Activitats de mobilització, trasllat i deambulació

Les caigudes són la conseqüència de qualsevol esdeveniment sobtat que precipiti l’individu cap a terra contra la seva voluntat (OMS, 2004). Constitueixen un dels problemes més freqüents entre les PSD (institucionalitzades o no) per les lesions que els poden causar a curt o llarg termini.

Entre les persones grans, formen part del que s’anomena grans síndromes geriàtriques i tenen gran repercussió sobre la seva mortalitat i morbiditat. Per això, prevenir-les és un dels indicadors de la qualitat i seguretat de l’atenció, especialment entre les PSD amb afectació del sistema nerviós i/o osteoarticulomuscular.

Els riscos associats a les caigudes es poden classificar en dos grups:

• Factors intrínsecs o propis de la persona:
  • Història de caigudes prèvies
  • Alteracions: físiques (per malalties, trastorns, processos postquirúrgics i/o hàbits tòxics), cognitives i/o conductuals.
• Factors extrínsecs relacionats amb:
  • L’entorn: vegeu la secció “Entorn” dins l’apartat “Mecànica corporal” d’aquesta unitat.
  • El calçat: inadequat, mal ajustat
  • L’efecte del transport
  • L’execució inadequada dels procediments i/o utilització d’ajuts tècnics
  • Clima i característiques del terreny
  • Riscos derivats de la intervenció d’altres persones o mascotes
  • Factors socials: capacitació nul·la o inadequada de la xarxa de suport (persones cuidadores professionals i no professionals: família i/o acompanyants habituals).

Cal tenir present els passos següents i/o ensenyar-los a les PSD ateses:

1. Valorar la seguretat de l’entorn, ajuts tècnics i/o altres adaptacions (baranes, frens, reposapeus, etc.).
2. Escollir i posar-se el calçat i la roba adequadament.
3. Demanar ajuda sempre que sigui necessari.
4. Preparar-se físicament: fixar la mirada durant uns segons i respirar tranquil·lament unes dues o tres vegades abans d’iniciar qualsevol activitat. Evitar mirar a terra.
5. Parar l’acció sempre que sigui necessari: per l’entorn, l’ajut tècnic i/o simptomatologia de la PSD. Asseure’s o estirar-se, si escau.
6. Informar sempre de qualsevol caiguda.

Vegeu aquest vídeo per tal de tenir en compte conceptes bàsics sobre prevenció de caigudes:

S’aconsella també que els professionals facin un registre de caigudes on s’indiqui, entre d’altres:

• Si és la primera vegada.
• Valoració clínica del resultat (lleu, moderat, greu)
• On i quan ha caigut.
• Què feia abans i què volia fer.
• Si ha estat una acció planificada o sobtada (per una emergència, per exemple).
• Si ha utilitzat algun dispositiu de recolzament habitual o no.
• Si ha demanat ajuda abans o no.
• Com s’ha sabut que ha caigut (si la persona ho ha explicat o algú ho ha vist).
• Si anava calçada i/o vestida apropiadament.
• Si portava algun objecte o mascota.
• Si hi ha estat implicada alguna persona o mascota.
• Descripció del lloc on ha caigut (exterior; interior: ascensor, passadissos, escales, estances; il·luminació; obstacles…).

La caiguda d’una PSD és un dels riscos que s’ha d’evitar, però, quan succeeix, no s’ha d’actuar precipitadament i s’ha d’assegurar el bon estat de la persona abans de fer res. Es poden seguir els passos que es detallen a continuació:

• Abans de a l’aixecament:
  1. Protegir-se un mateix, protegir tercers i la PSD.
  2. Mantenir la calma.
  3. Comprovar que la persona es troba bé.
  4. Demanar ajut segons el protocol de la institució on es trobi, o bé, si és al domicili, trucar al 112 o utilitzar els dispositius de teleassistència, si es valora que hi podria haver algun risc per a la persona.
  5. No deixar-la sola mai.
• Aixecament: si no suposa cap risc per a la PSD, ni per al tècnic, a partir de:
  1. Una posició de panxa tocant a terra (perquè la persona ha quedat així en caure, o bé perquè se l’ha pogut girar o ho ha fet sola), passar a gatejar i aproximar-se a una cadira en dues situacions:
     1. Quan es té menys dependència i sense assistència. Vegeu el vídeo:

