El perfil professional del títol en el mercat laboral

El món laboral engloba tots els serveis i béns que s’ofereixen per al consum de la població. Darrere d’aquests béns i serveis hi ha persones que s’encarreguen de produir-los, i en algun moment han hagut de decidir a quin volen dedicar la seva vida professional. És convenient, abans de decidir on implicar-se, prendre la decisió coneixent bé el sector productiu i professional on es treballarà per tal de saber si és compatible amb el que es pretén que sigui la pròpia identitat professional.

El sector productiu és cadascuna de les parts en les quals es divideix l’economia segons els criteris que es poden observar en la figura:

Habitualment, dins d’un mateix sector productiu es combinen empreses de diferents sectors professionals. A més a més, hem de tenir en compte que el sector professional d’una empresa no sempre es relaciona directament amb el sector professional de les persones treballadores que componen la plantilla. Dins d’una mateixa empresa n’hi pot haver de diferents, segons el perfil professional de cada lloc de treball. Així doncs, en l’àmbit dels transports, que pertany al sector terciari, podem trobar una empresa d’informàtica que elabora programari específic per gestionar la logística i hi pot haver perfils informàtics, administratius, comercials i de manteniment.

Per tal d’obtenir més informació sobre el sector professional es poden fer servir les següents fonts i recursos:

• Organismes oficials. L’observatori del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) analitza la situació, les tendències i les necessitats formatives del mercat laboral. A més a més, actualitza permanentment els indicadors sociolaborals i elabora informes d’àmbits estatal, autonòmic, provincial i municipal, apropant tota aquesta informació a entitats, agents socials, institucions i ciutadans. També es pot consultar l’Institut Nacional d’Estadística (INE) o l’Institut Nacional de Qualificacions (INCUAL) per obtenir informació relacionada sobre els sectors professionals.
• Associacions professionals. Les associacions empresarials, així com els col·legis professionals, són un punt d’informació sobre l’estat del sector que reflecteix fidelment la realitat. Per exemple, l’associació de patronals de les empreses del sector metal·lúrgic que integra el gremi de la mobilitat, el de l’associació d’indústries d’acabats de superfícies, el gremi de la fusta i la fundació CEQUIP.
• Cambres de comerç. Normalment ofereixen informació sobre els diferents sectors d’una regió en concret. Per exemple, la Cambra de Comerç de Girona.
• Portals d’ocupació. Aquí es troba un ventall molt gran de cerca d’ocupació que permet obtenir informació relativa a les ofertes de feina, els requisits i les tendències del mercat laboral. Hi ha portals com Indeed, Xaloc, Feina Activa, Linkedin, Empleate, Infojobs, Portal Eures, etc.
• Esdeveniments i fires professionals. Assistir a aquests esdeveniments i fires permet poder conèixer les tendències del sector tant a nivell de tecnologia, per saber els coneixements que calen per al sector, com a nivell d’ocupacions més demanades.
• Centres educatius. Els centres educatius són proveïdors de moltes empreses a nivell local, nacional i internacional. Coneixen les necessitats de les empreses, ja que la relació entre els centres educatius i les empreses és molt estreta a causa de les pràctiques que fa l’alumnat. A més a més, la majoria dels centres disposen de borsa de treball.

Els diferents sectors professionals tenen establertes les ocupacions i els llocs de treball necessaris. Aquests queden definits pel perfil professional necessari que cal tenir per tal de dur a terme les tasques assignades amb prou competència.

Es pot obtenir el perfil professional de dues maneres que són complementàries:

• A través de l’experiència professional.
• A través d’una formació professionalitzadora.

Per obtenir el perfil professional a partir de disposar d’una experiència professional demostrable s’ha de portar a terme un procediment d’acreditació de competències professionals. Aquest procediment permet aconseguir una acreditació oficial de l’experiència que facilita la possibilitat de convalidar i completar la formació d’un certificat de professionalitat o títol de formació professional.

Existeixen dues vies per poder acreditar:

• Agencia FPCAT: és un organisme autònom de caràcter administratiu, adscrit al Departament de Presidència, que ofereix entre altres serveis el d’avaluació i acreditació de les competències professionals. (Em vull acreditar.
• Centres educatius: els instituts de formació professional ofereixen, dins del seu catàleg de serveis, la possibilitat de reconèixer l’experiència professional i acadèmica dins del denominat Servei d’Assessorament i Reconeixement.

