Presentació
L’aprovisionament és el procés que, de manera eficient, du a terme una empresa per garantir-se la disponibilitat dels productes i serveis externs precisos per al desenvolupament de la seva activitat i, per tant, per a l’assoliment dels seus objectius estratègics.
Aquest procés suposa el maneig d’una gran quantitat d’informació i la gestió de relacions permanents entre diferents empreses, per la qual cosa requereix sistemes i aplicacions que siguin capaços de determinar les necessitats d’aprovisionament, desenvolupar el control del procés de compra i gestionar eficientment les relacions amb proveïdors.
La relació amb els proveïdors ha de respondre a una estratègia empresarial. Cada empresa determinarà unes regles en funció de la seva estratègia i cultura empresarials pròpies, però és de vital importància el desenvolupament del procés de negociació.
Actualment, l’evolució de la gestió i l’avenç de la tecnologia permeten que l’aprovisionament sigui molt més eficient amb l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
En aquest mòdul estudiarem la funció logística com a un conjunt d’activitats interrelacionades dins d’un entorn globalitzat, de gran importància per a l’empresa i la societat. Abastarem aspectes que van des del desenvolupament del procés d’aprovisionament fins a la relació amb els proveïdors, els costos logístics, la logística interna i els processos de qualitat i la responsabilitat social corporativa, tot oferint una visió completa i global de la logística i de la seva importància en l’economia de l’empresa i de la societat en el seu conjunt.
En la unitat “Planificació d’aprovisionament” analitzarem la funció d’aprovisionament com una funció fonamental de l’empresa, integrada en el seu sistema organitzatiu de forma coherent. La funció d’aprovisionament és una de les que més valor generen a l’empresa, i per tal que sigui eficient cal donar resposta a les quatre qüestions fonamentals següents: què comprar? Quan comprar? A qui comprar? Com comprar?
Durant la unitat es van donant resposta a aquestes preguntes, en especial a les dues primeres, mitjançant l’anàlisi de les diferents fases o etapes de l’aprovisionament i la confecció del pla d’aprovisionament. Identifiquem primer la finalitat de l’aprovisionament, l’existència de necessitats reals d’aprovisionament dins de l’empresa, per analitzar després tot el procés: selecció de les fonts d’aprovisionament, gestió de les compres, gestió dels estocs i avaluació i control del procés.
L’aplicació de les TIC en l’aprovisionament permet fer de forma eficient l’estimació de la demanda, el càlcul de les necessitats d’aprovisionament, l’avaluació de proveïdors, la gestió d’estocs i dels magatzems i plataformes logístiques, la gestió administrativa de les compres i la valoració i el control de tot el procés a través d’indicadors de qualitat en la gestió.
Posteriorment, en la unitat “Selecció i control de proveïdors” s’analitzen les etapes en què es desenvolupa el procés de compra i en especial la selecció dels proveïdors més idonis i les tècniques per relacionar-nos amb aquests. Començarem amb la localització de les fonts d’aprovisionament: establiment de criteris, tant del producte com de l’empresa subministradora; identificació de subministradors potencials, petició d’ofertes i finalment selecció del proveïdor idoni i execució de la compra. Analitzarem també la qualitat del procés de compra, les normes ISO de qualitat i els indicadors de qualitat en la gestió de compres. Definirem primer els criteris per seleccionar i classificar els proveïdors i les relacions amb aquests, que han de respondre a una estratègia empresarial. Cada empresa determinarà unes regles en funció de la seva estratègia i cultura empresarials pròpies.
En aquest procés és de vital importància el desenvolupament del procés de negociació; per això, en aquesta unitat s’analitzen les diverses fases o etapes de què consta el procés negociador: preparació, inici, desenvolupament (argumentacions, desbloqueig, objeccions i excuses…) i com actuar en cada etapa fins a arribar al tancament de la negociació i l’arribada a l’acord.
Per desenvolupar de manera eficient les relacions amb els proveïdors convé delimitar correctament les àrees d’activitat empresarial en les quals la col·laboració proveïdor-client és viable i convenient. En la majoria dels casos, els punts bàsics de col·laboració són els descrits a continuació: innovació, logística, costos, inversió, formació, control de processos i sistemes d’informació. També s’ha de definir i implementar un sistema eficient de control d’aquestes relacions, que té com a objectiu valorar la idoneïtat de les relacions que l’empresa manté amb els seus proveïdors.
En la unitat “Operativa i control de la cadena logística” es determina com s’implementa la logística, per a la qual cosa cal dissenyar i dur a terme un pla que ha de respondre als principis bàsics de la planificació empresarial, el pla de direcció logística. S’estudia la cadena logística, el disseny de la qual es desenvolupa definint l’estructura d’aquesta cadena i elaborant un sistema de distribució per als dos fluxos (mercaderies i informació), amb els objectius d’optimitzar el transport, minimitzar els estocs i lliurar la mercaderia just a temps. Per això analitzarem aspectes com els sistemes just in time i els diversos tipus de costos logístics: de gestió, d’administració, els costos ocults… També dedicarem especial importància a la logística inversa, els sistemes integrats de gestió (SIG) i els sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR).
Per acabar analitzarem la importància de la responsabilitat social corporativa (RSC) i el compromís empresarial d’operar de forma econòmicament i mediambientalment sostenible, reconeixent i respectant els diversos grups d’interès o stakeholders.
En aquest sentit, la implementació d’un sistema de logística inversa és un dels pilars bàsics per al compliment de l’RSC, ja que una de les seves funcions bàsiques, com ja hem indicat, consisteix a contribuir al compliment de la responsabilitat social de l’empresa.