Sistemes de gestió de continguts

L’origen dels sistemes de gestió de continguts es remunta a mitjans dels anys vuitanta, quan apareixen els primers sistemes que permeten publicar contingut des d’un ordinador personal. A principis de la dècada dels noranta es comença a parlar de gestió de continguts des de i per a Internet. L’any 1995, l’empresa RedDot presenta un sistema gestor de continguts basat en una base de dades. L’any 1997 apareix Typo3, un dels primers gestors de continguts de codi obert. A partir d’aquí, els sistemes de gestió de continguts han anat evolucionant i popularitzant-se sobretot gràcies a les opcions de codi obert, com per exemple Mambo, que apareix l’any 2000; Drupal, el 2001; Wordpress, el 2003, i Joomla!, el 2005 (com a resultat d’una divisió de Mambo).

L’evolució creixent dels sistemes de gestió de continguts ha facilitat la creació de webs cada vegada més versàtils, tant pel que fa als continguts i funcionalitats com a la participació de diferents usuaris en la seva creació i manteniment. Els CMS s’han convertit en la solució per la qual opten moltes empreses a l’hora de desenvolupar i fer el llançament del seu lloc web.

Un sistema de gestió de continguts aporta l’entorn i les eines necessàries per cobrir tot el cicle de vida de les pàgines d’un lloc web. Permet crear contingut, gestionar-lo, publicar-lo i emmagatzemar-lo i, alhora, controlar l’estructura, l’aparença i la navegació del web.

Les funcionalitats que ofereix un sistema de gestió de continguts es poden agrupar en quatre categories (segons proposa J. Robertson): creació de continguts, gestió de continguts, publicació i presentació.

Per a la creació de continguts, un CMS proporciona un entorn d’ús fàcil, semblant a un programa de processament de textos. Aquesta característica és una de les que ha afavorit l’èxit dels CMS, ja que permet que persones sense coneixements tècnics puguin crear continguts directament a la plataforma web.

La gran majoria de CMS compten amb un editor de textos amb el sistema anomenat WYSIWYG (acrònim de What You See Is What You Get; en català, ‘el que veus és el que obtens’). Aquest tipus d’editor mostra a l’usuari com serà el resultat final d’un document al mateix temps que l’està creant.

Els continguts que es creen es van emmagatzemant en una base de dades, juntament amb la informació relativa a la seva creació, autoria, modificacions, data de publicació, etiquetes, permisos… Els continguts es poden classificar a través de l’etiquetatge o la creació de categories.

La interfície d’administració d’un CMS facilita l’organització i el manteniment dels continguts, que es mostren habitualment en forma de llistat, com si es tractés del navegador de fitxers d’un sistema operatiu. Existeix un control i una gestió d’usuaris i grups que permet atorgar diferents permisos d’ús del CMS segons les funcions que hagi de desenvolupar cadascú.

La base de dades on es desen els continguts també conté informació sobre l’estructura del lloc web. Un sistema de gestió de continguts ofereix les eines per definir l’arbre de navegació, el menú i l’estructura del web.

La publicació d’un contingut implica que aquest serà visible al lloc web. Un sistema de gestió de continguts permet la publicació dels continguts creats i aprovats, de forma immediata o bé de forma automàtica en la data de publicació programada per a cada contingut.

De la mateixa manera que es pot publicar, un contingut també es pot retirar perquè no es mostri al lloc web, però mantenint-lo arxivat al gestor de continguts.

En la publicació, els sistemes de gestió de continguts apliquen de forma automàtica la composició i l’aparença de la pàgina definida per al lloc web o per a la secció a la qual pertany la pàgina en concret.

Un sistema de gestió de continguts disposa de diverses funcions per millorar i assegurar la compatibilitat del lloc web amb els diferents navegadors del mercat, així com perquè es compleixin les pautes estàndard d’usabilitat i accessibilitat.

La forma com es presenten els continguts a la pàgina ve determinada pel disseny i la configuració del tema o plantilla que s’aplica. A banda dels continguts, també es poden presentar altres informacions, com per exemple novetats o publicitat, a través de mòduls.

Una empresa que vulgui crear de nou o redissenyar el seu lloc web pot optar per la programació de codi (HTML, CSS i d’altres) des de zero o bé basar el nou web en un sistema de gestió de continguts. Aquesta segona opció comporta un seguit d’avantatges que justifiquen que sigui la més utilitzada actualment. D’entre aquests avantatges destaquen els següents:

• Centralització dels continguts: els continguts d’un CMS es troben en una base de dades. S’evita d’aquesta forma la dispersió de la informació i la duplicació d’arxius o continguts. S’estalvia temps en la localització de la informació. Aquesta característica també facilita la reutilització dels continguts.
• Incorporació de noves funcionalitats al web: en un sistema de gestió de continguts hi ha la possibilitat d’afegir mòduls ja programats que aportin noves funcions al lloc web, com si fossin petites aplicacions. La instal·lació d’aquests mòduls no acostuma a ser complicada ni sol interferir en les parts del web que ja estan en funcionament. Aquesta opció dóna flexibilitat al lloc web i permet el seu creixement i l’adaptació a noves exigències.
• Facilitat en el manteniment del web: un CMS permet donar diferents rols als usuaris. Cadascun d’aquests rols té definits els permisos d’accés adients per tal que l’usuari s’encarregui d’una part determinada del lloc web, com per exemple la redacció, l’edició, la publicació o el manteniment. Hi ha possibilitat, doncs, de repartir les tasques.
• Ús de pàgines dinàmiques: un CMS pot generar pàgines dinàmiques, és a dir, que el seu contingut depengui dels requeriments d’informació que hagi fet l’usuari. Una pàgina dinàmica permet la interacció amb l’usuari. Un exemple de pàgina dinàmica seria la pàgina de resultats generada per una cerca. S’ofereix, doncs, una millor experiència d’usuari.
• Gestió independent de disseny i continguts: utilitzant un sistema de gestió de continguts, els canvis en el disseny del web no afecten els continguts. Això és degut a l’ús dels fulls d’estil en cascada o CSS. Aquesta característica permet agilitzar els temps de publicació.
• Aparença homogènia del lloc web: els sistemes de gestió de continguts utilitzen fulls d’estil en cascada (CSS) que permeten donar a les diferents pàgines un mateix estil i format. Aquesta característica aporta coherència al web, és a dir, fa que existeixi una relació d’estructura i aspecte entre les diferents parts del lloc web que dóna un ordre visual i una sensació de continuïtat i unitat.
• Gestió d’usuaris i permisos: un CMS incorpora un sistema de gestió d’usuaris que permet definir diferents rols d’usuari i assignar-los permisos segons les tasques que hagin de desenvolupar en l’administració del web.
• Ajuda al posicionament SEO: la majoria de sistemes de gestió de continguts permeten la personalització d’etiquetes HTML com el títol i la metadescripció de la pàgina (sense haver d’accedir al codi) i també permeten categoritzar els continguts amb l’ús de paraules clau. Això ajuda a la indexació de les pàgines per part dels cercadors.

