Aquí deixaré els meus treballs fets en l'àmbit de la comunicació fets en el segon trimestre. Aquí espero veure reflectit el meus esforços i la millora que aniré fent trimestre a trimestre.

Hola,

en aquest modul de Matemàtiques (MA1) em fet operacions amb números naturals i enters, un cop tenint enllestit i clar això de seguida em començat a fer altres operacions més complicades com les prioritats de les operacions amb números naturals, enters, decimals etc. Fer càlculs amb fraccions ordenant per número positiu o negatiu, calcular el m.c.m o m.c.d dels nombres naturals i finalment aprendre resoldre problemes fen servir el full de calcul.

Tot això i amb un començament en què a part de les operacions mes quotidià com suma, resta, dividir etc. No sabia fer res més de operacions, doncs m'ha comportat que al principi l'esforç hi hagi set molt gran al no recordar me de res de quan anava al col·legi. Les primeres setmanes (a part que faig totes les matèries) les matemàtiques hi han set un esforç més que els altres matèries i veia com em podia posar quan arribava a treballar i fins a la matinada (les dues o tres)em podia estar fins entendre i acabar amb bona puntuació tant les activitats d'aprenentatge o tasques d'avaluació. A poc a poc veia com que m'anava sortint i ho feia bé. M'emplenava de satisfacció, en pensar de quan anava al col·legi per mi aquestes operacions era fóra normal i que mai les podria entendre, ara sí que puc dir que començo a entendre i agradar-me les matemàtiques.

M'agradaria recordar les operacions amb el tant per cent, ja que és útil pel dia a dia en les operacions que faig a la feina, i cosa que he trobat molt útil hi ha set el full de càlcul en què et pot resoldre les operacions en un moment.
I no m'agradaria perdre en la ment les operacions amb fraccions, ja que les he trobat molt entretingudes i de mica en mica m'anava agradant encara que ara per ara no les puc trobar que siguin operacions que les faci servir per al dia de dema.

I per últim m'agradaria dir que he apres molt en aquest mòdul i estic content fins on he arribat però tinc clar que encara em falta moltíssim per aprendre bé les activitats que em fet, però sobre tot les més complicades són els problemes, m'han portat més mal de cap. Aixis que, a part d'un petit descans que me'l mereixo, faré un xic d'activitats extres per no perdre el fil i aixis continuar amb aquest ritme que ja havia agafat per acabar el curs el millor possible.

Moltes gràcies i salutacions!

En aquest modul he a pres moltes coses interessants, cosa que m'anat molt bé sapiguerles i el millor de tot és poder entendre tot allò que m'he proposat en aquest modul, això que se m'ha fet alguns moments molt difícil.

Tot allò que he a pres i podria valorar útil per al meu entorn és:

• Saber els estats de la matèria i els canvis provocats en cada estat.
• Conèixer les substàncies pures
• Calcular les dissolucions
• conèixer tot allò que envolta els àtoms.
• Enfonsar-me en el món de les substancies químics o compostos

Encara que hi altres més temes que he pogut aprendre en aquest modul que m'agradat, però suposo que per la seva dificultat no crec que m'hi pugui dedicar gaire...

• Treballar conceptes d'element químic, isòtop, massa atòmica
• La taula periòdica actual
• La radioactivitat
• etc...

Finalment voldria donar les gràcies per la dedicació i l'ensenyament que tan bon profit n'he tret.

Salutacions.

1- Dos elements es combinen formant un compost amb la mateixa proporció de pes, com l'aigua formada per cada gram hidrogen és necessita vuit d'oxigen

2- Per què alguns elements s'enfosqueixen o canvien de color y altres es tornen ranci i pel contacte d'oxigen i per aixo porten conservants que són antioxidants endarrerint aixis la data de caducitat.

3- Les diferències que hi ha entre una reacció de descomposició simple al de síntesi és que en la primera és descompon amb molècules més simples com l'alumini i el sodi, en la síntesi és amb molècules més complexes com les plantes que formen la glucosa o com els medicaments.

4-Per què el NaHCO3 neutralitza el acid que es forma en l'estomac HCI.
5-Les substancies bases són com el lleixiu, sosa càustica, detergent de roba, amoníac i llet de Magnèsia, les substancies acides són la llimona, vinagre, cervesa, orina i llet.

6-cada acid és neutralitza amb la base adequada i els productes resultants són neutres, no te propietats bàsiques ni acides.

7- Mitjançant una substància que es diuen indicadors en què et diuen amb el color si és més base o acid. L'escala és de 0 a 14 el 7 és el neutre, cap avall es acid i més de 7 es base.

8- Es pot utilitzar les cols llombardes tenen en la seva fulla una substància orgànica de color violeta. Tallem les fulles de col llombarda i és sostrau la substancia després de bullir la.

1-Després de llegir els paràgrafs anteriors fes un únic escrit, amb un mínim de 5 frases completes. 

Medicina nuclear terapèutica

Actualment la medicina fa servir les radiacions radioactives,  àtoms per a fins de salut en cura o prevenció de tumors,  càncers i altres malalties.  Un grup de àtoms de un element esdevé a un altre element que es produeix de  forma espontània i es torna inestable dins el nucli provocant inestabilitat i produeix partícules radioactives amb molta energia.  Aquest àtoms s'anomenen isòtops perquè tenen el mateix nombre atòmic però diferent massa de un mateix element àtom. Hi han dos classes de isòtops,  el isòtop natural que son els que es poden trobar en la mateixa natura,  amb el temps és fusiona o es desintegra dins el nucli i després hi el isòtop artificial que son les que artificialment en laboratori nuclears i bombardegen partícules o fan servir radiacions per desintegrar neutróns fins provocar la inestabilitat dins de la estructura interna del nucli. Hi han tres classes de radiacions radioactives,  alfa,  beta,  gamma.

Els fan servir per teràpies,  braquiteràpia,  raig X,  càncers,  tumors, etc.  Hi ha riscos per la salut tot depèn de varies coses però lo més perillós es el temps exposat a la radiació provocant vòmits,  nàusees,  deformacions al fetus i la mort.

2-Omple la taula per cadascun dels isòtops que es citen a l'escrit anterior.

1. Isòtop	Nombre atòmic	Nombre màssic	Nombre de protons	Nombre d'electrons	Nombre de neutrons
   1:	.27	.60	.27	.27	.33
   2:	.55	.137	.55	.55	.82
   3:	.53	.131	.53	.53	.78

3-Amb els valors de massa atòmica que has escrit a la taula podries dir quin material, Cobalt, Cesi o Iode,  té més densitat de massa.? justifica la resposta.

