El transport ferroviari: organismes, entitats i operadors

La gestió del transport ferroviari en l’àmbit nacional consisteix en l’administració de les infraestructures ferroviàries i la planificació del trànsit ferroviari de mercaderies i viatgers, i depèn dels organismes adscrits al Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible.

En el context europeu, prenen importància els organismes intergovernamentals, les associacions d’empreses ferroviàries i les associacions professionals i tècniques.

Els principals organismes nacionals i internacionals amb el detall de les seves funcions i de la seva importància en el sector del transport ferroviari es presenten en els apartats següents.

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible és responsable de proposar i executar la política del Govern en l’àmbit de les infraestructures ferroviàries de competència estatal, de controlar, ordenar i regular administrativament els serveis de transport ferroviari i de planificar i programar les inversions relatives a les infraestructures, matèries i serveis associats.

Aquestes competències estan repartides entre diferents òrgans del Ministeri, les entitats públiques ADIF, ADIF-Alta Velocitat i RENFE-Operadora, i l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, totes adscrites al Ministeri.

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible exerceix les principals funcions en relació amb el sistema ferroviari segons la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Transport.

És la responsable de definir les polítiques i executar-les a través dels seus òrgans dependents i dels organismes i entitats adscrits al Departament en relació amb la planificació i realització d’infraestructures del transport, entre les quals hi ha el ferrocarril, i l’ordenació general de transports, entre ells el ferrocarril.

Per això, d’aquesta Secretaria d’Estat depenen els òrgans directius següents:

• Secretaria General d’Infraestructures. Impulsa la realització d’inversions en transport per ferrocarril i en particular:
  • La realització d’estudis de caràcter prospectiu, economicofinancer i territorial, així com el seguiment dels plans i programes d’infraestructures de transport ferroviari, i l’elaboració i el seguiment de la planificació d’infraestructures ferroviàries a la Red Ferroviaria de Interés General (RFIG).
  • L’elaboració i el seguiment d’estudis informatius, avantprojectes i, excepcionalment, projectes ferroviaris.
  • Les actuacions expropiatòries en relació amb les infraestructures ferroviàries.
  • L’elaboració de disposicions de caràcter general relatives a les infraestructures ferroviàries.
• Secretaria General de Transports. Li correspon l’ordenació general del transport, entre d’altres el transport terrestre, i en particular el ferrocarril, a través de les funcions següents:
  • L’ordenació general i la regulació del sistema de transport ferroviari, que inclou l’elaboració de projectes normatius mitjançant els quals s’estableixin regles bàsiques del mercat ferroviari, participació en l’elaboració de normes de la Unió Europea i l’elaboració de regles de coordinació sobre competències delegades a les comunitats autònomes.
  • Les propostes, la tramitació i l’adjudicació, així com el control i el seguiment de les obligacions de servei públic en el transport de viatgers per ferrocarril, així com l’atorgament d’ajuts a la millora del transport ferroviari i la realització d’estudis i l’elaboració de plans d’actuacions administrativa sobre aquestes matèries.
  • La inspecció i el control del compliment de les normes reguladores del servei de transport per ferrocarril i de les seves activitats auxiliars i complementàries, així com l’aplicació del corresponent règim sancionador, i la coordinació d’aquestes funcions quan hagin estat delegades a les comunitats autònomes.

L’administració de les infraestructures ferroviàries integrades a la Red Ferroviaria de Interés General (RFIG) és un servei d’interès general que té per objecte el manteniment i l’explotació d’aquelles, així com la gestió del sistema de control, circulació i seguretat.

L’administració de les infraestructures ferroviàries i la seva construcció correspondran, dins de l’àmbit de competència estatal, a una o diverses entitats públiques empresarials adscrites al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible que tindran personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d’obrar i patrimoni propi.

En l’actualitat les funcions d’administrador general de les infraestructures de la Xarxa Ferroviària d’Interès General estan encomanades a dues entitats públiques empresarials adscrites al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, ADIF i ADIF-Alta Velocitat i a la societat LFP, societat participada per ADIF i el gestor d’infraestructures francès SNCF-Réseau, creada per a l’administració de la Secció Internacional Figueres-Perpinyà.