        showInFullScreen

     2. Quan la persona té major grau de dependència i amb l’assistència d’una sola persona. Vegeu el vídeo:

        showInFullScreen

  2. Una posició de panxa enlaire i col·locar-li per l’esquena una de les peces següents:
     • Un cinturó de transferència (o en el seu defecte, una tovallola doblegada longitudinalment) que sobresurti per sota dels braços. Asseure-la, estirant dels extrems i flexionar-li les cames. Des d’una posició ajaguda, aixecar-la (i vosaltres aixecar-vos amb ella), estirant de cada extrem del cinturó i frenant els seus peus amb els vostres; es pot fer amb dos tècnics.
     • Un llençol (lliscant o no) a sota i que la cobreixi de cap a peus. Traslladar-la a la cadira o al llit, per arrossegament suau i aixecament posterior segur, entre dues persones.
     • Un arnés per traslladar-la amb una grua a la cadira o al llit.

La PSD, en determinades situacions, ha d’estar moltes hores enllitada o asseguda. Per això, una correcta posició de descans ha d’assegurar els aspectes següents:

• Mantenir confort i l’alineació corporal cap-columna amb cintures (escapular i pèlvica) equilibrades.
• Deixar sense pressió punts de recolzament propis de cada posició:
  • Sedestació: isqui, 5è metatars
  • Decúbit supí: occipital, escàpules, sacre-còccix, colzes, talons
  • Decúbit lateral: espatlla, maluc (cresta ilíaca), trocànter, genoll (còndil femoral), turmell
  • Decúbit pron: cresta ilíaca, cresta tibial, ròtula (genoll)
• Mantenir la posició funcional de mans i peus (evitar peu equí); opcional: col·locar arc metàl·lic, a l’últim terç del llit i sota la llenceria per evitar que la roba pressioni sobre els peus; és especialment important en casos de molta fragilitat.
• Facilitar la respiració, motiu pel qual s’acostuma a inclinar el primer terç del llit uns 30°, excepte si està contraindicat.
• Facilitar el retorn venós, motiu pel qual s’acostuma a inclinar l’últim terç del llit uns 15-30°, excepte si està contraindicat.

És per aquest motiu que el tècnic en atenció directa ha de conèixer les principals posicions de descans, així com les indicacions i les contraindicacions en funció de les característiques fisiopatològiques de la persona que atén. A la taula es fa una descripció.

Taula Posicions de descans (i acrònims), descripció, tolerància, precaucions i/o objectius

