Activitats

1. Salut i malaltia formen una línia contínua. És molt difícil tenir una salut total i si a l’extrem apareix la malaltia, s’arriba a la mort. Per tant, es pot dir que en general estem situats en un punt de la línia, entre un estat òptim de benestar de salut (no diríem de salut total) i pèrdua de salut (mort).
2. En un extrem, la mort, a la qual tots arribarem. A l’altre extrem, un nivell òptim de benestar de salut.
3. Ningú té un nivell total de salut ni tampoc de malaltia. Per tant, el concepte de salut es va movent en una hipotètica línia contínua, depenent de l’estat fisiològic, l’edat o fins i tot l’hora del dia… Com que es mou, és dinàmic.

1. Segons l’OMS, la salut és l’estat complet de benestar físic, mental i social i no sols l’absència de malalties.
2. La definició de l’OMS és:
   • Utòpica: és pràcticament impossible arribar a una salut completa.
   • Subjectiva: la sensació de salut no és igual en dues persones diferents.
   • Estàtica: no considera un contínuum, un gradent amb diferents graus de salut.
   • Posa com a sinònims benestar complet i salut. En el cas dels drogoaddictes, per exemple, hi ha benestar, però no tenen salut.
3. Alguns exemples:
   • Tradicionalment, la salut es defineix com l’absència de malaltia.
   • Per Milton Terris la salut és l’estat de benestar físic, mental i social amb capacitat de funcionament i no només l’absència d’afeccions o malalties.
   • Segons Gol, la salut és una forma de viure, joiosa i solidària.

1. Cada persona té característiques úniques, però hi ha unes necessitats bàsiques que són comunes. S’entén per necessitat tota aquella disconformitat que té la persona que fa que desenvolupi processos psicològics, fisiològics o socials per intentar satisfer aquesta disconformitat.
2. Hi ha molts models que classifiquen les necessitats humanes. Destaquen els models de Maslow i el de Virginia Henderson.
3. És una teoria en la qual el psicòleg Abraham Maslow jerarquitza les necessitats humanes en cinc nivells i argumenta que a mida que se satisfan les necessitats d’un nivell inferior, les persones poden desenvolupar necessitats d’un nivell superior. Jerarquitza les necessitats en 5 nivells (de baix a dalt), com si fos una piràmide:
   1. Necessitats fisiològiques: aquelles indispensables per a la vida.
   2. Necessitats de seguretat: viure en un pis amb sostre, en un lloc segur.
   3. Necessitats d’acceptació socials: acceptació dins un grup, amistat.
   4. Necessitats d’estima i autoestima: busca de la fama, el respecte, l’honor, l’ascens professional.
   5. Necessitats d’autorealització: la persona busca un sentit a la vida.

Per detectar les necessitats cal:

• Identificació de les necessitats (per exemple, amb el model de Virgina Henderson)
• Interpretació de la necessitat
• Anàlisi de la situació, tot relacionant la necessitat amb la realitat biopsicosocial.
• Valoració de la necessitat i veure com aquesta es relaciona amb d’altres.
• Emissió d’un informe o comunicació verbal o escrit

1. Si no es pot dormir les hores necessàries, entre d’altres trastorns disminueix la concentració i la memòria i augmenta la irritabilitat i l’estrès. Cada individu necessita un nombre determinat d’hores de son, i aquesta necessitat va disminuint al llarg de la vida: els nens de 10-14 h, els adults entre 6-8 h.
2. Insomni, hipersomni, parasòmnia, sonambulisme…
3. Es pot endreçar el llit, afavorir la mobilitat durant el dia per estar més cansat, sopar aliments digestius, mantenir la higiene del cos i la roba, eliminar sorolls, abaixar la llum, disminuir l’ansietat. Totes aquestes accions el TCAI les ha de fer al mateix temps que ofereix educació sanitària.