Mecànica corporal

Les persones en situació de dependència (PSD) poden tenir una sèrie de factors que dificultin o impedeixin, temporalment o permanentment, la marxa, el trasllat d’una superfície a una altra, o fins i tot el canvi de postura en sedestació o al llit. És a dir, que la seva necessitat bàsica de moviment i correcció de la postura es vegi compromesa i afecti el desenvolupament de les activitats de la vida diària (AVD).

Les causes a les quals s’associa la immobilitat poden resumir-se en els dos factors següents:

• Orgànics
• No orgànics

Els factors orgànics són els que estan relacionats amb patologia (malaltia) diagnosticada. Entre ells, destaquen els dos següents:

• Orgànics per causa sistèmica: afecten un o més sistemes, com els següents:
  1. Musculoesquelètic: per malalties pròpies d’aquest sistema (vegeu apartat 1 de la unitat 4), entre les quals destaquen traumatismes (especialment fractures), osteoporosi, trastorns dels peus, entre d’altres.
  2. Nerviós: especialment en trastorns degeneratius i altres caracteritzats per demència (per exemple, Alzheimer), problemes de coordinació i equilibri (per exemple, Parkinson), trastorns del moviment (corea, distonia, atàxia, parkinsonisme, tremolor, entre d’altres), neuropaties, així com diversos tipus de paràlisis motores d’etiologia i quadre clínic divers, entre d’altres (vegeu apartat 2 de la unitat 4).
  3. Cardiorespiratori: per malaltia vascular perifèrica, cardiopatia isquèmica (angina de pit, infart) i/o malalties que cursen amb restricció del patró respiratori fisiològic, com ara l’MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica), asma, bronquitis, entre d’altres. La simptomatologia és coincident entre aquestes pel que fa a la fatiga, la qual cosa limita les ABVD.
  4. Altres: qualsevol trastorn o alteració que comprometi el moviment o el manteniment de la postura i que no estigui inclosa en cap dels quatre apartats anteriors, com els trastorns de la visió o processos neoplàsics greus, entre d’altres.
  5. Pluripatologia: alteracions complexes com la desnutrició, anèmia o desordres del metabolisme que afecten al benestar i a la qualitat de vida de la persona tenint-hi en compte diversos sistemes.
• Orgànics per altres causes:
  1. Dolor: ocasionat per patologia no diagnosticada.
  2. Psicològiques: depressió, ansietat, falta de motivació, por de les possibles lesions o accidents (per exemple, por de les caigudes) derivades del propi moviment.

Els factors no orgànics són els que no estan relacionats amb malaltia diagnosticada. Entre ells destaquen les causes següents:

• Ambientals: estar en entorns poc amables en relació amb l’espai, la lluminositat, el mobiliari i/o accessoris, amb barreres arquitectòniques i sense ajuts tècnics a disposició i/o adequats a la persona o a la necessitat.
• Socials: soledat, falta d’estimulació i/o recolzament (immobilitat forçada), actituds sobreprotectores, entre d’altres.
• Altres: pels efectes produïts pels tractaments farmacològics o tractaments no farmacològics, com per exemple, sistemes de contenció o repòs.

Hi ha una immobilitat per deteriorament de les funcions motores no directament relacionada amb causa orgànica, sinó amb la capacitat per dur a terme les activitats de la vida diària (AVD).

Moltes vegades es parla de deteriorament funcional i no té repercussió en altres sistemes de l’organisme. Es pot prevenir i pot ser reversible si s’actua adequadament. No obstant això, en aquells casos en què la situació no es pot prevenir, o bé no s’aplica cap tractament per revertir-la, pot afectar òrgans i/o sistemes, com el musculoesquelètic i nerviós (vegeu la taula).

Si passa això, pot aparèixer una simptomatologia molt diversa que, tot i així, i si s’actua de manera òptima i regular, també pot ser reversible. Aquesta situació rep el nom de manera òptima i regula i s’entén com una situació patològica, inici d’una situació de vulnerabilitat, la fragilitat.