Posició
Decúbit supí (DS) o decúbit dorsal
Descripció	Persona estirada amb l’esquena recolzada al pla horitzontal, braços i cames estirats
Tolerància	Bona si no hi ha contraindicacions (per exemple: dificultat respiratòria o dolor).
Coixins	Sota cap i coll, braços i mans, turmells; entre les cames; als costats de malucs i cuixes; a la planta dels peus
Precaucions	Separar lleugerament les cames. Evitar rotació externa dels malucs.
Decúbit pron (DP) o decúbit ventral
Descripció	Persona estirada, amb el cap de costat, tòrax i abdomen recolzats al pla horitzontal per alleujar zones posteriors i aconseguir extensió completa dels malucs; braços estirats en paral·lel al tronc, o bé flexionats per davant del cap.
Tolerància	Baixa. Desaconsellada freqüentment.
Coixins	Sota cap (si és molt pla), tòrax (especialment en dones), abdomen, cuixes, cames i turmells.
Precaucions	Evitar hiperextensió cervical i lumbar. Assegurar-se que les vies respiratòries estan lliures.
Decúbit lateral, dret o esquerre (DLD/DLE)
Descripció	Persona de costat (dret o esquerre) amb braços (semiflexionats, normalment) cap al costat cap on la persona està girada, cames lleugerament flexionades, o amb la inferior estirada i la superior lleugerament flexionada.
Tolerància	Bona en tant que afavoreix la flexió del tronc, malucs i genolls, però s’ha d’intentar que no es mantingui molt perquè afavoreix UPP dels malucs (al nivell del trocànter major del costat cap on està girada la persona).
Coixins	Sota cap i coll, braç contralateral al costat cap on es gira, cama i peu contralateral al costat cap on està girada la PSD; darrere de l’esquena per evitar que rodoli cap a l’altre costat.
Precaucions i/o objectius	Avançar l’espatlla homolateral al costat cap on està girada la PSD. Assegurar-se que el braç homolateral al costat cap a on està girada la persona, si està estirada, no quedi atrapat entre les baranes o el propi cos. Assegurar que l’orella homolateral al gir no queda doblegada contra el matalàs.
De Sims o semi-pron dret/esquerre (de Sims D/E)
Descripció	Persona estirada entre un DP i un DL (amb la pelvis mig recolzada al matalàs, d’un costat, i mig aixecada, de l’altre costat). Cap de costat. La cama contralateral al gir està flexionada i avançada cap al pit. El braç homolateral al gir està darrera de l’esquena i estirat, normalment.
Tolerància	Bona. Relaxa la zona lumbar.
Coixins	Sota cap i coll (opcional). Sota la cama flexionada (per elevar genoll i turmell). Sota el peu de la cama flexionada. Sota el turmell de la cama estirada. Sota l’abdomen (opcional).
Precaucions	Assegurar que l’orella homolateral no queda doblegada contra el matalàs. Controlar els horaris de canvis posturals perquè augmenta la pressió a la zona dels malucs i hi ha risc d’aparició d’UPP en aquesta zona.
Fowler (asseguda/semiasseguda)
Descripció	Persona semiasseguda amb una inclinació del matalàs respecte a l’horitzontal del llit d’entre 45-60° amb les cames flexionades preferentment.
Tolerància	Bona, especialment per al moment dels àpats. Desaconsellada de forma mantinguda perquè augmenta la pressió a la zona del sacre-còccix i talons.
Coixins	En cap i regió cervical i lumbosacra, sota la zona poplítia (darrere dels genolls), si no té somier articulable, sota turmells; sota braços i mans
Precaucions	No utilitzar anelles de cautxú, ni pneumàtics sota la zona dels glutis; els punts de recolzament s’han de modificar amb la mateixa freqüència que en les altres posicions; evitar: hiperextensió cervical, cifosi lumbar, compressió dels espais poplitis (sota els genolls) per facilitar un retorn venós correcte, peu equí, estrangulament de vies.
Variants
	Fowler alt: inclinació d’entre 60-90°
	semi-Fowler: inclinació d’entre 30-45°
	Fowler baix: inclinació d’entre 15-30°
En sedestació (asseguda en cadira)
Descripció	Persona asseguda a la cadira o butaca
Tolerància	Igual que en posició Fowler o variants.
Coixins	Darrere de cap i coll, zona lumbar, braços, mans i cuixes
Precaucions	Les mateixes que en posició de Fowler o variants. Per assegurar la posició funcional dels peus, col·locar una banqueta a sota (plana o amb inclinació) per facilitar el retorn venós. S’aconsella l’ús de llençol tubular lliscant al seient que permeti la recol·locació postural.

Els procediments per donar suport a la necessitat bàsica de moviment i/o manteniment de la postura de la PSD tenen l’objectiu comú de prevenir i/o millorar la qualitat de vida de qui té limitacions motores. Els que s’expliquen en aquesta unitat són els següents:

• Exercicis d’arc complet de moviment (E-ACM)
• Canvis posturals
• Transferències
• Recolzament durant la deambulació
• Recolzament durant el desplaçament en cadira de rodes

Més enllà de les particularitats, és important tenir en compte els aspectes comuns a tots els procediments; tal com s’exposen en el quadre següent:

Les PSD amb poca mobilitat poden tenir debilitat i alteracions osteoarticulomusculars que facin que les transferències d’una superfície a l’altra no siguin suficients per evitar el deteriorament i inclús pot associar-se a situacions de perill.

Per això se sol establir una rutina d’exercicis anomenats d’arc complet de moviment (E-ACM), o de rang complet de moviment(E-RCM), per mantenir i millorar el rang de mobilitat articular; la qual cosa pot contribuir a desaccelerar, o inclús revertir, processos limitadors, especialment si s’apliquen de forma regular en les primeres fases de la presentació de la simptomatologia.

Els beneficis d’aquests exercicis s’associen a:

• Augment del moviment i funció articular
• Disminució del dolor articular
• Augment de la independència de la PSD

La seva classificació es relaciona amb la dependència de la PSD, i s’estableixen en tres nivells:

• Passius o assistits: si la PSD no pot col·laborar i els fa una altra persona.
• Semiassistits: si la PSD pot col·laborar en una part de la seva realització.
• No assistits o actius: si la PSD els pot fer, només sota supervisió, però sense la col·laboració directa de ningú.

