abscés m Acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic.
albinisme m Absència total o parcial de pigment en un organisme.
angiogènesi f Desenvolupament embrionari dels vasos sanguinis.
antisèpsia f Pràctica terapèutica que té per objecte combatre i prevenir les infeccions, especialment les infeccions esdevingudes a conseqüència de ferides.
asèpsia f Absència de microorganismes patògens. Mètode preventiu de les infeccions amb el qual hom tracta d’evitar l’accés de microorganismes patògens a llocs on hom efectua treballs que en requereixen l’absència (sales d’operacions quirúrgiques, laboratoris farmacèutics o microbiològics, etc.).
berruga f Excrescència de la pell deguda a una hipertròfia de les papil·les del derma, d’origen víric.
candidiasi f Infecció produïda per la proliferació dels fongs del gènere Candida.
cèl·lula f Unitat fonamental de la matèria vivent.
cicatriu f Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.
col·lagen m Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i de substància amorfa (substància col·làgena).
crosta f Estratificació produïda per l’assecament de serositats, de pus o de sang.
dermis f Capa inferior de la pell de la qual constitueix la part més important i el substrat d’on l’epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment.
desinfecció f Conjunt d’accions dirigides a eliminar els gèrmens nocius o microorganismes patògens que un objecte o un ésser pot contenir o que el poden acompanyar.
drenatge m Mitjà pel qual resta assegurada la sortida de líquids, sèptics o asèptics, d’una ferida o cavitat.
edema m Acumulació excessiva de líquid, provinent de la sang, en l’espai intersticial.
endoteli m Teixit intern de les seroses, de l’aparell circulatori i de les cavitats sinovials format per cèl·lules planes disposades en forma de mosaic.
epidermis f Capa exterior de la pell, situada damunt el derma, que cobreix tota la superfície de l’organisme.
epiteli m Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos.
escara f Lesió de l’epidermis, derma i hipoderma que es caracteritza per produir una necrosi de la pell.
escata f Formació composta de fragments de capa queratinitzada que es desprenen de la pell.
esclerosi f Enduriment morbós dels teixits o òrgans a causa de la hiperplàsia del teixit conjuntiu que entra en l’estructura.
esfínter m Múscul en forma d’anell al voltant de l’orifici d’entrada o de sortida de cavitats naturals i, quan es contreu, tanca aquest orifici.
esterilització f Tractament que consisteix a destruir la totalitat dels microorganismes (bacteris, fongs, virus) d’un medi determinat.
estoma m Obertura que es realitza a través de mètodes quirúrgics i comunica un òrgan amb l’exterior del cos o dos òrgans.
estria f Línies fines blancorosades o grises que es produeixen en parts del cos on la pell ha estat prèviament dilatada.
excoriació f Qualsevol pèrdua superficial de substància que només afecta l’epidermis.
èxitus m Mort d’una persona que té lloc dins el recinte d’un hospital, el qual ha d’assumir les responsabilitats legals que se’n deriven.
furóncol m Inflamació circumscrita de la pell, la seu de la qual és l’aparell pilosebaci.
herpes m Inflamació de la pell deguda al virus ADN del grup herpesvirus, integrada per una unió de vesícules transparents que en assecar-se formen una crosta.
higiene f Ciència que estudia les condicions i els factors personals o ambientals que influeixen en la salut física i mental i que afavoreixen l’aparició i la difusió de les malalties. Sistema de regles i de principis per conservar la salut. Neteja o sanejament.
incontinència f Emissió involuntària, però conscient, d’una matèria biològica l’evacuació de la qual té lloc ordinàriament sota la influència de la voluntat.
infecció f Introducció en l’organisme d’elements patògens capaços de desenvolupar-s’hi i de produir-hi substàncies tòxiques.
innervació f Distribució dels nervis en un òrgan o una regió anatòmica.
isquèmia f Detenció o suspensió de la circulació arterial en una zona del cos.
