L3AC4_ T Espai per lliurar la tasca: present i futur del sector terciari a Catalunya
Activitat 1
Imatge A
Tenim un mapa de Catalunya en què ens trobem un estudi de Geografia humana, i fa una demografia d'estudi de la població amb un gràfic sectorial en què ens vol informar quins països vénen a fer turisme al nostre país.
Les principals destinacions turístiques de Catalunya es Costa Brava, Barcelona i Costa Daurada i Terres de l'Ebre. Principalment aquestes destinacions tenen com principal reclam i les costes, el seu pic més alt de visitant és l'estiu encara que Barcelona a part de la platja els turistes agafen aquesta destinació tot l'any per visitar la ciutat.
Imatge B
Tenim un mapa temàtic en què ens donen informació de places i els establiments Hotelers. El mapa és d'isopletes, hi ha en determinats localitzacions donant la informació amb colors en què ens dóna una quantitat de places a qui correspongui del color a la llegenda, també ens dóna la informació de quants establiments hi ha en les localitzacions, amb un dibuix en què de petit és menor quantitat i a major sigui el dibuix més quantitat d'Hotels.
En el mapa destaca que on hi ha més establiments Hotelers i places estan localitzades en la costa, i algunes més residuals en el Pirineu. En els dos mapes es relacionen amb el Turisme, la informació que ens donà és on hi ha les majories places i hotels i coincideix amb les localitzacions més visitats de l'anterior mapa.
Activitat 2
En la meva comarca Pla de l'Estany hi ha 120 establiments hotelers amb unes 1028 places.
La població ocupada en la hostaleria és de:
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca - 582
Indústries manufactura - 3504
Construcció - 1492
Comerç engrós / detall, reparació vehicles motor i motocicletes - 1823
Transport i emmagatzem - 327
Hostaleria - 371
Informació i comunicacions - 282
Activitats financeres i assegurances - 488
Activitats immobiliàries - 67
Activitats professionals, científiques i tècniques - 449
Activitats administratiu i serveis auxiliars - 500
Administració Pública, defensa i Seguretat Social obligatòria - 710
Educació - 1319
Activitats sanitàries i de seguretat socials - 1108
Activitats artístiques recreatives i d'entreteniment - 336
Altres serveis - 444
Activitats llars que ocupen personal domèstics o produeixen béns/serveis ús propi - 142
Total població ocupada - 14096
Activitat 3
|
Característiques del turisme en la comarca de residència |
|
1. Es troba la comarca on vius entre les 3 principals destinacions turístiques de Catalunya? Quins atractius turístics ofereix? En la comarca en què jo em trobo no és dins de les tres principals destinacions, en el fet que els anys noranta cap a avall era un lloc amb molt de poder atractiu per l'estany en què es podia navegar amb motors de combustible per fer surf o oci, però a l'arran de prohibir navegar pel medi natural del llac a les embarcacions, únicament per ús exclusiu l'embarcació de passatgers turista (motor elèctric) i usos esportives i això va provocar una baixada notable en el turisme. Per apaivagar la davallada fa uns anys que han proposat en fer un turisme d'esport, i és aprofitar les qualitats de la comarca en què és un lloc ideal per l'esport, en especial a Banyoles en fer proves competitives importants durant tot l'any, com proves esportives aquàtiques, piragüisme, rem, caiac polo, natació etc.o proves atlètiques, bicicleta i com duatlons i triatlons. Així atreure els competidors i tant com familiars / amics que l'acompanyen i donar nom a la ciutat per atreure esportistes per entrenar a la comarca.
|
|
2. Quines comarques disposen de més de 8.000 places hoteleres, segons la imatge nºB? Quina quantitat ofereix la teva comarca? Alt Empordà, Baix Empordà, Selva, Maresme, Barcelonès, Tarragonès i Baix camp. |
|
3. Penses que a la teva comarca s'ofereixen suficients allotjaments, restaurants i altres serveis en general, per atendre aquesta demanda? Si, sòn suficient els allotjaments i restaurants, encara que altres serveis com l'atenció al turista, orientació dels llocs emblamàtics. |
|
4. Què es podria millorar o quins nous elements turístics es podrien explotar, segons el teu parer, a la teva comarca? Ara mateix crec que no hi ha gaire més que explotar que no sigui el llac, però sent tan a prop les platges no fa gaire bon reclam, així que tal com ho estan fent és bon camí, com esportista m'agrada l'ambient que hi ha amb aquestes competicions i veure esportistes d'elit o d'altres localitzacions que vénen a entrenar a Banyoles per preparar els jocs olímpics o en altres competicions importants.
|
|
5. Segons el video que has vist anteriorment, quin tipus de turisme predomina a la teva comarca? Quins haurien de ser els principals reptes i perspectives de futur pel sector turístic de la teva comarca? El tipus de turisme podem catalogar com de salut, encara que aquí en diguem turisme de l'esport, ja que principalment està relacionada amb l'esport. Encara que la gastronomia és molt important a Banyoles, no és tan gran com per atraure el turisme. Els reptes principal és de seguir en aquest ritme, ja que es veu com de mica en mica es veu més activitat de turistes durant l'any, en especial cap de setmanes i és de mantenir les proves esportives, ja que la part d'hostaleria com el comerç li donen una bona empenta econòmica quan es fan per la gran influència de gent que porta, i serveixi per fer publicitat per atreure més turisme a visitar l'Estany, les coves prehistòriques de Serinyà i altres llocs d'interès cultural i ambiental. |
Activitat 4
Els reptes i perspectives són les correctes, ja que per sort Catalunya està un lloc immillorable tant com geogràfic i el clima. El punt fort és el turisme del "sol" en què es refereix en les localitzacions de costes i platges en què atrauen molt de turisme i notablement a l'estiu, i això és el que provoca tant de contractes temporals, en què les contractacions comença en cap setmana santa i s'acaba a finals de setembre la majoria. I aquest espai de temps fins que no comenci la temporada els hotelers i molts de serveis romandrà tancat en la majoria de llocs costaners.
Però gràcies al clima variat que tenim i en el temps de fred i nevades hi ha un altre turisme i en què és molt important com el turisme rural i el d'oci com esqui. El turisme rural és un turisme de tot l'any i en què l'estiu també és molt important, en la gent que vol unes vacances allunyat de la calor, ciutats i d'afluència de gent molt opten per al rural en pobles o muntanya, i quan s'acaba a l'estiu normalment s'intensifica el turisme rural per fer visites a la muntanya, anar a parcs naturals com visitar pobles i llocs d' interès cultural. El turisme d'oci a l'hivern hi ha molta influència en les estacions d'esquí en què hi haurà molta més gent en les estacions de esquí amb més neu i més pistes que es pugui esquiar, és un turisme molt important però sempre està relacionada per la quantitat i qualitat de neu.
N'afegiria un turisme més i és el turisme de l'esport, encara que es podria classificar en dues parts Esportives o oci, cada vegada es veu més proves esportives relacionades amb l'oci, com senderisme i hi ha competicions, esquiar també fan proves esportives, i marxes per muntanyes, etc. La millor publicitat i nom per la ciutat o comarca, és fer les proves esportives sigui un èxit de competició, d'organització i de qualitat i això farà la millor publicitat, ja que la gent que hi són ho recomanen per les xarxes socials, fotografies, blogs, recomanacions i en què ho poden veure molta més gent de la que puguin veure en diari o ràdio.
Fes esport, Fes oci, Fes Salut. Fes-ho a Banyoles.
##FesBanyoles##
L2AC4_T Espai per lliurar la tasca: present i futur del sector industrial a Catalunya
Activitat 1
Més de 1.000 establiments industrials:
Gironés
Selva
Osona
Bages
Anoia
Alt penedès
Baix Llobregat
Barcelonès
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Maresme
Segrià
El sector predominant que abans era el tèxtil, en la gràfica es pot veure un massa gran predominant de Transformació del metall, seguit d'Edició de mobles i productes alimentaris. El tèxtil encara té un sector important però es veu al cap d'avall amb l'Energia i aigua i Química i metall.