El vídeo que teniu a continuació, mostra alguns E-RCM (range of motion exercices, en anglès) en una persona enllitada. Per facilitar-ne la comprensió, a la taula, trobareu les parelles de moviments per articulació, tal com ho fan al vídeo, en sentit proximal-distal, des de l’espatlla fins als dits de la mà i des del maluc fins als dits del peu, només a l’hemicòs (meitat del cos) dreta:

És important tenir en compte les següents indicacions sobre els E-ACM:

• Es poden fer:
  • Amb la PSD en bipedestació, sedestació o decúbit.
  • En una o més extremitats i en un o en els dos hemicossos.
  • Amb sèries repetides un nombre de vegades que determinarà el fisioterapeuta (al vídeo, es pot observar que són dues les repeticions de cada moviment).
  • Una o més vegades al dia, en les mateixes articulacions o en unes altres.
• S’han de realitzar:
  • Només quan les condicions (físiques i conductuals) siguin òptimes.
  • Per part d’una persona especialitzada o sota supervisió.
  • Si no hi ha cap incidència o simptomatologia, com dolor, que ho impedeixi.
  • Seguint les NMC, seguretat i higiene.
  • Demanant consentiment i col·laboració i preservant la intimitat de la PSD.
• Han de finalitzar:
  • Acomodant la PSD.
  • Fent el registre del que s’ha fet.
  • Comunicant les possibles incidències.

Els canvis posturals o mobilitzacions són modificacions de la posició del cos en la superfície de recolzament on es trobi la persona. Tenen com a objectiu augmentar la qualitat de vida a partir de les consideracions següents:

• Proporcionar confort.
• Evitar pressió prolongada.
• Facilitar la interacció amb les altres persones.
• Facilitar l’acte de menjar i/o beure.
• Facilitar algunes intervencions d’higiene i/o terapèutiques.

Per aquesta raó, les persones responsables de l’atenció directa han de tenir presents alguns aspectes:

• Tota persona detectada com a persona amb risc d’immobilitat ha de ser canviada de posició, si no hi ha contraindicació segons una pauta.
• Els canvis de posició s’entenen tant a la cadira (en sedestació), com al llit.
• S’han d’incloure, sempre que sigui possible, les posicions bàsiques de descans: sedestació (també al llit) i DS, DLD i DLE (al llit).
• Han d’assegurar el benestar amb l’alineació cap-columna, l’equilibri de les cintures (escapular i pèlvica), el repartiment del pes corporal, la posició funcional de mans (dits en semiflexió) i peus (evitar l’equinització), la respiració no forçada, el retorn venós, l’eliminació de punts de pressió prolongada i proporcionar un descans reparador.
• S’han de fer amb seguretat: prevenir caigudes i dolor, no bloquejar vies o sondes, no recolzar la persona sobre les seves lesions, no mobilitzar per arrossegament, evitar postures forçades durant la mobilització i durant el descans per tal d’evitar complicacions articulars (com les contractures), evitar constrènyer roba de llit o pròpia de la persona per tal d’evitar plecs i facilitar la circulació, deixar accessibles zones de tractament i/o control rutinari i assegurar que les necessitats quedin cobertes.
• La freqüència de canvi no ha d’excedir les dues hores, tot i que es pot desplaçar fins a les quatre durant la nit i ha d’estar indicada.
• La pauta o rutina de canvi s’ha de recollir en el pla de cures de la PSD, amb les posicions (indicades i desaconsellades), les hores dels canvis i les precaucions, especialment quan hi ha determinats símptomes o malalties diagnosticades.
• S’han de col·locar coixins o altres materials preventius de suport per alleujar la pressió sobre les prominències òssies i conservar la posició funcional de les diferents parts corporals. Cal tenir present que són materials complementaris que no han de substituir mai la pauta o rutina de mobilització.
• Les PSD que poden fer els canvis posturals de forma autònoma han de rebre formació per tal de conèixer posicions bàsiques i alternatives, els riscos i els beneficis en funció de les seves característiques, així com la freqüència de canvi i els materials de suport.