La formació és el camí que habitualment escullen les persones per obtenir un perfil professional. Existeixen dos nivells educatius professionalitzadors: la formació professional i els ensenyaments universitaris. En ambdós casos s’assoleix la competència professional necessària per poder exercir els oficis associats a les titulacions.

Amb referència als ensenyaments universitaris, hi ha els següents nivells:

• Grau universitari
• Màster universitari
• Doctorat universitari

Aquests estudis són seqüencials, de manera que per poder fer el doctorat s’ha de tenir un màster finalitzat i superat, i per poder fer un màster s’ha de tenir finalitzat i superat un grau universitari.

Quant als estudis de formació professional hi ha la següent oferta, que s’ordena de manera seqüencial, amb els següents graus:

• Grau A: acreditació parcial de competència
• Grau B: certificat de competència
• Grau C: certificat professional
• Grau D: cicle formatiu
• Grau E: curs d’especialització

Es pot observar en la figura:

Els graus A, B i C són ofertes parcials i acumulables que permeten obtenir graus seguint la següent seqüència: diverses acreditacions parcials de competències (grau A) del mateix perfil professional permeten obtenir una unitat de competència (grau B), diverses unitats de competència (grau B) del mateix perfil professional permeten obtenir un certificat de professionalitat o qualificació professional (grau C). Aquests es recullen al Catàleg Nacional d’Estàndards de Competències Professionals.

Per cada grau hi ha tres nivells de competència professional. Els nivells 1, 2 i 3 de cada unitat de competència segueixen criteris establerts a nivell europeu relacionats amb els coneixements, la iniciativa, l’autonomia, la responsabilitat i la complexitat de les tasques associades.

A nivell d’acreditació professional per experiència, la unitat de competència és la unitat mínima susceptible de reconeixement. Es poden acumular unitats de competència acreditades amb la finalitat de completar la formació que duu a l’obtenció d’un títol, bé sigui mitjançant l’acreditació bé sigui complementant amb la formació.

Grau D Nivell 1. Cicle formatiu de grau bàsic.
Grau D Nivell 2. Cicle formatiu de grau mitjà.
Grau D Nivell 3. Cicle formatiu de grau superior.

Als codis de les qualificacions i les UC es pot saber el nivell competencial. Les que finalitzen per 1 corresponen a nivell 1-, les que acaben en 2, a nivell 2, i les que acaben en 3, a nivell 3, i, a més, hi ha una relació entre grau bàsic, grau mitjà i grau superior. Es pot observar en els següents exemples de qualificacions professionals i unitats de competència d’estudis de grau D de la família professional d’activitats físiques i esportives:

A la formació professional, les unitats de competència s’assoleixen mitjançant les competències adquirides a cada mòdul formatiu. Així doncs, cada competència està vinculada a un o a diversos mòduls professionals.

En el currículum de cada titulació de grau D es determina el perfil professional, la competència general, les competències professionals, personal i socials, la relació de qualificacions professionals amb les unitats de competència associades a cadascuna, l’àmbit professional i les ocupacions i els llocs de treball, entre d’altres. Per cada titulació s’obté mínim una qualificació professional completa i també es poden obtenir qualificacions incompletes, tal com mostren els exemples de relació entre qualificacions, unitats de competència i mòduls professionals.

Amb referència a les ocupacions, al currículum del cicle se’n determinen les que estan establertes segons les qualificacions professionals obtingudes, per exemple:

És important conèixer tota aquesta informació de cada grau de formació professional per tal de poder determinar si s’obtindrà el perfil professional necessari per a l’ocupació que s’hagi planificat dins de la mateixa identitat professional.

Previ a aquest pas ja s’haurà analitzat el mercat laboral i es compararan les necessitats detectades en el sector amb els interessos propis i les diferents competències de les formacions ofertes tant a nivell universitari com de formació professional.

Un cop decidida quina és la identitat professional que es vol tenir en la trajectòria professional, cal identificar de quina manera es pot inserir al món laboral. Hi ha, bàsicament, tres formes d’ocupació: treballar per compte d’altri en el sector privat, accedir a la funció pública o bé treballar per compte propi autoocupant-se com a professional lliure o bé creant la pròpia empresa, per exemple.