No tots els sistemes de gestió de continguts que existeixen al mercat són vàlids per desenvolupar qualsevol projecte web. A l’hora d’escollir un CMS per a un web d’empresa cal trobar aquell que encaixi amb la major part dels requeriments del projecte.

En primer lloc, cal definir els objectius que es volen assolir amb l’ús del CMS per al web de l’empresa, així com identificar les necessitats que haurà de cobrir el web que es desenvolupi, tant per part dels clients o usuaris com per part de socis empresarials i de la mateixa empresa. Amb l’anàlisi d’aquests aspectes es pot elaborar un llistat de requeriments que ajudin a l’elecció d’un CMS per al projecte web.

A continuació es presenten alguns dels punts bàsics a tenir en compte per avaluar la idoneïtat d’un sistema de gestió de continguts per al desenvolupament d’un lloc web empresarial. Aquest llistat pot servir de punt de partida i ser ampliat amb els requeriments específics de cada projecte:

• Tecnologia i llicència: cal conèixer els requisits tècnics de cada CMS que s’estigui valorant. Els sistemes de gestió de continguts de codi obert utilitzen tecnologia basada en programes també lliures (Linux, Apache Web Server, MySQL), mentre que els CMS comercials acostumen a basar-se en tecnologies de codi privat (Windows, Internet Information Services, SQL server). L’ús d’un CMS comercial comporta un cost afegit.
• Funcionalitats: a part de crear, editar, organitzar i publicar continguts, cal veure la manera com cada CMS (o els que s’estiguin valorant) permet fer aquestes accions i quines facilitats d’ús ofereix per a les funcions bàsiques. Per exemple, si ofereix un editor WYSIWYG, una biblioteca multimèdia on localitzar imatges i vídeos, un cercador intern o si permet la càrrega d’arxius en format .pdf o .doc.
• Escalabilitat: és interessant conèixer quines extensions o mòduls es poden instal·lar per ampliar les funcionalitats del CMS i valorar si poden ser útils per al projecte. Per exemple, hi ha extensions que permeten afegir la funcionalitat de botiga en línia.
• Suport i desenvolupament: la plataforma que s’esculli ha de comptar amb un suport tècnic que ajudi a resoldre possibles incidències. Alhora, convé que tingui associada una comunitat de desenvolupadors que garanteixi l’evolució i l’actualització del sistema.
• Suport multilingüe: és interessant considerar si el CMS inclou suport per a la traducció del lloc web i si permet als usuaris escollir l’idioma.
• Usabilitat i accessibilitat: cal valorar la facilitat d’ús de la plataforma i escollir l’adequada per al grau de coneixements tècnics que tinguin els usuaris. Pel que fa a l’accessibilitat, cal assegurar-se que el CMS escollit compleixi els estàndards.
• Usuaris, rols i permisos: en un CMS és important la capacitat de gestionar usuaris i assignar-los rols associats a diferents nivells d’accés. Alhora, també ha de permetre atorgar permisos específics, per exemple per a l’edició puntual d’un contingut determinat.
• Personalització de la presentació: cal valorar les possibilitats de personalització de l’aparença que ofereix la plataforma CMS. Així mateix, cal veure quins temes predissenyats existeixen i conèixer el cost en cas de voler un redisseny.
• Control del posicionament SEO: un sistema de gestió de continguts que sigui “amigable” amb el posicionament orgànic (SEO friendly) ofereix eines que ajuden a optimitzar el web per als motors de cerca.

Abans d’optar per un CMS convé generar prototips, o versions de prova, per tal de comprovar que compleix amb els requeriments definits.

Els sistemes de gestió de continguts es poden classificar segons diferents criteris: la tecnologia sobre la qual es basen, la llicència sota la qual es distribueixen i els usos i les funcionalitats que ofereixen.

La tecnologia que requereix un CMS per funcionar l’aporta el servidor web on estigui instal·lat. Als servidors hi conviuen diferents aplicacions: el servidor de pàgines web, el servidor de bases de dades i l’intèrpret de llenguatge de programació. Els requisits d’instal·lació dels CMS especifiquen quines aplicacions i versions es necessiten. Habitualment, el factor més restrictiu és el llenguatge de programació del servidor, que sol ser PHP (programari lliure) o ASP.NET (de Microsoft).

Tenint en compte el tipus de llicència, els CMS es divideixen en aquells que estan sota llicència de programari lliure (permeten l’accés al codi font, la seva modificació, còpia i distribució) i els que són programari privatiu (el codi és de propietat i no se’n permet l’accés lliure). La majoria de CMS pertanyen al primer grup.