La localització de la indústria catalana els trobem la majoria l'entorn de Barcelona, Tarragona, reus, l'anoia, Bages, Osona, el Ripollès i el Berguedà.
Més enllà de la metropolitana de Barcelona hi han comarques a on es concentra empreses molt important, encara que estan més repartides i no localitzades en una comarca.
Activitat 2
De més a menys la branca d'activitats d'empreses són Transformació del metall, Edició i mobles, Productes alimentaris, Tèxtil i confecció, Química i metall, Indústria NCAA i Energia i aigua.
|
|
|
|
1. Nom de l'empresa: FERROS PUIG, S.A |
|
|
2. Comarca i municipi on es localitza: Gironès – Fornells de la selva |
|
|
3. Sector d'activitat industrial a la qual pertany: Metall – Mecanitzats – Indústria mecànica |
|
|
4. Producte o productes que elabora: Comercialització de ferro i els subministraments industrials de ferreteria |
|
|
5. Informació específica: Empresa dedicada a emmagatzematge i comercialització de ferros, té quatre empreses més, la seu és a Fornells de la Selva en què s'especialitza en subministres a empreses majoristes i en comercialització directament a la seva botiga per a minoristes. Té quasi 200 treballadors, i l'objectiu de l'empresa és tornar a recuperar el capdavall que va haver-hi per la crisi, actualment són optimistes amb les últimes facturacions en què en l'àmbit nacional s'ha estancat però en internacional han tingut un creixement d'un 9%. Aquest any han ampliat la plantilla per les bones expectatives que tenen de cara al futur. |
|
Activitat 4
La indústria metal·lomecànica treballa i subministra metall a altres sectors de fabricació, ja sigui donant el metall com a matèria prima, producte acabat o com processos de deformació metàl·lica, processos de mecanització i transformació de metalls. És un sector important, ja que moltes empreses fan servir el metall com a producció (alimentació, químic, automoció, etc.)
Cada vegada hi ha més empreses en el sector indústria metal·lomecànica, això implica més investigació, com tindre un sector R+D+I Recerca, Desenvolupament i Innovació per què donà un gran impuls per obtenir un producte amb millor qualitat, més segura i més innovació i tindre més competitivitat en el mercat. Moltes empreses col·laboren entre elles, sigui internacional o nacional per poder tindre més competitivitat.
La indústria metal·lomecànica ofereix oportunitats d'ocupació en què hi ha molt de perfils per cada sector de l'empresa, en què es valora el seu coneixement i la seva llicenciatura. Els de majors qualificació són els enginyers industrials, després també i depèn de les necessitats de l'empresa estan els de llicenciatura de química, física, electrònica, etc. i el del perfil baix que són els d'FP, principalment en electricitat, electrònica, hidràulica i pneumàtica.
L1AC3_T Espai per lliurar la tasca: present i futur del sector primari a Catalunya
Activitat 1
Comarques que tenen menys de 25.000 ha:
Pla de l'Estany
Maresme
Barcelonès
Baix Llobregat
Garraf
Baix Penedès
Tarragonès
Comarques que tenen més de 25.000 ha:
Alt Empordà
La Selva
Osona
Ripollès
Berguedà
Bages
Solsonès
Anoia
Segarra
Alt Urgell
Pallars Sobirà
Vall d'Aran
Pallars Jussà
Noguera
Segrià
Garrigues
Urgell
Molanès
Montsià
Baix Ebre
Terra Alta
Activitat 2
|
NOM de la COMARCA:
|
|
|
Nom de la capital comarcal: |
Osona |
|
Superfície agrària. Per tipus: secà, regadiu: |
Secà: 26131h. Regadiu: 500h. Total: 26631 Hectàrees |
|
Superfície agrícola utilitzada (SAU). Per règim de tinença: propietat, arrendament, parceria: |
Propietat: 16716 ha. Arrendament: 22928 ha. Parceria: 2416 ha. Total: 42060 ha. |
|
Explotacions agràries. Per dimensió. Nombre d'explotacions amb més de 100 ha: |
75 Explotacions |
|
Terres llaurades. Conreus herbacis: |
1466 Explot. 26454 Ha. |
|
Terres llaurades. Conreus llenyosos: |
37 explot. 177 Ha. |
|
Altres tipus de conreu. Amb mètodes d'agricultura ecològica: |
9 explot. 263 ha. |
Activitat 3
(1) Primerament, situa geogràficament la comarca que hagis seleccionat, tot indicant en quina o entre quina unitat o unitats de relleu es troba, i les comarques que l'envolten i limiten.
Osona és una plana central on està la plana de Vic allargada envoltada de muntanyes de mitjana alçada, en que el seus afluents es el riu Ter. I diversos altiplans i de montanyes com Lluçanes, collscabra i Montseny.
Es troba en la provincia de Barcelona, al nord-oriental situada entre el Pre-Pirineu de la Depressió Central Catalana, la Serralada Transversal i Serralada Pre-Litoral. La capital de Osona es vic, anomenada les comarques que l'envolten son el Vallès Orienal, el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, a l'oest amb el Moianès i Bages.
(2) Explica algunes característiques del seu relleu i del seu clima, la seva hidrografia.
El Lluçanès està situada la majoria part en la Depressió Central Catalana, les roques que formen l’altiplà del Lluçanès són d’origen sedimentari ja que abans era un mar interior i hi arribaven sediments procedents del que ara és el Pirineu. Està conformat per plataformes retallades de nord a sud, amb les poblacions a la part elevada. Fan usos agraris, ramaders i forestals. Els principals cultiu es el cereal de secà i la ramaderia.
El clima d'Osona es mediterrani interior, això vol dir els hiverns sòn fred i els estius càlids amb pluges irregulars, mès a primavera i tardor, amb molta boira.
(3) A continuació, i com a resultat dels condicionament físics i de les dades agràries que has localitzat, has de descriure com és el seu espai agrari:
-
Predomini d'utilització del sòl : Predomina per poc el conreu llenyos i els mès abundant sòn la fruita dolça, fruita seca, c´trics, olivera i vinya, el conreu herbacis sòn els cereals i hortalisses.
-
Dimensió de les explotacions: Amb sobre els 26456 ha. de conreu herbacis,179 ha. el conreu llenyos. Aixis que predòmina més el conreu herbacis.
-
Propietat de la terra: Predomina la propietat privada amb 973 explotàcions, sobre els 770 de Arrendament i 138 de parceria i altres.
-
Producció ecològica: Les explotàcions ecològiques són 9, predòmina els cereals i poc mès el Lleguminoses per a gra.
Activitat 4
-
Quin creus que és el futur del sector agrari a Catalunya i més concretament el de la comarca que has seleccionat?
El futur del sector agrari ha anat a la baixa en els anys de la abundància econòmica, ja que en les grans poblacions hi havia molta feina i podem dir que ben pagada envers l'agricultura en el fet que és molt sacrificat i amb una economia inferior. Amb els anys de la crisi i per falta de feina en general els joves estan més animada en treballar en el camp i cultiu, s'ha notat una petita i alguns joves emprenedors han pogut muntar la seva pròpia empresa, però amb els problemes burocràtics en papers, i amb les poques ajudes que reben molts s'han fet enrere i això causa que la majoria de treballadors del camp són majors, ja que els joves són menys d'un 35% i això provoca una majoria d'envelliment, que pot provocar problemes en el futur.
Concretament a Osona a perdut 296 explotacions agràries en 10 anys passant del 2076 en l'any 1999 a les 1780 explotacions de l'any 2009, en què s'atribueix a la crisi del sector com la deserció dels propietaris cap altres feines.
-
Creus que hi ha clares possibilitats de creixement en la producció agrària de tipus ecològic? Per què?
Hi ha possibilitats de creixement en la producció agrària ecològica, ja que la demanda de productes ecològiques sembla que està en alça, però encara no està assolida es nota en molts mercats, com supermercats i en pàgines webs en què ofereixen productes agraris ecològics.
-
Penses que hi ha molta gent jove que pot trobar una sortida a la crisi dins d'aquest sector? En coneixes algun cas?