La classificació es pot fer tenint en compte els punts següents:

• En funció del grau de dependència de la persona:
  • Actius o no assistits: són els que pot fer la PSD per si mateixa, sota la supervisió d’un professional o amb formació.
  • Semiassistits: són els que la PSD pot fer amb la col·laboració d’un professional.
  • Passius o assistits: són els que la PSD no pot fer sense la participació directa d’un professional.
• En funció de la superfície on es trobi la persona (i com es descriuen a partir d’ara):
  • A la cadira (en sedestació)
  • Al llit

D’una banda, els canvis posturals en sedestació són especialment importants per a aquelles persones que es desplacen en cadira de rodes. Per comprendre’ls, s’ha de tenir present la postura neutral, indicada a la taula.

En el següent enllaç podreu tenir més informació i veure imatges sobre les posicions incorrectes en la cadira de rodes i que es detallen a continuació (hub.permobil.com):

• Retropulsió (inclinació anterior) de la pelvis
• Antepulsió (inclinació posterior) de la pelvis, hiperlordosi lumbar i cervical
• Rotació de la pelvis
• Balanceig de la pelvis
• Deformitat de la pelvis

El procediment de canvi postural en sedestació es basa en els punts següents:

1. Elevar-se o elevar el cos del seient per alliberar els isquis del pla de la cadira cada 10-15 minuts.
2. Assegurar un angle de 90° dels malucs per evitar pressió excessiva sobre els isquis. Per això caldrà regular l’alçada del reposapeus.
3. Vigilar les prominències òssies en contacte amb la superfície de la cadira en cada elevació. Canviar de posició els coixins per alliberar la pressió.
4. Recol·locar la PSD, si escau (vegeu el vídeo).
5. Precaucions:
   1. Evitar seients reclinables.
   2. Usar sempre els coixins antiescares i vigilar el seu estat: inflat i forma correcta, que no siguin durs, que siguin els indicats pels especialistes i que estiguin homologats.
   3. Controlar el pes: evitar sobrepès i aprimament.
   4. Assegurar una higiene regular amb hidratació de la pell.

El següent vídeo us ajudarà a comprendre com un ajut tècnic menor (l’estora de reposicionament) us pot ajudar a disminuir l’esforç durant el procediment de tornar a una posició correcta una PSD que ha lliscat a la cadira o cadira de rodes.

D’altra banda, els procediments de canvis posturals al llit són els que s’indiquen a continuació (vegeu la taula per recordar el significat dels acrònims):

• Reposicionament de la persona. Apropar-la al capçal (taula)
• Apropament a la vora del llit (taula)
• Pas de DS a decúbit lateral DL, posició de Sims o a decúbit pron DP (taula)
• Asseure la persona a la vora del llit (taula)

En qualsevol cas, és important tenir en compte:

• La utilització de coixins abductors (separadors de les extremitats respecte a la línia medial del cos) entre les cames per tal d’evitar les luxacions per rotació interna dels fèmurs.
• Donar suport visual a la PSD, col·locant-se al davant per tal d’evitar sensació de mareig (vertigen postural paroxístic benigne).
• La utilització d’ajuts menors com el llençol tubular lliscant i/o el cinturó de transferència perquè disminueixen sobreesforços durant els procediments.

A la taula teniu el protocol a seguir en cas de reposicionament de la persona. A continuació, trobareu dos vídeos que us permetran veure el procediment per reposicionar la PSD cap al capçal del llit (amb la col·laboració d’un o dos tècnics i amb llençol tubular lliscant).

Fixeu-vos, en els vídeos següents, en certes adaptacions per disminuir sobreesforços i fregament:

1. La longitud del llençol tubular lliscant
2. L’ús combinat del llençol tubular lliscant amb altre ajut tècnic menor (cinturó)
3. La inclinació del pla inferior del llit per tal que s’elevin les cames.

Poseu també especial atenció en la col·locació i retirada dels ajuts tècnics menors, per tal de disminuir la fricció amb la pell de la PSD al mínim possible:

A la taula podeu veure el protocol per a l’apropament a la vora del llit; a banda, el vídeo que trobareu a continuació, us permetrà veure l’opció per “Reposicionar la PSD cap al capçal del llit” amb la col·laboració de dos tècnics (un a cada costat) i el llençol tubular lliscant (amb o sense llençol tubular lliscant a sota del llençol travesser):

A partir d’una posició de DS, la PSD es pot girar en tres posicions (DL, de Sims o DP) en funció de les indicacions de la pauta de mobilitzacions. En aquest sentit, el canvi postural al llit es pot referir a:

• Posar de costat: girar de DS a DL (dret o esquerre).
• Posar de semicostat: girar de DS a posició de Sims (dret o esquerre).
• Posar de bocaterrosa: girar de DS a DP.

