actuador m. Dispositiu capaç de transformar un senyal elèctric en una altra forma d’energia.
amfitrió m. sistema operatiu de l’equip físic en el qual s’ha instal·lat el sistema virtualitzador (host, en anglès).
aplicació f. En informàtica, element que defineix la tasca que ha de realitzar un maquinari específic. En són exemples els processadors de textos, reproductors de vídeo o videojocs.
arduino m. Ecosistema que gira entorn d’una placa microcontroladora, amb entrades i sortides analògiques i digitals.
BIOS Acrònim de l’anglès Basic Input/Output System, firmware present en els ordinadors que conté les instruccions més elementals perquè aquests puguin funcionar adequadament.
BPS Sigles que representen la unitat de mesura de la velocitat de transferència d’informació (en bits per segon).
circuit imprès m. Placa de baquelita o fibra de vidre en la qual es disposen unes pistes de coure per interconnectar els components electrònics situats sobre ella.
codi font m. Codi que escriu el programador, i que s’haurà de traduir perquè pugui ser interpretat per la plataforma on s’executarà.
debug [angl.] Fa referència al procés de detecció d’errors en una aplicació mitjançant l’aplicació de diferents tècniques, com l’execució pas a pas, els punts de ruptura i la inspecció de variables.
disseny de nivells m. Disciplina responsable de la creació dels nivells d’un videojoc, és a dir, els mapes, escenaris, pantalles o missions del joc. Inclou des de l’elaboració del lloc on se situa l’acció del nivell fins a la definició dels elements i recursos d’interactivitat que permetin al jugador comprendre i assolir l’objectiu i repte del nivell.
document de disseny de videojocs m. Eina que aglutina, d’una banda, les idees i conceptes del disseny definitiu del videojoc i, de l’altra, l’organització i baremació unificada del temps de realització de tots els perfils professionals de l’equip involucrats en el desenvolupament del videojoc.
editor de nivells m. Eina orientada a la creació de nivells o mapes d’un videojoc amb tots els elements i objectes necessaris que defineixin un determinat objectiu o propòsit per al jugador.
emulació f. Permet experimentar mitjançant programari en certa manera el funcionament d’una plataforma dissenyada per a un altre processador i un altre chipset.
esdeveniment m. Succés detectable pel sistema, en resposta al qual pot realitzar una tasca determinada. Són esdeveniments un clic del ratolí, pitjar una tecla, el pas d’un determinat temps o la col·lisió de dos objectes en una aplicació.
fotoresistor m. Component electrònic resistiu que varia la seva resistència en funció de la llum que incideix sobre ell, també conegut com a fotoresistència.
gènere de videojoc m. Sistema de classificació o agrupació segons la característica o trets més rellevants del videojoc que comparteix amb altres videojocs amb la finalitat general de permetre la seva cerca o anticipació del seu contingut o temàtica.
IDE De l’anglès Integrated Development Environment, eina informàtica per al desenvolupament de programari de manera còmoda i ràpida.
interactiu m. Fa referència a la comunicació entre les persones i les màquines. Aquest diàleg es du a terme utilitzant els dispositius d’entrada (teclat, ratolí, micròfon, superfície tàctil…) i sortida (pantalla, projector, altaveus…).
interfície d’usuari f. Mitjà que fa servir l’usuari per poder-se connectar amb un equip. Habitualment ofereix una sèrie de controls emprats per recollir les dades requerides.
led (light emitting diode) m. Tipus de díode que pot emetre llum al pas d’un corrent elèctric.
llenguatge de programació m. Llenguatge utilitzat per crear aplicacions mitjançant l’ús d’ordres que manipularan dades amb l’objectiu d’obtenir un resultat específic. Habitualment utilitza paraules properes al llenguatge natural, per la qual cosa s’ha de traduir al llenguatge del maquinari on s’executi l’aplicació. En són exemples C#, C++, JavaScript o Java.
mecànica de joc f. Experiència o experiències de què gaudeix un jugador en relació amb la seva interacció amb el videojoc (gameplay, en anglès).
mod [angl.] Modificació de l’aspecte, mecànica o actius d’un videojoc per part de tercers amb la intenció d’estendre’l o ampliar-lo. En alguns casos, el mod pot acabar per convertir-se en un videojoc completament diferent de l’original.
motor del joc m. Programari o eina que gestiona de manera unificada les diferents parts que integren la creació d’un videojoc, és a dir, des de la manipulació gràfica en pantalla, el so, l’animació, la gestió de memòria, el comportament físic dels actius fins a la intel·ligència artificial (game engine, en anglès).
navegació dels nivells f. Conjunt de recorreguts invisibles que permeten al jugador explorar i descobrir la manera o maneres de finalitzar o assolir els nivells del joc.
OVA Sigla de l’anglès Open Virtualization Format Archive, tipus de fitxer necessari en la importació i exportació de màquines virtuals.
OVF Sigla de l’anglès Open Virtualization Format, tipus de fitxer necessari en la importació i exportació de màquines virtuals.
paradigma m. Model. En programació, determinen l’enfocament i les tècniques amb les quals es generen aplicacions. En són exemples la programació orientada a objectes (llenguatge C#) i la programació imperativa (llenguatge C).
post mortem [ll.] Expressió llatina (‘més enllà de la mort’) que, en l’àrea de la indústria dels videojocs, fa referència a la pràctica analítica i reflexiva dels desenvolupadors posterior a la publicació definitiva del videojoc.
programació orientada a objectes f. Paradigma de programació sovint utilitzat en el desenvolupament actual del programari. Es basa en la utilització d’objectes que tenen l’equivalent en el món real, i que encapsulen tant propietats com mètodes. Per exemple, en un videojoc tindríem l’objecte Player, amb propietats com força, vida, velocitat… i mètodes com avançar, atacar, saltar.
protoboard [angl.] Placa perforada per fer prototips electrònics sense soldadures.
QR, codi m. Grafisme que, llegit per una aplicació, extreu una informació tipus adreça electrònica (de l’anglès Quick Response code, ‘codi de resposta ràpida’).
RS-232 m. Protocol que estableix un sistema de connexió en sèrie entre dispositius electrònics.
sensor m. Dispositiu que permet transformar una magnitud física en un senyal elèctric.
simulació f. Capacitat de sentir l’experiència d’una activitat en un ambient totalment fals, però que imita les condicions originals.
sistema operatiu convidat m. Sistema operatiu que s’ha instal·lat i s’està executant dins de la màquina virtual.
UEFI Acrònim de l’anglès Unified Extensible Firmware Interface, successor del firmware del BIOS.
virtualització f. Consisteix a muntar més d’un tipus de sistema operatiu dins d’un altre en una simple finestra.