Treballar per compte d’altri en el sector privat suposa treballar per a una empresa (física o jurídica) que assumeix els riscos de l’activitat i a qui pertanyen els beneficis o pèrdues. Les persones treballadores perceben una remuneració a canvi de desenvolupar les tasques que li són assignades, tenint aquestes tasques relació directa amb les competències professionals, personals i socials de l’ocupació i perfil professional de la persona treballadora que ocupa el lloc de treball.

En aquests casos, la relació entre empresa i persona treballadora es considera una relació laboral, i la vinculació es realitza mitjançant un contracte de treball on queden establertes totes les condicions de la relació: retribució, tasques, durada de la relació i lloc de treball, entre d’altres.

Les fonts d’informació per tal de poder trobar feina per compte d’altri són les següents:

• Premsa, ràdio i TV. Un exemple és el programa de televisió Aquí hay trabajo, que cada dia ofereix diferents llocs de treball arreu de l’Estat espanyol i també a nivell europeu.
• Oficines de treball del Servei d’Ocupació. Existeixen diferents oficines de treball a nivell estatal, autonòmic, provincial i local:
  • Empléate. Mostra ofertes de feina amb diferents llocs de treball tant a nivell d’Espanya com fora d’Espanya recopilant informació de les ofertes publicades al mateix portal o a altres portals i oficines de treball.
  • Feina Activa. És el cercador de feina del Servei Català d’Ocupació.
  • XALOC. És el cercador de feina de la Diputació de Barcelona. En aquest cercador els municipis incorporen les ofertes de feina que tenen.
  • Borses de treball dels ajuntaments. Els ajuntaments tenen un servei d’ocupació on s’integra la borsa de treball de les empreses del municipi i les ofertes pel mateix ajuntament.
• Empreses de treball temporal (ETT). Aquestes empreses ofereixen la possibilitat d’incorporar-se a una empresa que no contracta directament a persones treballadores, o bé ofereixen la possibilitat de treballar en un lloc de treball en diferents empreses dins d’un mateix sector professional. Es pot trobar el llistat de les empreses temporals dins del sistema integral de gestió d’empreses de treball temporal (SIGETT) del Ministeri de Treball i Economia Social.
• Borses de treball de les empreses, centres d’estudi i sindicats. Les empreses solen tenir una borsa de treball pròpia on publiquen les ofertes de feina, però també recullen candidatures voluntàries. A més a més, els centres educatius, arran de l’enllaç que tenen amb les empreses per la col·laboració per a les pràctiques, disposen d’ofertes de feina que estan adaptades als perfils professionals dels quals imparteixen els estudis. Són una bona via d’accés al món laboral i augmenta el percentatge d’inserció laboral dels títols que imparteixen. Els sindicats també disposen d’una borsa de treball que pretén cobrir les necessitats de les empreses del sector.
• Agències de col·locació. Són entitats públiques o privades, amb ànim de lucre o sense, que en coordinació i —si escau, col·laboració— amb el servei públic d’ocupació corresponent, porten a terme activitats d’intermediació laboral. La seva finalitat és proporcionar a les persones treballadores una ocupació adequada a les seves característiques, i facilitar als i les ocupadores les persones treballadores més apropiades per als seus requeriments i necessitats. Es pot trobar el llistat de les agències de col·locació al Sistema Nacional d’Ocupació: Listado de Agencias de Colocación.
• Portals d’ocupació. És un lloc web que serveix d’intermediari entre les empreses que publiquen les ofertes de feina i les persones demandants. Els recursos que hem plantejat fins ara també són portals d’ocupació des del moment en què publiquen ofertes de feina a la xarxa. Però a més a més, també tenim altres exemples com Indeed, Infojobs, Monster, Infoempleo, Donempleo, Primerempleo, etc.
• Pràctiques en empreses. L’empresa on es fan les pràctiques dels estudis, habitualment, és una de les primeres que voldrà comptar amb l’estudiant un cop estigui titulat. Al llarg de les pràctiques, l’empresa haurà pogut verificar com treballa la persona i si és o no competent en el lloc de treball. Per aquest motiu és molt important prendre’s seriosament aquest primer contacte amb el sector professional.
• Relacions personals. Les relacions familiars, amb coneguts i amistats, són una via d’accés al món laboral molt utilitzada, ja que normalment va acompanyada d’una recomanació per part d’una persona que coneix l’empresa i la persona candidata. Basant-se en aquesta filosofia es va crear la xarxa social LinkedIn, on es poden establir contactes professionals, es validen competències i es recomanen treballadors a les empreses. El cercador de feina d’aquesta xarxa social cada cop té més rellevància, ja que permet veure l’històric de les persones candidates. És per aquest motiu que s’ha de tenir molta cura en la imatge professional que es projecta.