A la taula podeu veure el protocol per portar a terme el canvi postural de DS a DL (dret o esquerre), a posició de Sims (dreta o esquerra) o a DP.

En el següent vídeo, podeu veure el cas d’una PSD que té afectació motora de l’hemicòs dret i es posen en evidència algunes consideracions que s’han de tenir en compte quan la persona queda sobre el costat afectat.

En el següent canal de Youtube trobareu una sèrie de vídeos per tal de comprovar com l’ús de la grua i l’adaptació dels seus components facilita els procediments de canvis posturals i/o transferències de les PSD, especialment en casos de fragilitat i/o sobrepès: bit.ly/3a3xANW.

A la taula podeu veure el protocol per asseure la persona a la vora del llit.

Les transferències o trasllats són els canvis de la PSD d’una superfície a una altra, motiu pel qual el risc d’accident és més alt que en els canvis posturals per l’associació que hi ha amb el risc de caigudes, entre altres possibles lesions. Per això és important que l’equip tècnic sigui coneixedor de les possibles adaptacions de l’entorn, ús d’ajuts tècnics i dels procediments.

Les més habituals són les que es detallen a continuació, tot i que les dues últimes són poc freqüents en institucions sociosanitàries i/o domicilis:

• Del llit a la cadira
• De la cadira al llit
• D’una cadira a una altra
• Del llit a la llitera
• De la llitera al llit

És important destacar que la transferència llit-cadira té un pas previ molt important per a les persones enllitades: la bipedestació. Tot i que no hi ha un protocol específic, en aquesta ocasió, s’ha volgut destacar aquesta acció, que dona seguretat tant a la PSD com al tècnic i que és el pas previ, no només d’una transferència a la cadira, sinó de l’inici de la deambulació.

A la taula podeu veure el procediment per passar la persona asseguda a la vora del llit a bipedestació i/o a la cadira.

Vegeu el vídeo següent per saber com fer seure la PSD a la vora del llit i com fer la transferència a la cadira de rodes sense ajut tècnic:

És important tenir en compte els procediments següents com a accions repetitives al llarg del dia, després o abans de començar la marxa o fer un trasllat, però a la vegada es poden fer servir com a exercicis per evitar llargues estones sense moure’s de la posició de sedestació:

• El procediment per asseure’s és el següent:
  1. Posar-se d’esquena a la cadira.
  2. Inclinar el cap cap endavant com si la barbeta volgués tocar el pit.
  3. Flexionar una mica els genolls.
  4. Recolzar les mans en els reposabraços de la butaca o en els laterals del seient de la cadira.
  5. Anar baixant poc a poc fins a la vora del seient.
  6. Recol·locar el cos de manera correcta: inclinar el tronc cap endavant i retrocedir amb la pelvis cap enrere, primer un costat i després un altre, les vegades que siguin necessàries. Deixar l’esquena tan recta com sigui possible i col·locar coixins per corregir la postura i alleujar els punts de pressió.
• El procediment per aixecar-se és el següent:
  1. Fer el moviment invers a l’últim per a la col·locació correcta del cos un cop estem asseguts a la cadira, és a dir, avançar a poc a poc cadascun dels costats de la pelvis fins a trobar-se a la vora de la cadira.
  2. Recolzar els peus a terra amb fermesa. Es pot col·locar un peu més avançat, normalment la cama més forta.
  3. Col·locar les mans a les vores del seient o als reposabraços.
  4. Estirar les cames i elevar-se.
  5. Tenir a l’abast l’ajut tècnic per a la marxa, si escau.

Vegeu el següent vídeo on es mostra la mobilització al llit, com es fa seure la PSD a la vora del llit i la transferència del llit a la cadira de rodes:

El recolzament a la marxa o deambulació és una de les responsabilitats del tècnic d’atenció directa relacionades amb el moviment de la PSD. Per facilitar la comprensió, es parlarà de cama afectada (C/A) i cama no afectada (C/NA), tot i que hi haurà casos en què les dues cames estiguin afectades.

