L'itinerari professional

L’itinerari professional és el conjunt de passos i decisions que una persona pren al llarg de la seva carrera laboral. Inclou la formació acadèmica, l’adquisició d’experiència laboral en les diverses feines, responsabilitats exercides, el desenvolupament de competències en els llocs de treball i el conjunt d’experiències professionals viscudes. Aquest itinerari professional permet anar creant una xarxa de contactes professionals i es pot veure influenciat per factors com l’experiència laboral, les habilitats adquirides, les promocions i els canvis d’empresa, entre d’altres. Per aquest motiu és important construir l’itinerari formatiu professional adequat als objectius professionals de cada persona.

Com es pot veure en la definició, la formació és el primer pas que cal tenir en compte en la construcció de l’itinerari professional.

L’itinerari formatiu professionalitzador ajuda els professionals a mantenir-se competitius en un mercat de treball en constant canvi. Així, una eina fonamental per als estudiants de formació professional és el disseny i l’actualització del seu itinerari professional centrat en aquest recorregut formatiu. Es tracta de traçar la trajectòria educativa i formativa més adequada en relació amb la seva preparació per a la carrera professional específica que més els motivi. Aquest itinerari inclou la formació acadèmica, cursos de formació contínua, seminaris, certificacions, tallers, pràctiques i altres activitats formatives que ajuden a adquirir els coneixements i les habilitats necessàries per a l’àmbit professional desitjat.

Quan una persona finalitza els seus estudis d’un cicle formatiu té diverses opcions davant seu: si vol treballar d’immediat en alguna ocupació de l’àmbit laboral del seu perfil tècnic o si vol continuar amb alguns altres estudis de major nivell o formacions complementàries o si bé vol compaginar ambdues possibilitats.

La decisió de cercar feina esdevé per si mateixa una tasca laboral i implica moltes activitats: conèixer i aplicar una sèrie d’estratègies, consultar diverses fonts d’ocupació i elaborar el format de currículum més adient, entre d’altres. Aquesta decisió sempre serà més fàcil dur-la a terme si, en primer lloc, la persona estableix un full de ruta planificat detalladament per aconseguir l’ocupació laboral que desitja. És a dir, si la persona pren com a primera tasca dissenyar el propi itinerari professional.

Els itineraris formatius d’un perfil professional són les diferents vies acadèmiques i formatives que permeten a una persona accedir a una determinada professió i evolucionar dins del seu sector laboral. Dins d’aquestes vies, en funció dels diversos punts de mira, es pot distingir entre l’educació formal acadèmica i la formació no formal, entre la formació contínua i la ocupacional, i entre els estudis presencials i la formació en línia, per exemple.

L’educació formal acadèmica reglada i professionalizadora comença a l’educació secundària obligatòria (ESO) i continua al batxillerat, atès que en aquests nivells ja es cursen matèries de diverses àrees de coneixement, competències bàsiques de qualsevol professió. Ara bé, en general, quan es pensa en una professió tothom es fixa en els estudis tècnics dels cicles formatius o bé en els estudis universitaris, però n’hi ha més. De fet, les principals vies acadèmiques per accedir a una professió són els que mostra la figura, i són:

• Itineraris formatius específics (IFE) i Programes de Formació i Inserció (PFI) per a alumnat entre 16 i 21 anys que no disposa del títol d’ESO.
• Formació professional de grau bàsic (CFGB): per a alumnat entre 15 i 17 anys que no disposa del títol d’ESO.
• Formació professional de grau mitjà (CFGM): accés a partir d’obtenir el títol d’ESO, una formació professional de grau bàsic o una prova d’accés; permet inserir-se al mercat laboral o continuar estudiant.
• Formació professional de grau superior (CFGS): accés des d’un cicle de grau mitjà, batxillerat o prova d’accés; proporciona una major qualificació i facilita l’accés a estudis universitaris.
• Cursos d’especialització de formació professional (CEFP): accés des d’un cicle formatiu; permeten aprofundir coneixements després d’haver cursat un cicle formatiu i exercir l’activitat en empreses públiques i privades dels sectors relacionats amb els cursos d’especialització.
• Graus universitaris: accés des d’un cicle formatiu de grau superior, batxillerat amb una prova d’accés específica (PAU) o bé altres formes d’accedir en funció de l’edat (major de 25, majors de 45, majors de 40 amb acreditació d’experiència laboral); permet obtenir una formació de caràcter general, directament orientada a l’exercici d’activitats professionals o bé a la preparació per a una formació avançada més especialitzada, mitjançant els estudis de màster universitari.

