats membres de l’OMC. A partir d’aquí, intervindran les opinions dels experts independents designats especialment per al cas que es basen en la interpretació dels acords i dels compromisos individuals contrets pels països. També es preveu que, per solucionar les diferències, els països puguin celebrar consultes. La confiança en aquest sistema ha quedat corroborada pel nombre de casos sotmesos a l’OMC.
3. Les institucions vinculades directament amb l’ONU són, entre altres, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, que es vinculen amb l’ONU mitjançant acords de cooperació.
4. L’FMI supervisa el seguiment de les polítiques econòmiques i financeres aplicades pels països, així com a la situació econòmica i financera nacional, regional i mundial, per tal de mantenir l’estabilitat i prevenir crisis en el sistema monetari internacional.
5. El Banc Mundial té marcats clarament dos objectius:
   • Acabar amb la pobresa extrema que tenim al món, reduint el percentatge de persones que viuen amb menys d’1,25 USD al dia.
   • Promoure la prosperitat compartida. Intentar promoure mesures de creixement dels ingressos del 40% més pobre de la població de cada país.
6. La missió de l’OCDE és promoure polítiques que millorin el benestar econòmic i social a tot el món. L’OCDE treballa a partir de la gran quantitat d’informació disponible per ajudar els governs en la lluita contra la pobresa, fomentant el creixement econòmic i l’estabilitat financera. Cal recordar que l’OCDE és una de les fonts més grans i fiables al món de dades estadístiques comparables, tant sobre aspectes econòmics com socials.

1. No, els països que integren una àrea de lliure comerç eliminen les barreres al comerç de mercaderies entre ells però cada estat pot fixar lliurement barreres comercials amb països tercers.
2. De major a menor, els graus d’una integració econòmica i política poden ser els següents:
   • Unió econòmica i monetària, com és el cas de la Unió Europea.
   • Integració econòmica, com ara el mercat comú.
   • Unió duanera.
   • Unió aranzelària.
3. El pressupost de la UE finança bàsicament projectes d’inversió assegurant-se la col·laboració entre estats. Molts d’aquests projectes no es podrien finançar si cada país ho volgués fer pel seu compte. Per exemple, en àrees com l’energia, el transport, les tecnologies de la informació i la comunicació, el canvi climàtic, etc.
4. Les fonts pròpies d’ingressos de la UE són tres:
   • Els recursos propis tradicionals, que procedeixen dels drets de duana sobre les importacions en la UE.
   • Els recursos propis basats en l’impost sobre el valor afegit (IVA).
   • Els recursos propis derivats de la renda nacional bruta (RNB): cada estat membre transfereix al pressupost de la UE un determinat percentatge de la seva riquesa.
5. Des del seu inici sempre s’ha dit que gran part del pressupost comunitari es destina a la PAC. El que sí que es pot afirmar és que el pressupost de la UE destinat a la PAC ha disminuït els darrers anys fins a situar-se al voltant del 40%, quan havia arribat a ser del 70%.
   A diferència de les altres partides de la despesa pressupostària, la política agrícola comuna és una de les poques que està finançada principalment per la UE, per això sempre s’ha dit que s’emporta gran part del “pastís comunitari”. Per altra banda, si situem el pressupost de la PAC dins del context de tota la despesa pública de la UE, veurem que la PAC només en constitueix l’1%.
6. La política agrícola comuna (PAC) té tres dimensions connectades entre si que són les següents:
   • Suport al mercat. Perquè l’agricultura està més condicionada que altres sectors a les influències del clima.
   • Suport a la renda. L’ajuda a la renda, amb l’objectiu de fer els pagaments directes i proporcionar als agricultors uns ingressos bàsics.
   • Suport al desenvolupament rural. Els programes nacionals, i de vegades regionals, de desenvolupament es dirigeixen a les necessitats i reptes específics de les zones rurals. Es té cura de respectar les particularitats de cada territori, tenint en compte les seves condicions econòmiques, naturals i estructurals.