El Cs(Cesi) te mes densitat de massa al tindre mes protons i neutróns dins el nucli. 

L'efecte de la radioactivitat en la salut

4-Fes un únic escrit, amb un mínim de 5 frases completes, que respongui a les preguntes tenint en compte l'article que acabes de llegir.

La radiació te un perill molt alt en la salut,  i es mesura per la unitat Sievers(sv) encara que aquesta unitat és molt alta aixis que normalment parlem de mil·lèsimes de sievers(msv).  Les radiacions en que el cos se exposa més de font natural,  o sigui radiació natural que prové de la terra,  de l'aigua,  aliments que mengem i de altres llocs per molt increïble que sembli. El cos pot notar ja afectació de radiació només amb la radiació gamma,  i el màxim recomanable de radiació per a una persona a l'any es de 1msv i si es treballador en  ambients radioactius es de 20msv. Les principals fonts de radioactivitat que pot tenir un ciutadà en un poble o ciutat crec que són els aparells elèctrics,  mòbil i com ingerir aliments escalfat del microones i de la pròpia natura. 

Títol: 

La dissolució del sucre

 Materials:

Got, cullera, aigua, sucre, cassola, vitroceràmica.

 Mètode de treball:

Primer he agafat un got i l'he posat aigua temperatura ambient de l'aixeta fins a arribar als 0,150l, una mica més de mig got, després he agafat el sucre i amb una cullera he anat afegint-li a dins al got, he remenat fins a arribar dissoldre tot el sucre. He tornat a repetir l'operació fen el mateix, posar una cullera de sucre i remenar fins dissoldre el sucre, hi he fet aquesta operació fins arribar un punt que ja el sucre no es dissolia amb l'aigua. Al final els vuit cops que he fet l'operació el resultat es que s'ha diluït, la novena cullera no s'ha diluït a quedat una mica saturada, hi he agafat mitja cullera mes de sucre i se ha quedat més saturada. Una vegada que he arribat a aquest punt, he agafat el got d'aigua i le buidat dins la cassola i l'he posat a escalfar a la vitroceràmica. A mesura que l'aigua s'anava escalfant, no he arribat a escalfar fins a l'ebullició per què podria fondre el sucre, he pogut observar com el solut o sucre saturada s'anava diluint. Amb l'escalfor de l'aigua el dissolvent pot dissoldre més el solut amb aquest experiment. 

 Resultats:

5. Indica quin és el solut i quin el dissolvent del teu experiment.

El Solut es el sucre, que és la matèria a diluir i el dissolvent és l'aigua que és la matèria que farà dissoldre el solut.

6. Escriu la definició de dissolució diluïda i dissolució saturada.

DISSOLUCIÓ DILUÏDA: El dissolvent encara pot dissoldre el solut, conté molt poca quantitat de solut a la quantitat de dissolvent.
DISSOLUCIÓ SATURADA: El solut ja no pot dissoldre dins el dissolvent, no admet més quantitat de solut en la dissolució.

7. Quan el sucre ja no es dissol més en aigua freda  i has escalfat aquesta dissolució, que ha passat?. Raona el perquè d'aquest comportament.  (no escalfis massa o fondràs el sucre de la dissolució)

He vist com tot el solut saturat, o el procés dissolució saturada ha tornat a ser dissolució diluïda. És a dir, el sucre que ha quedat saturat dins l'aigua, se ha dissolt a mida que la temperatura de l'aigua anava pujant.

8. Mira aquesta gràfica de corba de solubilitat d'una substància i respon les preguntes de més avall:

a) Què indiquen l'eix horitzontal i l'eix vertical  de la gràfica ?

L'eix vertical indica els grams total de dissolvent i solut i l'eix horitzontal indica la temperatura on és troba el dissolvent i el solut.

b) Compara els resultats del teu experiment amb aquesta corba de solubilitat. Quina substància és més soluble a temperatura ambient, el sucre del teu experiment o la substancia de la gràfica ? Raona la resposta utilitzant les mateixes unitats de mesura. 

La gràfica de la substancia gràfica al meu parer se sembla molt, en temperatura ambient de l'aigua uns 20º i 300g es pot dissoldre, en el meu experiment fet en aquest treball em dóna quasi el mateix resultat. L'aigua a una temperatura d'uns 20º i 310g es pot dissoldre, més grams de salut ja no es dissol si no fem pujar la temperatura de l'aigua.

També valora si el teu experiment té un  comportament similar amb l'augment de temperatura.

El comportament és el mateix, a més temperatura de l'aigua més podem dissoldre solut.

Apartat A: La teoria cinético-molecular.

1. A partir de quina temperatura totes les molècules estan en moviment continu?.

A partir del Zero Absolut totes les molècules estan en moviment i quanta mes temperatura més moviment, en el cas del vídeo es de 800 Graus.

2. Què és el procediment de difusió?. Identifica la diferència d'aquest comportament de difusió en sòlids, líquids o gasos.

És el moviment de les molècules que fan que s'uneixin els elements, aquest processament es diu difusió. En el sòlid es quan les molècules es tornen inestables i es es mouen molt bruscament fins intercanviar se els llocs de l'or i la plata i unir se fins unir-se per forces atractives intenses. , en el cas del Líquid també es mouen i es mesclen entre ells al cap d'una estona i esta més separades les molècules i no es tan compacte i els gasos fins que no arriba la ebullició no comença a evaporar-se per què les molècules estan molt més separades.

3. Quan posem cristalls sobre mercuri líquid i l'escalfem fins el punt d'ebullició, què observem? i perquè passa això?.

Posant el mercuri a temperatura ambiental amb els cristalls i quan comença la ebullició els fa desplaçar per què les molècules s'escapen quan el mercuri es torna a gas.

4. En el vídeo es mostren 3 experiments sobre una làmina d'alumini. Quines 3 conclusions s'extreuen del comportament dels gasos?.

Una es agafant una làmina d'alumini en una Resistencia especial, dins una campana de vidre i treu l'aire de dins, posa en marxa la Resistencia i es veu com l'alumini es fon i cou. Al acabar es veu tot el vidre de la campana es fosc dels gasos que ha tret les molècules del alumini. La conclusió és que les molècules es mouen.

L'altre es lo mateix que abans però posant dos pantalles entre el alumini i el vidre, posant en marxa el calorífic es veu com torna a quedar negre el vidre, però deixen les àrees de les pantalles no arriba a tapar en el vidre, deixant les formes. La conclusió es que es mouen en línia recta.

I el últim torna a fer tot fins ara però posant un molinet el costat de l'alumini, al fondre l'alumini fins a arribar al bullició es veu com el molinet es mou com si les molècules marxessin en línia recta. Quan més temperatura més ràpid es mouen les molècules.