Molta gent jove han trobat feina al camp amb la crisi, i després de treballar-hi han volgut muntar la seva pròpia empresa veien quer el sector ecològic està en alça, aixis han pogut una petita sortida per poder treballar, com alleugerar la crisi.
El únic cas que conec és al contrari, en el fet que abans de la crisi treballava al camp en què era abundant la feina i podia guanyar bastant en el sou, però en arribar la feina va haver de plegar en baixar-li la remuneració per una altra feina, el de jardiner i especialment en camps de futbol, en què porta el manteniment de diversos camps com el de Barcelona, Madrid i va muntar el del mundial de brasil, etc.
-
Quin creus que ha de ser el paper de les administracions al respecte?
Els papers de l'administració és de més ajudes, com orientació com poder muntar la teva pròpia empresa, les ajudes que pots tindre, ja que si no saps res d'aquest món se't pot fer gran i mai fer el pas. Tant com agilitzar les ajudes com els papers burocràtics, ja que si per poder muntar l'empresa has de trigar molt de temps, no és factible econòmicament, ja que temps perdut son temps que no pots guanyar diners i sobreviure la teva existència.
L3AC1_T Bústia de lliurament de l'activitat
-
Descàrrega Bústia de lliurament de lactivitat (1).kmz
Bústia de lliurament de lactivitat (1).kmz Detalls
Thursday, 09 June 2016 [5.1KB]
L2AC3_F Lliureu aquí l'exercici "Un mapa digital i interactiu"
L'objectiu d'un mapa és de partir d'un dibuix d'una cert territori és informar-nos, com per saber trobar un lloc o per poder anar aquest lloc, també mapes topogràfics i mapes interactius. També hi altres mapes, per exemple els que són per donar estadístiques com el mapa d'aquest servidor http://www.rentswatch.com/#!/city/barcelona.
Per tal com es pot veure, ens porta en un mapa interactiu d'algunes ciutats, en què podem veure amb el ratolí sobre el territori de la ciutat que vulguem de les diferents ciutats d'Europa la mitjana de preu de lloguer per metres quadrats. Amb els colors ens podem guiar per poder diferenciar els llocs on és més car és el lila i el més barat el blau clar.
En general els mapes ens poden oferir molta informació, i en aquesta és una petita mostra en què he pogut comparar preus de Barcelona i París, en què aquest últim val el doble que Barcelona. Però el que m'ha sorprès és que el meu poble val quatre cops més barat que Barcelona, amb el sou que tinc no arribaria a final de més vivint sol a Barcelona.
L1AC1_T Exercici del primer lliurament
En aquest exercici, un cop hagis treballat els apunts, has de fer les pràctiques que hi ha als apunts i has de localitzar les tres infraestructures que treballarem en aquest mòdul a través d'un servei cartogràfic en línia. Un cop fetes les pràctiques, i localitzades les tres infraestructures, n'has de fer una captura de pantalla de cadascuna d'elles, seguint les següents indicacions:
- Una vista en satèl·lit de la plaça roja de Moscou (pràctica 1)
- Una vista en satèl·lit del mont Rushmore (pràctica 2)
- Una vista en satèl·lit del canal de Panamà on es vegi la totalitat del canal.
- Una vista en streetview del viaducte de Milhau des d'alguna carretera secundària al costat del viaducte.
- Una vista en streetview des de sobre del pont-túnel d'Öresund.
El servei cartogràfic que utilitzis en aquest cas és indiferent. Quan tinguis totes aquestes cinc captures de pantalla, puja-les a la tasca.
L4AC2_T Exercici de síntesi
L4AC2_T Exercici de síntesi
Al llarg del mòdul hem vist tres períodes diferents de moviments migratoris. L'emigració al segle XIX cap a Amèrica, la immigració des del sud d'Espanya cap a Catalunya als anys 60 i el procés migratori dels darrers 20 anys des de diversos indrets del món cap a Catalunya. En aquest darrer exercici us demanem que feu un petit treball de síntesi.
Amb tot el que heu estudiat, i els casos que hem vist, heu d'analitzar quins creieu que són els tres elements més importants que tenen en comú tots tres processos migratoris i quines són les tres diferències més importants que hi ha entre ells.
Aquesta reflexió s'ha de basar en aquells elements que hem anat estudiant: com es situen els immigrants en la piràmide social de cada país, quin és el paper de les dones en els processos migratoris, quines són les causes que provoquen cada procés migratori, com és el procés d'integració dels immigrants al nou país...
Cadascun dels sis elements que aporteu (tres semblances i tres diferències), ha d'estar explicat i raonat el motiu pel qual l'heu escollit. Per tant, l'estructura del treball hauria de ser de sis paràgrafs complets, un per cada element. Recordeu a separar quins són semblances dels que són diferències.
Assemblançes
El fenomen d'emigració que tenen en comú tots tres és de marxar per trobar un lloc millor per viure i tindre millores salarials. El segle XIX molts d'europeus, van marxar a provar sort per poder viure en millors condicions en que es trobaven en aquells moments, la industrialització que esdevingué a Europa va ser molt gran, però no suficient per a l'augment de natalitat que hi va haver, la baixa mortalitat, per causes econòmiques, superpoblació i l'atur van provocar la emigració Amèrica a colònies o nous estats. En els anys seixanta, Gallecs Estremenys i Andalusos van emigrar a Catalunya per les nefastes condicions en què vivien, van arribar a Catalunya per a millorar, encara que ho feien en les mínimes condicions, eren molt més de lo que podien tenir al lloc de residencia. En el cas dels últims vint anys, la majoria són Marroquins, Sud-americans i Països de l'est és per la mateixa situació, vénen a trobar feina per millorar la qualitat de vida i laboral.
La Piràmide social, tots sempre han sigut semblant, el mateix ranc però amb diferents noms. Al segle abans del XIX per sobre de tots està el Rei, la classe alta eren els nobles i senyors feudals, un esglaó a baix estan els cavallers i els monjos, finalment els pagesos i esclaus. En els anys seixanta a sobre de tot està la Burgesia, després la petita burgesia i professionals liberals i a baix de tot la classe treballadora. I ara actualment, que no ha canviat gaire, i és que la meva piràmide social és els Milionaris a dalt, baixant els polítics i gent amb diners, després els treballadors, i a baix de tot els que no treballen i emigren per trobar alguna cosa millor.
Les feines remunerades per als immigrants la majoria són feines mal pagades i que la gent autòctona no la volen. En el la industrialització i la construcció molta gent van deixar la feina dels camps rural per anar a treballar en les ciutats per millorar la base salarial, provocant que no hi hagués mà d'obra en les feines de camp i rural. Van substituir doncs per la gent immigrant, que encara que fos mal pagada eren molt més de què podien tenir on vivien. Doncs coincideixen molt les tres epoques, ja que molts havien de treballar en condicions pèssimes però encara i així molt millor de com estaven abans.
Diferencies
En el món laboral, com el segle XIX i els anys seixanta la dona estava molt marginada, ja que no podien treballar per qüestió polítiques o religiós, i si fos el cas que treballessin la majoria eren com feines de neteja, llevadora, dependenta, etc. Feines que en aquells temps o relacionaven amb dones. Finalment s'ha pogut reconduir i millorar la situació de les dones perquè cada cop estigui més igualat amb oportunitats de feina com salarial, com en el fet d'aquests últims vint anys.
En el segle XIX la situació dels qui van emigrar no era perquè el seu país fos pobre, eren països rics, però per culpa de la super població que hi havia, les ofertes laborals no estaven cobertes per a tothom i la gent que no podien trobar feina van anar a un altre país a colonitzar-lo, o tenien algun vincle de llengua. En contra els anys seixanta com aquests últims 20 anys la gent que van emigrar es perquè el seu país o comunitat on vivien és pobre, sense gaires llocs de treballs, es veuen obligats a marxar a un lloc més ric o amb més oportunitats de feina.