Les principals funcions d’aquests administradors generals d’infraestructures de la RFIG són:

• L’aprovació de projectes bàsics i de construcció, la construcció i l’administració d’infraestructures ferroviàries, així com el control, la vigilància i la inspecció d’aquella que administri, de les seves zones de protecció i de la circulació ferroviària que s’hi produeixi.
• L’elaboració, l’aprovació i la publicació de la declaració sobre la xarxa.
• La tramitació de sol·licituds, adjudicació i posada a disposició de la capacitat d’infraestructura concedida a les empreses ferroviàries i la resta de candidats.
• La determinació, la revisió i el cobrament dels cànons per utilització de les infraestructures ferroviàries i l’aprovació i el cobrament de les tarifes per la prestació de serveis complementaris i auxiliars.

Per exercir les funcions d’administració de la Xarxa Ferroviària d’Interès General els administradors d’infraestructures ferroviàries han de disposar d’una autorització de seguretat que atorga l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.

L’Agència Estatal de Seguridad Ferroviaria (AESF) és un organisme públic regulat a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.

El seu àmbit de competències és el sistema ferroviari de competència estatal: la Red Ferroviaria de Interés General, i els serveis que per aquesta discorren. En aquest àmbit exercirà com a autoritat responsable de la seguretat ferroviària, tal com s’estableix a la Llei 38/2015 de 19 de setembre del Sector Ferroviari, realitzant l’ordenació, inspecció i supervisió de la seguretat de tots els elements del sistema ferroviari: les infraestructures, el material rodant, el personal ferroviari i l’operativa ferroviària.

Tanmateix, duu a terme les funcions relacionades amb la interoperabilitat del sistema ferroviari de competència estatal, i li correspon l’atorgament, la suspensió i la revocació de llicències a les empreses ferroviàries.

Els dos organismes internacionals de referència en el transport ferroviari internacional són l’Organització Intergovernamental per als Transports Internacionals per Ferrocarril i el Comitè de Transport Ferroviari Internacional.

L’Organització Intergovernamental per als Transports Internacionals per Ferrocarril (OTIF) es va establir l’1 de maig de 1985, en resposta al Conveni relatiu als transports internacionals per ferrocarril de 1980 (COTIF 1980). El COTIF 1980 ha estat posteriorment modificat pel Protocol de Vilna de 3 de juny de 1999, ara COTIF 1999.

El conveni relatiu als transports internacionals per ferrocarril (COTIF) constitueix el text de base de l’OTIF. Aquest controla el funcionament de l’organització, així com els seus objectius, les seves atribucions, les relacions amb els seus països membres i les seves activitats en general.

L’objectiu de l’OTIF és promoure, millorar i facilitar el trànsit ferroviari internacional, en particular:

• Establint i desenvolupant sistemes de legislació uniforme en el trànsit ferroviari internacional relatius a:
  • El transport internacional de passatgers i mercaderies.
  • La utilització de vagons com a mitjà de transport.
  • La utilització d’infraestructures.
  • El transport de mercaderies perilloses.
• Contribuint a l’eliminació de determinats obstacles a l’encreuament de fronteres en el trànsit ferroviari internacional.
• Contribuint a la interoperabilitat i l’harmonització tècnica en el sector ferroviari.
• Establint un procediment uniforme per a l’admissió tècnica de material ferroviari dissenyat per al seu ús en el trànsit internacional.
• Controlant l’aplicació de totes les normes i recomanacions establertes per l’OTIF.

De conformitat amb l’article 3, apartat 2, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, la Unió Europea posseeix competència exclusiva per a legislar sobre diversos assumptes relacionats amb el transport per ferrocarril coberts pel COTIF. Per tant, l’adhesió de la UE al COTIF va ser essencial per permetre que la Unió Europea exercís la seva competència en les relacions ferroviàries internacionals.

L’adhesió es va formalitzar mitjançant la Decisió del Consell 2013/103/UE, relativa a la signatura i a la celebració de l’Acord entre la Unió Europea i l’Organització Intergovernamental per als Transports Internacionals per Ferrocarril, d’adhesió de la Unió Europea al Conveni relatiu als transports internacionals per ferrocarril (COTIF) de 9 de maig de 1980, modificat pel Protocol de Vilnius de 3 de juny de 1999.

