Activitats

• La Marian té autisme i es comunica assenyalant amb el dit sobre uns dibuixos que li han preparat. Sistema alternatiu (a la parla) però al mateix temps augmentatiu si s’utilitza com a suport en el procés d’aprenentatge de paraules i amb ajuda (recursos gràfics externs).

• La Mercè és una nena amb una malformació congènita que li provoca una disfonia orgànica que li afecta l’articulació de les paraules i la pronunciació. Es treballa amb rehabilitació terapèutica i es dóna suport a la comunicació mitjançant la utilització de signat de paraules clau de la llengua de signes. Sistema augmentatiu (complement en el procés de rehabilitació de logopèdia) i sense ajuda (utilitza el cos per produir els signes del llenguatge).

• L’Àngel ha tingut un ictus que li ha provocat la pèrdua de la parla i de gran part de la mobilitat del cos, per la qual cosa es comunica amb un plafó amb pictogrames. Sistema alternatiu (a la parla) i amb ajuda (utilitza recursos externs com ara taulers de comunicació i gràfics).

• La Lola és una dona amb Alzheimer en fase bastant avançada amb la qual per comunicar-nos ens ajudem amb dibuixos, vocalització augmentada i gestos. Sistema alternatiu (a la parla) però al mateix temps augmentatiu si s’utilitza com a complement del poc llenguatge oral que li queda i amb ajuda perquè utilitza recursos gràfics externs.

• En Pere és una persona que per un traumatisme cranioencefàlic ha perdut gran part de la seva capacitat per parlar i està aprenent a complementar els sons que emet amb alguns signes de la llengua de signes. Sistema augmentatiu (complement del procés de rehabilitació de logopèdia) i sense ajuda (utilitza el cos per produir els signes del llenguatge).

Els SAAC sense ajuda són aquells sistemes que només fan servir el cos com a instrument de comunicació i que no requereixen cap dispositiu electrònic ni tecnològic per al seu ús. Els seus usuaris més habituals són les persones amb sordesa, discapacitat intel·lectual, autisme o altres trastorns en la comunicació, per la qual cosa requereixin suport a la comunicació. Aquest SAAC no està indicat per a persones amb afectació motriu, ja que tindrien problemes a l’hora de configurar els signes manuals.

Els alumnes del vídeo utilitzen un sistema bimodal o la comunicació simultània no estricta, anomenat signat de paraules clau, en què no hi ha una estricta correspondència, un a un, entre les paraules expressades oralment i els signes manuals que les acompanyen, sinó que tan sols se signen les paraules més importants del discurs (verbs, substantius, adjectius…) i no se signen els articles, determinants, possessius… En aquest cas, observem com l’emissió oral és superior a l’emissió signada, de manera que els usuaris expressen més continguts mitjançant la parla que a través dels signes manuals.

• Expressar demandes o desitjos: JO VOLER BEURE AIGUA.
• Anomenar objectes i/o persones més comú: ELLA MEVA MARE.
• Informar sobre experiències presents i/o per narrar fets del passat: JO AHIR ANAR METGE.
• Demanar informació (fer preguntes): NOSALTRES AVUI ANAR MUSEU (expressió facial pregunta).
• Expressar sentiments: JO (assenyalar) MOLT ENFADAT.
• Expressar formes de cortesia: HOLA BON_DIA.

Activitat que consisteix a reproduir els signes LSC que apareixen als vídeos d’autoformació de Youtube. L’alumnat s’autoavalua a mesura que va visionant els vídeos.

Aquesta activitat pretén que l’alumnat interioritzi l’alfabet dactilològic de la LSC a mesura que el practica.

Són aquells recursos, estratègies i mitjans comunicatius que requereixen un suport gràfic (ortogràfic o iconogràfic) per elaborar, emetre o captar els missatges per mitjà de diferents possibilitats d’indicació. Estan indicats per a aquelles persones que presenten greus dificultats en l’àrea del llenguatge, tant per a les persones que pateixen algun trastorn, malaltia o síndrome amb una afectació severa en el llenguatge funcional com per a les que han sofert una lesió o malaltia amb afectació neurològica que afecta l’àrea del llenguatge (paràlisis cerebral, traumatismes craneoencefàlics, etc…), amb caràcter transitori o permanent.

Els comunicadors són dispositius electrònics portàtils destinats a facilitar l’emissió de missatges quan no existeix la parla funcional. La comunicació s’estableix pressionant unes caselles en les quals figuren uns signes ortogràfics (lletres, paraules o frases) o pictogrames, que componen el codi comunicatiu de la persona. A cadascun d’aquests signes se li assigna una paraula o frase completa que s’emmagatzema en el dispositiu, i quan s’activa la casella corresponent se li dóna la sortida de veu. Alguns avantatges d’aquests dispositius respecte els plafons en paper són:

• Permeten introduir pantalles canviants, la qual cosa fa possible multiplicar la capacitat d’emmagatzematge de pictogrames i també configurables, fet que permet personalitzar les pàgines, facilitar la seva gestió i fer-les més eficients.
• Posseeixen una major disponibilitat d’espai i memòria, la qual cosa permet gravar multitud de respostes en forma de frases.
• Permeten, en combinar diverses caselles, construir frases encadenades més completes.
• Disposen d’un sistema de predicció d’icones i pantalles dinàmiques per encadenar missatges i enllaçar caselles.
• Permeten l’emissió de veu, sintetitzada o digitalitzada, en funció del tipus de comunicador.
• La portabilitat d’aquests dispositius, el maneig, grandària, pes i el possible acoblament a les cadires de rodes, també un aspecte avantatjós respecte de les llibretes de comunicació en paper.