5. Quin estat de la matèria és fàcilment comprimible. Perquè?. El estat gasos, per que les molècules es troben molt separades i al comprimir-se tenen més lloc.

6. Què explica la teoria cinetico molecuiar de la matèria?.

Amb diferents experiments ens fan veure els canvis de estats que hi ha entre els elements. Els estats molecular són sòlids, líquids i gasos.

Apartat B: Densitat.

He agafat el suc taronja, la he pesat en una bascula i me ha sortit 1087 Grams, i el volum del Suc taronja es de un litre que son 1000 cm (en el cas de no tenir l'etiqueta del volum es pot calcular el volum   cubics dividit en 1087 grams del pes me ha sortit 1,087cm cubics de densitat.

I amb la cervesa la mateixa operació, en la bascula me ha sortit 789 grams que le dividit entre el volum que es de mig cm cubics i me ha sortit la densitat de 1,578.

La més densa es la cervesa ja que te una densitat major que el suc de taronja.

Quina de les dues substàncies estudiades és més densa? Si la més densa estigués en un recipient on hi ha aigua (i no es barregés):  quedaria per sobre de l'aigua? Explica per què (densitat de l'aigua = 1 g/cm³).

No quedaria per sobre l'aigua per què té mes densitat que l'aigua.

Vol dir que en un gram d'aigua i cabria 1 g/cm3

Enunciat:

Disposem de 132€ per comprar entrades de cinema i teatre. Cada entrada de cinema costa 9€ i cada entrada de teatre costa 15€. Si comprem 6 entrades de cinema, quantes ens podem comprar de teatres? Quants diners ens sobraran?

Dades:

132€ que disposem.

9€ entrada del cinema.

15€ entrada del teatre.

6 entrades que em comprada.

Resolució:

6*9= 54€ El cost de totes les entrades cinema.

132-54= 78€ Els diners que ens queda.

78:15= 5 Entrades de teatre que podem comprar amb els diners restant.

15*5= 75€ el cost de les entrades al cinema.

132-75+54= 3€ Els diners que ens ha sobrat.

Resposta:

Hem pogut comprar 5 entrades per el cinema i ens ha sobrat 3€.

Quants espanyols van tancar (o obrir) el televisor al voltant de les 21:00?
Quina opinió tens del consum televisiu dels espanyols?
Dades:

A partir de les audiències del dia 15 febrer de 2015 que he trobat en la pàgina de telemania he completat la següent taula:

HORA DURACIÓN PROGRAMAS ESPECTADORES CUOTA(%)
20:06 00:54 LA SEXTA NOTICIAS 20H 1259000 7,6
21:30 00:56 SALVADOS 1842000 9,3
Resolució:

A partir de les dades d'audiència del programa LA SEXTA NOTICIAS hem de fer els següents càlculs 1259000*100/7,6 i obtenim que aproximadament
hi havia 16565789 persones davant el televisor poc abans de les 21:00.
A partir de les dades d'audiència del programa SALVADOS hem de fer els següents càlculs 1842000*100/9,3 i obtenim que aproximadament
hi havia 19806451 persones davant el televisor poc després de les 21:30

Per saber el percentatge d'espanyols poc després de les 21:30 fem els següents càlculs 100*16565789/47000000 i obtinc que hi havia un 35,24% d'espanyols davant el televisor. Resposta:
Poc després de les 21:00 del dia 15 febrer de 2015 hi havia uns 16,56 milions de persones davant el televisor, que representaven el 35,24% dels espanyols.
Poc abans de les 21:30 n'hi havia uns 19,80 milions de persones. És a dir, uns 3,24 milions de persones van tancar el televisor al voltant de les 21:30.

Observo que menys de la meitat dels espanyols era davant el televisor. Aquest percentatge és més petit del que m'esperava perquè creia que en l'hora de programació que he estat fent les estadístiques,
el nombre de gent veient el televisor seria molt més alt, per ser un diumenge i l'hora dels informatius en què molta gent està a casa recollida, sopant o descansant per pair que demà és dilluns,
doncs he trobat que el volum de gent mirant la tele es més poc del que realment pensava. La meva opinió sobre el consum televisiu és, que hi ha de ver-hi temps per tot, tant com sortir de casa,
llegir o fer treballs manuals a casa per distreure's i no estar mirant tot el dia el televisor. Això si, no diré pas que és dolent mirar el televisor, sempre hi quan no estiguis tot el dia.
Mirar la tele una estona al dia i mirant els programes que més t'agradi sense perdre el temps per poder fer altres coses.

1-
Primer em de saber que és un triangle equilàter, és un triangle que tots tres costats són iguals.
Com que ens diu que el perímetre total del triangle és de cent vint centímetres (120cm) em de dividir aquest nombre per costats del triangle, que són tres.
Doncs la formula seria:

120 cross times 3 equals 360

2-
a)
Per saber el perímetre em de saber el radi o el diàmetre de la circumferència, i després sabent que longitud dividit per al diàmetre ens surt el nombre PI (3,14) en totes les mides de
circumferència, em de fer diàmetre multiplicat per PI o que us igual dos multiplicat per PI i el resultat el tornem a multiplicar per dos.
Doncs seria cent trenta-cinc (135) metres que fa el diàmetre de la circumferència per PI.

L equals D asterisk times straight pi space
straight L equals 2 asterisk times straight pi asterisk times straight r
straight L equals 135 asterisk times 3 comma 14 equals 423 comma 90 metres



b)
Per saber els minuts que triga a fer una volta sencera i sabem que corre una velocitat de vint-sis centímetres per segon i segons el calcul que em fet abans del perímetre de la sínia
es de quatre-cents vint-i-tres amb nou metres (423,9) ens toca dividir perímetre de la síria per la velocitat en marxa. I només faltar de passar els segons a minuts dividint els segons per seixanta.


X equals 423 comma 90 space m e t r e s space
1 s e g o n equals 26 c m equals 0 comma 26 space m e t r e s
423 comma 90 space m e t r e s space cross times 1 s e g o n divided by 0 comma 26 space m e t r e s space equals space 1630 comma 38 space s e g o n s
1630 comma 38 space s e g o n s divided by 60 equals 27 comma 17 space m i n u t s
T r i g a space 27 comma 17 space m i n u t s space a space f e r space u n a space v o l t a space s e n c e r a.