Font: Model de protocol d'orientació professional del sistema FPCAT de l'AGFPCAT

L’aprenentatge obtingut amb formacions no acadèmiques és diversa, s’ofereix en diferents modalitats de cursos i quan es vol classificar en categories rep diferents denominacions que s’han de conèixer:

• La formació no formal: englobaria tot tipus de cursos -sovint de curta durada- com seminaris, tallers i altres activitats formatives que no formen part del sistema educatiu reglat.
• La formació contínua dins el món laboral: fa referència als cursos organitzats per gremis, fundacions laborals, sindicats, organitzacions empresarials, consultories i similars que s’ofereixen habitualment a les persones treballadores en actiu (certificats professionals del SOC o d’organitzacions empresarials).
• La formació ocupacional: recull l’oferta formativa que té com a objectiu proporcionar les habilitats i els coneixements professionals necessaris per fer una feina en concret, i sovint està vinculada a les necessitats del mercat laboral; aquest tipus de formacions acostumen a atorgar un certificat de professionalitat determinat. L’oferta és responsabilitat del Servei d’Ocupació Català (SOC) i, amb la nova FP, els instituts d’FP integrals van incorporant aquesta formació d’alguns certificats de professionalitat dins del seu catàleg formatiu de serveis professionals al costat dels CCFF de formació acadèmica. És especialment útil no només per a qui no disposa de cap titulació, sinó també per a aquelles persones que volen adquirir noves habilitats, canviar de sector professional o millorar les seves perspectives laborals.
• La formació en línia inclou tot tipus de curs on calguin dispositius tecnològics com ordinadors, tauletes i mòbils per poder-hi participar; els formats (MOOC, webinars, XXX) i les plataformes (Coursera, edX i Khan Academy, per exemple) on es poden trobar són variats. L’àmplia gamma de cursos que permeten adquirir noves competències des de qualsevol lloc és la fortalesa d’aquest tipus de formació, sobetot si són asíncrones i cada persona pot connectar-se en diferents hores del dia per anar assolint els continguts de la formació.

És important conèixer les opcions formatives disponibles per prendre decisions encertades en funció de les preferències, les capacitats i les oportunitats laborals.

Així doncs, un cop queda clar l’itinerari formatiu professionalitzador, el següent pas és centrar-se en l’itinerari d’inserció laboral que cal seguir a partir de dissenyar el projecte professional i pla d’acció que aconseguirà dur-lo a terme.

Un projecte professional és un pla detallat que una persona crea per gestionar i guiar la seva carrera professional al llarg del temps. Aquest projecte inclou la definició d’objectius a curt, mitjà i llarg termini, així com les accions necessàries per assolir aquests objectius. El projecte professional s’ha d’entendre com una eina que ajuda les persones a mantenir-se enfocades, organitzades i motivades dins la professió triada, permetent-los adaptar-se als canvis i aprofitar les oportunitats que es presenten al llarg de la seva carrera.

Passos que cal seguir per dissenyar el projecte:

1. Definir objectius professionals.
2. Valorar l’ocupabilitat.
3. Prendre decisions sospesant pros i contres.
4. Elaborar el pla d’acció.

Per orientar-se professionalment és fonamental definir objectius clars i assolibles.

Això implica:

• Anàlisi de competències i interessos: identificar fortaleses, habilitats i aspectes que cal millorar.
• Establiment d’objectius professionals tenint ja en ment un sector professional i un lloc o llocs de treball específics.
• Definició de metes a curt, mitjà i llarg termini, com podrien ser, per exemple:
• Curt termini: finalitzar un cicle formatiu amb èxit.
• Mitjà termini: accedir a un lloc de treball relacionat amb la formació.
• Llarg termini: especialitzar-se i assolir un càrrec de responsabilitat.
• Autoconeixement i motivació: mantenir una actitud proactiva i adaptativa davant els canvis del mercat.

Hi ha diverses metodologies per establir objectius de manera efectiva i, en general, totes es poden usar en diferents àmbits, com la gestió empresarial, la investigació i recerca i el creixement personal i profesional, entre d’altres. Cadascuna d’aquestes metodologies per definir objectius té els seus avantatges i pot ser útil en diferents contextos segons les necessitats i l’interès de cada persona per posar el focus en una o altra característica dels objectius.