Segons el seu ús i funcionalitats, els CMS es classifiquen en les següents categories:

• D’ús general: són CMS pensats per a diversos usos. Són sistemes flexibles i es poden adaptar a noves funcionalitats a través de la instal·lació de mòduls o extensions. Habitualment s’utilitzen per a la implementació de llocs web corporatius. Entre aquest tipus de CMS hi trobem Drupal (www.drupal.org), Joomla (www.joomla.org), Plone (plone.org) i Wordpress (wordpress.org).
• Blogs: estan pensats específicament per a la creació de blogs. Presenten una estructura de continguts cronològica i permeten la gestió de comentaris dels lectors. Entre aquest tipus de CMS hi trobem Ghost (ghost.org), Serendipity (docs.s9y.org), i, com a plataformes en línia (inclouen l’allotjament del web), Blogger (www.blogger.com) o Tumblr (www.tumblr.com).
• Botigues en línia: pensats específicament per implementar webs de comerç electrònic. Inclouen eines que permeten la creació de catàlegs de productes, la definició d’atributs per als productes i la configuració d’impostos segons el país de venda, entre moltes altres. Magento (magento.com) i Prestashop (www.prestashop.com) són els CMS més utilitzats en aquesta categoria.
• Wikis: aquest tipus de CMS permeten crear llocs web que funcionen com a espais col·laboratius de creació de continguts. Els usuaris d’una wiki poden crear, modificar i publicar contingut de forma conjunta. El sistema manté un historial dels canvis realitzats per poder recuperar informació. L’exemple més conegut de wiki és la Viquipèdia. Entre els CMS pensats per crear wikis hi trobem Mediawiki (www.mediawiki.org), Tikiwiki (tiki.org) i Docuwiki (www.dokuwiki.org).
• Fòrums: són CMS que ofereixen les funcionalitats necessàries perquè el web sigui un espai on els usuaris enceten temes de discussió i generen converses mitjançant l’intercanvi de missatges. Un ús habitual és un fòrum de preguntes i respostes. Alguns CMS per implementar fòrums són phpBB (www.phpbb.com) i MyBB (mybb.com).
• Aprenentatge en línia: aquest tipus de CMS també s’anomenen LMS (Learning Management System). Es tracta de sistemes que ofereixen eines per a la gestió de continguts acadèmics i que permeten seguir l’evolució dels estudiants i fer-ne valoracions. Moodle (moodle.org) i Sakai (sakaiproject.org) són dos exemples de LMS.

D’entre tota l’oferta de sistemes de gestió de continguts per a webs d’ús global veurem els més populars, vegeu figura. Entre els d’ús genèric, destaquen:

• Wordpress: va aparèixer com a eina per a la creació de blogs, però ha anat evolucionant i actualment és una de les plataformes CMS més utilitzades en projectes web genèrics. Es tracta d’un CMS de codi obert, que utilitza el llenguatge PHP. Compta amb una comunitat de desenvolupadors i dissenyadors molt important. La seva instal·lació i el seu ús són senzills. Existeixen moltes extensions i plantilles pensades per a Wordpress que aporten versatilitat al sistema i que es poden instal·lar i actualitzar des de la mateixa interfície d’administració. Segons dades de W3Techs (w3techs.com), el juliol del 2017, el 28% de llocs web d’Internet utilitzaven Wordpress, i dins del mercat de CMS tenia una quota de gairebé el 60%, fet que el converteix en el CMS més utilitzat en l’àmbit mundial. El lloc web de la revista Time (time.com) i els webs corporatius de Mercedes-Benz (www.mercedes-benz.com) i Florette (www.florette.es) utilitzen Wordpress.
• Drupal: aquest CMS, que apareix l’any 2001, és de codi obert i utilitza PHP. Està pensat per a la implementació de webs de caràcter general. És un CMS més complex que Wordpress i necessita de més coneixements tecnològics per a la seva implantació. Aquest fet, però, també fa que sigui un sistema capaç de produir llocs web més avançats. La comunitat de desenvolupadors i dissenyadors amb la qual compta Drupal és molt àmplia i ofereix molta documentació i suport per a possibles problemes. El nombre de mòduls per ampliar funcionalitats del sistema, així com el nombre de plantilles disponibles, també són grans. Segons dades de W3Techs (w3techs.com), el juliol del 2017, el 2,3% de llocs web d’Internet utilitzaven Drupal, i dins del mercat de CMS tenia una quota de gairebé el 5%. Alguns llocs web que utilitzen Drupal són: www.nokia.com, www.whitehouse.gov i www.estrelladamm.com.
• Joomla: és un gestor de continguts per a webs d’ús general, que com Drupal i Wordpress és de codi obert i utilitza PHP. Va aparèixer l’any 2005 a partir de l’evolució d’un altre gestor de continguts, Mambo. Joomla és un sistema que, pel que fa a la seva complexitat, se situa entre Wordpress i Drupal. La seva instal·lació és senzilla i compta amb moltes extensions i mòduls que el fan un sistema ampliable. Permet construir estructures de continguts més flexibles que Wordpress. La comunitat de persones que té al darrere és extensa i aporta documentació i suport. Segons dades de W3Techs (w3techs.com), el juliol del 2017, el 3,3% dels llocs web d’Internet utilitzaven Joomla, i dins del mercat de CMS tenia una quota de gairebé el 7%. Alguns exemples de webs desenvolupades amb Joomla són: www.munichsports.com, www.webempresa.com i ioc.xtec.cat.