3-
Per calcular els metres de sòcols que necessitarem saber el perímetre de l'habitació, té forma de trapezi quadricular, i en ella es veu la línia vermella que ens dóna forma de triangle,
i té tota les regles per poder calcular la hipotenusa.
Sabem que el costat de la línia vermella que li direm catet fa tres metres (3) i per saber l'altre catet em de restar sis metres de la línia inferior per als quatre metres de la línia superior
i així obtindrem l'altre costat catet per calcular la hipotenusa. La formula és hipotenusa quadrat ens igual catet al quadrat per la suma del catet al quadrat.
Doncs el catet tres al quadrat i sumant l'altre catet al quadrat que és dos metres ens dóna tretze i ara em de fer l'arrel quadrada per trobar la hipotenusa que és de tres amb seixanta.

H i p o t e n u s a space a l space q u a d r a t equals c a t e t space a l space q u a d r a t space plus space c a t e t space a l space q u a d r a t
square root of 3 squared end root plus 2 to the power of 2 equals end exponent 3 comma 60 space

Tinguen el resultat de la hipote3 plus 6 plus 4 plus 3 comma 60 equals 16 comma 60 space m e t r e s space s e space s ó c o l.nusa ja tenim les mides de tots els costats, ara els sumem tots i obtindrem els metres que necessitem de sócol.

a) (15p) Com pots observar ens falta una dada que els treballadors no han mesurat (x). Calcula aquest valor aplicant el teorema de Pitàgores de manera convenient al triangle rectangle del dibuix (separat amb una línia vermella). Dóna el resultat amb un decimal arrodonit.


Per calcular el teorema de Pitàgores em de buscar la fórmula de la Hipotenusa.
X equals square root of a squared end root plus b squared

Agafem el costat gran (8,2m) i restem el costat petit (6,6m) per trobar el catet petit (1,6m) del triangle ara el sumem el catet petit al quadrat amb el gran al quadrat i fem l'arrel quadrada amb el resultat de la suma dels catets.
X equals square root of 3 comma 2 squared end root plus 1 comma 6 squared equals 3 comma 5777m

El resultat amb l'arrodonit seria de 3,58 m

b) (15p) Calcula la superfície total de les dues parets amb forma de trapezi.

Per calcular la superfície total de les parets de trapezi farem servir aquesta fórmula.

A r e à equals fraction numerator B a s e space m a j o r plus b a s e space m e n o r over denominator 2 end fraction cross times a l t u r a

Doncs seguint aquesta fórmula seria sumar la Base major (8,2m) per la base menor (6,6m) ho dividim per dos i en acabat multipliquem el resultat per l'altura del trapezi (3,2m).

S u p e r f í c i e equals fraction numerator 8 comma 2 plus 6 comma 6 over denominator 2 end fraction asterisk times 3 comma 2 equals 23 comma 68 m squared per paret. La suma de tots dos parets sòn de 47 comma 36 m squared.

(Si separem el trapezi en un rectangle i busquem la superfície, després agafem el triangle restant i busquem la superfície, sumem tos dos resultats ens donaran el mateix resultat que l'anterior 23,68m2)

c) (25p) Calcula la superfície de les dues parets rectangulars. Pensa que no hem de pintar les finestres. Recorda que el valor de la "x" és el que has calculat a l'apartat a).

Primer calculem la superfície de les parets amb la fórmula de rectangle que és A equals b a s e asterisk times A l t u r a.

Primera paret es de A equals 13 asterisk times 3 comma 58 equals 46 comma 54 m squared

Segona paret es de A equals 13 asterisk times 3 comma 2 equals 41 comma 6 m squared

Ara li restarem la superfície de les finestres en la primera paret i en la segona.

En la primera paret veiem una finestra que si el descompensam veiem un rectangle i un semicercle. Sabem que els dos cuadrets de la finestra fan 1 m d'ample, doncs, cada quadre fa 0,5 m, aixis tenim el radi del cercle per buscar la superfície. A equals straight pi asterisk times straight r squared  i dividim el resultat per dos per trobar la superfície del semicercle.

A equals 3 comma 14 asterisk times 0.5 squared equals 0 comma 78 m squared divided by 2 equals 0 comma 39 m squared

Ara calculem la superfície del rectangle A equals 1.8 asterisk times 1 equals 1 comma 8 m squared

Sumem totes dues superfícies i obtindrem la superfície d'una finestra i llavor sumem l'altre.

A r e à space T o t a l space f i n e s t r a equals 1 comma 8 m squared plus 0 comma 39 m squared equals 2 comma 19 m squared

A r e a space d o s space f i n e s t r a equals space 2 comma 19 m squared plus 2 comma 19 m squared equals 4 comma 38 m squared

Ara calculem la superfície de les dues finestres de l'altra paret, al ser quadrats farem aquesta fórmula A equals L squared space q u e space e s space e l space m a t e i x space cos t a t squared.

A equals 1 comma 2 squared equals 2 comma 4 m squared per finestra, ara multipliquem per finestres a la paret que són dos i obtindrem la superfície total de les finestres.

A r e à space t o t a l space f i n e s t r e s equals 2 comma 4 asterisk times 2 equals 4 comma 8 m squared

Ara em de sumar la superfície de les dues parets i el resultat restem la superfície de les finestres de les dues parets.

S u p e r f í c i e space p a r e t s equals 46 comma 54 plus 41 comma 6 equals 88 comma 14 m squared

S u p e r f í c i e space d e space t o t e s space l e s space f i n e s t r e s equals 4 comma 38 plus 4 comma 8 equals 9 comma 18 m squared

S u p e r f í c i e space p a r e t s space s e n s e space f i n e s t r a equals 88 comma 14 m squared minus 9 comma 18 m squared equals 78 comma 96 m squared



d) (15p) Quina forma geomètrica té el sostre de l'habitació (trapezi, romboide, rectangle, quadrat ...)? Quines són les seves mides? Calcula la superfície.

La forma és rectangle i per saber les mides em de buscar el perímetre P equals left parenthesis 6 comma 6 m asterisk times 2 right parenthesis plus left parenthesis 13 m asterisk times 2 right parenthesis equals 39 comma 2 mi la seva superfície es A equals b asterisk times h
A equals 13 m asterisk times 6 comma 6 m equals 85 comma 5 m squared



e) (10p) A partir dels resultats anteriors, calcula la superfície total que s'ha de pintar.

Em de sumar els resultats anteriors i obtindrem la superfície en què s'ha de pintar.