Les conseqüències de la immobilitat es poden descriure dins d’un bucle difícil de trencar sense la col·laboració del suport familiar, d’amistats o de professionals. I, de vegades, costa diferenciar quines són les causes; tot i que es poden resumir en alguna d’aquestes tres:

• Físiques: algunes d’elles són les indicades a la taula.
• Psicològiques: l’aïllament produït per la immobilitat pot ocasionar afectacions com depressió, ansietat i un estat d’ànim alterat, en general, de tal manera que pot aparèixer una pèrdua de capacitat per regular les reaccions emocionals i concentrar-se, així com una pèrdua de la memòria i l’aparició de pensaments negatius i, de vegades, recurrents.
• Socials: l’afectació psicològica i física combinada poden dur a processos d’aïllament que poden passar desapercebuts i no contribueixen a la millora de l’estat d’ànim, ni de l’estat físic de la persona.

Taula Alteracions físiques dels sistemes en la immobilitat

Alteracions	Descripció	Observacions
Musculoesquelètiques	Pèrdua de força muscular i atròfia muscular
	Ulceracions i ossificacions en articulacions
	Disminució de reflexos i contraccions musculars
	Escurçaments i retraccions musculars
	Disminució massa òssia i predisposició a osteoporosi
	Disminució mobilitat musculatura respiratòria (diafragma)
Circulatòries	TVP (trombosi venosa profunda) i TEP (tromboembolisme pulmonar)
	Tendència a síncope i fatiga
	Intolerància a la postura erecta (ortostatisme) i/o exercici
Respiratòries	Dificultat ventilatòria	El col·lapse del pulmó es diu atelèctasi si és parcial i pneumotòrax si és total.
	Augment del risc de pneumònies i atelèctasis
Digestives	Estimulació del reflux gastroesofàgic (RFGE)
	Restrenyiment i impactació fecal
	Disminució de la gana
Endocrines	Augment de glucosa en sang (hiperglicèmia)
Genitourinàries	Augment d’incontinència urinària, càlculs renals i infeccions
Nervioses	Disminució de la coordinació, orientació, equilibri i percepció dels estímuls externs
	Depressió i aïllament social
De la pell	Disminució de la vascularització	La baixa vascularització altera l’estructura, disminueix l’aportació de nutrients, l’eliminació substàncies de rebuig i porta a l’envelliment cutani.
	Disminució del gruix subcutani
	Augment de la pressió dels punts de recolzament per sedentarisme prolongat: major susceptibilitat d’aparició d’UPP (úlceres per pressió) o úlceres per decúbit	Úlceres per decúbit (fase I) a la zona lateral de l’hemitòrax dret i al taló dret. Font: Geneaupp. Banc d’imatges. Imatges cedides per a la seva divulgació

La identificació de la simptomatologia primerenca i l’aplicació dels possibles tractaments al més aviat possible, adaptats a la persona i al seu entorn, són fonamentals per evitar les complicacions posteriors. Amb relació a això, s’acostuma a seguir les indicacions següents:

• Estimular una pauta d’exercici físic regular: control postural i adopció de postures antiàlgiques (que eviten el dolor), mobilitzacions i exercicis progressius, des d’aquells on la persona és independent (mobilitzacions i exercicis actius), passant pels semiassistits i fins als totalment passius o assistits, reforçant-los amb la introducció d’ajuts tècnics (vegeu la taula).
• Introduir adaptacions que facilitin l’autonomia durant les ABVD, ja que impliquen desplaçaments, deambulació, trasllats i mobilitzacions.

S’acostuma a considerar un tractament general i un individualitzat (per a cadascun dels sistemes afectats) a dos nivells:

• Farmacològic: per prevenir i/o alleujar la simptomatologia causada per la pròpia immobilitat.
• Alternatiu: en combinació amb les possibilitats següents:
  • Teràpies rehabilitadores, la fisioteràpia i/o la teràpia ocupacional.
  • Establiment d’una dieta adequada a cada circumstància.
  • Acompanyament psicològic i seguiment des del respecte i l’empatia per intentar donar resposta a cada necessitat.

Vegeu el següent vídeo per familiaritzar-vos amb els exercicis de teràpia de rehabilitació d’una lesió freqüent com és l’omàlgia o espatlla adolorida i que s’associa moltes vegades a una immobilitat parcial i al deteriorament conseqüent en la PSD, o bé s’identifica com a risc de lesió en el professional d’atenció directa.