Pot fer-se, segons s’indica a la taula amb els ajuts tècnics següents:

• Bastó
• Crossa o bastó anglès
• Caminador

Al marge de la deambulació en pla, també s’han de tenir present alguns procediments per pujar i baixar escales, sense o amb ajut tècnic:

Procediment per pujar sense ajut tècnic:

1. Recolzar-se al passamà.
2. Iniciar l’ascens amb la cama més forta (menys adolorida).
3. Fer avançar, aleshores, la cama menys forta, fins a l’esglaó on es troba la cama que ha pujat prèviament (per als casos amb més dificultat), o bé fins a un esglaó més.

Procediment per baixar sense ajut tècnic:

1. A la inversa que per pujar.
2. Recolzar-se al passamà.
3. Iniciar el descens amb la cama més adolorida o menys forta.
4. Continuar el descens baixant la cama més forta, fins a l’esglaó on es troba la cama que ha pujat prèviament (per als casos amb més dificultat), o bé fins a un esglaó més.

Procediment per pujar amb ajut tècnic:

1. Recolzar-se al passamà.
2. Iniciar l’ascens amb el bastó, o amb el bastó i la cama més forta (menys adolorida).
3. Fer avançar, aleshores, la cama menys forta, fins a l’esglaó on es troba la cama que ha pujat prèviament (per als casos amb més dificultat), o bé fins a un esglaó més.

Procediment per baixar amb ajut tècnic:

1. A la inversa que per pujar.
2. Recolzar-se al passamà.
3. Iniciar el descens amb el bastó i a continuació la cama més adolorida o bé bastó i cama més adolorida a la vegada.
4. Continuar el descens fent baixar la cama més forta, fins a l’esglaó on hi ha la cama que ha baixat prèviament (per als casos amb més dificultat), o bé fins a un esglaó més.

El rang de necessitats de les PSD que s’han de desplaçar en cadira de rodes és molt ampli, ja que algunes d’elles la necessitaran de forma puntual i altres al llarg de tot el dia per recórrer distàncies, pujar i baixar del cotxe, practicar esport, etc.

En aquest apartat, es presenta un protocol (vegeu taula 5.2.10) molt general per donar suport al desplaçament en cadira de rodes de les persones que no ho poden fer soles.

A la taula es pot veure el protocol per fer un desplaçament en cadira de rodes.

Vegeu el següent vídeo en relació amb el desplaçament en pla, pujada o baixada de desnivells en el desplaçament en cadira de rodes en què la persona que s’assisteix està acompanyada per una persona professional.

Vegeu el vídeo següent, per comprendre millor el procediment de baixar i pujar un esglaó, com podria ser una vorera, en el desplaçament en cadira de rodes.

Resultarà d’utilitat poder ensenyar a la PSD, si és possible, així com als familiars i/o acompanyants habituals, una sèrie d’aspectes per tal de facilitar els procediments relacionats amb la necessitat bàsica de moviment i manteniment de la postura, tal com s’indiquen a continuació:

• Ensenyar com poden col·laborar en el procediment segons les seves possibilitats.
• Ensenyar uns exercicis previs abans d’utilitzar els ajuts tècnics per tal d’enfortir la musculatura.
• Explicar que és possible que porti temps l’aprenentatge i arribar a aconseguir la destresa desitjada dins de les possibilitats de cada PSD.
• Tenir en compte la realització de moviments lents al principi com a mesura de seguretat.
• Incloure demostracions durant les explicacions i fer-los col·laborar.
• Informar que els procediments s’han de fer sempre en entorn segur.

Els ajuts tècnics (menors o majors), les pròtesis i ortesis són elements indispensables per millorar la qualitat de vida de la PSD en determinades situacions, així com per disminuir l’esforç de la persona que l’assisteix.

En la seva elecció, s’ha de tenir present la condició física de la PSD, la dels cuidadors i les característiques de l’entorn.

És important tenir present que el tècnic d’atenció directa té la responsabilitat de vetllar pel seu manteniment i comprovar-ne l’estat i el funcionament abans de cada procediment. A continuació, es detalla com realitzar-lo en funció de la naturalesa de les seves peces:

• Peces de teixit:
  • Netejar: a mà o a màquina; amb sabó neutre; temperatura de l’aigua no superior a 80 °C.
  • Eixugar: a l’aire o a mà; amb drap net, suau i sense borrissol.
  • Desinfectar: amb el mètode (químic o físic) indicat pel fabricant.
• Peces de plàstic i/o metall:
  • Netejar: a mà o a màquina; amb sabó neutre; temperatura de l’aigua no superior a 80 °C; amb drap net, suau i sense borrissol.
  • Eixugar: a l’aire o a mà; amb drap net, suau i sense borrissol.
  • Desinfectar: amb el mètode (químic o físic) indicat pel fabricant, tot i que la recomanació general acostuma a ser: amb alcohol o desinfectant de superfícies (que no sigui lleixiu) i amb drap net, suau i sense borrissol.