L’adhesió de la UE al COTIF facilita el desenvolupament d’un sistema legal uniforme aplicable al transport internacional de viatgers i mercaderies per ferrocarril a través dels països que són membres de l’OTIF. L’adhesió no és només una obligació legal per a la UE, sinó que també redunda en l’interès de la promoció del transport ferroviari a escala mundial.

L’OTIF compta actualment amb 49 països membres d’Europa, Orient Mitjà, Àsia i Àfrica del Nord, i un país membre associat (Jordània).

Poc després de l’entrada en vigor del Conveni sobre el transport internacional de mercaderies per ferrocarril a principis de 1893, les companyies ferroviàries de la majoria dels estats membres van considerar necessari una col·laboració més estreta per facilitar l’aplicació pràctica del conveni. El Comitè de Transport Ferroviari Internacional va ser fundat l’any 1902.

L’objectiu primordial de l’associació era ajudar els ferrocarrils a aplicar de manera coherent el conveni sobre el transport de mercaderies i, posteriorment, també el conveni paral·lel sobre el transport de viatgers i equipatge, que va entrar en vigor el 1928.

Per aconseguir-ho, el CIT va elaborar instruccions normalitzades per ampliar i explicar els textos legals, va establir diversos acords per definir les relacions jurídiques entre els ferrocarrils i va elaborar instruccions pràctiques per a l’ús del personal en l’àmbit. El CIT també va contribuir significativament al treball de revisió de les convencions a mesura que es feia necessari de tant en tant.

La gestió del CIT, realitzada pels Ferrocarrils Estatals austríacs fins al 1914, va ser assumida pels Ferrocarrils Federals Suïssos el 1921.

Les dues guerres mundials i els altres esdeveniments polítics que van sacsejar Europa durant el segle XX van alterar seriosament l’aplicació del dret internacional del transport ferroviari. Això no obstant, quan les circumstàncies ho permetien, el CIT va treballar conjuntament amb altres organitzacions internacionals per restablir la seguretat jurídica.

Durant les últimes dècades, l’evolució política, econòmica, tècnica i jurídica ha requerit una diversificació encara més gran de les activitats de l’organització. Aquests avenços van culminar a finals del segle passat amb la reforma més important que s’ha fet mai al dret ferroviari internacional: fer compatible el COTIF amb la Directiva 91/440/CEE sobre el desenvolupament dels ferrocarrils de la Unió Europea.

El CIT es va constituir com a entitat jurídica per dret propi l’any 2004. Actualment, és una associació de dret suís amb seu a Berna, amb més de 130 empreses ferroviàries i navilieres associades, que operen serveis de transport internacional de viatgers o mercaderies. Els seus objectius són:

• Transposar i aplicar el dret internacional del transport ferroviari, i en particular el Conveni sobre el transport internacional per ferrocarril (COTIF) de manera estandarditzada.
• En aquest marc, desenvolupar estretes relacions de treball entre les empreses associades, representar els seus interessos, i prestar altres serveis com assessorament, formació i organització d’esdeveniments, entre d’altres.

La Unió Internacional de Ferrocarrils és una organització no governamental que representa la indústria ferroviària.

És l’associació professional i tècnica que representa la unitat del sector ferroviari en l’àmbit mundial. Algunes activitats específiques s’organitzen a escala regional i són controlades per les 6 Assemblees Regionals. Sempre que sigui possible i útil per a la comunitat ferroviària, s’esforçaran per convertir els projectes regionals en activitats multiregionals o globals.

Perquè la UIC compleixi amb eficàcia la seva missió, s’han definit 3 nivells per a les activitats de cooperació internacional:

• Nivell estratègic: coordinació amb i entre les 6 Regions UIC creades en el marc d’una nova governança (activitats dirigides per les Assemblees Regionals de la UIC per a Àfrica, Àsia, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa i Orient Mitjà).
• Nivell de cooperació tècnic o professional: estructurat al voltant de les activitats ferroviàries de transport de passatgers, mercaderies, activitats relacionades amb el sistema ferroviari, incloent-hi infraestructures, material rodant i operativa, i valors fonamentals, incloses activitats intersectorials com ara el desenvolupament sostenible. Les prioritats estratègiques per a les activitats de cooperació tècnica s’estableixen mitjançant fòrums i plataformes integrades per representants dels membres.
• Nivell de serveis de suport: fiscalitat, recursos humans, serveis jurídics, i comunicació i relacions institucionals.