Les persones que treballen a l’Administració pública són empleats públics i s’agrupen de la següent manera:

• Personal laboral: empleats que són contractats per l’Administració pública seguint els criteris de l’empresa privada.
• Personal funcionari: empleats que són contractats per l’Administració pública seguint una normativa pròpia. Hi ha tres situacions:
  • Funcionari de carrera: exerceix una professió de manera permanent després d’haver superat una oposició.
  • Interí: ocupa una plaça vacant en l’Administració pública fins que aquesta no queda ocupada per un funcionari de carrera.
  • Substitut: fa una feina eventual durant un temps determinat mentre un funcionari de carrera o un interí té un permís o una incapacitat temporal que no li permet desenvolupar les seves tasques assignades.

Per poder accedir a la funció pública s’ha de complir amb els requisits que venen determinats en la convocatòria de cada procediment d’oposició que, perquè sigui oficial, ha d’estar publicada en un butlletí oficial. El Cercador d’Informació i Documentació Oficials (CIDO) és la font on es pot trobar un gran ventall d’ofertes de feina per accedir a la funció pública.

L’autoocupació, o treball per compte propi, és una altra via d’inserció en el món laboral en el casos en els quals es tingui una idea de negoci que sigui viable. Mai s’ha d’optar per aquesta via com a un punt de fugida davant la impossibilitat de ser contractat per una empresa, sinó que ha de ser la via de desenvolupament d’un projecte que d’una altra manera no es podria fer o bé que és una oportunitat molt clara de negoci.

Per dur a terme una autoocupació amb èxit, la persona ha de tenir coneixements tant del sector com financers i, en el cas que contracti algú, de gestió de persones. En aquest cas ser un bon professional ha d’anar acompanyat de ser un bon gestor empresarial i de saber-se acompanyar de persones expertes en qui es pugui delegar i confiar.

En aquest cas, la persona treballadora treballa per a ella mateixa, i ha de decidir quin tipus de empresari vol ser: empresari societari o empresari individual. Per prendre aquesta decisió s’han de valorar aspectes com els costos de creació de l’empresa, de manteniment d’aquesta, de l’abast de les responsabilitats que s’adquireixen i del sistema de liquidació d’impostos.

La Generalitat de Catalunya ha promogut la web ServeisPerEmprendre, on recull programes, serveis i activitats que presten les entitats públiques i privades de Catalunya amb la finalitat d’oferir una única plataforma consultable per a totes les persones emprenedores.

A #ServeisPerEmprendre hi ha serveis per iniciar l’activitat, però també per impulsar-la o fer-la créixer. S’hi pot trobar assessoria, suport en tràmits, espais d’allotjament, borses de negoci i serveis, premis i concursos d’idees, xarxa d’emprenedors, coneixement i finançament.

Un cop s’ha analitzat el perfil professional del cicle formatiu que s’està cursant i els requisits dels diferents lloc de treball que es pretenen ocupar en les diferents alternatives d’incorporació al món laboral, en el sector públic i sector privat, s’ha de fer una comparativa en relació amb les competències pròpies. Val a dir que en els diferents llocs de treball no només es requereixen competències professionals pròpies del perfil, també es requereixen competències transversals o clau.

Per fer la comparativa, prèviament s’ha de conèixer el punt de partida de les competències i coneixements. És per aquest motiu que pren especial rellevància portar a terme un procés d’autoconeixement. En aquest procés ha de prevaldre la sinceritat per tal de conèixer el punt de partida real.

