El grup

Aquesta és una frase ja molt repetida que dona raó de l’essència mateixa de la persona: les persones no vivim soles sinó que ens relacionem amb altres i interactuem entre nosaltres. Les persones necessitem la societat per desenvolupar-nos com a tals i també per viure. S’ha demostrat que si la persona queda aïllada i sense relació amb altres persones no madura ni es desenvolupa íntegrament.

Des del mateix moment del naixement ja formem part de grups com la família i la ciutat, i continua així fins al final dels nostres dies: l’escola, els amics, la feina… Desenvolupem diferents papers depenent dels grups als quals pertanyem al llarg de la vida. Els éssers humans existim segons els grups als quals pertanyem.

Tant la psicologia com la sociologia de grups tenen com a element bàsic de l’anàlisi els grups. Aquest tema ha tingut un gran interès al llarg dels temps. A finals del segle XIX i principis del XX un seguit d’autors com Durkheim, Le Bon, Tarde, Mc Dougall, Freud i d’altres intenten donar explicacions al fet observat de la diferència en el comportament d’una persona quan forma part d’un grup i quan no hi està inclosa.

Algunes de les raons per estudiar aquest fet són:

• Els grups són un element central en la vida de les persones, cosa especialment certa en els grups primaris.
• Comprendre el que passa en el grup, les seves característiques, les regles del joc o els seus objectius resulta especialment essencial per entendre una bona part del comportament de les persones.
• Alguns dels comportaments socials més interessants i atractius són fenòmens grupals (el lideratge, la influència, les relacions majoria-minoria, etc.).
• El grup és el context en què es construeixen i es manifesten una part important dels nostres comportaments.
• Els grups són una font de reforços per a les persones.

Les persones ens relacionem entre nosaltres, interactuem, però aquesta interacció té lloc generalment a dins dels grups als quals pertanyem. Com a persona individual interessem només en la mesura que desenvolupem un conjunt de papers derivats de les posicions que ocupem en la xarxa social, que, a la vegada, està organitzada bàsicament en grups menors.

Aquesta és la raó per la qual molts sociòlegs defineixen la societat com un conjunt de grups i no pas com un conjunt d’individus.

La paraula grup correspon a un dels conceptes principals tant de la parla quotidiana com del llenguatge científic i serveix per designar determinades característiques i formes de la realitat. Es tracta d’un concepte que ordena i classifica, i destaca els aspectes comuns d’una sèrie d’elements iguals o semblants: grup d’arbres, grup de cases, grup de persones, grup d’estrelles, grup d’elements (per exemple, en les matemàtiques o en la química), etc. Fins a una època relativament tardana, el segle XVIII, no s’aplica aquest concepte, utilitzat ja en les matemàtiques, en les arts plàstiques i en les relacions socials. Cal esperar fins a principi del segle XX perquè s’apliqui d’una manera unívoca.

Actualment s’ha acceptat en les ciències socials i humanes el concepte de grup, i s’ha utilitzat en les formacions socials d’una mida i estructura determinades, gràcies a la descoberta i el desenvolupament del concepte de grup primari i als coneixements derivats de la investigació sobre petits grups.

Algunes característiques comunes d’aquestes formacions socials, els grups, són:

• Conjunts de persones que comparteixen una finalitat.
• Conjunts de persones entre les quals s’estableix una comunicació.
• Conjunts de persones que satisfan les seves necessitats al si del grup i que tenen una percepció col·lectiva d’unitat.

En el llenguatge col·loquial, un grup és qualsevol conjunt o pluralitat de persones: els aficionats al futbol, els joves, etc. El terme s’atribueix a qualsevol col·lectiu de persones que, casualment, estan en un mateix lloc a la mateixa hora o que tenen una característica comuna: els metges, les professores, els catalans…

Des del punt de vista sociològic, no n’hi ha prou que les persones es trobin properes físicament o tinguin una activitat en comú per parlar de grup. Per constituir un grup social cal alguna cosa més: cal que les persones interactuïn.

Els aspectes que configuren un grup són:

• Els membres interactuen regularment entre si, cosa que implica que els grups socials tenen una certa estabilitat temporal.
• Hi ha una estructura interna definida que estableix una sèrie de posicions socials, rols i responsabilitats per al desenvolupament de les activitats.
• Els membres depenen del consens, comparteixen normes, valors i objectius.

Des del punt de vista teòric, els grups són productes de definicions socials, conjunts d’idees compartides, realitats construïdes pels éssers humans en qualitat d’entitats socials. Així, malgrat que les persones van i venen, els centres o les empreses romanen en el temps, i segueixen existint com a entitat social. Per exemple, en Xavier, tècnic del centre ocupacional, ha demanat una excedència, però el centre segueix existint i hi haurà una altra persona que desenvoluparà aquesta funció.

Els grups compleixen bàsicament dues funcions:

1. Funció emocional. Consisteix a satisfer necessitats emocionals que són imprescindibles per al funcionament psicològic equilibrat de les persones. De vegades, en alguns grups es donen aspectes difosos però definitius, com el sentiment de pertinença, la necessitat de tenir unes arrels, la calor i el suport emocional, el reconeixement… Tots aquests aspectes queden normalment garantits mitjançant els grups. I també altres aspectes molt més nítids, com l’autoestima, la necessitat de sentir-se part del teixit social, la cerca d’acceptació per part dels altres, la necessitat de distintivitat, és a dir, d’identitat.
2. Funció de tasca. Té la funció d’ajudar els membres a aconseguir els objectius que s’han marcat o la d’imposar-los el que ha decidit la majoria, les persones de més estatus o el mateix líder. Per exemple, el grup de treball o el grup classe.