La diferència entre els signes pictogràfics i els logogràfics és que els primers estableixen una similitud en les seves formes gràfiques amb els referents que intenten expressar, mentre que els segons són més abstractes i no sempre estableixen una similitud gràfica amb allò que desitgen representar, ja que són dibuixos esquemàtics, ideogràfics o arbitraris. Per aquesta raó, els logogràfics són de més complexitat, per la qual cosa requereixen un nivell cognitiu superior, però tenen com a punt a favor que permeten una major complexitat comunicativa. Els pictogràfics són molt més fàcils d’aprendre, tot i que les possibilitats comunicatives que permeten són més simples.

Les característiques més importants dels símbols pictogràfics ARASAAC són la seva senzillesa i similitud a la realitat que volen representar. Per aquesta raó, és un sistema de símbols molt apropiat per a persones amb un nivell de llenguatge expressiu simple, amb escàs vocabulari i amb una capacitat limitada per formar frases, sigui quina sigui l’edat, la malaltia o la discapacitat. A més a més, el major avantatge és que es tracta d’un sistema de símbols gratuït i de descàrrega directa sota llicència Creative Commons.

Avui a la tarda anirem al cinema i menjarem crispetes.

M’agraden els macarrons amb tomàquet i formatge.

Els plafons monogràfics d’activitats són una de les primeres experiències dels infants amb els plafons de comunicació. És per això que quan es dissenya i es pensa en el vocabulari que n’ha de formar part, es té en compte tot aquell lèxic (noms, verbs, atributs…) que pot aparèixer al llarg de l’activitat.

Per aquest motiu, i pensant en l’actvitat de vestir la nina, és molt probable que a part del nom de les peces de roba i dels complements, al llarg de la interacció entre nen i adult també surtin altres paraules com “fred/calor”, “estiu/hivern”, el nom dels colors de les peces de roba… Aquesta és una molt bona oportunitat per tal que els infants aprenguin nou vocabulari i sobretot aprenguin l’ús del plafó gràcies al model de l’adult, que l’ajudarà i donarà exemples de com fer-lo servir.

Per això, sempre serà l’adult qui modelarà l’ús del plafó mitjançant preguntes obertes del tipus “Què li posem primer a la nina?”, assenyalant el pictograma “posar” i el pictograma “nina”. Llavors és molt important que doni temps a l’infant perquè respongui. Normalment, la resposta típica d’un infant quan encara està aprenent l’ús del plafó és assenyalar un únic pictograma (per exemple, una peça de roba com ara la bufanda). És important que després que el nen assenyali el pictograma “bufanda”, l’adult expandeixi la frase del nen donant-li el model correcte, “Molt bé, posem la bufanda a la nina”, assenyalant els pictogrames “posar”, “bufanda” i “nina”. Aquest tipus d’interacció es va repetint utilitzant diferent vocabulari i donant el màxim de models d’ús del vocabulari que apareix al plafó.

Cal tenir en compte que quan veiem que un nen té dificultats per respondre les preguntes obertes li facilitem la tasca fent-li preguntes d’elecció (“De quin color li posem la bufanda, vermella o verda?” o “On li posem les calcetes, a sobre o a sota de la faldilla?”).

El fet que aparegui el pictograma “ja està” o “acabar” en el plafó és molt important, ja que facilita que l’infant pugui demanar descansar o acabar una activitat quan es cansi.

Les solucions a les cinc preguntes anteriors són les següents:

• Accés mitjançant un ratolí de cap tipus SmartNav, combinat amb un teclat en pantalla amb predicció construït amb The Grid 2.
• Un teclat en pantalla de mida normal, sense necessitat de ser engrandit.
• Fa clic damunt de cada lletra mitjançant la demora o el lapse de temps.
• Recurs de predicció de paraules. Quan selecciona una lletra, per exemple la “m”, apareixen sota la barra d’escriptura diferents opcions que comencen per la lletra prèviament escollida: “Maria”, “mama”, “mantega”, “Mercè”, les quals han estat prèviament utilitzades per la usuària i emmagatzemades en la base de dades del programa.
• Per poder utilitzar un ratolí de cap tipus SmartNav, els usuaris han de tenir preservada la mobilitat del cap, i per poder utilitzar un teclat alfabètic han de poder lletrejar sense dificultat.

• Indicació directa sense suport (la majoria dels usuaris que surten en el vídeo, per exemple en els minuts 0.13’ i 0.25’): aquesta indicació consisteix a prémer amb el dit directament la pantalla del comunicador.
• Indicació per encercament autònom: (3.38’): utilitza el ratolí de barbeta per seleccionar els símbols pictogràfics del comunicador. La usuària prem la palanca del ratolí en el moment en què es posa de color la graella o el pictograma que vol escollir.