script m És una seqüència d’instruccions per al sistema recollides en un arxiu.
plataforma f És el sistema de software i hardware sobre el qual treballa un programa. Són diferents plataformes Linux, Windows, Mac, Android…
llenguatge de scripting m És el llenguatge que permet crear scripts.
llenguatge multiparadigma m És el llenguatge que admet diferents tipus de programació.
llenguatge multiplataforma m És el llenguatge que permet fer programes portables que funcionen indistintament sobre qualsevol plataforma (tant pot ser Linux, Windows, Mac, Android…). És a dir, es pot usar el mateix programa independentment del sistema operatiu sobre el qual s’executi.
algorisme m És la concreció del mètode de resolució d’un problema en un nombre finit de passos.
instrucció m És l’expressió formada per combinacions de paraules, dades i símbols que, obeint la sintaxi pròpia del llenguatge, és utilitzada per indicar una acció determinada que la màquina ha de ser capaç d’interpretar.
processador m És l’entitat capaç d’executar un algorisme. En el cas dels programes, el processador serà un ordinador.
programa m És un conjunt d’instruccions i de dades que resol un problema, per exemple, ordenar un conjunt de números.
dades f Les dades consisteixen en tota la informació que un ordinador utilitza.
execució fÉs el procés mitjançant el qual un ordinador efectua les instruccions d’un programa. Cada execució necessita unes dades d’entrada i ens dona un resultat.
tipus de dada m És una característica que identifica la dada i indica quin tipus de valors emmagatzema. Per exemple, una dada de tipus sencer conté valors sencers.
operador m És una acció que es pot fer entre (o amb) dades d’un mateix tipus. Indica una acció que s’aplica sobre les dades.
llenguatge de baix nivell m És aquell llenguatge compost d’instruccions que el processador directament entén. Són principalment el llenguatge màquina i l’assemblador.
llenguatge d’alt nivell m És aquell llenguatge compost d’instruccions que el processador ha de traduir internament en instruccions més petites abans de poder-les executar. Aquests llenguatges són més fàcils d’utilitzar i entendre pels humans.
codi font m És el resultat de la codificació d’un algorisme a llenguatge d’alt nivell. Sol ser un fitxer que conté totes les instruccions, en seqüències, comparacions i iteracions.
llegible adj m Dit del codi font d’un programa, la característica que permet als éssers humans inferir quin és l’algoritme del programa a partir d’aquest codi font.
portable adj m Dit d’un programa, indica que pot funcionar en diverses plataformes.
escalable adj m Dit d’un programa, indica que es pot augmentar les prestacions del programa, ampliant-les a poc a poc.
estructurat adj m Dit d’un programa, indica que fa servir estructures de selecció i de repetició.
interpretat adj m Aplicat a un llenguatge de programació. Indica que a partir del codi font, cada instrucció es tradueix (perquè el processador l’entengui) i s’executa.
funció fUna funció és un procés mitjançant el qual, per una dada o dades d’entrada es genera una única sortida. Per moltes vegades que tornem a aplicar-lo, a la mateixa entrada li correspondrà sempre la mateixa sortida.
docstring m El docstring d’una funció en Python és un tipus de comentari especial que es col·loca al principi de la definició de la funció per documentar i explicar què fa la funció, quins són els seus paràmetres i què retorna.
test-driver m Un test-driver és un petit programa que testa la funció. És l’equivalent al joc de proves pel que respecta a un programa.
refinament m El refinament és el pas que porta a concretar els passos entremitjos que resolen el problema que vol resoldre el nostre codi.
principi de responsabilitat única (SRP) m El principi de responsabilitat única (SRP) és un principi de disseny de programari que estableix que cada classe o mòdul ha de tenir una sola responsabilitat. Aquest principi simplifica el manteniment del codi assegurant-se que cada component del sistema tingui un propòsit clar i definit.
mòdul de funcions m Un mòdul de funcions en Python és un fitxer amb extensió .py que conté un conjunt de definicions, com ara funcions, constants i classes. Aquestes definicions poden ser importades i utilitzades en altres programes o mòduls.
PEP 8 f És el nom amb la que es coneix la guia d’estil que proporciona les directrius per millorar la llegibilitat del codi i mantenir la seva consistència en tot el codi Python.
encapsulament m L’encapsulament és un concepte clau en la programació que consisteix a amagar la implementació interna d’una funció o classe i exposar només una interfície clara i definida per interactuar amb ella.
sobreescriptura f La sobreescriptura de funcions, també coneguda com redefinició de funcions, és la pràctica de substituir o redefinir una funció existent amb una nova implementació. Aquest procés implica escriure una nova versió de la funció amb el mateix nom i la mateixa signatura (nombre d’arguments i tipus), però amb un comportament diferent. Quan es crida la funció, la nova implementació substitueix la versió original, canviant el seu comportament.
dunder m Els mètodes dunder són mètodes especials en Python que són utilitzats per diverses funcionalitats com ara la sobrecàrrega d’operadors i la representació de cadenes.
sobrecàrrega f La sobrecàrrega de funcions és una característica de molts llenguatges de programació que permet definir diverses versions d’una funció amb el mateix nom, però amb diferents nombres d’arguments o tipus d’arguments.
llista f Una llista en Python és una seqüència ordenada i mutable d’elements, que pot contenir dades heterogènies i es defineix mitjançant els parèntesis [ ].
diccionari m Un diccionari és un tipus de dada de Python que emmagatzema parelles de clau (la paraula que busquem) i valor (l’explicació).
iterable m Un iterable és un objecte que conté una seqüència de dades i per tant, es pot recórrer element per element. Exemples d’iterables són les llistes, els diccionaris, les tuples i les cadenes de text.
stdin m Stdin és el flux d’entrada estàndard, que és des d’on el programa rep informació, generalment des del teclat o d’una altra font d’entrada.
stdout m Stdout és el flux de sortida estàndard, quan s’escriu a stdout aquest flux envia per defecte la informació a la pantalla.
stderr m/ Stderr és el flux de sortida per als missatges d’error. De manera predeterminada està dirigit també a la pantalla.