Molts van emigrar a llocs en què tenien algun vincle; amics, parents etc, o com la llengua i així fos més fàcil poder viure al lloc on anaven. Com molt d'espanyols, anglesos, portuguesos van anar Amèrica i molts tenien vincles parentals o per la semblança en la llengua, com ha passat els anys seixanta amb l'emigració d'Andalusos i com els últims anys, que han vingut immigrants de fora, com els Sud-americans, que la majoria han vingut per la similitud en la llengua o també els països de l'est perquè li és més fàcil d'aprendre l'idioma, ja que el Romanès prové també del llatí però molts també van emigrar per la força per culpa de les guerres, neteja ètniques per religió o per diferent opinió i com els exiliats del franquisme.
L3AC1_F Fòrum de debat 3: valoració de la pel·lícula
En aquest darrer fòrum de debat, farem una valoració general de la pel·lícula. Abans de començar el debat, us proposo que us llegiu les valoracions d'aquesta pel·lícula fetes pels usuaris de filmaffinity:
http://www.filmaffinity.com/es/reviews/1/481172.html
A partir d'aquesta lectura prèvia, com valoreu la pel·lícula? Intenteu explicar aspectes positius, aspectes negatius i també relacionar-la amb el moment en què es va fer
En obrir la pel·lícula al reproductor vaig veure el principi, i al cap de cinc minuts la vaig parar i pensava quin dimoni de pel·lícula hauré de veure, però si feia molt que no en veia una pel·lícula en blanc i negre. En el segon intent ja més conscient que l'hauria de veure vaig començar a mirar-la, pocs minuts després ja n'estava enganxat, tant com els actors, la història i les escenes no semblava que fos fet l'any 1967. Una de les millors pel·lícules que he vist en el fet que reflecteix la vida dels seixanta a Catalunya entre els immigrants majoria Andalusos i entre els Catalans que vivien a Lloret de Mar, en què estava en el 'bum' del turisme i hi havia molta feina com d'hostaleria i construcció.
Particularment, m'agradat molt veure-la, ja que he pogut saber millor com es va conviure en aquells anys al nostre país. Encara que crec que als catalans ens han deixat molt com 'la pela és la pela' i molt avorrits, peró generalment per als anys que esta fet reprodueix molt bé la convivència que van fer els andalusos a aquí. La precarietat en les obres era molt normal abans, com no tindre cascos, escales o andamis per pujar, escassos en eines, remuneració molt baixa, etc. També reprodueixen la típica 'siesta' que fan els andalusos després de dinar (quina pena que aquesta cultura ja no sigui actualment gaire actiu), on deixen detalls de la cultura d'on vivien i com la porten aquí, on de ben segur com la pel·lícula va haver-hi molt de problemes, en fer gresca amb la guitarra i 'gitaneo' depèn de quin lloc no era ben vist. També m'agradat veure com es mou el turisme, on els locals per l'època eren molt moderns, contrari del que podies trobar en el poble de Juana i José, com els escenaris de l'època i la historia. Un José com treballador d'obra a Lloret de Mar, que esta esperant la seva família que arribi viure amb ell; ja que poden tenir una millor vida aquí, es veu obligat a tallar una relació extramatrimonial que tenia. A la nit li fan un comiat per l'últim dia sense dona i s'engresquen fins a la matinada, en marxar es va topar amb la Belga, guapa i amb molts de diners, en què l'obra on treballa ell l'espiava al balcó on prenia el sol. Van estar fins a la matinada en molts locals fins que en arribar a l'hotel tots dos van consumar al llit, al despertar va recordar que havia d'anar a recollir la seva família a l'estació de bus.
Tot plegat, és molt bona pel·lícula, amb personatge aliers a la pel·lícula diguen frases o refranys en català és tot curiós i agradable de sentir-les pel fet que es digués en anys franquista. També li vaig comentar escenes de la pel·lícula al meu pare, va dir que també ell el va veure i reflecteix molt bé com era la vida abans quan havies de marxar d'un lloc per trobar una vida millor, em va donar molta informació de la seva experiència, ja que ell, com el seu pare van ser també immigrants d'Andalusia com va ser Juana i José.
PD- El final amb 'la rave', suposo que francesos per al tipus de cotxe i el germà de José mirant-los amb la imatge del seu cos com bategant, és tot un punt.
Una salutació.
Hola,
la pel·lícula reflecteix molt bé una època de la història del nostre país. Sense anar molt lluny, com ja he comentat en l'anterior missatge, el meu pare em va confirmar que tant com els meus avis, i ell encara que fos més petit van emigrar cap a Girona. El meu avi va treballar a la construcció, la meva àvia a part de ser mestressa de casa i mare, va treballar de netejadora a les instal·lacions de l'exèrcit. Tot i així treballant tots dos, el sou només els permetia viure dia a dia, com reflecteix a la pel·lícula, no venien a fer-se rics sinó a poder viure una mica millor.
Una salutació.
Hola Francesc,
la valoració que dono als actors són excel·lents per l'època en què es va rodar. Una interpretació correcta i adequada de José (Antonio Iranzo) per ajudar-nos entendre la pel·lícula perquè la podem entendre com era l'emigració que es feia abans i el boom del turisme que va haver-hi.
L'actor Antonio ho fa molt i transmet tant la preocupació, les alegries i la intriga de la pel·lícula, com també Marta may com l'esposa i Luis Valero com el Germa de José ens ensenya com era l'Espanya d'aquell temps i l'emigració cap a Catalunya.
Una salutació
L3AC1_F Fòrum de debat 2: immigració i classes socials
A la pel·lícula, darrera la història familiar del Jose, apareix el retrat de tota una societat. En aquest fil de debat comentarem tot allò de la pel·lícula que relacioneu entre classes socials i immigració. Podem fer servir el següent guió de debat:
-Identifiqueu i comenteu escenes en què es retrati algun tipus de relació social que hàgim explicat als apunts.
-Quin lloc creieu que ocupen els immigrants dins la piràmide social catalana que ens mostra la pel·lícula?
-Quan retrata tota la societat catalana, hi apareixen totes les classes socials? O en falta alguna?
-Quines seran les condicions de vida de la família de Jose al nou lloc on viuran? Això compleix amb les seves expectatives?
-Hi ha escenes on es mostri la discriminació cap als immigrants? Per què creieu que es produeix aquesta discriminació? Això lliga amb el que es diu als apunts sobre el tema de la discriminació?
Hola companys,
en la pel·lícula crec que s'identifica moltes escenes en els apunts del lliurament com el la immigració que va haver-hi de familiars i amics que van vindre a treballar gràcies a algú conegut que ja treballava a Catalunya. L'escena on es veu que van a recollir el sou, l'administrador li pregunta a José si té familiars o coneguts per què vinguin a treballar, ja que disposaven de molta feina alhora també reflecteix el mateix que diu en els apunts que no cobraven gaire i quasi no arriben per les seves necessitats, però encara així estaven millor d'on vivien abans.
En la piràmide social els treballadors que varen immigrar cap a Catalunya la majoria són de la classe treballadora, de ben segur que va haver-hi casos de classes petita burgesia i els professionals liberals, però la majoria tots foren obrers, en què la crisi de les vinyes i com la mineria l'any 1920 uns 70000 andalusos treballava a Catalunya i el 1970 ja foren més de 84000, tot i això per familiars i amics que pujaren a buscar feina, en què ells l'anomenaven Catalunya "La tierra prometida". En la pel·lícula falten veure els obrers de classe treballadora que siguin catalans, tots que es veu són de classe petita burgesia com l'amo del bar, on al mateix bar es veu una discriminació cap als andalusos, la colla de catalans van escridassar-los diguen-li "xarnegos, marxeu al vostre país".
Realment en aquests anys van ser molts difícils tant com la part que van vindre a treballar i els que ja vivien, i amb els anys, tot hi estar dintre l'època del franquisme es va poder conviure fins a arribar on som, gràcies els esforços d'aquests anys i a tots els nostres pares, avis, familiars i amics hem pogut aixecar un nou país amb igualtats per tots.
Una salutació.
L3AC1_F Fòrum de debat 1: dona i immigració
A la pel·lícula apareixen dues tipologies de dones molt diferents. D'una banda, tenim la Juana, la dona del Jose, que protagonitza un procés migratori. El seu personatge contrasta amb el de la turista belga.