P a r e t space t r a p e z i equals 47 comma 36 m squared
P a r e t space f i n e s t r e s equals 78 comma 96 m squared
S o s t r e equals 85 comma 5 m squared
S u p e r f í c i e space t o t a l space a space p i n t a r equals 47 comma 36 m squared plus 78 comma 96 m squared plus 85 comma 5 m squared equals 212 comma 12 m squared

f) (20p) Finalment, calcula el pressupost de pintar la planta superior a partir d'aquestes dades,

Cinta adhesiva per no tacar el contorn
de les finestres ................................. 2 €/m
Pintura + Mà d’obra .......................... 7 €/m2

La cinta adhesiva per les finestres em de separar el cercle i rectangle de la finestra de la primera paret i em de calcular la longitud del cercle més el perímetre del rectangle i obtindrem la cinta que necessitem

L equals 2 asterisk times straight pi asterisk times straight r
straight L equals 2 asterisk times 3.14 asterisk times 0.5 equals 3 comma 14 divided by 2 equals 1 comma 57 straight m space left parenthesis dividim space per space dos space per space obtindre space el space perimetre space del space semicercle right parenthesis

Ara em de buscar el perímetre del rectangle amb la formula P equals left parenthesis b plus a right parenthesis asterisk times 2
P equals left parenthesis 1 comma 8 plus 1 right parenthesis asterisk times 2 equals 5 comma 6 m
i sumem el perímetre del semicercle i rectangle i obtindrem la cinta que necessitarem per una finestra, llavors multipliquem per dos per calcular totes les finestres de la primera paret.

P e r í m e t r e space T o t a l space F i n e s t r a space p r i m e r a space p a r e t space equals 5 comma 6 m plus 1 comma 57 m equals 7 comma 17 m asterisk times 2 equals 14 comma 34 m

Em de fer el mateix amb les finestres de la segona paret, però amb la fórmula de buscar perímetre del quadrat.



P equals 4 asterisk times a
P e r í m e t r e space d e space f i n e s t r a space d e space l a space s e g o n a space p a r e t equals 4 asterisk times 1 comma 2 equals 4 comma 8 m asterisk times 2 equals 9 comma 6 m

Ara sumem el resultat de les operacions anteriors i obtindrem els metres de cinta que necessitem i multipliquem per dos (€) per cada metre. Tindrem el pressupost de la cinta feta.

M e t r e s space t o t a l space d e space c i n t a space a d h e s i v a equals 14 comma 34 plus 9 comma 6 equals 23 comma 94 m asterisk times 2 € equals 47 comma 88 €

Ara multipliquem per 7€ per els metres que ens han surtit de superficie per pintar.

T o t a l space p i n t u r a plus m a space d apostrophe o b r a equals 212 comma 12 m squared asterisk times 7 € equals 1484 comma 84 €



M e t r e s space t o t a l space d e space c i n t a space a d h e s i v a equals 14 comma 34 plus 9 comma 6 equals 23 comma 94 m asterisk times 2 € equals 47 comma 88 €

T o t a l space p i n t u r a plus m a space d apostrophe o b r a equals 212 comma 12 m squared asterisk times 7 € equals 1484 comma 84 €

Heu entrat com Jacobo Cabra Romero (PE) (Sortida)
MA2 Matemàtiques 2
Camí de la pàgina
La meva pàgina inicial / → G_MA2 / → 3r Lliurament / → L3AC2_T: Tasca en línia del 3r lliurament
L3AC2_T: Tasca en línia del 3r lliurament
Has de fer aquesta Tasca després d'haver estudiat la teoria corresponent i feta l'activitat d'aprenentatge. Fes primer la tasca en el teu quadern i quan creguis que la tens bé envia-la al teu professor/a seguint aquests passos.

Clica Afegeix  tramesa.
Se t'obrirà una finestra. Respon allí a totes les preguntes i apartats demanats. Cal justificar tots els passos amb les fórmules utilitzades i els càlculs fets, posar les unitats adients i respondre amb una frase o frases. Qualsevol resultat no justificat no serà valorat. És convenient fer-ho primer en un full de text i després copiar-ho a la pantalla d'edició per tal que una possible desconnexió no et faci perdre la feina feta.
En tots els apartats que s'utilitzin fórmules caldrà que segueixis aquests passos: 1r escriu la fórmula amb lletres, 2n substitueix les lletres per les dades de l'enunciat, 3r fes els càlculs corresponents i finalment respon a la pregunta de l'enunciat amb una frase i les unitats adients.
Has d'escriure les fórmules amb l'editor Wiris. Aquí tens el manual: Manual de l'editor de fórmules Wiris.
Prem Desa els canvis per guardar la feina feta. Si no l'has acabat o la vols retocar prem Edita la meva tramesa i quan ja ho tinguis tot enllestit prem Trametre la tasca per enviar al professor i que te la corregeixi. (Si no prems Trametre la tasca NO et serà corregida)
Si et calen detalls per saber com trametre la tasca mira't aquest enllaç
   

ENUNCIAT DE LA TASCA

Una empresa que fabrica boles de vidre esfèriques les envasa com veus a la figura,


     

Respon les següents qüestions:

a) (10p) Quin és el radi de l'esfera? (es suposa que l'esfera està totalment ajustada al cub)

b) (20p) Calcula el volum de l'esfera i el del cub.

c) (10p) Quin és el volum contingut entre el cub de l’envàs i la bola que hi ha inscrita?

d) (15p) Si omplen l’espai que queda entre la bola i l’envàs amb un material que costa 5,50 €/m3, quant costarà el farciment de 100 envasos? (vigila les unitats)

e) (20p) Ara suposem que l’envàs fos un cilindre de 12,5 cm de radi i de 25 cm d’altura semblant al de la figura,



Quin és el volum contingut entre el cilindre de l’envàs i la bola que hi ha inscrita?

f) (15p) Quant costarà ara omplir l'espai entre el cilindre i l'esfera amb el mateix material que a l'apartat d) i també de 100 envasos?

g) (10p) Quina de les dues opcions és més econòmica?


La tasca està valorada sobre 100 punts.



PAUTA DE REVISIÓ PER L'ALUMNE/A
Un cop t'asseguris que la resposta a aquestes preguntes és Sí prem el botó Trametre la tasca, si no ho fas no et serà corregida.

1. Has resposta als dos apartats?

2. Has escrit les fórmules utilitzades, has substituït per les dades i has fet les operacions i has posat les unitats adients a cada apartat?

3. Has repassat els càlculs?

4. Has respost tots els apartats amb una frase i les unitats adients ?



Estat de la tramesa
Número d'intent Aquest és l'intent 1 ( 2 intents permesos ).
Estat de la tramesa S'ha tramès per a qualificar
Estat de la qualificació Qualificada
Data de venciment divendres, 22 maig 2015, 23:55
Temps restant La tasca s'ha tramès 5 dies 21 hores abans del límit
Darrera modificació diumenge, 17 maig 2015, 02:14
Text en línia
Visualitza el resum
Una empresa que fabrica boles de vidre esfèriques les envasa com veus a la figura,


bola_cub2.png     

Respon les següents qüestions:

a) (10p) Quin és el radi de l'esfera? (es suposa que l'esfera està totalment ajustada al cub)

El radi de l'esfera em d'agafar el diàmetre que ens surt de l'altura del cub i dividir-ho per dos, obtindrem el radi.