Analitzar quines competències professionals es requereixen i quines es posseeixen es pot fer mitjançant una llista de competències on es determini quines es tenen i quines no. Arribats a aquest punt, es pot valorar la possibilitat de fer una formació on es puguin adquirir aquelles que manquin i així completar el perfil professional.

Amb referència a les competències transversals o clau cal primer conèixer quines són i quina és la seva definició per tal de conèixer quin grau d’assoliment es posseeix. A partir d’aquest coneixement ja es poden fer activitats guiades o tests on es pugui valorar quines competències es tenen i en quin grau.

Així doncs, la millor opció és partir de dos diccionaris de competències ja elaborats i que provenen d’organismes de confiança com els següents:

• Diccionari de competències transversals de Mapalaboral
• Diccionari de competències clau de Barcelona Activa

Mapalaboral ofereix un diccionari de competències per a l’ocupabilitat de joves elaborat per l’organisme Entitats Catalanes d’Acció Social que consta d’un total de nou competències transversals i una competència instrumental bàsica. Estableix per a cada competència el nom i la definició, els elements de la competència i quines evidències hi ha de coneixement i execució de la competència.

Les competències transversals -segons s’extreu del diccionari de Mapalaboral- són les següents:

• Adaptabilitat: capacitat de buscar i aplicar respostes àgils i eficaces davant de situacions, entorns, persones, responsabilitats i tasques canviants, integrant el canvi de manera positiva i constructiva.
• Comunicació: capacitat d’interaccionar (expressar i entendre) mitjançant el llenguatge verbal, el no verbal i l’escrit, amb bona gestió de la diversitat de llengües requerides, amb l’ús de diferents suports, amb el domini de les normes sociolingüístiques i l’aadequació a les diferents funcions i al context laboral.
• Disposició a l’aprenentatge: valorar l’aprenentatge com un element per al desenvolupament i la millora professional, reconeixent els interessos i les necessitats de millora. Mantenir una actitud positiva envers l’aprenentatge per optimitzar les competències professionals i desenvolupar amb èxit l’activitat laboral.
• Gestió de les emocions: capacitat d’identificar, analitzar i controlar els sentiments i les emocions generades en situacions de naturalesa diferent dins del context laboral, desplegant estratègies adequades per afrontar-les.
• Identificació: conèixer el context laboral en general i les ocupacions d’interès en particular. Reconèixer les pròpies potencialitats i limitacions a l’àmbit laboral per construir una imatge professional realista i positiva que permeti situar-se amb confiança i de manera ajustada al mercat de treball.
• Iniciativa-autonomia: capacitat d’anticipar i afrontar les situacions laborals amb una visió a curt, mitjà i llarg termini, sense supervisió permanent i prenent decisions, creant oportunitats, generant propostes o projectes i abordant els problemes potencials amb confiança, responsabilitat, seguretat, creativitat i sentit crític.
• Organització: tenir una visió clara de les funcions i tasques del lloc de treball i executar-les amb eficàcia i eficiència. Planificar, prioritzar i dur-les a terme de manera autònoma preveient possibles obstacles.
• Relació interpersonal: capacitat i habilitats per relacionar-se amb els/les companys/es de treball i altres professionals de l’entorn laboral de forma satisfactòria, mantenint una actitud assertiva i constructiva.
• Responsabilitat: capacitat de prendre decisions i executar les funcions del lloc de treball des de la implicació i el compromís, tenint en compte els requeriments i les indicacions rebudes i els criteris d’actuació propis.
• Tractament de la informació i competència digital (TIC): capacitat per utilitzar les eines, els programes, les aplicacions i els recursos informàtics i tecnològics requerits per al desenvolupament del treball i per cercar, seleccionar, registrar, processar i comunicar la informació amb una actitud crítica i reflexiva.

Barcelona Activa és l’agència pública de desenvolupament econòmic local de la ciutat de Barcelona que té la missió de promoure l’ocupació de qualitat, la iniciativa emprenedora, la competitivitat empresarial i la diversificació del teixit productiu per assolir un model econòmic sostenible, inclusiu i just. Aquesta agència ofereix assessorament, formació, acompanyament i networking per a professionals, persones emprenedores, persones treballadores autònomes i empreses, entre altres serveis.