A partir de tot el que apareix a la pel·lícula, us proposem reflexionar sobre el paper de les dones en els processos migratoris. Us proposem també un guió de partida per orientar el debat:
-Quina era la situació de les dones a Espanya als anys 50 i 60? Per què era així?
-Quina era la situació de les dones a Bèlgica (i per extensió als països europeus com França, Holanda o Alemanya) als anys 50 i 60? Per què era així?
-Creus que a la Juana li va ser tan fàcil adaptar-se com el seu marit o el seu germà? Per què creus que a les dones immigrades els pot costar més integrar-se i prendre contacte amb gent autòctona?
-Quines diferències i quines semblances hi ha entre el cas de la Juana i la immigració femenina actual?
-Quin tipus de feina ocupen majoritàriament les dones immigrades? Creus que aquestes feines estan igual de remunerades que altres feines que acostumen a desenvolupar homes immigrats?
-Creus que una dona immigrada té les mateixes possibilitats de fer una vida independent que un home immigrat? Per què?
Hola,
crec que la situació de les dones en el franquisme no van ser bons, en els anys 50-70 només va poder millorar algunes coses bàsiques, com l'educació i més facilitats per entrar en el món laboral, etc. Però en els altres països estaven més avançats, aquesta igualtat entre dones i homes ja funcionava; com es pot veure en la pel·lícula en què la dona belga té la capacitat de viatjar, tindre diners, fer turisme, poder consumir tot allò que li envolta sense cap prohibició, per tant poder desenvolupar una vida en què les dones del franquisme mai haguessin imaginat que poguessin fer-ho.
Certament, en la pel·lícula podem veure com la Juana no té gaire traça en viatjar, crec que si no fos perquè el germà de José hi era també amb ella, no crec que s'hi hagués en sortit per arribar a Lloret de mar. És de dona clàssica i poc culte, dona de matrimoni i ocupada amb fills; en canvi a la belga dona moderna, sense preocupacions i amb molts de diners. La pel·lícula té alguns moments que es veu les desigualtats que hi havia abans d'homes a dones com dona autòctona i dona estrangera com països França, holanda i Bèlgica.
Una salutació a tots/es.
Hola Francisco,
comparteixo la teva opinió, la religió catòlica va influir molt en l'educació en aquells temps en Espanya, deixant sempre el paper de la bona dona, bona mare i una bona mestressa de casa. En la pel·lícula reflecteix molt bé en la situació que es troba la Juana com espanyola i la Belga que és totalment diferent que ella.
Després de veure la pel·lícula, he rumiat diverses vegades com es podia viure amb aquella mentalitat, alguna cosa tan inviable veure-ho ara. Però només em cal veure els meus avis, la meva avia encara fa de bona esposa, i el meu avi; encara que ara hi ha canviat molt, anys enrere a casa no feia ni brot.
Una salutació company.
L2AC1_T La piel quemada
Una escena on es mostrin les relacions socials de l'època.
L'escena on es troba José (Antonio Iranzo) descansant a l'obra on treballa, toca la guitarra i va pensant en quant vivia al seu poble natal. L'escena es veu un home, fa com un petit discurs amb cara de pintoresca de ser algú molt important, tothom el respecta i escolta mentre va parlant, es veu com va cridant a la gent amb el dit suposadament per treballar la seva terra, es veu la gent molt neguitosa per què volen que els cridi però respectant a l'home la seva decisió.
La relació que es veu en l'escena és de poder-submissió i d'amos- treballadors, la gent estan tots submisos al que diu aparentment l'amo, es veu amb poder sobre els altres que semblen treballadors. Sembla un cas del propietari de la seva terra (latifundis) al qual elegeix qui vol per treballar en la seva terra.
Una escena on es mostrin les condicions de vida de l'època.
Hi ha moltes escenes on es pot veure les condicions de vida de l'època, però una de les més destacades és on es veu Juana (Marta May) amb els seus fills i el germà del José baixant del bus per agafar el tren de vapor arribant.
En l'escena es pot veure tant l'autocar, la vestimenta de la gent i el tren ambientat en l'època dels anys seixanta. L'autocar com la vestimenta es veu de l'època i el tren de vapor com anava abans, ara ja tots són elèctrics.
Una escena que representi alguna vivència col·lectiva simbòlica en el procés d'immigració.
Una escena que representa la vivència col·lectiva en el procés d'immigració és on es troba en el moment que els treballadors treballen a l'obra sense proteccions, es veu com van a cobrar el sou a mans del seu superiors que els parla amb molt poc tracte i demanant que porti més familiar per treballar.
L'escena es veu en l'estat com es treballava abans, molt precària i el superior parlant amb el protagonista diguen que si té familiars per treballar que els porti, tractant la situació com molts van fer, portar familiars per vindre a treballar i viure cap a Catalunya.
Un personatge que tingui algun simbolisme associat.
El germà de José es veu com sempre vol observar e que l'envolta i arriscar-se a fer el que es proposi. La Juana és com el que sempre ho fa tot amb prudència i José encara que és treballador fa coses que no són correctes ni ètic per tindre una família.
El germà de José és l'aventurer, sempre decidit de fer les coses encara sigui arriscant alguna situació, com veure Valencià pràcticament a punt de marxar el tren cap a Barcelona. La Juana és la responsable, sempre fa les coses pensant en tot, com menjar la ració en hores concretes per tindre suficient menjar, prudent en agafar el tren, etc. José és l'eixelebrat crec, fa les coses sense pensar les conseqüències tenint una família hi a punt d'arribar a Lloret, on és ell ara com l'ultima nit tindre una aventura amb la Belga.
Una escena que contingui algun tipus de missatge ideològic que creus que el director vol donar als espectadors.
Una és l'escena de com es veu José bevent aigua i passa una Belga amb biquini, i també en l'escena quan es veu arribar José a l'estació de bus per veure la dona i els seus fills, es veu uns ciutadans alè de la pel·lícula diguen en català " aquests són els que es queden..."
El primer missatge és el títol de la pel·licula que es veu la pell cremada (morena) de treballar amb la pell morena de prendre el sol com la Belga donant nom al títol "La piel quemada" i els de la taula que parlen català donen el missatge que els que han vingut de fora com Andalusia per viure a Catalunya per treballar són tan catalans com els que viuen
TextL1AC3_T Treball sobre el cas d'estudi
Per a fer aquest exercici és imprescindible haver-se llegit el "Cas d'estudi: valencians i menorquins que van emigrar a Algèria". En aquest text es parla de com desenes de milers de menorquins i valencians van emigrar a Algèria durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX.
Els passos per a fer l'exercici són els següents:
- Llegeix el text amb atenció, si cal un parell de vegades.
- Mira't el vídeo "Cas d'estudi: un menorquí d'Algèria" (només té una durada de 3 minuts i mig).
- Busca a internet el significat d'aquells conceptes que no entenguis. A l'apartat "Recursos Generals" de la introducció d'aquest mòdul trobaràs accés a eines de cerca.
- Si hi ha algun concepte o algun paràgraf que no acabes de comprendre, pregunta al fòrum del mòdul.
- Busca a qualsevol servei de mapes online la ubicació de tots els indrets que apareixen al text. Així et faràs una idea de l'espai geogràfic en què passa tot allò que llegeixes.
- Fes el redactat de l'exercici.
- Pots fer una intervenció al fòrum "Què us ha despertat més interès?". Serà especialment interessant si contestes a algun altres company o companya. Les intervencions ben fetes en aquest fòrum es puntuaran al final del lliurament amb un punt extra.
1-
L'any 1841 França va crear «Comité de Colonisation par l'émigration», per poder colonitzar les terres ocupades d'Algèria oferien una concessió de terres i el viatge gratis a tots els qui volien anar-hi. Alguns catalanoparlants menorquins com d'Alacant van aprofitar per poder trobar una vida millor.
2-
Esdevingué la prohibició de blat estranger a la Península, va afectar molts vaixells menorquins en què feien ports, molts d'ells important blat als ports de Mediterrani i principalment a la Península-la. La marina mercant va estar molt ressentida amb gent sense feina. La prohibició va arrossegar també altres sectors .