lípid m Compost químic, format bàsicament per carboni, oxigen i hidrogen, insoluble en medis aquosos i soluble en dissolvents orgànics.
màcula f Lesió elemental de la pell que consisteix en una taca vermellosa que desapareix momentàniament amb la pressió del dit.
mastòcit m Varietat de leucòcit amb grànuls basòfils en el citoplasma.
melanina f Pigment fosc responsable del color de la pell, del pèl i de l’iris dels ulls dels mamífers.
melanòcit m Cèl·lula pigmentària que hi ha al derma i que conté melanosomes.
melanosoma m Vesícula dels melanòcits que conté melanina.
metabolisme m Conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins un organisme per mantenir-lo en vida.
micosi f Nom genèric de les afeccions causades per fongs.
mucosa f Membranes que recobreixen les cavitats i els conductes que comuniquen directament o indirectament amb l’exterior i que secreten mucus.
necrosi f Mort dels teixits.
nutrient m Substància útil per al metabolisme que es troba en els aliments i és incorporada a l’organisme a través de la digestió.
ostomia f Intervenció quirúrgica que dona lloc a una obertura a l’exterior d’una estructura anatòmica.
pàpula f Lesió elemental de la pell en forma de petita elevació sòlida i circumscrita, de tipus eruptiu, que desapareix sense deixar cicatriu.
patogen m Element que causa malaltia.
pròtesi f Substitució d’un òrgan o d’una part d’un òrgan per una peça o un aparell especial que reprodueix més o menys exactament la part que manca.
protocol m Pla precís i detallat per a l’estudi d’un problema biomèdic o per al tractament d’una determinada malaltia.
pústula f Lesió elemental de la pell consistent en un alçament circumscrit de l’epidermis, que conté un líquid purulent.
queloide m Cicatriu viciosa, hipertròfica, blanca i dura produïda per un excés de proliferació de teixit conjuntiu.
queratina f Substància proteica que forma part de la constitució dels derivats epidèrmics (estrat corni cutani, banyes, pèls, plomes, llana, etc.) i té una funció de protecció de l’epidermis enfront de les alteracions ambientals.
quist m Producció patològica que es desenvolupa en diversos indrets de l’organisme en forma de bossa closa, proveïda d’una membrana i amb un contingut líquid o semilíquid.
registre m Anotació feta en registrar una cosa.
secreció f Funció o procés fisiològic en virtut del qual alguns teixits o òrgans produeixen substàncies els elements de les quals són presos de la sang mitjançant una selecció química.
síndrome f Conjunt de signes i símptomes.
sistèmic/a adj Relatiu o pertanyent a tot l’organisme. Que afecta tot l’organisme.
sonda f Instrument cilíndric de metall, goma, plàstic, etc., que pot presentar un conducte central, destinat a explorar els conductes o les cavitats naturals o accidentals o bé a practicar el cateterisme.
teixit m Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
tinya f Micosi cutània, especialment del cuir cabellut i dels teixits cornis (pèls, ungles), causada per dermatòfits. Està caracteritzada per la formació de taques cobertes d’escates, crostes, etc., i sovint per la caiguda dels cabells.
tòpic/a adj Dit del remei o medicament que hom aplica exteriorment damunt la pell o regió afectada, com és el cas de les pomades, els ungüents, els emplastres, els pegats, etc.
transmissió f Transferència, contagi o comunicació de les malalties o de les qualitats hereditàries.
úlcera f Solució de continuïtat amb pèrdua de substància deguda a un procés necròtic, d’escassa o nul·la tendència a la cicatrització. També s’anomena nafra o plaga.
vasoconstricció f Constricció o estretament d’un vas sanguini.
vasodilatació f Capacitat dels vasos sanguinis de dilatar-se.
virosi f Afecció per virus.
vitiligen m Malaltia de la pell caracteritzada per plaques blanques voltades d’arèoles fosques.