I entre els sistemes de gestió de continguts per a webs de comerç electrònic els més destacats són:

• Prestashop: és un gestor de continguts per al comerç electrònic de codi obert. Sorgeix a partir d’un projecte universitari de l’any 2005 a França. La primera versió es publica l’any 2007, i des de llavors ha anat evolucionant i ampliant funcionalitats. La seva instal·lació és senzilla, i la seva interfície d’administració és intuïtiva. Compta amb totes les característiques necessàries per a la gestió de productes, estocs, preus, descomptes… Una funcionalitat interessant és la del suport multibotiga, que permet gestionar més d’una botiga des del mateix panell d’administració. Prestashop està disponible en més de 65 idiomes i disposa de gran quantitat d’extensions, tot i que moltes són de pagament. Segons dades de W3Techs, el juliol del 2017, Prestashop s’utilitzava en el 0,6% dels llocs webs a Internet i tenia una quota de mercat dins dels CMS d’un 1,3%. Els països on més s’utilitza són França, Espanya, els EUA i Itàlia (https://trends.builtwith.com/shop/PrestaShop/Market-Share). Algunes botigues que utilitzen Prestashop són: tienda.es.amnesty.org, thinkingmu.com i www.rcdestilshop.com/ca.
• Magento: aquest gestor de continguts per a comerç electrònic és de codi obert i va aparèixer l’any 2008. Té una versió no gratuïta que porta el nom de Magento Enterprise Edition. Les característiques que ofereix Magento són semblants a les de Prestashop, però és una eina més preparada per a la integració amb aplicacions de CRM i ERP. Magento és una plataforma més potent que Prestashop i el seu consum de recursos en un servidor és elevat; això fa que s’hagi de dedicar un servidor per al seu funcionament, amb el cost afegit que suposa. Les extensions disponibles per aquest CMS són majoritàriament gratuïtes. Magento és una plataforma recomanada per a botigues amb un volum de transaccions gran. Segons dades de W3Techs, el juliol del 2017, Magento s’utilitzava en l’1,2% dels llocs webs a Internet, i té una quota de mercat dins dels CMS d’un 2,4%. Els països on més s’utilitza són els EUA, Gran Bretanya, Alemanya i Holanda (trends.builtwith.com/shop/Magento/Market-Share). Els següents enllaços mostren webs fets amb Magento: online.abacus.coop, store.canon.com.au i www.absolutart.com/eu.

Wordpress és un dels sistemes de gestió de continguts que més s’utilitzen per a la creació de llocs web. Hi ha dues possibilitats a l’hora de fer servir la plataforma Wordpress:

• La primera opció passa per instal·lar la plataforma en un allotjament propi. Aquesta opció requereix la descàrrega del paquet d’instal·lació des del web wordpress.org, i per aquesta raó es coneix com a Wordpress.org o Self-hosted Wordpress (en català, ‘Wordpress autoallotjat’).
• La segona opció consisteix a utilitzar un servei de l’empresa Automattic (empresa fundada per un dels desenvolupadors de Wordpress), que permet crear un web Wordpress als seus servidors. Aquesta opció es coneix com a Wordpress.com, perquè només cal registrar-se a wordpress.com per començar a fer-ne ús.

Cadascuna d’aquestes possibilitats presenta els seus avantatges i inconvenients. La taula mostra una comparativa entre les dues opcions:

En la figura es mostren les prestacions i preus dels diferents plans de pagament oferts a Wordpress.com:

Font: es.wordpress.com/#plans

Si s’opta per utilitzar Wordpress com a plataforma per al web d’empresa, l’opció de Wordpress.org és la que dóna més possibilitats de personalització i un control absolut del lloc web. Cal recordar, però, que comporta despeses en allotjament, domini, desenvolupament i manteniment.

Per instal·lar Wordpress (wordpress.org) en un servidor web cal que aquest tingui un servidor de base de dades MySQL i pugui interpretar el llenguatge de programació PHP (que és el llenguatge que utilitza el codi de Wordpress). Es necessiten uns requisits mínims pel que fa a versions de programari de MySQL i PHP. Per a la versió 4.8.1 es requereix la versió 7 o superior de PHP, la versió 5.6 o superior de MySQL, i es recomanen els servidors web Apache o Nginx. Aquesta informació es troba en la pàgina wordpress.org/about/requirements.

Si es compleixen tots els requisits, el següent pas és descarregar el fitxer comprimit de la pàgina wordpress.org/download (o si es vol en català, ca.wordpress.org), descomprimir el fitxer en una carpeta i seguir els següents passos:

1. Crear una base de dades al servidor web. Cal recordar el nom, perquè es necessitarà per al procés d’instal·lació. El proveïdor d’allotjament ha de proporcionar la informació d’usuari i contrasenya per administrar les bases de dades.
2. Pujar els arxius descomprimits al servidor utilitzant el servei d’FTP (el proveïdor d’allotjament ha de donar usuari i contrasenya per accedir-hi). Els fitxers es poden deixar a l’arrel del domini, amb la qual cosa la pàgina d’inici de Wordpress es veurà quan accedim a l’adreça web del nostre domini (per exemple, http://nomempresa.cat), o bé es poden copiar a una carpeta, i per accedir-hi des del navegador l’adreça serà http://nomempresa.cat/nomcarpeta.
3. Entrar a l’adreça del lloc on s’han copiat els fitxers (http://nomempresa.cat o http://nomempresa.cat/nomcarpeta). En entrar s’executa el procés d’instal·lació.
4. Seguir les instruccions. Demanarà el nom de la base de dades i la informació per connectar amb el servidor de bases de dades (usuari i contrasenya).
5. Omplir el formulari on es demana el títol del lloc web, el nom d’usuari, la contrasenya i l’adreça de correu electrònic. Aquestes dades seran les de l’administrador del lloc i es necessitaran per accedir al panell d’administració. Un bon nom d’usuari en aquest cas és “admin”.

Hi ha empreses d’allotjament web que ofereixen la instal·lació automatitzada dels gestors de continguts més populars. Aquesta possibilitat facilita i agilitza el procés d’instal·lació i evita els possibles entrebancs (per exemple, de permisos amb els fitxers) que podem trobar si fem una instal·lació “manual”.

A Wordpress, com en altres CMS, cal distingir entre dues parts. La part del web tal com el veuen els visitants, també anomenada front-end. I la part d’administració, també anomenada back-end, que demana autentificació per accedir-hi. L’adreça per accedir a la visualització del web és la del domini on s’ha instal·lat Wordpress (per exemple, http://nomempresa.cat). Per accedir al panell d’administració de Wordpress cal afegir a l’adreça del web “/wp-admin” (per exemple, http://nomempresa.cat/wp-admin).