R equals D divided by 2
R equals 25 divided by 2 equals 12 comma 5 C m

b) (20p) Calcula el volum de l'esfera i el del cub.

La formula per trobar el volum de l'esfera és agafar el quatre terços per pi de l'esfera i multiplicat per radi al cubic.

E s f e r a space V equals fraction numerator 4 asterisk times straight pi asterisk times straight r cubed over denominator 3 end fraction equals fraction numerator 4 asterisk times 3 comma 14 asterisk times 12 comma 5 cubed over denominator 3 end fraction equals fraction numerator 4 asterisk times 3 comma 14 asterisk times 1953 comma 13 over denominator 3 end fraction equals fraction numerator 24531 comma 31 over denominator 3 end fraction equals 8177 comma 10 C m cubed







La formula per al cub és la longitud de la aresta al cubic, que es igual a la seva longitud X profunditat X altura.

C u b space V equals a to the power of 3 space space end exponent equals space 25 cubed equals 15625 space C m cubed

c) (10p) Quin és el volum contingut entre el cub de l’envàs i la bola que hi ha inscrita?

Em de saber el volum del cub i el volum de l'esfera, que em calculat als exercissis anteriors i els hem de restar i obtindrem el volum contingut.

C u b space V equals 25 cubed equals 15625 space C m cubed
E s f e r a equals space fraction numerator 34 asterisk times 3 comma 15 asterisk times 12 comma 5 cubed over denominator 3 end fraction equals 8177 comma 10 space C m cubed
R e s t e m space e l s space r e s u l t a t s colon

space space V space c o n t i n g u t equals 15625 space c m cubed minus space 8177 comma 10 space c m cubed equals 7447 comma 9 c m cubed
space space space



d) (15p) Si omplen l’espai que queda entre la bola i l’envàs amb un material que costa 5,50 €/m3, quant costarà el farciment de 100 envasos? (vigila les unitats)

Per poder saber el que costara el farciment de 100 envasos em de transformar el volum del envàs de centímetres (7447,9cm3) al cubic a metres al cubic, i el resultat és de 0,0074 m3 i ara multipliquem per 100 envasos donant el resultat de 0,74 m3.

Amb aquest resultat em de multiplicar per al preu de cost del material 5,50€ m3 pel resultat del volum contingut.

V o l u m space c o n t i n g u t space space 0 comma 74 space m cubed asterisk times 5.50 € m cubed equals 4 comma 07 € space e l s space 100 space e n v a s o s.

e) (20p) Ara suposem que l’envàs fos un cilindre de 12,5 cm de radi i de 25 cm d’altura semblant al de la figura,

bola_cilindre2.png

Quin és el volum contingut entre el cilindre de l’envàs i la bola que hi ha inscrita?

El volum contingut del cilindre i la esfera em de buscar tots dos volums de les figures.

C i l i n d r e space V equals straight pi asterisk times straight r squared asterisk times straight h equals 3 comma 14 asterisk times 12 comma 5 squared asterisk times 25 equals 3 comma 14 asterisk times 156 comma 25 asterisk times 25 equals 12265 comma 63 space cm cubed
straight h equals altura
Esfera space straight v equals fraction numerator 4 asterisk times 3 comma 14 asterisk times 1953 comma 13 over denominator 3 end fraction equals 8203 comma 15 space cm cubed
Ara space restem space volum space del space cilindre space straight i space el space de space straight l apostrophe esfera. space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space space
12265 comma 63 space cm cubed minus space 8203 comma 15 space cm cubed equals 7421 comma 85 space cm cubed
El space volum space que space hi space ha space sòn space de space 7421 comma 85 space cm cubed



f) (15p) Quant costarà ara omplir l'espai entre el cilindre i l'esfera amb el mateix material que a l'apartat

Per poder saber el que ens costara cada envàs em de tornar passar els cm3 del volum anterior a m3 per calcular el preu. Si tenim 7421,85 cm3 em de dividir per un milió i ens dóna el resultat de 0,0041 m3.
Ara multipliquem el volum per al preu del material.

P r e u space X space p e ç a equals 0 comma 0041 asterisk times 5 comma 50 equals 0 comma 023 € space p e r space p e ç a.

d) i també de 100 envasos?

Per obtenir el preu dels 100 envasos tornem multiplicar el preu d'una peça per 100 i ens dóna 2,3€ per 100 envasos.

g) (10p) Quina de les dues opcions és més econòmica?

El resultat més econòmica és el del cilindre, a menor volum el cost també és menor.

100 envasos del cub = 4,07€

100 envasos del cilindre= 2,30€

1. Com es diu en geometria la forma (cos geomètric) que descriu l'edifici Flatiron: cilindre, con , prisma rectangular, prisma triangular, cub, triangle, .......?
Es diu Prisma Triangular irregular
2. La mida del catet més llarg és aproximadament
Fa uns 68 metres el mès llarg aproximadament.
3. La mida del catet més curt és aproximadament
El més curt uns 35 metres aproximadament
4. Aplicant el Teorema corresponent calcula la mida de la hipotenusa.
El calcul de la hipotenusa es fa servir el teorema de Pitàgores,  i ens diu que sapiguent dos costats (catets) del triangle ens trobara el costat que falta.
a squared plus b squared equals c squared
68 squared plus 35 squared equals root index blank of 4624 plus end root 1225 equals 76 comma 47 space m e t r e s
El resultat ens dona uns 76 metres aproximadament que fa la hipotenusa.
5. Amb les mesures trobades amb Google Maps calcula l'àrea del terrat de l'edifici Flatiron.
Per trobar l'area de l'edifici em de multiplicar els dos catets i dividir-lo per dos per que ens dongui l'area.
A equals fraction numerator B asterisk times C over denominator 2 end fraction
A equals fraction numerator 35 asterisk times 68 over denominator 2 end fraction equals 1190 space m squared
6. Calcula el volum de l'edifici sabent que l'alçària és de 87m.
V equals A subscript b asterisk times h
V equals 1190 asterisk times 87 equals 103530 space m cubed
Per trobar el volum del l'edifici em de multiplicar l'area base del prisma triangular per l'altura.
SEGONA PART: Trameses de fitxer
7. Afegeix a l'espai de càrrega de fitxer la captura de pantalla corresponent a la imatge i la mida del catet més llarg del sostre de l'edifici.
Flatiron Building