3-
Per no servir a l'exèrcit i les guerres colonials els joves menorquins com recurs es casaven corre-cuita i amb qui trobés, ja que si estaven casats estan lliure de ser cridats. Molts d'ells amb la impossibilitat de lliurar-se van emigrar per no ser cridats.
4-
L'emigració de valencians a Algèria va ser causat per la crisi de l'agricultura, la zona on van més emigrar varen ser les comarques prelitorals del Sud Valencià. Varen patir més la crisi per no aprofitar l'expansió del conreu de la taronja en comptes del secà i de subsistència.
5-
Part d'emigrants valencians varen ser per motius polítics, en la guerra civil van marxar molt d'ells cap Algèria, la majoria foren de Gandia fins a Oriola, com els Republicans que van poder fugir en el últim vaixell en què va sortir del port Alacant. Anteriorment també va haver-hi exiliats a Algèria per les guerres Carlines.
6-
Va haver-hi alguns que aprofitaven el buit legal, com poder fugir de la Justícia o matrimonials, on anar Algèria els solucionava el problema.
L4AC4_T Diversitat climàtica de la Península Ibèrica
Hola,
en aquesta tasca triaré el poble de Somiedo, en que fa poc vaig anar de vacançes i es un lloc molt especial.
El nom de la població es Pola de Somiedo (Astúries), a línia recta esta a uns 50 km de l'Oceà Atlàntic però en ser muntanyós l'accés per arribar-hi es triga una mica.
Esta situada al nord-oest d'Espanya i al sud-est de la comunitat autonoma d'Astúries la comarca de Somiedo, la seva localització per GPS es 6º 8' 20'' de longitud
oest i 43º 2' 12'' de latitud nord i la comarca esta declarada com parc natural de Somiedo, amb una superfície de 391,6 km quadrats, està a la Sub-Meseta nord i a l'oest té Montes de León.
El Clima de Pola de Somiedo es més de muntanyosa, per la seva altitud de 700 metres sobre el nivell del mar i està que esta al sud de la Serralada de Cantàbria. Això fa que els estius siguin frescos
amb uns 23° amb els mesos més càlids que són juliol, agost i de vegades setembre, i els mesos de més fred son gener i febrer amb una mitja de -0,7°.
La nuvositat és molt abundant i per tant plou molt, en totes les estacions l'aigua és abundant però l'hivern és el que més i per en contra juliol és el mes amb menys pluja.
El riu conegut i que desemboca a l'oceà Atlàntic és el Riu Pigüeña de 46 km, i als voltants té sis llacs petits per tota la muntanya on esta el parc de Somiedo. La vegetació
principalment és d'arbres de fulla caduca com la Fageda i el Roureda i a més altitud es troba boscos de bedolls i molts de matolls.I per ultim comentar que la fauna és variada com nútries, àguiles, rèptils però principalment és famós per l'ós bru.
GES Segon trimestre
Aquí deixaré els meus treballs fets en l'àmbit de la comunicació fets en el segon trimestre. Aquí espero veure reflectit el meus esforços i la millora que aniré fent trimestre a trimestre.
L3AC1_T. Descriu un espai extraeuropeu
L3AC1_T. Descriu un espai extraeuropeu.
Per aquesta tasca he triat Zàmbia, que està a Sud Àfrica i la seva extensió és d'uns 752.614 quilòmetres quadrats. Les temperatures en la major part del territori de Zàmbia és de 20° a 23° de mitjana, encara que en l'estació freda baixen les temperatures que poden arribar uns 16°, un exemple gràfic de Livingstone he vist en què de setembre a abril es mantenen de 26° baixant pausadament fins als 20° i de maig a agost baixa de 19° fins als 16° en juny i pausadament puja les temperatures fins als 24° en octubre.
Zàmbia entra en la zona de Clima Tropical perquè està situada en el Tròpic de capricorn i el Tròpic Equador. Hi ha dues variacions estacionals i una és el novembre a abril que en el clima Tropical correspon l'estiu i és també l'estació plujosa, en què la mitjana podríem dir que al nord-est és d'uns 1400 mm quantitat d'aigua caiguda, i al sud és més poca la quantitat d'aigua és d'uns 693 mm i és en desembre fins a febrer és quan la pluja és més abundant.
L'estació seca que és de maig a novembre que correspon l'hivern encara que les temperatures són suaus perquè es troba en una altitud alt, i per això té un clima més de subtropical que de tropical, l'altitud més baix de sobre el nivell del mar és de 325 metres i el més alt d'uns 2500 metres però principalment la mitjana està entre 1000 i 1400 metres.
També té petites regions de Clima Semiàrid, i amb una vegetació molt escassa a causa de la poca pluja, de matolls fins herbes altes i pocs arbres baixos, a sud oest està dominat per una vegetació de sabana i més abundant con més humit estigui el clima, i sobretot al costat de rius i llacs, l'arbre més comú és el la teca del Zambeze (Baikiaea plurijuga) i cap al nord és boscós i el predomini de tipus de vegetació es Acacia i arbres baobab, arbres espinosos i matolls.
La fauna és molt variada, té molts de parcs naturals com el de Kabul, una reserva important d'elefants, rinoceronts, búfals, girafes, zebres, lleons, lleopard, cocodrils, etc.
L2AC5_T Un recorregut per Europa
- batalla naval de Skagerrak (1916)
Aquesta batalla naval esta situada cap a la península Jutlàndia i el Mar del Nord de l'oceà Atlàntic, justament davant de la costa de Dinamarca.
- batalla de Cannas (216 a.C.)
Aquesta batalla esta situada al Sud-est de la península Itàlica i de la Serralada Apenins a Itàlia en un poble anomenat Cannas.
- batalla de Tours (732)
Aquesta batalla es situa entre el massís central i el riu Loira a França, bàsicament el pobles de Tours i Poitiers.
- batalla d'Helsingborg (1362)
Esta situada en l'estret de Øresund que separa Dinamarca amb Suècia i també separa el mar Bàltic i del mar del Nord, entremig de l'Illa Ven i Saltholm.
- batalla de Leipzig (1813)
Esta situada en la Plana Europea en la part nord de la serralada dels Alps i l'oest del riu Elba al poble d'Alemania, Leipzig.
- Insurrecció nacional eslovaca (1944)
En l'antiga República de Eslovàquia, situada al nord de la serralada de Carpats, al costat de la muntanya Trata.
- Setges de Saragossa (1808)
Esta situada en la península Ibèrica, al sud-oest de la Serralada de Pirineus, en la que el riu Ebre i passa per la província que es Saragossa.
- Batalla d'Heraklion (1941)
Es troba en l'Illa de Creta en Grècia al sud-est de la Península Balcànica i sud-oest d'Àsia i situada al mar Mediterrani.
- Setge de Paris (1870)
Situada a França a la ciutat de París entre el riu Sena i el riu Rin a l'est de la Plana Europea.
- Batalla naval de Trafalgar (1805)
Situada al sud-est de la península Ibèrica, a l'est de l'estret de Gibraltar en l'oceà Atlàntic.
- Desembarcament de Provença (1944)
Esta situada al sud de França al nord-est de l'Illa Còrsega i al Sud-est de la Serralada dels Alps.
- batalla de Roncesvalles (778)
Situada al nord de la Península Ibèrica en l'est de la Serralada de Pirineus a tocar l'istme situada entre França i Espanya.
- batalla de Stalingrad (1945)
Situada al nord-est del Mar negre i nord-oest del Mar Caspi i al nord de la Serralada de Caucas en el poble de Stalingrado de Rússia.
- batalla de Hastings (1066)
Situada al sud de les Illes Britàniques en el canal de la Mànega entremig de l'oceà Atlàntic i el Mar del Nord.
- batalla de Kósovo (1389)
Esta situada al centre de la Serralada dels Balcans i al nord de la península Balcànica al Kosovo.
- batalla de Waterloo (1815)
Al Nord de la Plana Europea al nord del riu Rin a Bèlgica en el poble de Waterloo.
L1AC6_T Localitza a Google Maps
Les cordenades digitals son -34.893896, -56.166669 i sexagesimal 34 53' 38.02", 56 10' 0".