Alguns paràmetres importants en la pèrdua de funció muscular s’indiquen a continuació i donen informació per a la planificació dels procediments terapèutics (de recuperació) o els relacionats amb el moviment i correcció postural:

• Causes fisiològiques: muscular, nerviosa (de nervis, medul·la, cervell)
• Presentació en el temps: temporal o permanent
• Intensitat: lleu, moderada o greu
• Extensió: local o generalitzada
• Afectació laterolateral: unilateral o bilateral
• Disfunció: parcial (parèsia) o total (plegia)
• Afectació apical-caudal: extremitats inferiors (paraparèsia o paraplegia) o inferiors i superiors (tetraparèsia o tetraplegia)

Malgrat tenir present els inconvenients de la immobilitat, en estats greus s’han de tenir en compte les contraindicacions de la mobilització, algunes de les quals s’indiquen a continuació. Serà molt important que el tècnic d’atenció directa sigui sensible a això:

• Fatiga extrema
• Hipertensió arterial
• Mort sobtada
• Infart agut de miocardi
• Lesions
• Deteriorament de l’equilibri i/o debilitat muscular extrema
• Fases agudes d’artritis
• Dolor no controlat amb la mobilització
• Falta absoluta de motivació

L’alteració funcional de les PSD està confirmada pels resultats de les escales de valoració amb les quals l’equip professional planificarà la necessitat d’ajut (humà i/o material) en les accions següents:

• Realitzar les ABVD.
• Mobilitzar-se o canviar-se de postura al llit i/o a la cadira.
• Aixecar-se i asseure’s.
• Mantenir l’equilibri en posició erecta.
• Realitzar transferències o trasllats (d’una superfície a una altra).
• Deambular o realitzar la marxa, amb o sense ajut tècnic.
• Desplaçar-se en cadira de rodes.

L’experiència pot ajudar que la planificació sigui tan adequada com sigui possible per tal de disminuir la càrrega assistencial dels tècnics, així com les LME.

L’elecció i utilització dels ajuts tècnics, mobiliari i accessoris, així com l’adaptació de l’entorn són una part important de la prevenció per reduir les LME en els professionals d’atenció directa i per millorar la qualitat assistencial de la persona en situació de dependència.

L’adaptació de l’entorn en què viu la PSD i els ajuts tècnics adequats són mesures útils per tal que la seva vida sigui més segura, senzilla i independent, tant per a aquelles activitats que pugui fer de manera activa i/o semiassistida, com per a aquelles que hagi de fer de manera totalment assistida.

Un entorn més segur ha de ser efectiu en totes les ABVD, els procediments de mobilització, trasllat, deambulació o desplaçaments autònoms, semiassistits o assistits, o també ha d’evitar accidents, com per exemple les caigudes. Per aquesta raó, s’han de tenir en compte alguns dels aspectes següents:

• Elements necessaris ordenats i a l’abast de la mà.
• Terra antilliscant (especialment a la cuina i lavabo), sec i net; no fer servir productes de netejar que provoquin lliscaments.
• Substituir la banyera per una dutxa i utilitzar una catifa antilliscant.
• Col·locar barres de suport on sigui necessari (vàter, zona de bany, esglaons).
• Elevar l’altura del vàter i posar barres de suport.
• Il·luminació àmplia i sense excés de brillantor per evitar enlluernar. En totes les estances i escales.
• Interruptors a l’abast, especialment a l’entrada de la llar i de les habitacions i passadissos.
• Bandes antilliscants i passamans a les escales.
• Fer les tasques asseguts, si és possible.
• Utilitzar carretó de la compra.
• Assegurar-se que l’escombra, fregona i l’aspiradora són de mànec llarg.
• Utilitzar petits electrodomèstics de poc pes.
• Evitar l’ús de tamborets per elevar-se. Demanar ajut.
• Vigilar amb les mascotes.

Des del punt de vista del professional, serà molt important fer atenció als punts següents:

• Ajuts tècnics adaptats al procediment, a la PSD i a l’entorn.
• Entorn i mobiliari adequats, com ara llit articulat, regulat en alçada, amb baranes, rodes i frens per evitar riscos innecessaris sobre el propi professional i la persona que s’atén.