Els grups es poden classificar de maneres diferents d’acord amb el criteri que fem servir (vegeu la taula). Les classificacions que més s’utilitzen depenen dels següents criteris:

1. Tipus de relació afectiva entre els membres del grup
2. Vinculació al grup per part dels membres
3. Naturalesa de la constitució del grup

Les persones establim vincles afectius amb els demés. Segons aquesta vinculació, hi ha grups primaris i secundaris.

Grups primaris:

• Les relacions afectives són intenses i contínues.
• Hi ha una forta cohesió i alt grau d’intimitat.
• Components que es preocupen els uns dels altres, comparteixen experiències, opinions, fantasies.
• Els membres s’identifiquen amb els propòsits comuns del grup.
• Funcionen com a agents socialitzadors i també com a mitjà de control social.
• Normalment són grups petits i de caràcter informal.

Grups secundaris:

• Les relacions són més impersonals i institucionalitzades. Depenen de la utilitat, d’una fita que s’ha d’aconseguir. Portat a l’extrem, els individus són valorats pel que poden fer pel grup, no pel que són com a persones. Es preocupen per la tasca i no es comparteixen qüestions personals.
• Són grups de caràcter formal, en el sentit de normatiu i organitzatiu: hi ha normes i prescripcions imposades de manera formal (horaris, calendari, requisits d’accés, etc.).
• Tenen un baix nivell d’intimitat, en general.
• La mida del grup és flexible, normalment més gran que els grups primaris.

Les persones que coneixem directament no són els únics agents de socialització. Les persones busquem en els grups els criteris per valorar-nos (a nosaltres mateixos) i orientar la nostra conducta.

• Grup de pertinença: són els grups als quals un pertany sense haver-ho triat. S’hi pertany per condicions alienes. En el grup de pertinença habitualment desenvolupem la nostra existència, és on exercim un paper. Cadascú de nosaltres tenim ocasionalment diversos grups de pertinença: la família, l’escola, el barri, el grup de treball, etc. Els nostres comportaments, actituds, valors i formes de veure el món mantenen un paral·lelisme amb els valors i normes propis dels grups als quals pertanyem. Subratllem la importància de la pertinença a determinats grups en la configuració de la nostra entitat social (qui som i què volem), atesa l’experiència que unir-se a un grup requereix, de vegades, definir-nos de nou i això implica canvis en la nostra autoestima.
• Grups de referència: són els grups amb els quals un s’identifica i dels quals adopta els valors, les normes i el comportament. Aquests grups condicionen el nostre comportament. A vegades podem pertànyer al nostre grup de referència i actuar d’acord amb això; si no, l’objectiu és passar a formar-ne part. Alguns exemples són el club esportiu, la colla dels nois i noies més grans que nosaltres, etc.

La funció normativa significa que el grup ens serveix de guia per desenvolupar els nostres valors, actituds, conductes i imatge. Alguns grups serveixen com a referència negativa, ja que la persona no hi vol pertànyer (per exemple, no voldríem mai pertànyer a un grup de delinqüents). Serveixen per fixar i reforçar les conductes i creences pròpies; seguim les normes en la manera de pensar, de vestir o de parlar en el grup. La funció comparativa significa que els grups ens serveixen per valorar la pròpia conducta, comparem les nostres accions i la nostra imatge d’acord amb els models als quals ens agradaria assemblar-nos.

Molts dels problemes socials actuals són conseqüència de l’establiment d’entitats socials que inclouen algunes persones i n’exclouen d’altres a partir d’aquests criteris d’adscripció. Alguns exemples són la prohibició d’entrada en locals per un color de pell determinat, els conflictes ètnics, els conflictes per pertànyer a un grup religiós determinat, etc.

Segons l’espontaneïtat o la planificació d’un grup, hi ha grups formals i grups informals.

• Grups formals: són grups que s’han format deliberadament. Tenen unes normes fixes i estan associats normalment a una organització la finalitat de la qual s’imposa sobre els fins individuals. Les persones que conformen aquest grup es reuneixen o conviuen per tal d’aconseguir un objectiu comú. Alguns exemples són els grups d’acció social (ONG), els grups de treball (equip de profesionals), etc.
• Grups informals: són grups que es formen espontàniament i que es constitueixen sobre la base d’eleccions personals, per simpatia o atractiu. Per exemple, el grup d’amics.

Una de les característiques associades a la noció de grup fa referència a la mida. És freqüent trobar expressions com grup gran o grup petit.

El grup petit té unes característiques determinades:

• El nombre mitjà de persones és entre 3 i 25 persones (segons els autors).
• Cada membre busca satisfer les seves necessitats dins del grup, per aquesta raó s’hi manté unit.
• Es produeix una interacció que permet l’intercanvi afectiu proporcionant confiança, seguretat i altres sentiments al grup. Tot això succeeix mentre es comparteixen activitats, afeccions, etc.
• La comunicació és freqüent i fluida. Tothom pot expressar les seves emocions i sentiments, cosa que dóna lloc a una identitat grupal i a l’aparició de la solidaritat.