Per que així es diferencia entre el Nord o Sud, tan com est de l'oest. I en aquest cas representa que latitud es l'oest i longitud al sud.
Treballs 1 Trimestre G_MIG
Aquí deixaré els meus treballs fets en l'àmbit de la comunicació fetsestre. Aquí espero veure reflectit el meus en el primer trim esforços i la millora que aniré fent trimestre a trimestre.
Comprensió d'un article periodístic
sindicat
Esta format normalment per treballadors i treballadores d'empresses, que defenses per una millora laboral com salarial. També es poden formar sindicats per treballadors amb empresa pròpia i reunir se per poder millorar les condicions en què es troba la seva societat, com la de sindicat de pagesos per posar un exemple.
Mutualitat
Es una entitat de degudament es de sense annimc de lucre, que la seva finalitat es poder ajudarse entre ells amb algun servei que algù ho necesiti. Podria ser com una mutua de asegurança com les mès comuns ara, però la seva finalitat es que entre tots trobin una ajuda que els podin oferir a altres persones com ells a tu, com material, assistençia, mèdica etc..
cooperativa de producció
És quan uns determinats obrers formen entre ells una empresa, siguen ells mateixos els treballadors i empresari, com podria ser una cooperativa d'energia, pagesos... Creen una cooperativa en què ells i estan implicats.
Comprensió d'un article periodístic
La idea del article és bàsicament la explicació "que es la cooperativa", "d' on va sorgir la idea" . Va sortir en plena revolució industrial com altres moviments que anaven surtin, i va comennçar sorgir a Anglaterra cap als principis del segle XIX.
Es va estendré d'Europa fins a tot el món, siguen presents en tots els països, com Catalunya que va arribar als primers terç del segle XIX quan en aquells moments passaven uns moments difícils econòmics en què s'havia frenat el progres industrial i comerç i és quan va sorgir dels obrers fer com una associació mutualistes amb la finalitat d'ajudar-se, com si fossin cooperatives una eina per ajudar els treballadors.
I això va anar en augment fins a la guerra, que amb el dictador Francisco franco la majoria de les cooperatives van desaparèixer o confiscades, no fos fins a l'any 1960 que va tornar a poc a poc a sorgir noves cooperatives, i que els últims anys amb la crisi se hi han anat sorgint més i més.
Si tingues que relacionar amb un dels aspectes en aquest article seria principalment Econòmic i social, per bàsicament va sorgir de una crisi econòmica i això va patir que sortís també les classes socials, com a últim aspecte diria polític encara que tot va relacionat.
Impostos directes o impostos indirectes
|
Impostos Directes o Indirectes
|
|
|
Hola a tothom, Salutacions companys! |
L1AC4_T Les fonts històriques (Trimestre de Primavera)
Respostes
pregunta 1:
A) Es tracta d'una font primària.
B )És una font escrita.
C) La llengua escrita són caràcters cuneïformes acadis, el Codi de Hammurabi es de la civilització de Babilònia i pertany a l'edat històrica de l'Antigua mesopotàmia (1692 a.c). Actualment es troba a París.
pregunta 2:
A) La finalitat era esbrinar i narrar fets succeïts en el passat escrit en prosa.
B) Va ser el primer en fer una història i va poder crear el terme historia en els seus treballs i investigació del món antic.
pregunta 3:
A) Els aspectes que més es centrava en els seus escrits eren analitzar les causes de la guerra entre els Atenesos i Espartans en què ell va participar.
B) Que ell feia el seus relats més en el present i Heròdot més del passat i va decidir les lleis universals dels processos històrics.
pregunta 4:
A) Entre l'any 1500-1599.
B) Edat moderna.
C) Té tres segles de durada.
D) És la contemporània.
pregunta 5:
A) Diria que econòmica per la meva manera d'entendre. Però depèn com ho enfoquis pots veure social.
B) Les causes immediates és que va augmentar la població i va començar a faltar producció agrària i negocis per què la gent invertia més en los juros.
C) El Millones va ser la mesura, un impost que va encarir la gent baixa del poble en fer encarir la carn, l'oli i altres productes.
L2AC4_T Món Antic (Trimestre de Primavera)
1-
a) Egipte està situada al nord-est de l'Àfrica. Al nord està el mar mediterrani, l'est hi ha el mar Roig, l'oest està Líbia el desert occidental i al sud Sudan que abans era Núria
b) L'Alt Egipte al sud i Baix Egipte cap al nord.
2-
a) El riu Nil li portava riquesa i fertilitat per a ells, ja que era una part molt important de comunicació per navegar amb vaixells, i unes d'elles per comercialitzar i també de regadiu pels camps que conreaven i per el us del poble, quan arribava juny les crescudes provocaven inundació a les ribes, i a l'octubre començava a baixar diposita'n a terra una coberta de llim fèrtil a fa adobar la terra fen una agricultura bondadosa i rica.
b) De juny a setembre el riu Nil creix i inunda bona part per les pluges torrencials a les ribes i quan baixa el nivell aquesta terra amb el llim permetia conrear una agricultura molt rica, i per així van haver de convertir-se en agricultors experts i pels anys de sequera, ja que depenien molt de l'agricultura van construir dics i Canals i així regular les crescudes del riu i també poder portar l’aigua en altres llocs més desèrtic.
3)
a) Els faraons era els que tenien el poder total, totes les terres eren seva i era com un deu per tots els súbdits, era el que portava el govern i controlador dels temples, el cap de l'exèrcit i cap religiós. També feia donava la garantia de l’ordre i justícia, com la defensa contra els enemics, les obres de canalització els portaven els faraons com el comerç exterior i fixava els impostos.
b) L'estructura social del faraó qui era els que ajudaven, eren per primer els alts funcionaris que eren els governadors feien complir les lleis, com els dignitaris de les corts i governador de districtes i els caps de l’exèrcit i els sacerdots que dominaven la ciència com observacions astronòmica, càlculs i l’escriptura jeroglífica i administraven les terres, i després es trobaven Els Escribes, unes persones cultes que sabien llegir, escriure i matemàtiques. Ajudava a regnar l'imperi i recaptar els impostos.
4)
a) En primer és el Faraó, després el següent els Nobles, funcionaris, militars i els escribes, després aniria els camperols, comerciants i artesans i per últim els esclaus.
b) El faraó és el que regnava el país amb lleis seves i controlava tot, els Alts funcionaris ajudaven a regnar el país com els governadors o alts comandaments de l’exèrcit i els dignitaris, els sacerdots tenien cura del culte i dominaven la ciència com la astronomia o matemàtiques, després els funcionaris i els Escribes, ajudaven a l’administració, ja que sabien llegar i sabien tècniques de comptabilitat, com els Escribes que redactaven els papers oficials i recaptaven els impostos.
I per últim van la classe baixa, Els camperols que cultivaven les terres del temple, els artesans que es dedicaven a teixit, metalls, la fusta etc. i els mercaders la part de comerciants i exportació dels artesanals
c) Els esclaus que la bona part eren del Faraó que els utilitzava per la construcció, les mines i per l’exèrcit varen ser molt útils per la construcció de palaus, piràmides…i generalment eren molt pocs.
d) El paper de les dones la majoria es dedicaven de la casa i cuidar els fills, i feines com serventa, al camp o feien teixit, en cap cas poques vegades van ocupar alts càrrecs. Tenien de algun dret i llibertats com tenir propietat, vendre, comprar etc. i algun cop divorciar-se.
5)
a) La Font es primaria, ja que escrita i es va poder desxifrar.
b) L'expedició napoleònica de Pierre François Xavier Bouchard i va ser important, ja que sabia molt desxifrar jeroglífics i va poder desxifrar la pedra de Rosseta que tenia els mateixos textos en caràcter grecs, demòtic i jeroglífic, doncs al final va poder desxifrar-ho.
c) Jeroglífics que són dibuixos amb diferent significat de l'antic egipci.
L3AC4_T Edat Mitjana (Trimestre de Primavera)
RESPOSTES
Pregunta 1
A) Comença en l’any 700 la tendència alcista, les causes van ser l'increment de la producció agrícola. Per als progressos de les tecnològiques agrícoles fan que produeixi més i així la població esta més ben alimentada i poder estar més resistents a les malalties.