ENUNCIATS DE LA TASCA
Pregunta 1. Galileo Galilei
a1. Quin model astronòmic defensa Galileo i què vol dir aquest model?
Defensava el model Heliocèntrica, que vol dir que la terra i com altres planetes es mou voltant el sol tot lo contrari de lo que volia dir geocentric que defensaven que la terra era un punt inamovible i eren els altres planetes com el sol que es movien al voltant de la terra.
a2. És el que donem per bo, avui en dia?
El que donem per bo avui en dia seria mès el Heliocèntric, pero tampoc ès cert del tot ja que el nostre planeta i altres planetes del sistema solar es mouen voltant la estrella del sistema que es el sol, però ja sabem, que actualmente el sol no ès el centre del univers, ja que se han descobert que nosaltres estem en la via lactia de una galaxia dintre de un univers que encara no se ha trobat la fi.
b. Segons Galileo, les òrbites dels planetes eren circulars. Avui en dia sabem que no és exactament així. Explica què és l'òrbita d'un planeta i quina forma té, segons sabem que són, avui en dia.
Lers òrbites de un planeta es el moviment que fa al voltant de la estrella per la força de la gravetat i que provoca una força centrifuga, en el nostre sistema solar seria el sol el que provoca aquesta força i els planetes dels voltant com la terra fa aquet moviment orbital al voltant del sol.
Sòn formes casi circulars, pero avui en dia sabem que no es aixi i gracies tots els artiluguis dels cientifics. Les formes que sabem que tenen les orbites dels planetes son el.lipses, casi circulars però no formalment.
d1. Quina és la teva edat actualment?
36 Anys
d2. Sabem que a la Terra els anys tenen 365 dies, però a Venus en tenen 224. Calcula quina seria la teva edat en anys de Venus.
En tendría 56 Anys i mig, o sigui 58,66 anys i el que em fet es calcular els diez per any que tinc a la terra 365*36= 13140 i amb aquest resultat em dividit els diez terra total per el de venus en un any, 13140/224= 58,66 anys i ara em de calcular el decimal per quans mesos son i dona el resultat de 58 anys i 8 mesos.
d3. Aniries a viure a aquesta colònia venusiana tenint en compte la dada de la resposta a la pregunta anterior? Justifica la resposta.
Dèpen, si els anys afectaren com aquí no aniria pas ja que tendría una vida mes reduida, pero si el que compta son els dies de vellessa per arribar a ser vell, ja seria lo mateix que en la terra pero amb molt més anys.
e. Quants anys va tardar la iglesia catòlica en canviar la sentència dictada contra Galileo?
En el any 1633 la iglesia católica el van condemnar i fins que el papa Juan pablo II va demanar a l’any 1979 una investigacio per estudiar el cas de Galileo i no fins l’any 1992 van rebutjar la condena que li van fer en aquell temps.
f. Quina va ser l'aportació de Newton a l'astronomia?
Va contiunar amb el model de Galileo, i va aportar en la gravitacio que hi ha en el planeta i el perque es aixis com la inercia
g. En aquest vídeo es pot entendre com es construeix el coneixement científic al llarg del temps. Explica-ho en un petit text d'unes tres línies.
L’any 1609 van regalar de una unversitat de Holanda un artilugi anomenat ara telescopi que es podía veure els objectes tres vegades mes gran, al caps de uns anys ell en va fer un de igual en que es podía veure trenta vegades mes gran, aixis va poder observar els moviments que feien els planetes voltant i va poder arribar la conclusio que el model ens que es trova la terra es Helocentrica.
Pregunta 2. Eclipsis
a)Digues com es col·loca la Terra en relació als dos astres que hi intervenen en el cas d'un:
a1. Eclipse de Lluna La terra esta al mig, o sigui entre el Sol i la Lluna i quen els raigs de Sol toquen la terra i fa hombra a la lluna que esta al radera i per aixo es practicament invisible. a2. Eclipse de Sol La terra esta al radera de la lluna, o sigui que la Lluna la tenim entre el Sol i la Terra. LÑ ahombra que fa la Lluna fa que una part de la terra sigui una eclipse total i el altre punt sigui parcialment eclipse.
b1. Des d'on pot ser vist un eclipse de Lluna, des de la part de la Terra on és de dia, o de la que és de nit? b2. Des d'on pot ser vist un eclipse de Sol, des de la part de la Terra on és de dia, o de la que és de nit?
b1) A on es de nit
b2) A on es de dia
c1. Quina és la condició fonamental per tal que es produeixi un eclipsi?
La condició que ha de pasar els que la lluna ttingui la mateixa orbirta que la terra i aixis la hombra que fa la lluna doni a la terra.
c2. Per què aquest mateix eclipsi va ser total a algunes regions del planeta (com les illes Feroe o l'arxipèlag Svalvard) i parcial aquí, a les nostres latituds?
Per depén de la regio que et trobis veuras eclipse total o parcial, com la lluna es mes petita la hombra que fa no cubreix la terra i per aixo en altres regiomns es veuen parcial, per que esta a fora del punt eclipse total.
d. Aquests fenòmens els podem observar gràcies a la llum provinent del Sol. Sabent que la velocitat de la llum és de 300000 km/s,
d1. Calcula els km que recorre la llum en un minut. Expressa el resultat amb notació científica.
18 * 1010 km/m =18000000 KM/Minuts
d2. Sabent que la llum del Sol triga 8,3 minuts a arribar a la Terra, a quina distància en km, es troba el Sol de la Terra? Expressa el resultat amb notació científica.
1494 * 105 Km =149400000 Km