Barcelona Activa disposa d’un diccionari que incorpora les vint-i-una competències clau més valorades en el món laboral emmarcades en cinc categories: assoliment, gestió de l’equip, gestió personal, influència i pensament. Cada competència té quatre nivells d’assoliment, des del més bàsic fins al més complex.

Segons es detalla al diccionari de Barcelona Activa, les competències són:

• Competències clau d’assoliment
• Competències clau de gestió de l’equip
• Competències clau de gestió personal
• Competències clau d’influència
• Competències clau de pensament

Les competències clau d’assoliment tenen relació amb el fet d’aconseguir quelcom, com les següents:

• Iniciativa: es refereix a identificar un problema, obstacle o oportunitat i portar a terme accions per donar-los resposta. Per tant, la iniciativa és la predisposició a actuar de forma proactiva i no només limitar-se a pensar en allò que s’ha de fer en el futur. El marc temporal d’aquesta escala va des de finalitzar projectes passats o actuals fins a la recerca de noves oportunitats. (No hi està inclosa l’elaboració de plans o pressupostos anuals.)
• Orientació l’assoliment: és la preocupació per fer bé la feina o sobrepassar un estàndard. Els estàndards poden ser el propi rendiment en el passat (esforçar-se per superar-lo), una mesura objectiva (orientació a resultats), superar els altres (competitivitat), metes personals que un mateix s’ha marcat o coses que ningú ha fet abans (innovació).
• Planificació i organització: és la capacitat per prioritzar i establir línies d’actuació, optimitzant recursos que garanteixin l’acompliment dels resultats esperats mitjançant una gestió eficaç del propi treball i del dels seus col·laboradors/es.
• Preocupació per l’ordre i la qualitat: es reflecteix en la preocupació contínua per reduir la incertesa del medi que ens envolta. S’expressa en formes com el seguiment i la revisió del treball i la informació, i en la insistència en la claredat dels rols i funcions assignades.

Les competències clau de gestió de l’equip tenen a veure amb el treball conjunt dins d’un grup, i són les següents:

• Direcció de persones: implica la intenció de fer que altres persones actuïn segons els nostres objectius, utilitzant apropiadament i adequadament el poder personal o l’autoritat que el lloc ens confereix. Inclou “dir als altres el que han de fer”. L’estil varia segons ho requereixin les circumstàncies o les persones, des de ferm i directiu fins a exigent o fins i tot amenaçador. El fet d’intentar raonar, persuadir o convèncer els altres perquè facin alguna cosa és impacte i influència, no direcció de persones.
• Lideratge: suposa la intenció d’assumir el rol de líder d’un grup o equip de treball. Implica el desig de guiar els altres. El lideratge acostuma a estar, però no està sempre, associat a posicions que tenen una autoritat formal. “L’equip” s’ha de considerar en sentit ampli com qualsevol grup en què la persona assumeix el paper de líder. S’ha de contrastar amb la competència de “treball en equip i cooperació”.
• Treball en equip i cooperació: implica la intenció de col·laborar i cooperar amb altres, formar part d’un grup, treballar junts, com a oposat a fer-ho individualment o competitivament. Perquè aquesta competència sigui efectiva, la intenció ha de ser genuïna. Es pot considerar sempre que l’ocupant del lloc sigui membre d’un grup que funcioni com un equip. “Equip”, com en el cas de “lideratge”, es defineix de forma àmplia com un grup de persones que treballa en processos, tasques o objectius compartits.

Les competències clau de gestió personal estan relacionades amb aspectes de la forma de ser de la persona, i són les següents:

• Autoconfiança: és el convenciment sobre la pròpia capacitat per fer amb èxit una tasca o escollir l’enfocament adequat per desenvolupar un treball o resoldre un problema. Inclou mostrar confiança en les pròpies capacitats (per exemple, davant noves dificultats), decisions i opinions.
• Autocontrol: és la capacitat de mantenir les pròpies emocions sota control i evitar reaccions negatives davant provocacions, oposició o hostilitat per part d’altres o quan es treballa en condicions d’estrès. Igualment, implica la resistència en condicions constants d’estrès.
• Compromís amb l’organització: és la capacitat i voluntat d’orientar els propis interessos i comportaments cap a les necessitats, prioritats i objectius de la companyia. Suposa actuar de forma que s’aconsegueixin els objectius de l’organització o se satisfacin les necessitats d’aquesta. Pot manifestar-se en posar la missió de l’empresa per davant de les preferències individuals.
• Flexibilitat i gestió del canvi: és l’habilitat d’adaptar-se i treballar eficaçment en diferents i variades situacions i amb persones o grups diversos. Suposa entendre i valorar postures o punts de vista diferents, o bé adaptar el propi enfocament a mesura que la situació ho requereixi. També canviar o acceptar sense problemes els canvis en la pròpia organització o en les responsabilitats del lloc de treball.

Les competències clau d’influència tenen a veure amb les relacions interpersonals en el món laboral, i són les següents:

• Comunicació: suposa l’habilitat de transmetre, de fer conèixer alguna cosa a algú d’una manera clara i entenedora. Abasta des d’una transmissió d’informació fins a entrar en relació d’idees, d’interessos, etc. La comunicació pot ser oral i/o escrita, i s’adreça a diferents públics.
• Empatia: implica saber entendre les altres persones. És l’habilitat per escoltar, entendre correctament els pensaments, els sentiments o les preocupacions dels altres encara que no s’expressen verbalment o s’expressen parcialment. Aquesta competència mesura la creixent complexitat i profunditat que suposa entendre les altres persones. Pot també incloure la sensibilitat intercultural.
• Negociació: és l’habilitat per promoure el consens. És l’intent per fer coincidir criteris diferents, en una situació determinada, amb l’objectiu d’arribar al pacte i buscar el millor benefici.
• Networking: és l’habilitat d’establir contactes amb un ampli ventall de persones, que els permet ajudar-se mútuament, en situacions professionals i personals. Es tracta d’un procés amb doble direcció: en donar ajuda i atenció a la nostra xarxa de contactes facilitem que ells ens ajudin.
• Orientació al client: implica un desig d’ajudar o servir els clients/es, de satisfer les seves necessitats. Significa centrar-se a descobrir o satisfer les necessitats dels clients/es.

Les competències clau de pensament estan relacionades amb el desenvolupament intel·lectual de les pesones, i són les següents:

• Aprenentatge i utilització de coneixements: implica la inquietud i curiositat constant per aprendre o saber-ne més. Inclou l’afany de posar en pràctica i ampliar els coneixements tècnics, professionals o de gestió, així com transferir aquells coneixements relacionats amb el treball. La persona continua desenvolupant-se i adquirint nous coneixements motu proprio.
• Creativitat: és la capacitat que permet identificar, plantejar i resoldre problemes de manera rellevant i divergent. És l’habilitat d’establir relacions de coneixement diferents, fer noves preguntes i donar respostes originals.
• Orientació estratègica: és l’habilitat de vincular visions a llarg termini i conceptes amplis al treball diari. En els nivells baixos inclou la simple comprensió d’estratègies. En els nivells més alts és un sofisticat coneixement de com l’entorn en el sentit més ampli influeix en les estratègies i com aquestes, a la vegada, determinen les diferents accions/escenaris.
• Pensament analític: és la capacitat d’entendre una situació, desagregant-la en petites parts o identificant les seves implicacions pas a pas. Inclou organitzar les parts d’un problema o situació de forma sistemàtica, fer comparacions entre diferents elements o aspectes i establir prioritats d’una forma racional. També inclou entendre les seqüències temporals i les relacions causa-efecte dels fets.
• Pensament conceptual: és l’habilitat per identificar en les situacions pautes o relacions que no són òbvies o identificar punts clau en situacions complexes. Inclou la utilització d’un raonament creatiu, inductiu o conceptual.

En la figura figura disposeu d’una síntesi de les competències del test de Barcelona Activa:

Per concloure aquesta unitat, hem analitzat com les competències professionals del perfil del títol es connecten amb les demandes del mercat laboral, tant en el sector públic com en el privat. Això ens permet estar millor preparats per adaptar-nos a un entorn laboral dinàmic i exigent, on l’autoconeixement —identificar les actituds, aptituds i habilitats personals— esdevé clau en l’èxit professional en el món laboral.