1. Els parlamentaris europeus representen els pobles dels estats membres, és a dir, representen els interessos de tots els ciutadans de la UE.
2. El Consell Europeu està format pels caps d’estat o de govern dels estats membres, així com el seu president i el president de la Comissió Europea.
3. Sí, l’organisme que vetlla i supervisa la gestió econòmica a la UE és el tribunal de comptes, comprovant la correcta gestió dels fons comunitaris i portant a terme tres tipus d’auditories: les financeres, les de conformitat i les de resultats. També pot informar sobre aspectes de corrupció o frau a l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau.
4. Gestionar l’euro, mantenir l’estabilitat dels preus i vetllar per la política econòmica i monetària de la UE.
5. Els dos òrgans consultius de la Unió Europea que s’han tractat són: el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions. El Comitè Econòmic i Social europeu és un òrgan consultiu de la UE format per representants de les organitzacions de treballadors i empresaris i altres grups d’interès. El Comitè de les Regions és un organisme consultiu de la UE compost per representants locals i regionals dels països de la UE.
6. Els ministres de cada país de la UE. A les reunions hi assisteixen els ministres de cada país que tenen competències sobre l’àrea que es tracta. Cada ministre té potestat per assumir compromisos en nom del seu Govern en relació amb les actuacions acordades en les reunions del consell de la UE.
7. No, són dues institucions diferents. El Consell Europeu es reuneix en cimeres celebrades entre líders de la UE i presidides per un president permanent. Representa el nivell més elevat de la cooperació política entre els països de la UE. Està format pels caps d’Estat o de Govern dels països de la UE, el President de la Comissió Europea i l’Alt Representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. El Consell Europeu no legisla, sinó que reuneix els líders de la UE per establir la seva agenda política. Per altra banda, el Consell de la Unió Europea és el principal òrgan de decisió de la UE juntament amb el Parlament Europeu. Les funcions que té assignades el Consell de la Unió Europea són representar els governs dels estats membres, adoptar la legislació europea i coordinar les polítiques de la UE.

Molt probablement, l’elecció del mercat asiàtic està motivada pel fet que des de l’empresa hem fet una primera prospecció per tal de veure com està la demanda internacional del nostre producte.

El primer que haurem fet haurà estat consultar a la web Trade Map en la qual, indicant la partida aranzelària del nostre oli, haurem consultat les importacions per països del mercat asiàtic i haurem vist la representació gràfica de quins són els mercats de proveïdors, així com l’oferta internacional que hi ha del nostre oli.

Així doncs, si ens volem donar a conèixer al mercat asiàtic, podríem plantejar-nos participar en alguna fira, i millor que fos del sector agroalimentari. Descartaríem, doncs, les fires multisectorials.

Amb aquest objectiu podríem recórrer a la pàgina web de l’ICEX i fer una recerca per veure si està prevista la participació d’aquest organisme en alguna fira d’aquest sector en algun país asiàtic.

Per una banda, podria ser que en l’agenda programada hi veiéssim alguna fira que ens fos afí pel tema i, per altra banda, des del mateix organisme de l’ICEX, hauríem de veure si es preveu una participació de caràcter més institucional o si bé es preveu la presència d’empreses. Si tingués caràcter institucional segurament es potenciarien les anomenades D.O. (les Denominacions d’Origen), però si estigués prevista la presència d’empreses, per exemple amb petits estands, aquesta seria una bona opció per promocionar-nos d’una forma econòmica.

Així mateix, la pàgina web d’Acció, força activa en la internacionalització catalana, ens permetria consultar si està prevista alguna missió empresarial i institucional.

A partir de la participació en alguna fira, podríem veure i mesurar quin potencial podem tenir en els països objecte de la recerca, compartir experiència amb altres empreses, contactar amb possibles clients directes o plantejar-nos com comercialitzarem els nostres productes.

Podeu començar consultant la pàgina del Ministeri d’Economia atès que en tractar-se d’un producte agroalimentari necessitarà alguna certificació oficial de qualitat per poder ser consumit. Accedint al portal de la Direcció General de Comerç, a comerç exterior, trobareu la informació relativa als aspectes tècnics i de qualitat necessaris per poder exportar els productes.

Tot seguit, podeu accedir a la web del Consell Superior de Cambres i a l’enllaç del PAI, el Pla d’acció internacional, on l’opció d’assessorament internacional us indicarà el tràmits a seguir per poder realitzar les exportacions.

En paral·lel, a través de la pàgina de l’ICEX, podeu trobar alguna eina de suport financer per ajudar a vendre al país que heu triat. En ser les primeres operacions que realitzeu, pot ser que necessiteu finançament atès que us esteu fent càrrec d’uns costos que després ja cobrareu.

Una altra opció de finançament internacional la podeu trobar a la pàgina oficial de l’ICO .

Al web d’Access2Markets indicareu des de quin país de la UE feu l’exportació i el país que fa la importació. Especificant el codi del producte, trobareu informació sobre procediments i formalitats, si existeixen barreres al comerç en forma d’aranzels, si hi ha acords preferencials d’origen, etc.

Des d’un vessant més comercial i jurídic, us aniria bé fer una recerca a la pàgina web d’Iberglobal, així com als monogràfics de país. En el cas del Japó, per exemple, hi ha una guia força extensa. A l’apartat Aspectes jurídics de l’exportació d’aquesta guia es recullen dades referents a la importació des del Japó com, per exemple, tipus d’aranzels a la importació que s’apliquen segons sector de productes i documentació que es necessita.

Finalment, des del punt de vista comercial i de comunicació empresarial, el monogràfic país us permet conèixer com s’ha de tractar la comunicació en els negocis en aquell país i altres qüestions més protocol·làries.