ENUNCIATS DE LES PREGUNTES
(4 punts) 1.- Mira el vídeo tantes vegades com sigui necessari i llegeix atentament el text inferior que va apareixent cada vegada que prems el botó de 'play'.
1a. Amb quin símbol es representen els fronts freds?
Representen amb línies blaus o negres amb triangles.
1b. Al final del pas 7 surt un mapa a on apareix una zona de geometria triangular al Nord-Est d'Europa, ombrejada en color violeta. Quin temps farà en aquesta zona ombrejada?
Pluges fortes i possibles tempestes de curta durada.
1c. Seguim en aquesta mateixa zona de color violeta. Fixa't que davant del front fred tens un front càlid, que ha escombrat prèviament la mateixa zona. Per tant, un habitant d'aquesta àrea, què ha sentit? Escull una d'aquestes opcions i justifica-la:
o Primer ha sentit un aire fred i sec i després ha notat com l'aire s'anava escalfant i començava a ploure suaument. Per que l’aire calent ha passat per sobre el front fred, i això provoca que el aire calent es refredi poc a poc a conseqüència de això plou lentament i pot prolongarse bona estona. 1d. Seguim en aquesta mateixa zona de color violeta. Amb quina direcció aproximada creus que bufen els vents? Justifica la resposta i respon amb coordenades geogràfiques, prenent com a referència la rosa dels vents que tens a la imatge del laboratori.
El vent bé de una borrasca que es produeix al Hemisferi nord, les borrasques van amb el sentit contrari de les agulles del rellotge, i observant el mapa veig que els ven bufen cap al Nord-Oest.
(5,5 punts) 2.- Fixa't ara en l'aplicació i prem tantes vegades com sigui necessari el botó del 'play' per poder contestar les preguntes:
(3 punts) 2a. Prem el play i observa l'animació completa tantes vegades com vulguis. Explica el millor que puguis, en no més de 5 línies, què succeeix.
El primer tram del vídeo es veu com el aire fred avança en un front fred format en una dimensió de 4,5 km i es veu com l’aire fred passa per sota de l’aire calent provocant moviments verticals i així que l’aire calent es refredi ràpid i condensi més ràpid amb núvols menys densos i pluges fortes i com es veu com va avançant fins arribar casi fins 6,2 km d’altitud fins arribar el fluix d’aire a gran altura.
(1,5 punts) 2b. Calcula amb una regla de tres i utilitzant l'escala horitzontal quina longitud pot arribar a escombrar, com a màxim, una tempesta. No oblidis escriure el procediment, el resultat amb una frase i especificar les unitats (en km) del resultat.

Origen ÉSSER Humà En les diapositives veiem la part de Africa en què els científics creuen que va començar a evolucionar vida dels ser humans, i que podríem dir que la tectònica de Plaques han ajudat fa molt de milions d’anys a evolucionar els humans com les seves diversitats d'animals i vegetació en definitiva que ha fet evolucionar biològicament. Podem veure com va començar a formar-se aquesta falla fa 8 milions d'anys, i esta sota mantell del continent africà, provocada per les plaques tectòniques que aquestes es poden desplaçar lentament, un centímetre l’any i fan separar les terres tant com amplada i llargada que fa que en zones de litosfera les plaques s’allunyin entre elles, per les forces de convecció ascendents i puja material molt calents i poc densos. En aquesta zona els materials s'estiren i es fragmenta fen una depressió i provocant un rift com la que veiem, Vall del Rift. En aquestes valls podem trobar aigua de forma abundada o irregular. Abans el Vall Rift era una zona humida i amb moltes pluges però la terra quan va començar a ser més el·líptica es va anar tornant sec i àrid. En de mica en mica es va tranquil·litzant en els últims 4 milions d’anys es va anant forma'n cicles climàtics com secs i plujoses. Aquests canvis de climes ha anant fent que el ser humà evoluciones. S’han vist cranis de ser humans de mida petita fins més grans al cervell amb aquest canvi es creu que el cervell ha hagut d'evolucionar per habituar-se. La vall de Rift encara s’està desplaçant i es preveu que es separi d'africà i si seguim la línia on segueix la falla veiem com dos climes, l’oest més abundant la vegetació i l’est molt més desèrtica. En definitiva, tant com les plaques tectòniques i gràcies a la vall de rift em pogut veure l’origen de l'ésser d'humà aquesta molt relacionada en la Vall rift, ja que allà s'han trobat fòssils de línies semblants d'éssers humans amb ximpanzé i des de fa 4 milions va anant evolucionant fins a arribar el homosapiens que coneixem ara.

a. Identifica cada lletra d'aquest esquema amb l'element de la xarxa, segons el text que has llegit: b. Quins dels sers vius d'aquest bosc són productors? El ser vius d’aquest bosc que són productors són les llavors del pi I els aglans dels roures, fruits que es formen d'una planta vegetal, l'arbre i consecutivament anirà als consumidors primari normalment quan caigui a terra. c. Cita tots els animals que siguin consumidors primaris. Els consumidors primaris són els Ratolins i els escarabats del pi, que es cruspira els fruits i llavors del productor. d. Cita un animal de la xarxa que sigui clarament un consumidor secundari. El consumidor secundari és la salamandra que es menja els escarbats del pi i l’altre exemple seria els reietons. e. Cita un animal de la xarxa que pugui ser considerat un consumidor terciari. La serp seria el consumidor terciari que s’alimenta de les salamandres. f. Imagina que s'utilitza un insecticida per acabar amb tota la població d'escarabats del pi. Com afectaria això a la població de falcons? Doncs el problema el tendríem amb els reietons, aquests ocells s’alimenten de l’escarabat del pi, probablement desapareixeria i els falcons només tindrien els ratolins per menjar. La causa podria ser greu, ja que hauria molta rivalitat per caçar ratolins entre ells i també amb la serp que també s’alimenta de ratolins, i possiblement afectaria a la població de ratolins, ja que pot disminuir consideradament. g. En parlar dels descomponedors hem parlat del cicle de la matèria. Explica per què en aquest cas parlem d'un cicle, i en canvi en parlar de l'energia hem de parlar del flux d'energia. Quan parlem del cicle de la vida, és per què és tota una roda que va acompanyat un cicle d'esdeveniments per què això succeeixi, la matèria inorgànica es descompon, se’n va als vegetals, va als A B C D E F G Descompenedors Ratolins Falcó Reietons Serp Escarabat del pi Salamandra consumidors primaris, secundaris, etc. fins que un altre cop la matèria es torna inorgànica. I quan parlem del fluix és per què l'energia sí que perd en aquest cicle, per la calor, aire, els esforços musculars, etc. i va disminuint del 10% nivell tròfic i passa el següent, per això parlar d’energia em de parlar del flux d’energia. Catalunya és territori amb paisatges molt diversos. Des del Delta de l'Ebre fins les altes muntanyes pirinenques trobem molts ecosistemes diferents. Cada un d'ells té un arbre dominant que dona nom a la comunitat que es genera entorn d'ell. Hi ha alzinars, rouredes, fagedes, .... A continuació pots veure un seguit d'arbres característics dels nostres paisatges. Els has d'identificar d'entre aquesta llista: alzina, roure, faig, castanyer, pi roig, garrofer, pollancre, ametller, olivera. Si ja els coneixes, cap problema. Si no n'estàs segur, o no en coneixes algun, busca informació per internet. Compara-ho amb imatges que hi trobis. arbre A arbre B arbre C arbre D arbre E arbre F arbre G arbre H arbre I Faig Alzina Pi Roig Pollancre Roure Ametller Castanyer Garrofer olivera