Destaquen les següents estratègies i metodologies:

• OKR (Objectives and Key Results): aquest enfocament se centra a establir objectius (Objectives) amb resultats clau (Key Results) que mesuren el progrés cap a aquests objectius. És àmpliament utilitzat per empreses per alinear equips i esforços cap a metes comunes.
• KPI (Key Performance Indicators): els indicadors clau de rendiment s’utilitzen per avaluar l’èxit en la consecució d’objectius específics. Sovint s’utilitzen en entorns empresarials per monitorar i mesurar el rendiment i l’eficàcia de processos i projectes.
• HARD Goals: aquesta metodologia se centra a establir objectius que són sentits(Heartfelt) i emocionalment motivadors (Animated), visuals i tangibles (Required), necessaris per funcionar i reptes desafiadors i difícils que posen en joc l’exigència personal (Difficult). L’èmfasi rau en la motivació emocional i la dificultat com a motor per a l’èxit.

• WOOP (Wish, Outcome, Obstacle, Plan): aquesta metodologia es basa a definir un desig (Wish), un resultat positiu (Outcome), els obstacles potencials (Obstacle) i un pla d’acció (Plan) per superar aquests obstacles. Ajuda a preparar-se per als desafiaments i mantenir-se enfocat.
• SMART (Specific, Measurable, Achievable, Realistic o Relevant, Time-bound): aquesta metodologia posa èmfasi en la concreció i la possibilitat de dur a la pràctica els objectius.

Els objectius professionals han d’anar acompanyats d’una idea clara sobre el desenvolupament personal i professional que cada persona desitja protagonitzar.

Els objectius professionals estan profundament vinculats a la percepció que cadascú té de si mateix, a la seva personalitat i a la manera com es desenvolupa tant personalment com professionalment. Cada persona posseeix un conjunt únic de valors, passions i fortaleses que configuren la seva identitat i, per tant, els objectius professionals que persegueix han de reflectir aquestes qualitats inherents.

Per definir objectius professionals adequats cal una reflexió prèvia sobre la identitat personal, identificant allò que realment agrada i en què es té talent. Algunes metodologies d’autoconeixement de la pròpia personalitat i tarannà que poden ajudar en aquesta tasca són, entre d’altres:

• el concepte d’ikigai
• els arquetips de personalitat de l’eneagrama.

El concepte japonès d’ikigai ajuda a trobar la raó de ser dels individus mitjançant la identificació de quatre elements clau de la trajectòria vital personal:

• El que t’agrada (passió). Fa referència a les activitats que gaudeixes fent i que et motiven de manera natural. La unió entre el que t’agrada i el que saps fer bé.
• El que saps fer bé (vocació). Engloba les habilitats i els talents que has desenvolupat i en els quals destaques. La combinació entre el que saps fer bé i el que el món necessita.
• El que el món necessita (missió). Considera com les teves habilitats poden aportar valor a la societat o a una comunitat específica. El punt en comú entre el que t’agrada i el que el món necessita.
• El que et poden pagar (professió). Té en compte les opcions professionals viables que permeten generar ingressos. La superposició entre el que et poden pagar i el que saps fer bé.

La intersecció d’aquests quatre elements configura diferents aspectes de la realització personal i professional, tal com mostra la figura

Quan aquests quatre àmbits es troben equilibrats s’aconsegueix la raó de ser (ikigai), un estat d’harmonia i satisfacció amb la pròpia trajectòria personal i professional. Per això, alguns experts en orientació professional considren que reflexionar sobre aquests quatre aspectes pot ajudar l’estudiant a definir un camí professional amb sentit i motivació.

La psicologia considera l’enenagrama com un mapa del comportament humà, una forma d’entendre la conducta de les persones que ajuda a entendre millor les pròpies fortaleses, debilitats i patrons de comportament. Identificar quin -o quina barreja- dels nou tipus de personalitat encaixa millor amb un mateix pot proporcionar a l’estudiant informació valuosa per orientar la carrera professional de manera alineada amb les aptituds i motivacions personals.

La figura mostra els nou tipus d’aquest model

Els nou tipus de conductes bàsiques son els següents:

• Perfeccionista (reformador): meticulós, responsable i amb un fort sentit ètic. S’adapta bé a professions com l’enginyeria, la sanitat, l’ensenyament o l’administració. Algunes preguntes a formular-se són les següents: Com és d’important per a tu fer les coses de la manera correcta? Et sents sovint responsable d’assegurar-te que tot estigui en ordre i ben fet?
• Donador (ajudant): Empàtic i orientat a les relacions humanes. Excel·leix en treballs d’atenció al client, educació, salut, treball social o recursos humans. Algunes preguntes a formular-se són les següents: trobes satisfacció a ajudar els altres i estar-hi disponible? Et resulta difícil demanar ajuda o atendre les teves pròpies necessitats?
• Assolidor (triomfador): competitiu i orientat a l’èxit. Pot destacar en vendes, màrqueting, emprenedoria o lideratge empresarial. Un trofeu o una medalla, que simbolitzen l’èxit i l’acompliment. Algunes preguntes a formular-se són les següents: et consideres una persona orientada a l’èxit i als objectius? Com és d’important per a tu la imatge i com et perceben els altres?
• Romàntic (creatiu): sensible, intuïtiu i creatiu. Pot trobar la seva vocació en l’art, el disseny, la música, la fotografia o la publicitat. Algunes preguntes a formular-se són les següents: sents una profunda necessitat d’expressar la teva autenticitat i individualitat romàntica? Sovint experimentes emocions intenses i et sents diferent dels altres?
• Investigador (pensador): Analític i curiós. Professions com la recerca, la ciència, la tecnologia o la informàtica són ideals per a aquest perfil. Algunes preguntes a formular-se són les següents: et trobes buscant constantment coneixement i informació? Prefereixes la solitud i el temps per reflexionar?
• Interrogador (lleial): responsable i compromès, fidel i segur. Pot encaixar en sectors com la seguretat, la banca, l’Administració pública o la gestió empresarial. Algunes preguntes a formular-se són les següents: Com és d’important per a tu la seguretat i la protecció? Et preocupes sovint per possibles problemes futurs i la manera de preparar-te per a ells?
• Entusiasta (aventurer): espontani i optimista. Pot destacar en professions de turisme, comunicació, espectacles o negocis dinàmics. Algunes preguntes a formular-se són les següents: t’agrada mantenir-te ocupat amb noves experiències i aventures? Sovint tractes d’evitar el dolor o les emocions negatives buscant diversió?
• Protector (líder): decidit i segur de si mateix. Ideal per a llocs de direcció, emprenedoria, esport d’alt rendiment o seguretat. Algunes preguntes a formular-se són les següents: et consideres una persona forta i assertiva? T’agrada prendre el control i defensar els teus interessos i els dels altres?
• Pacificador (mediador): diplomàtic i conciliador. Pot trobar la seva vocació en la mediació, la psicologia, la gestió de conflictes o la docència. Algunes preguntes a formular-se són les següents: et sents còmode adaptant-te a les necessitats dels altres per mantenir l’harmonia? Prefereixes evitar els conflictes i cercar la pau interior i exterior?

A més de l’ikigai i l’eneagrama i les tècniques tradicionals d’autoconeixement, com la introspecció i la meditació, hi ha altres mètodes valuosos per aprofundir en la comprensió d’un mateix. L’autoavaluació de competències i habilitats -treballada en la primera lliçó de la unitat- permet identificar els punts forts i les àrees de millora, proporcionant una base sòlida per establir objectius realistes i assolibles. El feedback d’amics, família i mentors és una altra eina poderosa, ja que aquestes persones poden oferir perspectives externes sobre les nostres aptituds i comportaments que sovint passen desapercebuts. Els exercicis d’escriptura i reflexió sobre experiències passades i objectius futurs també són molt efectius per clarificar les prioritats, identificar patrons de comportament i establir una visió clara del camí que volem seguir.

Aquestes tècniques d’autoconeixement de la personalitat ajuden a crear una imatge completa i holística de qui som, fomentant el creixement personal i professional. A partir d’aquest procés d’autoconeixement, es podran establir i concretar objectius professionals més clars i alineats amb la realitat personal i el mercat laboral. Investigar sobre feines que encaixin amb com soc jo, els meus interessos i expectatives és l’altra part fonamental d’aquest procés d’orientació professional.

L’autoconeixement permetrà elaborar un pla d’acció concret i realista per assolir els objectius professionals fixats i potenciar la carrera professional prenent decisions adients, al respecte.

Abans de prendre decisions s’ha de valorar l’ocupabilitat que té cada estudiant en el moment concret en què es posa a dissenyar el seu itinerari professional.

Avaluar l’ocupabilitat implica ser capaç d’identificar les habilitats tècniques i pràctiques adquirides -durant els estudis i fora de l’àmbit acadèmic-, valorar el nivell de competències transversals i disposar del coneixement del mercat laboral, així com de quina forma es pot aconseguir el desenvolupament personal i professional.