La interfície del panell d’administració de Wordpress és simple i fàcil d’utilitzar. Es divideix en tres parts bàsiques. A la part esquerra hi trobem el menú principal; a la part superior, un menú amb accessos ràpids, i finalment el cos de la pàgina, on es presenten les informacions (vegeu la figura).

Al menú principal de Wordpress trobem les opcions següents:

• Escriptori: dona informacions generals de l’estat del web, com per exemple si calen actualitzacions o si hi ha comentaris per atendre. Els diferents blocs d’informació es poden moure o ocultar, segons es vulgui.
• Entrades: permet veure el llistat de totes les entrades i gestionar-les. Dóna les opcions d’afegir una entrada, gestionar les categories i les etiquetes. Les entrades són els articles del blog, és a dir contingut tipus notícies o novetats. Les categories i etiquetes s’utilitzen per classificar els continguts de les entrades.
• Media: accés a la mediateca, on es poden gestionar tots els fitxers d’imatge, àudio i vídeo del lloc web.
• Pàgines: permet veure el llistat de les pàgines i gestionar-les. Dona l’opció d’afegir pàgines noves. Les pàgines estan pensades per a contingut estàtic, com per exemple la pàgina de benvinguda, la de contacte o la de la informació sobre l’empresa.
• Comentaris: mostra un llistat amb els comentaris que deixen els visitants del web. Des d’aquí es poden aprovar, rebutjar, marcar com a brossa o eliminar. Al menú Opcions / Debat es poden configurar les opcions del lloc web pel que fa als comentaris.
• Aparença: des d’aquí es gestionen el temes, es personalitzen les opcions del tema actiu, es controla la posició dels ginys a la pàgina, es gestionen els menús, es configura la capçalera i el color de fons i es poden editar els fulls d’estils en cascada (CSS) del tema actiu. En aquest apartat del menú poden aparèixer altres opcions associades a la configuració del tema que estigui activat.
• Extensions: dóna accés a la instal·lació, la gestió i l’actualització de les extensions.
• Usuaris: des d’aquí es gestionen els usuaris del lloc i es controlen els rols que determinen els permisos que tindrà cada usuari.
• Eines: aquesta opció mostra eines associades a extensions que s’hagin instal·lat. També trobem aquí les opcions per importar continguts des d’altres CMS i per exportar continguts a un fitxer.
• Opcions: des d’aquí s’accedeix a les opcions de configuració. A l’apartat General es pot canviar el títol i l’idioma, entre d’altres. A l’apartat Escriptura es pot configurar l’opció per publicar a través del correu electrònic. A Lectura es defineix com es visualitzen les entrades i quina pàgina d’inici es vol. A Debats hi ha les opcions referides als comentaris. A l’apartat Media es poden configurar les dimensions dels diferents tipus d’imatges. Finalment, a Enllaços permanents es defineix com es construeixen les rutes de les pàgines del lloc web.

Els continguts que es poden generar utilitzant Wordpress són de dos tipus: entrades i pàgines.

Les entrades són els articles o posts (en anglès) que formen la secció de blog de la pàgina web i es mostren en ordre cronològic, de més recent a més antic. Cal recordar que Wordpress als seus inicis era una eina per a la creació de blogs. Les entrades constitueixen la part dinàmica del contingut. L’organització de les entrades es fa a través de categories i etiquetes.

Les pàgines estan pensades per a aquell tipus de contingut que no varia amb el temps, que és fix en un web, com per exemple els serveis que ofereix l’empresa, l’equip o la informació de contacte. Les pàgines constitueixen la part estàtica del contingut. L’organització de les pàgines és jeràrquica.

Tant pàgines com entrades poden incloure, a part del text, contingut d’imatge, àudio o vídeo. Algunes extensions permeten inserir-hi altres tipus de continguts, com per exemple mapes o formularis.

Un dels objectius que persegueix qualsevol lloc web és rebre visites, que siguin recurrents i que produeixin alguna conversió (per exemple una compra, un registre, una descàrrega). Els continguts que s’ofereixen al web són un punt clau per aconseguir aquest fi.

Per tenir clars els continguts convé preguntar-se quin tipus d’informació vol trobar un visitant. És clar que hi ha d’haver informació sobre l’empresa, els seus objectius, el seu equip i informació de contacte, i també sobre els serveis o productes que s’hi ofereixen. Aquests continguts no varien i per tant estaran en pàgines. Marquen l’organització del lloc web i formen part del menú de navegació.

A part d’aquests continguts fixos també és interessant que el web tingui un apartat de blog, notícies o novetats. És a dir, una part de contingut dinàmic, que resulti prou interessant per al públic i que el faci tornar. Aquesta part la formaran les entrades.

Abans de fer el llançament del lloc web convé tenir pensats alguns dels temes per tractar a l’apartat de blog. Es pot utilitzar el mètode de la pluja d’idees per crear una llista de temes potencials. Tenir aquesta llista és de gran ajuda a l’hora d’organitzar aquests temes i decidir quines categories es creen.

Per ajudar a la pluja d’idees per obtenir temes per al blog es poden plantejar preguntes com ara:

• Quines noves tendències hi ha al sector que puguin interessar el públic?
• Quins són els dubtes freqüents dels clients que l’empresa pot resoldre?
• A quins esdeveniments té prevista l’assistència l’empresa?
• Quins reptes pot tenir el públic amb relació als productes/serveis?
• Com es pot donar sortida a aquests reptes?
• Què significa el producte/servei per al públic?
• Hi ha alguna experiència amb algun client que sigui interessant d’explicar?

Les entrades de Wordpress, també anomenades posts, es gestionen i creen des de l’opció de menú Entrades. Quan s’accedeix a aquest menú es mostra un llistat de totes les entrades que hi ha creades (vegeu la figura).