B) El màxim històric és en l'any 1300 amb 73 milions d’habitants.
C) Torna a caure l'any 1300 fins a l’any 1400. L'any 1450 van créixer fins als 60 milions d'habitants.
Pregunta 2
Les causes principals de la davallada d'habitants van ser la fam, en haver-hi un augment de la població no donava l’abast la collita i en haver-hi males collites va haver un escàs d'aliments. També la pesta negra que va matar una tercera part de la població, va arribar de l’Àsia central i va fer despoblar els camps i les poblacions i per últim les guerres com la de La guerra dels cents anys va malmetre camps de collites, Constans saquejos… i davant d’aquestes crisis i guerres feien augmentar els impostos.
Pregunta 3
- Observa atentament el Mapa 1: Propagació de la Pesta Negra i explica: A) Quan, com i per quin mitjà va arribar la pesta negra a Europa? B) Especifica el camí o recorregut que va seguir la propagació de la malaltia. C) Indica quins països i en quines dates es van veure afectats per la pandèmia.
A) La pesta negra va arribar l’any 1347 va ser en Àsia i es va propagar per Europa per un vaixell en el mar negre i que era de l’exèrcit i mercaders mongols que molts d'ells estaven infectats, i es va propagar rapidament per les males condicions higièniques.
B) Surt de la península de Crimea i fins a Anatòlia i una part de Bulgària, després cap a les illes Sicília i Còrsega i la punta petita del sud d’Itàlia i Gènova, i als voltants de Marsella en França. Es va anar escampant l'any 1348 de Sicília fins a Castella, Aragó i Portugal, a França de la part Gènova recorre tota França fina arribar al sud de les Illes Britàniques. Al nord-est part d'Hongria i Bulgària.
L'any 1349 a Bohèmia i de França fins a arribar a Dinamarca i ja fins a l’any 1350 que es va escampar a Dinamarca, Sud de Noruega i el nord de les Illes Britàniques.
C) Turquia, Itàlia i part petita França en l’any 1347A, Castella i Aragó (Espanya i Catalunya), Portugal, sud Illes Britàniques i la resta de França com bona part d'Europa en l’any 1348, Bohèmia i part nord est i oest d'Europa l’any 1349 i en l’any 1350 Dinamarca, sud Noruega.
Pregunta 4
A) Es va transmetre pel transport com el vaixell, que feia un país a un altre, mercaderies i altres coses comercials feien que viatgessin malalts, o puces i rates que transmetia la malaltia i com la gent estava molt dèbil perquè no estaven ben alimentada.
B) Les condicions eren la desnutrició les puces que provenien de les rates picaven a la població que feien que el fet que es propagues tan ràpid va ser escampant per via marítima o fluvial o com l’aire.
C) La relació és que per les rutes comercials, sovint havien viatges d'un costat a l’altre que es propagues tant la Pesta Negra.
Pregunta 5
Per culpa de la Pesta Negra va morir molta gent fen que hi haguis molta poca mà d’obra, la part artesanal i comercial va anant baixant, menys collites per falta de treballadors van provocar fam, els aliments van pujar sent inaccessible per a molta gent i per recuperar l'economia els feudals anaven apujant impostos fins que va haver-hi les revoltes.
L4AC4_T Edat Moderna (Trimestre de Primavera)
RESPOSTES
Pregunta 1
A)
La primera imatge es Astrolabi i la segona imatge una brúixola.
B)
L’Astrolabi és un instrument per resoldre problemes geomètrics, i en la nàutica feien servir per navegar i fent els càlculs corresponent segons si era de dia o de nit per mesurar el sol o estrella polar podien saber la latitud on es trobaven.
La brúixola és també un instrument que serveix per orientar-se, amb una agulla imantada et dóna el Nord o el Sud gràcies al camp magnètic terrestre, pot variar segons quina localització estiguis i al pol Nord o pol Sud no és efectiu.
C)
Els avantatges són que eren altes, ample, curta, fortes i molt lleugera en què unia velocitat i capacitat de càrrega però el que va avançar més en la navegació va ser els Pals i les veles que podien girar per poder agafar el vent de proa o la inversa amb veles quadrades que li permetien agafar velocitat i triangulars per maniobrar i així poder agafar el vent de diferents punts, i com canons per defensar-se dels pirates o algun enemic.
Pregunta 2
Tot comença per l’augment de població a Europa i això va provocar la necessitat de recerca de primeres matèries, metalls, etc. I també pel que va fer Marco Polo relata'n al seu llibre dels seus viatges i la ment mes renaixentista van propiciar que hi hagués més aventurers amb ganes de navegar i com els avenços que va sorgir per navegar, brúixoles, cartes marítimes i geogràfiques, el timó i vaixells com la Galera va propiciar que arrisquessin més en els viatges.
El segle XV - XVI els portuguesos eren els pioners en la navegació comercial com la Castella, fins que la via que feien cap a Àfrica van interrompre a causa de l’imperi turc, així doncs els portuguesos van haver d'agafar una altra ruta fins a desembarcar a l’Índia i Àsia, on també van descobrir Brasil. Còlon va oferir a Portugal que li finances el viatge que volia fer per crear l'oceà atlàntic perquè ell creia que la terra era esfèrica en què ell volia crear l’oceà atlàntic sense vorejar Àfrica, Portugal no li va fer cas i va recórrer als reis catòlics en què si li van finançar. Va tindre problemes per què creia que el viatge seria més curt però va tindre la sort de topar-se amb el continent Amèrica, ja que les provisions se li acabaven. Així és com van poder descobrir noves terres. I conseqüències que va portar es de polítiques, culturals, socials i econòmiques com més matèries primeres, nous productes, formacions d'imperis colonials, emigració, etc.
Pregunta 3
A)
En Bartolomeu Dias anant cap a les illes Madeira i les Açores, vorejant el continent africà cap al Sud fins a arribar al golf de Guinea i acabant al cap de Bona Esperança comencen així la navegació per l’oceà Índic.
En Vasco de Gama va fer l’expedició més important en què va arribar a les illes de les espècies, va passar també per les illes Madeira però ell no va bordejar la costa africana, es va endinsar una mica més per l’oceà Atlàntic fins a baixar al Cabo Verd i girant cap a l’est per arribar al Sud d’Àfrica. Després va arribar al Buena esperanza o Cabo de las Tormentas, el seu nom és per què es troben els dos oceans Atlàntic i l'Índi i el mar està molt agitat. Després van sortir de Bona Esperanza cap al Nord bordejant la costa oriental d’Àfrica arriben a Sofala, Zanzíbar i allà van anar cap a l’Est-Nord fins a arribar a Calicut i allà van arribar a les illes de l’Especies.
B)
Varen coincidir a la costa de bona esperança després en Valesco segueix cap a Sofala.
C)
Per als turcs que els van obstaculitzar totes les vies del comerç amb l’orient.
Pregunta 4
El Tractat de Tordesillas era repartir part de les conquistes o terres noves de la següent manera. En una línia imaginària de 370 llegües a l’oest de les illes Cap Verd, els territoris de l’oest de la línia serien de Castella i les situades de l’est de Portugal.
Pregunta 5
A)
Els països que van ser potències comercials els segles XVII i XVIII Holanda, Anglaterra i una mica per sota França.
B)
Portugal i la Monarquia hispànica progressivament van anant perdent el monopoli, ja que el Mediterrani va anant perdent importància comercial.
C)
Es va mantenir gràcies el comerç amb les colònies Americanes amb l'or i la plata. Encara que els que es van beneficiar més van ser Anglaterra, França i Holanda que van iniciar al segle XVII una comercialització directe a través del contraban i de la colonització de les Antilles, i després van conquerir Amèrica del Nord.
A les Antilles van fer importants implantacions de sucre, tabac, cafè i anyil, plantacions treballades per esclaus d’Àfrica i d’aquesta manera es va establir una ruta entre Europa, Amèrica i Àfrica, amb el nom Comerç Triangular. Cercaven els esclaus a Àfrica per portar-los a Amèrica i després comercialitzar els productes a Europa.