Activitats

Unitats de mesura de la informació. Els discs durs

L’objectiu d’aquesta activitat és practicar la utilització de les unitats de mesura.

Acabem de comprar quatre discs durs iguals els quals, segons el comercial, cadascun d’ells té la capacitat de 750 GB (gigabytes). Com podeu veure està indicada amb prefixos del SI.

Es demana el següent:

Calculeu la capacitat de cada disc dur, tot utilitzant els prefixos de la IEC.
Tenim previst d’instal·lar tots quatre discos en un servidor. Calculeu la màxima capacitat teòrica d’aquesta configuració. Expresseu el resultat en Tebibytes (TiB).

1. Per calcular el resultat del primer punt, cal expressar en GiB (gibibytes, unitat IEC) la capacitat indicada, 750 GB (gigabytes, unitat SI).

Calculem la capacitat en bytes. Un GB (gigabyte) són 10⁹ bytes (1.000.000.000 bytes). Cal multiplicar la capacitat en GB per aquest valor.

Ara hem de passar la capacitat en bytes a GiB. Un GiB són 2³⁰ bytes. Cal dividir la capacitat en bytes per aquest valor.

(fixeu-vos que la forma més apropiada d’expressar l’emmagatzematge és amb GiB, tot i que molts fabricants ho expressin en GB ja que “sembla” que el disc que t’ofereixen sigui més gran. Segurament 750 GB ven més que no pas 698 GiB, oi?)

2. La màxima capacitat teòrica seria la suma de les capacitats de tots quatre discos. Com que ens demanen la capacitat en TiB (tebibytes, unitat IEC) calculem ja a partir del resultat anterior.

El TiB és la següent unitat en l’escala, des del GiB. Així doncs un TiB equival a 2¹⁰ GiB (1.024 GiB).

Els càlculs amb potències de 10 són àgils ja que 10³ és 1.000 i és la base amb què estem acostumats a treballar. Per millorar l’agilitat en els càlculs on hi ha potències de 2, saber que 2¹⁰ és 1.024 pot ser útil!

Unitats de mesura de la informació. La línia ADSL

L’objectiu d’aquesta activitat és practicar la utilització de les unitats de mesura.

Acabem de contractar un servei ADSL amb una velocitat de 5 Mbps (megabits per segon). Com podeu veure està indicada amb prefixos del SI.

Es demana el següent:

Calculeu a quants bps (bits per segon) equival.
Calculeu a quants kbps (kilobits per segon o kb/s) equival.
Donat que les mesures de descàrrega de fitxers acostumen a ser en kilobytes per segon (kB/s), feu el càlcul del màxim teòric al qual es poden transmetre els bytes per la línia (en kB/s).
Calculeu també el càlcul d’aquest màxim teòric, aquest cop en kibibytes per segon (KiB/s).
Si us animeu, després podeu fer els càlculs amb la vostra velocitat de connexió.

Tenim una velocitat de 5 Mbps i hem de calcular-la en kbps. Donat que estem treballant amb unitats del SI, 1 Mb = 10⁶ b = 1.000.000 b.
Per calcular a quants kbps equivalen els 5 Mbps, si tenim en compte que 10³bps equivalen a 1 kbps:
Donat que tenim un valor en kbps (kb/s), si tenim en compte que 8 bits equivalen a un byte, és fàcil passar el valor a kBps (kB/s, kilobytes per segon) tot dividint entre 8:
Per calcular la velocitat en kibibytes per segon (KiB/s) ens remetrem al primer resultat (5.000.000 bps) i farem la resolució en dos passos: primer representar en Kib/s (kibibits per segon) i després en KiB/s (kibibytes per segon). Per fer-ho cal tenir en compte que 1 Kib = 2¹⁰ bits.

Si tenim en compte que 8 bits equivalen a un byte, caldrà dividir entre 8:

Nota: Si heu fet els càlculs de la vostra línia de comunicacions ADSL, els valors que han resultat potser els trobeu encara força elevats respecte als que esteu acostumats. Cal tenir en compte que són resultats de màxims teòrics. Els mateixos protocols que s’utilitzen per transportar les dades penalitzen a l’hora d’aprofitar tota l’amplada de banda de la línia. Estadísticament s’aprofita entre un 80% i un 85% de la capacitat màxima teòrica de la línia.

La informació. Sistemes de codificació numèrica

L’objectiu d’aquesta activitat és reforçar els coneixements sobre els sistemes de codificació numèrica i practicar-ne les conversions.

Entreu a CALC, que és un convertidor hexadecimal-decimal-octal-binari .

Proveu a convertir aquests nombres decimals a codificació hexadecimal: 15, 99, 100, 127, 255, 256, 4096, 65535, 65536.
Proveu també a convertir aquests nombres hexadecimals a codificació decimal: A, F, 1F, 20, 7D, 7E, 7F, 80, 8000, 7FFF, FFFF.

La informació. Sistemes de codificació

L’objectiu d’aquesta activitat és reforçar els coneixements sobre els sistemes de codificació.

Entreu BobBorst, que és un convertidor ASCII - Headecimal - Unicode.

Aquests codis, tot i semblar una cosa estranya, són un text codificat en Unicode: Molt bé!. Proveu a convertir-los a ASCII.
Proveu també a convertir a ASCII els següents caràcters codificats en hexadecimal: %4A%41%20%44%4F%4D%49%4E%45%55%21.

Bona sort!

Sistemes operatius i dispositius

L’objectiu d’aquesta activitat és reforçar els coneixements sobre els elements que formen un sistema operatiu i utilitzar el vocabulari i els conceptes, tot observant la relació dels sistemes operatius i els dispositius electrònics d’ús quotidià.

Els conceptes bàsics de l’estructura dels sistemes operatius que estem estudiant estan orientats vers els ordinadors. Val a dir, però, que hi ha molts altres dispositius -tots els que d’una manera o altra poden arribar a tenir una CPU dins seu que també incorporen un sistema operatiu. En aquesta activitat se us proposa fer una cerca sobre qualsevol dispositiu (telèfon mòbil, reproductor de música, consola de jocs, renta-vaixelles, reproductor de DVD, cotxe, etc.). Trieu-ne un parell i elaboreu una taula amb els següents elements:

Versió de nucli de sistema operatiu.
Gestió de memòria: pròpia, externa, targetes,…
El sistema d’entrada/sortida: perifèrics d’entrada, de sortida.
L’administrador d’arxius: discos, sistemes de fitxers que suporta,…
Sistema de protecció.
Interfície d’usuari: gràfica, web,…
Connectivitat: Bluetooth, WiFi, 3G, USB,…
Aplicacions.
Java: integració amb el sistema.

Com a exemple de solució d’aquesta activitat teniu l’enumeració de les característiques d’un telèfon mòbil i un reproductor MP3:

Característica/Dispositiu	Mòbil Nokia 5800 Xpress Music	Reproductor MP3 Sansa Fuze+
Versió de nucli de sistema operatiu	• Symbian OS 60 • Firmware actualitzable	• Firmware actualitzable, darrera versió 02.38.06 (a juliol de 2011)
Gestió de memòria	• Memòria pròpia (128 MB SDRAM/256 MB NAND/81MB ús intern) • Targeta microSD • Targeta SIM	• Memòria interna (4, 8 o 16 GiB) • Targeta microSDHC
Sistema d’entrada/sortida	• Pantalla tàctil (E/S) • Botons (E) • Connector USB (E/S) • Càmera foto/vídeo amb flaix (E) • Càmera frontal per a videoconferència (E) • Micròfon (E) • Altaveu telèfon (S) • Altaveus música (S) • aGPS (GPS basat en posicionament d’antenes de telefonia) (E) • Acceleròmetre (E) • Sensor de proximitat	• Pantalla tàctil (E/S) • Botons (E) • Micròfon (E)
Administrador de fitxers	• Sistemes fitxers targeta SD (FAT16/FAT32)	• Sistemes fitxers targeta SD (FAT16/FAT32)
Connectivitat	• Bluetooth • Wifi • 2G • 3G • microUSB 2.0 • Ràdio FM	• microUSB 2.0 • Ràdio FM
Aplicacions	• Diverses: missatgeria, telefonia, mapes, música, vídeo, navegació…	• Reproductor música, vídeo (reproducció de formats oberts)
Sistema de protecció	• Gestió d’accés de l’usuari per PIN • Control d’origen d’aplicacions • Autoblocatge de pantalla	• Autoblocatge de pantalla
Interfície d’usuari	• Gràfica color (640 x 360 píxels) • Tàctil • Utilitats addicionals per instal·lar a un PC amb Windows per a la gestió del telèfon, aplicacions i actualitzacions	• Gràfica color QVGA (2,4 polzades) • Utilitat addicional per a PC per convertir formats d’àudio i vídeo
Java: integració amb el sistema	• Compatible, amb mode de compatibilitat amb aplicacions no dissenyades per a pantalla tàctil	• No

Components d'un equip

L’objectiu d’aquesta activitat consisteix en realitzar un exhaustiu estudi dels diversos components d’un equip informàtic: Maquinari, Programari i Configuració de Xarxa. Per tal de realitzar aquest estudi existeixen diverses eines que us donaran aquesta informació.

Algunes d’elles són de programari lliure com HardInfo, com podeu veure a la figura següent.

Només cal que accediu a Internet, les baixeu i les instal·leu. Segons esteu en un entorn de programari lliure o de propietat aquesta instal·lació es realitzarà d’una manera o d’una altra.

En l’entorn de programari lliure també hi ha instruccions de consola que ens ofereixen aquesta informació, només cal que obriu un terminal, entreu com a root, su root, aleshores us demanarà la contrasenya de l’usuari root i ja podreu introduir les ordres com per exemple lspci per a treure un llistat de tot el maquinari de l’ordinador, veure la figura següent.

O bé, rpm -qa i us treurà un llistat de tots els paquets .rpm (paquets d’aplicacions) que teniu instal·lats al vostre ordinador. En el cas de sistemes basats en paquets .deb (Debian, Ubuntu) una utilitat de consola que mostra la mateixa informació és dpkg. Amb la crida dpkg -l també us mostrarà els paquets instal·lats. Cal esmentar que també hi ha aplicacions en mode gràfic per a la gestió de paquets que també mostren aquesta informació. Podeu veure a la figura següent els paquets instal·lats en un sistema basat en paquets .rpm, tot executant a consola l’ordre rpm -qa.

I també si escriviu sudo ifconfig -a us treurà tota la informació de les vostres targetes de xarxa i la seva configuració.

Per als sistemes de base propietari tenim l’ajuda d’aplicacions com SIW de llicència lliure, que us donaran la configuració exacta del vostre sistema, com podeu veure a la figura següent.

Fes un estudi exhaustiu dels diferents components informàtics tant de maquinari com de programari del teu propi equip i justifica amb bons criteris quins han estat els motius principals per l’elecció d’aquests components.

Decimal	15	99	100	127	255	256	4096	65535	65536
Hexadecimal	F	63	64	7F	FF	100	1000	FFFF	10000

Hexadecimal	A	F	1F	20	7D	7E	7F	80	8000	7FFF	FFFF
Decimal	10	15	31	32	125	126	127	128	32768	32767	65535