A la part superior del llistat trobem les opcions per enviar una o més entrades a la paperera; filtrar les entrades per dates, categories i autors, i veure només les que s’han publicat o els esborranys. Quan es passa el ratolí per sobre del títol d’una entrada apareixen les opcions per a l’edició ràpida, per enviar a la paperera o per fer una previsualització. Des de l’edició ràpida d’una entrada es poden modificar diverses opcions, entre les quals cal destacar el permís perquè aquella entrada admeti comentaris (vegeu la figura).

Per afegir una entrada només cal clicar al botó Afegeix, que es troba a la part superior de la pàgina d’entrades, o bé seleccionar l’opció del menú Entrades / Afegeix. L’edició d’una entrada es fa des d’un editor WYSIWYG, que mostra automàticament com es visualitzarà el contingut (vegeu la figura).

A la part dreta de la pantalla hi ha diferents blocs. Al primer bloc, Publica, hi ha les opcions de desar com a esborrany, previsualitzar, modificar l’estat de l’entrada, controlar la visibilitat, programar la publicació i el botó Publica (vegeu la figura). El bloc Format permet aplicar diferents tipus de disseny en funció del contingut de l’entrada (vegeu la figura).

Els blocs Categories i Etiquetes serveixen per associar l’entrada a una categoria determinada i assignar etiquetes descriptives del contingut, respectivament. Finalment, el bloc Imatge destacada permet triar una imatge que es pot mostrar juntament amb el títol en funció de la plantilla de presentació (tema) que tingui el lloc web.

La gestió i edició de pàgines es fa des de l’opció del menú Pàgines. Quan hi accedim es mostra un llistat igual que el de les entrades. La finestra d’edició d’una pàgina és gairebé igual que la d’una entrada (vegeu la figura). La diferència és que no hi ha els blocs Format, Categories o Etiquetes. En el seu lloc hi trobem el bloc Atributs de la pàgina. Aquest bloc permet definir la jerarquia de la pàgina. És a dir, seleccionar de quina altra pàgina ha de dependre, si és el cas. L’organització de les pàgines es fa creant una estructura jeràrquica.

Per tenir bons resultats als motors de cerca es recomana que els continguts de pàgines i entrades tinguin com a mínim 600 paraules i que incloguin imatges o vídeos. L’estructura per a una bona entrada ha d’incloure una introducció, un desenvolupament d’entre 3 i 5 punts i un tancament o conclusió.

Les categories serveixen per classificar en apartats les entrades del blog. Es poden organitzar de forma jeràrquica, és a dir, es poden definir subcategories. Per gestionar les categories cal accedir al menú Entrades / Categories. La pantalla de gestió de categories (vegeu la figura) permet afegir noves categories, definir si són subcategoria, editar les categories ja creades i eliminar les que ja no es volen.

L’associació d’una entrada a una categoria es fa des de la pantalla d’edició de l’entrada. L’ús de categories ajuda a la indexació i al posicionament de les pàgines per part dels cercadors. És recomanable tenir-les pensades abans de publicar el lloc web. Si observeu la figura, les subcategories “Literatura”, “Cine”, “Música” i “Teatre” porten un guió llarg davant del nom per indicar que pertanyen a la categoria superior “Cultura”.

Les etiquetes s’utilitzen també per classificar els continguts de les entrades, però d’una forma més lliure que les categories. Permeten definir el contingut de l’entrada a través de paraules clau. Una entrada pot tenir més d’una etiqueta assignada. Normalment, les etiquetes es creen a la pantalla d’edició de l’entrada (des del bloc “Etiquetes”). Les etiquetes no es poden organitzar jeràrquicament.

Les categories i les etiquetes serveixen d’ajuda a l’hora de navegar i trobar informació al lloc web. Habitualment, les entrades pertanyen a una sola categoria i tenen més d’una etiqueta associada.

Comptar amb elements com ara imatges, vídeos i àudios com a part dels continguts d’entrades i pàgines ajuda a captar l’atenció dels lectors i pot millorar el posicionament de la pàgina.

Quan s’edita una pàgina o una entrada s’hi poden afegir imatges, vídeos o àudios des del botó Afegeix un media, situat a sota la caixa de títol. En clicar en aquest botó apareix la finestra que mostra la figura. Des d’aquí tenim diverses opcions per afegir imatges, vídeos o àudios al contingut:

• Penjar els fitxers si aquests són en el mateix ordinador.
• Explorar la mediateca i seleccionar el fitxer o fitxers que es volen inserir.
• Inserir des d’un URL, molt útil per inserir vídeos.

A part d’aquestes opcions, si observeu la figura veureu que també es pot crear una galeria d’imatges, així com llistes de reproducció d’àudio i vídeo.

Afegir una imatge o un vídeo mentre s’està editant el text d’una entrada o una pàgina també es pot fer copiant i enganxant la imatge o bé copiant i enganxant l’URL del vídeo. El fitxer de la imatge, però, no queda emmagatzemat a la mediateca.

Un cop s’ha inserit una imatge als continguts de l’entrada o la pàgina, aquesta es pot editar seleccionant la icona del llapis que apareix quan es clica sobre la imatge. A la finestra d’edició dels detalls de la imatge es poden afegir una llegenda i un text alternatiu (vegeu la figura). S’ha de procurar que les imatges i els vídeos tinguin text alternatiu per millorar l’accessibilitat de la pàgina i també el seu posicionament. Des d’aquesta pantalla, fent clic al botó Edita l’original, es pot girar la imatge, escalar-la o escapçar-la.

L’opció del menú principal Mediateca dóna accés a la gestió de tots els fitxers multimèdia que s’han pujat en l’edició d’articles i pàgines. Des de la mediateca es pot editar qualsevol dels fitxers i també afegir-ne de nous. El llistat de la mediateca es pot filtrar per dates o veure quins fitxers estan assignats a alguna entrada o pàgina (vegeu la figura).