Les ajudes tècniques (o ajuts tècnics) són els dispositius d’assistència per eliminar o reduir l’esforç físic realitzat, bé per la persona en situació de dependència, bé per la persona que l’assisteix per tal de proporcionar seguretat i disminuir els possibles riscos associats, tant sobre el professional, com sobre la persona atesa, en les diverses accions.

Es disposa d’un gran nombre de dispositius per millorar la mobilitat de la persona i prevenir les caigudes. Els més habituals són els que s’indiquen a la taula, on es classifiquen en funció del procediment (autònom o assistit) al que donin suport:

• Per als canvis posturals o mobilitzacions: ajuden a fer els canvis de postura, ja sigui al llit o en una cadira.
• Per als trasllats o transferències: faciliten el desplaçament d’una superfície a una altra.
• Per a la deambulació o la marxa: són útils quan hi ha afectació en les extremitats inferiors, especialment, però també si hi ha debilitat de lleu a moderada o fins i tot algun problema d’equilibri i/o coordinació
• Per al desplaçament: possibiliten autonomia (encara que sigui amb una altra persona) perquè la persona no estigui sempre al llit o a una butaca.

La realització de les tasques relacionades amb el moviment i el manteniment de la postura de la PSD per part del professional s’associa a un augment d’afectacions de músculs, articulacions, ossos, així com d’estructures de fixació, com lligaments i tendons.

Per evitar aquest tipus de lesions i també afavorir la seguretat i confiança de la persona que s’atén, el professional ha de seguir unes recomanacions.

La incorporació d’exercici físic regular i constant és important per mantenir una aptitud física adequada per a la realització correcta de les intervencions i evitar postures forçades que puguin portar a dolor i/o lesions.

Vegeu el vídeo següent, on es mostren alguns exercicis senzills per al manteniment de la musculatura de l’esquena.

La mecànica corporal i l’ergonomia es basen en el coneixement de les possibilitats de moviments i en l’adopció de posicions corporals adequades per part del professional, ajustades al que s’ha de fer, així com al coneixement de les necessitats i limitacions físiques i malalties de base de la persona que assisteix. Així mateix, s’han d’adaptar a l’entorn i a l’espai disponible i basar-se en la utilització d’ajuts tècnics adequats.

Abans de començar els moviments, és important mantenir l’alineació corporal i interioritzar aquesta postura recta per evitar lesions. Per facilitar-ho, s’han de tenir present les parts anatòmiques i les accions següents:

• Cap i coll: estirar-los cap amunt.
• Esquena: estirar-la i relaxar les espatlles.
• Pelvis: bascular-la suaument cap endavant i flexionar-la durant els moviments.
• Cames: flexionar-les lleugerament pels genolls.
• Peus: separar-los una mica perquè quedin alineats a l’amplada dels malucs aproximadament.

Els principis bàsics per a la realització adequada de la mecànica corporal durant la manipulació manual de persones (MMP) tenen normes comunes a la manipulació de càrregues. La seva posada en marxa s’ha d’adequar a la intervenció, persona que s’assisteix, ajut tècnic, entorn i espai disponible.

S’ha de tenir en compte que l’aplicació correcta ha d’assegurar el manteniment de l’equilibri del professional i la disminució del pes del conjunt que s’ha de mobilitzar o traslladar, a part de, i fonamentalment, el manteniment de l’esquena recta i la utilització dels músculs de les cames. Per això, caldrà tenir en compte els aspectes següents:

1. Ampliar la base de sustentació; separar els peus:
   • Si el moviment que s’ha de fer és de davant cap enrere: s’ha de col·locar una cama endarrerida i passar el pes de la cama avançada a l’endarrerida (finta anteroposterior)
   • Si el moviment que s’ha de fer és de costat a costat: s’ha de col·locar un peu mirant cap al costat cap a on es vol moure la persona i passar el pes d’una cama a l’altra, lateralment (finta lateral).
2. Augmentar els punts de recolzament: tenir els peus junts suposa un punt de recolzament, si se separen, passaran a ser dos i si es flexionen els genolls i es tira cap enrere un dels peus i es recolza un genoll al llit, es tenen tres punts de recolzament. El resultat serà la disminució de l’esforç que s’ha de fer per mobilitzar una persona al llit, per exemple.
3. Col·locar el centre de gravetat al nivell del pes màxim del conjunt que s’ha de mobilitzar, tot ajupint-se, flexionant malucs i genolls (si es fa un trasllat), o inclinant-se, posant una o les dues cames al llit (si es fa una mobilització).
4. Utilitzar contrapesos i coordinació de moviments: caldrà utilitzar el nostre pes per mobilitzar la persona de manera compensada, és a dir, caldrà mobilitzar-nos amb ella (amb un suau balanceig) per tal de disminuir l’esforç durant els procediments. Augmentar la base de sustentació i els punts de recolzament augmenta el contrapès.
5. Mantenir l’esquena recta: corregir la posició del coll i cap en funció de la situació. Evitar torsions i inclinació del tronc i utilitzar grans grups musculars (abdomen i cames).
6. Utilitzar angles fisiològics (naturals) a l’hora de manipular o mobilitzar per evitar tendinitis.
7. Establir punts de fixació amples i segurs: utilitzar els palmells de la mà amb els dits separats, així com avantbraços.
8. Evitar aixecar o manipular per sobre de l’altura de les espatlles.

Centre i línia de gravetat del cos humà

És el punt on es concentra el pes de tot el cos i es localitza una mica més amunt de la meitat (56-57%) de la nostra alçada des de terra, encara que pot variar en funció de la morfologia, edat, sexe i posició de cada persona. La línia de gravetat segueix un recorregut que passa pels punts anatòmics següents: orella, espatlla, part anterior de les vèrtebres dorsals, part posterior de les vèrtebres lumbars, part anterior del sacre i davant de la part anterior del genoll i de l’articulació del turmell (figura).

Font: Wikipedia

És important tenir en compte què determina l’equilibri a l’hora d’iniciar o recolzar un canvi postural, un trasllat o iniciar una deambulació: base de sustentació (BS) àmplia, altura del centre de gravetat (CG) idèntica a la del conjunt a mobilitzar, línia de gravetat (LG) dins de la base de sustentació.

El vídeo següent pot ajudar a comprendre millor els principis bàsics de mecànica corporal:

Aquest mètode planteja cinc posicions fonamentals de les quals es desprenen la resta de moviments per a la mobilització manual de persones (MMP) amb l’objectiu d’estalviar esforços i prevenir LME. Així mateix també recull postures específiques que ajuden a la realització dels moviments quotidians de mobilització de les persones en situació de dependència, com girs sobre un mateix i aixecament del llit, trasllats d’una persona estirada o aixecaments fins a la posició de sedestació.

Segons el mètode Dotte, les posicions bàsiques per repartir el pes de manera adequada i sense gestos bruscos són les que s’indiquen a la taula:

Taula Les cinc posicions fonamentals del mètode Dotte

Posició	Imatge	Objectiu
Banqueta		Possibilita mantenir l’esquena recta, amb les cames flexionades, per col·locar els colzes sobre els genolls i aguantar millor el pes.
Rappel		Variant de la banqueta, permet desplaçar el cos cap enrere fent contrapès amb la PSD.
Arquer		Per a desplaçaments de tracció vertical.
Finta lateral		Orientat a desplaçar la càrrega de forma lateral amb el traspàs del pes d’una cuixa a l’altra. (Hi ha una variant –finta lateral obliqua– quan es traspassa el pes de la cama avançada a la que està endarrerida.
Cadireta		Utilitza la cuixa de la persona que assisteix com a suport de la PSD.
Cavaller		Amb un genoll recolzat a terra, facilita l’aproximació a l’objecte i augmenta l’estabilitat. Quan es puja, la força la farà la musculatura de la cuixa no agenollada i alliberarà l’esforç centrat a l’esquena.
Halterofília		Amplia la base de sustentació amb la separació dels peus, baixa el centre de gravetat amb la flexió dels malucs, genolls i turmells. Augmenta l’estabilitat i l’equilibri i prepara per a un desplaçament, o bé un aixecament de la càrrega, amb la força controlada per la musculatura de les cuixes.

Vegeu el vídeo següent, on es posen en evidència les NMC que aplica el professional d’atenció directa, així com la utilització d’alguns ajuts tècnics menors, durant mobilitzacions al llit i trasllats de PSD: