Treballar amb persones

Els professionals que treballen en l’atenció a les persones en situació de dependència saben que és necessari treballar en equip, ja que dona millors resultats que el treball individual. Quan funcionen coordinadament i amb un bon ambient de treball, és l’opció organitzativa més eficient i la que proporciona una millor atenció a les persones. Els treballs en equip funcionen mitjançant reunions de treball.

Les persones que treballen de manera conjunta amb uns objectius comuns i intercanviant habilitats, coneixements i experiència formen un equip de treball. L’equip de treball es fonamenta en el compromís, la responsabilitat i la interdependència dels seus membres. D’aquesta manera, totes han de vetllar per l’acompliment dels objectius comuns i han d’estar implicades, participar activament i responsabilitzar-se de les tasques assignades. Els membres dels equips de treball col·laboren activament en el treball en equip, que consisteix en les estratègies utilitzades per assolir uns objectius comuns. El treball en equip genera sinergia, i això aporta més productivitat i cohesió grupal.

Per tal que un equip funcioni, no n’hi ha prou a treballar junts. És necessària la figura del líder i la distribució de rols per part de la resta d’integrants del grup, que han de tenir habilitats comunicatives interpersonals, mostrar implicació i responsabilitat, així com autoconeixement i capacitat per avaluar el treball propi i el del grup. En contraposició al treball individul, el treball en equip és estimulant i motivador, permet intercanviar coneixements i opinions, compartir experiències, crear sinergies, desenvolupar habilitats comunicatives, promoure el compromís i la responsabilitat en la tasca.

Alguns dels avantatges del treball en equip són:

• Afavorir la participació i la implicació.
• Compartir responsabilitats, i també èxits.
• Fomentar la motivació i la satisfacció personal i social dins del grup.
• Obtenir millors resultats, aportar més propostes i ser més eficients.
• Aprendre els uns dels altres i cooperar.

Treballar en equip no sempre és la millor opció, ja que també té limitacions. Per exemple:

• Poden sorgir conflictes entre els components del grup.
• Es requereix més temps i energia.
• La responsabilitat pot estar poc definida.

Dins del treball en equip, prenen una gran rellevància les estratègies de treball cooperatiu i col·laboratiu. En el treball cooperatiu els membres del grup duen a terme tasques diferenciades. D’aquesta manera, uns depenen dels altres per arribar a un objectiu comú.

Segons Johnson i Johnson (1992), allò que diferencia el treball cooperatiu del treball en equip són els següents elements:

• Interdependència positiva. L’èxit propi depèn de l’èxit dels altres components del grup. Això significa que les accions dels companys repercuteixen en l’aprenentatge de cada membre del grup.
• Interacció cara a cara. És imprescindible que tots els membres del grup treballin conjuntament i cara a cara en algun moment del procés. Aquest fet contribueix també a la millora de les destreses socials dels participants.
• Responsabilitat individual. Cada persona s’ha de responsabilitzar i fer les seves aportacions en el grup, de manera que l’èxit dels membres del grup depèn del treball individual de cadascú.
• Habilitats d’intercanvi interpersonal i en grup petit. Els membres han d’aprendre diferents habilitats socials com conèixer els companys, comunicar-s’hi eficaçment, donar-se suport o resoldre conflictes de manera constructiva.
• Processament grupal. Inclou la reflexió sobre el funcionament del grup, per tal de valorar i millorar el treball.

Amb un nivell més alt d’implicació, hi ha el treball col·laboratiu, consistent a assumir les diferents tasques del treball en funció de les capacitats i habilitats personals. Així, partint dels coneixement previs, el grup progessa en la construcció d’un coneixement compartit. En el treball col·laboratiu, tots els membres del grup es fan responsables dels objectius i el funcionament del grup i es donen suport uns als altres.