Prendre decisions és un procés habitual i quotidià que tothom fa a cada dia. Ara bé, moltes d’aquestes decisions són senzilles i, en certa forma, mecàniques, com per exemple: què faig en llevar-me, quin calçat trio, com em desplaço al lloc on vaig a primera hora del matí, etc. No obstant això, la presa de decisions pot esdevenir complexa quan es considera el tipus i el nivell d’importància que tenen dins del pla de vida de cada persona. Sobretot perquè el resultat obtingut a conseqüència de la decisió presa pot no cumplir l’expectativa o les aspiracions vitals inicials o, fins i tot, pot desbaratar-les.

Naturalment, la presa de decisions i el procés que implica dins l’orientació professional té un paper cabdal per al disseny de l’itinerari professional i per dur a terme el pla d’acció adient.

Prendre decisions comporta actuar d’alguna forma -acció triada entre una sèrie de possibilitats que cada persona té en ment-. S’entén que s’actua d’aquella forma concreta després d’haver reflexionat sobre les opcions que es tenen i d’haver fet una anàlisi dels pros i contres de cadascuna d’elles. Això sí, sense oblidar mai que prendre una decisió no garanteix per complet arribar a l’objectiu o destí final marcat a l’inici. No obstant això, el procés de planificació reflexiva de l’itinerari professional ajudarà a definir millor -descartant i reformulant quan sigui necessari- l’assoliment del projecte professional.

La figura mostra els passos que cal seguir en la presa de decisions en el procés de planificació reflexiva de l’itinerari professional:

Els esforços realitzats per cada estudiant per aprofundir en l’autoconeixement -a tots nivells- i el coneixement del seu entorn (personal, social, laboral) afavoriran el procés de presa de decisions tant en el disseny i desenvolupament del seu itinerari professional com en el pla d’acció necessari per dur el seu itinerari a la pràctica.

Un pla d’acció ben elaborat és essencial per convertir l’itinerari profesional en una realitzat tangible perquè ofereix un full de ruta clar i concret per assolir els objectius; és una eina poderosa i estratègica que aprofita les fortaleses personals reconegudes i es beneficia de les oportunitats detectades a l’entorn.

Els passos bàsics per desenvolupar un pla d’acció són els següents:

1. Identificar àrees de millora, distingint entre les competències tècniques (habilitats pròpies de la professió), les habilitats transversals (comunicació, treball en equip, gestió del temps) i el coneixement del mercat laboral i xarxes de contacte.
2. Determinar estratègies per potenciar les fortaleses, fixant-se en la formació contínua necessària (cursar estudis addicionals o certificacions), identificant l’experiència pràctica realitzada (participació en pràctiques, voluntariats o projectes) i parar especial atenció en el desenvolupament personal (millorar la gestió emocional i la confiança).
3. Planificar accions concretes, com seria assistir a jornades i fires d’ocupació, millorar el currículum i preparar entrevistes de treball i ampliar la xarxa de contactes professionals i xarxes socials (networking).
4. Avaluar i ajustar: revisar periòdicament el pla d’acció i fer ajustos segons els resultats obtinguts.

El document d’un pla d’acció pot tenir diversos formats, però, en qualsevol cas, haurà de contenir la informació esquemàtica de cada pas de desenvolupament indicat anteriorment: àrees on actuar, objectius específics per a cada àrea, estratègies i accions per aconseguir-los, terminis per dur-lo a terme, resultats o evidències i una valoració per poder fer els reajustaments adients.

Alguns motius clau d’elaborar un pla d’acció per dur a terme l’itinerari professional és que aquest document permet, d’una banda, clarificar millor els objectius indicant fites específiques, i d’una altra, el desglossament de les tasques i accions faciliten la gestió del temps i permeten fer un seguiment del progrés obrint la possibilitat a adaptar-se a les circumstàncies canviants de la vida sense perdre la motivació i el compromís pels propis objectius professionals. Treballar en un pla d’acció coherent i constant permetrà augmentar les possibilitats d’inserció laboral i de desenvolupament professional en el futur.

Naturalment, sense oblidar que determinar un itinerari professional no significa que aquest hagi de ser fix i inamovible. Un itinerari professional està en constant adaptació perquè parteix de com és casdacú en un moment vital concret i planteja el que en aquell moment la persona pot i desitja ser en el seu futur laboral pròxim, però les persones evolucionen i canvien amb el pas del temps, fruit de les experiències viscudes i les circumstàncies canviant que els envolten.

En aquesta lliçó hem explicat el concepte d’itinerari professional, posant un èmfasi especial en la part formativa d’aquest abans d’introduir el concepte de projecte professional. Hem destacat la importància d’alinear els objectius professionals establerts amb la personalitat de cada persona. Finalment, hem introduit el procés de presa de decisions abans de dissenyar el pla d’acció adient per assolir aquests objectius professionals de manera eficaç.