Tot i que moltes vegades es confonen, és molt important tenir clara la diferència entre els dos elements següents, tal com es pot veure també a la taula:

• Les pròtesis substitueixen la funció d’una part del cos que no existeix (per amputació o agenèsia).
• Les ortesis donen suport a aspectes funcionals o estructurals del sistema neuromusculoesquelètic. Es poden classificar segons la seva funció en estabilitzadores, funcionals, correctores o protectores.

En ambdós casos, i per tal de millorar el seu manteniment (igual que amb els ajuts tècnics), s’ha de:

• Seguir les instruccions del fabricant i/o distribuïdor.
• Substituir les peces o parts que ho permetin si es deterioren o per adaptar-les a la PSD que les utilitza.

Taula Ortesis i pròtesis

Ortesi	Pròtesi
De canell dret	D’avantbraç i mà dreta i esquerra

Font: Wikipedia

En qualsevol cas, es recomana la compra d’articles de qualitat, quant a matèria primera i fabricació; que segueixin la normativa de la Unió Europea per a productes relacionats amb la salut de les persones.

El control i seguiment de les intervencions i, per tant, de l’estat de la PSD, es reflecteix al registre (de vegades anomenat full de cures), que es basa en la valoració, diagnòstic, planificació i execució de les cures en funció de les necessitats individuals amb l’objectiu de donar una atenció de qualitat.

És un document escrit (manual o informatitzat) on consten els esdeveniments o antecedents, les necessitats, les cures o procediments i els resultats. Constitueix una part fonamental de l’assistència i es guarda amb la documentació de la persona, la qual cosa implica responsabilitat professional i legal. És per aquest motiu que és necessari que hi hagi rigor a l’hora d’elaborar-lo i emplenar-lo.

La utilització d’un llenguatge adequat i estandarditzat permet comparar i identificar les intervencions més eficaces després de l’avaluació dels resultats, així com proposar-ne modificacions.

Alguns paràmetres de registre són:

1. Identificació de la PSD
2. Esdeveniments o antecedents (què ha passat), si escau.
3. Intervenció a realitzar:
   • Nom
   • Tipus de dispositiu d’ajuda, si escau.
   • Superfície de recolzament (en les mobilitzacions: estàtiques o dinàmiques)
   • Planificació (data, hora d’inici i finalització, freqüència; en canvis posturals: posició inicial i final, si escau)
   • Evolució i tolerància de la PSD durant la realització
   • Resultats obtinguts
   • Observacions:
     • Preferències i col·laboració
     • Precaucions
     • Complicacions o incidències que puguin aparèixer relacionades amb: la PSD, els ajuts tècnics i/o l’entorn, i com s’han resolt, si n’hi ha hagut. (De vegades, es poden acompanyar d’algun dibuix, especialment per localitzar, o bé, descriure l’aspecte d’UPP, en les mobilitzacions).
4. Identificació de les persones que hi intervenen.

El registre es pot fer tenint en compte la totalitat d’intervencions, o bé de forma individualitzada, per intervencions, per a cadascuna de les PSD, segons la necessitat bàsica del moviment i manteniment de la postura.

La qualitat dels resultats de les intervencions és responsabilitat de l’equip de professionals d’atenció directa. L’objectiu és el benestar de les persones que s’atenen i depenen, en gran mesura, de l’eficàcia de la comunicació, que ha de ser:

• Adequada a la situació i clara i senzilla en el missatge que es vol donar perquè sigui entès per tots els components de l’equip.
• Regular en el temps.
• Basada en la participació de tothom, el respecte, la confiança i l’empatia, especialment durant la presa de decisions.
• Resolutiva, és a dir, capaç de detectar els errors en els procediments i proposar-ne millores.
• Estimuladora de posar en valor els bons resultats i mantenir-los després d’identificar els paràmetres d’èxit.

Tenir present que és responsabilitat de tot l’equip integrar cadascun dels membres, entre ells el tècnic d’atenció directa a la PSD, posar en marxa competències personals i socials que permeten evolucionar tècnicament, gaudir de la feina diària i assolir un nivell òptim de qualitat professional.