Wordpress és un CMS que compta amb unes opcions de configuració senzilles però suficients per controlar els aspectes bàsics del seu funcionament.

Amb la instal·lació de temes i extensions s’amplien les funcionalitats de Wordpress i poden aparèixer opcions extres per a la configuració d’aquests elements. Aquestes opcions depenen en cada cas del mòdul o tema afegit.

Per accedir a les opcions de configuració generals de Wordpress cal anar al menú Opcions. En aquest menú hi trobem diferents apartats.

En l’apartat Opcions generals es pot configurar el títol del lloc web i afegir una descripció curta. Aquestes dades són les que agafen els motors de cerca per mostrar a la pàgina de resultats; per tant, han de ser descriptives de l’activitat de l’empresa o organització. El camp Adreça de Wordpress (URL) es refereix a l’adreça on es troben els fitxers de Wordpress, és a dir, el directori on s’ha fet la instal·lació.

Si per exemple hem instal·lat Wordpress en una carpeta anomenada blog, l’URL seria http://nomempresa.cat/blog. El camp Adreça del lloc web (URL) serveix per indicar quina adreça han d’introduir els usuaris per accedir al web. Si tenim la instal·lació en una carpeta blog, per no haver de fer servir l’URL real (http://nomempresa.cat/blog), en aquest camp es pot indicar a Wordpress que redireccioni a l’arrel del domini, http://nomemepresa.cat. La resta d’opcions de configuració d’aquest apartat permeten indicar el correu electrònic associat al lloc, la zona horària i els formats de dates i hores.

En l’apartat Escriptura es pot definir que s’apliqui una categoria i un format per defecte a les entrades. També es poden configurar les opcions per a la publicació a través de correu electrònic.

En l’apartat Lectura es pot escollir quina serà la pàgina d’inici (homepage, en anglès) del lloc web. Es pot optar entre que es mostrin les últimes entrades publicades o bé que es mostri una pàgina estàtica, cas en el qual cal escollir quina pàgina s’ha de mostrar a l’inici i a quina pàgina s’associa la visualització de les entrades publicades (ja que no es veuran en la pàgina inicial).

Quan s’escull una pàgina d’inici estàtica i es vol tenir un apartat de blog o notícies cal crear una pàgina que es digui Blog, publicar-la en blanc i definir-la com a Pàgina d’entrades (vegeu la figura). La resta d’opcions d’aquest apartat permeten controlar el nombre màxim d’entrades que es mostren per pàgina i en els canals de sindicació de continguts.

En l’apartat Debats es troben totes les opcions de configuració de comentaris, com per exemple si per defecte es permeten comentaris a les entrades, si cal que l’usuari estigui registrat per poder comentar o si s’envien notificacions quan hi ha comentaris nous, entre d’altres (vegeu lafigura).

En l’apartat Mèdia es poden definir les dimensions màximes que s’utilitzen en afegir una imatge a la mediateca.

En l’apartat Enllaços permanents es pot configurar com es construeixen les URL de les pàgines del lloc web. Per millorar el posicionament i la usabilitat es recomana utilitzar enllaços permanents que continguin el nom de l’entrada, la categoria o la pàgina.

Els temes o plantilles a Wordpress tenen la funció de donar una presentació determinada als continguts. Un tema està format per un conjunt de fitxers (PHP i CSS) que defineixen l’estructura (situació a la pàgina) i els atributs (tipus de lletra, mida, alineació, colors…) dels diferents elements que configuren les pàgines del lloc web.

Wordpress compta amb una gran comunitat de dissenyadors que desenvolupen temes atractius i funcionals. Molts temes es poden instal·lar gratuïtament, però si es busquen opcions de personalització i funcionalitats avançades segurament s’haurà d’optar per un tema de pagament. Utilitzar un tema de pagament comporta avantatges pel que fa a les actualitzacions, la documentació i el suport per a possibles incidències.

Fent una cerca a Internet es poden trobar molts llocs que ofereixen temes per a Wordpress. També existeix el directori oficial de Wordpress, que es troba en el següent enllaç wordpress.org/themes, i que correspon al llistat de temes que s’obté quan es vol instal·lar un tema des del panell d’administració de Wordpress.

A l’hora d’escollir un tema es poden seguir les recomanacions següents:

• Centrar-se en aquells temes pensats per al tipus de negoci o objectius determinat.
• Provar una demostració del funcionament de la plantilla.
• Fixar-se en la data de l’última actualització del tema.
• Que sigui atractiu i simple (normalment, els temes amb presentacions complexes són més lents).
• Que tingui un disseny adaptable a qualsevol dispositiu i sigui accessible.
• Que estigui optimitzat per al posicionament a cercadors (SEO).

La instal·lació d’un tema a Wordpress es fa des del menú Aparença / Temes. El primer que es mostra són tots els temes que ja estan instal·lats. Per instal·lar un tema del directori de Wordpress s’ha de clicar al botó Afegeix, que està situat a la part superior de la pantalla. Es mostra una pàgina per cercar temes del directori oficial de Wordpress. El filtre de característiques pot ser de gran ajuda per trobar la plantilla que més s’ajusti al projecte (vegeu la figura). Quan se situa el cursor a sobre d’un dels temes apareixen les opcions de previsualització (per comprovar les configuracions que ofereix) i instal·lació. Un cop s’ha instal·lat el tema cal activar-lo perquè sigui el tema que s’utilitzi per al lloc web.

Per instal·lar un tema que no formi part del directori oficial cal descarregar-lo (un fitxer comprimit en format .zip); pujar-lo a Wordpress des del botó Penja el tema, situat a la part superior de la pantalla de temes i, un cop pujat, seleccionar l’opció d’instal·lació. Un cop instal·lat apareixerà l’opció per activar-lo.

La personalització d’un tema es fa des del menú Aparença / Personalitza. Les opcions de personalització varien en funció del tema escollit, però normalment tots els temes permeten modificar les següents característiques:

• Títol del lloc i descripció
• Colors
• Imatge de capçalera
• Menú de navegació
• Ginys

La figura mostra un exemple de les opcions de personalització d’un tema a Wordpress. A la pantalla de personalització del tema es pot previsualitzar a l’instant l’efecte de la modificació. Per validar els canvis cal clicar al botó Desa i publica. Els botons situats a la part inferior esquerra permeten la selecció de diferents tipus de pantalla per a la previsualització.

Hi ha temes que per defecte construeixen el menú de navegació a partir de l’estructura jeràrquica de pàgines publicades. De vegades, però, pot interessar tenir un menú de navegació personalitzat o hi pot haver temes que no el construeixin per defecte o que en requereixin més d’un.

Per crear un menú de navegació cal anar a l’opció del menú Aparença / Menús i seleccionar l’opció Crea un menú nou. El següent pas és donar un nom al menú i clicar al botó Crea menú (vegeu la figura).

La figura mostra la pantalla d’edició del menú. Els elements que es poden afegir es troben a la part esquerra de la pantalla i són pàgines, entrades, enllaços personalitzats (per a webs externs) i categories. Per afegir qualsevol d’aquests elements al menú només cal seleccionar-lo i clicar al botó Afegeix al menú. A la part dreta de la pantalla apareix l’element afegit. Per moure un element es clica, s’arrossega i es deixa anar a la posició que es vulgui. Finalment, abans de sortir, cal clicar al botó Desa el menú. Per eliminar un element del menú s’ha de desplegar clicant el triangle a la dreta de l’objecte i seleccionar Suprimeix.

Hi ha temes que poden tenir més d’un menú en diferents zones de la pàgina. A la pestanya Gestiona les ubicacions s’escull quin menú es mostra en cada zona.

Les extensions o plugins són petits programes que permeten ampliar funcionalitats a Wordpress. Per gestionar les extensions i afegir-ne de noves cal anar a l’opció del menú Extensions.

En la figura podeu observar la pantalla de gestió d’extensions. Per a cada extensió instal·lada hi ha les opcions d’activar, editar, suprimir, actualitzar (si la versió instal·lada és obsoleta) i desactivar (només disponible si l’extensió és activa). Hi ha extensions que ofereixen opcions de configuració pròpies, i per això de vegades apareixen com un element del menú de Wordpress.

Des del menú Extensions / Afegeix es poden instal·lar noves extensions. En la pantalla apareixen les que formen part del directori d’extensions de Wordpress (wordpress.org/plugins), i per instal·lar-ne una només cal clicar al botó Instal·la ara. Si es vol instal·lar una extensió de tercers (que no es trobi al directori de Wordpress) cal clicar al botó Penja l’extensió, pujar el fitxer comprimit i instal·lar-la. Un cop instal·lada, l’extensió s’ha d’activar i, si ho requereix, s’ha de configurar.

Tot i que les extensions que s’instal·len en un lloc web poden ser molt particulars per a cada cas, n’hi ha algunes a tenir en compte:

• All in one SEO pack (bit.ly/2yuPlWi). Optimització per a cercadors.
• Google Analytics (bit.ly/2CC7Bjt). Integra Google Analytics.
• Contact Form 7 (bit.ly/1mvhTBu). Creació de formularis de contacte.

Els ginys o widgets són aplicacions senzilles, en forma de mòduls, que donen informació o accés ràpid a apartats o funcions del lloc web. Alguns ginys estan inclosos en les extensions, és a dir, quan s’instal·la i s’activa una extensió també s’habilita el giny que porta associat. Els ginys es poden col·locar en diferents àrees de la pàgina web. Les àrees disponibles per afegir ginys dependran del tema actiu per al lloc web, ja que és el tema el que marca l’estructura de la pàgina.

Des del menú Aparença / Ginys accedim a una pantalla que permet la col·locació dels ginys disponibles a l’àrea de la pàgina que es vulgui. Només cal seleccionar el giny, arrossegar-lo i deixar-lo anar al lloc desitjat. Per treure un giny d’una àrea cal fer el mateix però arrossegant-lo i deixant-lo anar fora de l’àrea. La figura mostra la pantalla Ginys; en aquest cas, l’única àrea disponible per a la col·locació de ginys és la barra lateral o sidebar.

Un dels avantatges dels sistemes de gestió de continguts, i per tant també de Wordpress, és que són multiusuari. És a dir, permeten crear diferents usuaris amb accés al panell d’administració (back-end). Cada usuari té assignat un rol que porta associats una sèrie de permisos dins de la part d’administració del web. D’aquesta manera es pot donar accés als usuaris en funció de les tasques de les quals són responsables.

L’opció del menú Usuaris mostra un llistat amb tots els usuaris del lloc web. Per editar el perfil d’un usuari cal clicar sobre el seu nom. A continuació apareix una pantalla amb tots els camps del perfil que es poden modificar, com per exemple nom, correu electrònic, contrasenya i rol.

Per crear un usuari cal seleccionar el menú Usuaris / Afegeix. Apareixerà la pantalla que mostra la figura. Cal omplir els camps marcats com a necessaris (nom d’usuari i correu electrònic), definir una contrasenya i assignar un rol.

Els rols que ofereix Wordpress són:

• Subscriptor: és un usuari que s’ha registrat al web. Té permís per escriure comentaris utilitzant el seu compte. Per a la resta és com un visitant anònim.
• Col·laborador: pot crear entrades, però han de ser aprovades per l’administrador.
• Autor: pot editar, publicar i eliminar les seves pròpies entrades sense que l’administrador ho hagi de validar.
• Editor: té tots els permisos d’un autor, als quals s’hi afegeix l’edició i eliminació d’entrades i pàgines creades per qualsevol usuari. Aquest tipus d’usuari també pot gestionar categories, etiquetes i comentaris.
• Administrador: té accés a totes les opcions de configuració, tant del contingut com del lloc web. Té permisos per a totes les accions.