La normativa general del sector ferroviari a l’estat espanyol està conformada per la legislació següent:

• Llei 38/2015 de 29 de setembre, del sector ferroviari.
• Reial decret 23/2018 de 21 de desembre, de transposició de directives en matèria de marques, transport ferroviari i viatges combinats i serveis de viatge vinculats.
• Reial decret 2387/2004 de 30 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del Sector Ferroviari.

Una altra normativa sobre el funcionament del sistema ferroviari, com l’adjudicació de capacitat, cànons, transport ferroviari, etc., queda recollida en els textos següents:

• Ordre FOM/642/2018 de 13 de juny, per la qual es modifiquen l’Ordre FOM/897/2005, de 7 d’abril, relativa a la declaració sobre la xarxa i al procediment d’adjudicació de capacitat d’infraestructura ferroviària i l’Ordre FOM /189/2015, d’11 de febrer, per la qual es desenvolupen principis bàsics d’aplicació d’incentius al sistema dels cànons per utilització de les infraestructures ferroviàries, establerts a l’article 73 de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del Sector Ferroviari.
• Ordre FOM/1977/2015 de 29 de setembre, sobre el procediment de licitació per a l’atorgament del títol habilitant per a la realització del transport ferroviari de viatgers previst a l’Acord del Consell de Ministres de 13 de juny de 2014, pel qual es determina el nombre i la vigència de títols habilitants per a la prestació de serveis de transport ferroviari de viatgers en règim de concurrència en determinades línies i trams de la Xarxa Ferroviària d’Interès General.
• Ordre FOM/189/2015 d’11 de febrer, per la qual es desenvolupen principis bàsics d’aplicació d’incentius al sistema dels cànons per utilització de les infraestructures ferroviàries, establerts a l’article 73 de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del Sector Ferroviari.
• Orde FOM/710/2015 de 30 de gener, per la qual s’aprova el Catàleg de línies i trams de la Xarxa Ferroviària d’Interès General.

Una altra normativa supranacional, d’abast internacional, és la següent:

• Conveni relatiu als transports internacionals per ferrocarril de 1980 (COTIF 1980). El COTIF 1980 ha estat posteriorment modificat pel Protocol de Vilna de 3 de juny de 1999, ara COTIF 1999.
• Adhesió de la Unió Europea al COTIF. Es va formalitzar mitjançant la Decisió del Consell 2013/103/UE, relativa a la signatura i a la celebració de l’Acord entre la Unió Europea i l’Organització Intergovernamental per als Transports Internacionals per Ferrocarril, d’adhesió de la Unió Europea al Conveni relatiu als transports internacionals per ferrocarril (COTIF) de 9 de maig de 1980, modificat pel Protocol de Vilnius de 3 de juny de 1999.

La liberalització del transport de viatgers i mercaderies per ferrocarril.

D’acord amb la Llei 38/2015, del 29 de setembre, del sector ferroviari, el transport ferroviari és un servei d’interès general i essencial per a la comunitat. Aquest servei es prestarà en règim de lliure competència:

• Els serveis ferroviaris de transport de mercaderies van ser liberalitzats l’any 2005 i poden ser prestats per qualsevol empresa ferroviària des d’aquesta data.
• Així mateix, des de l’1 de gener del 2010, l’explotació de serveis internacionals de transport de viatgers està liberalitzada.
• Des de l’any 2013 també es presten lliurement els serveis de transport ferroviari de viatgers amb finalitat prioritàriament turística.
• Finalment, l’aprovació pel Parlament Europeu i del Consell de la Directiva 2016/2370/UE, de 14 de desembre, que modifica la Directiva 2012/34/UE, pel que fa a l’obertura del mercat dels serveis nacionals de transport de viatgers per ferrocarril i la governança de les infraestructures ferroviàries suposa obrir a la competència l’explotació dels serveis nacionals de transport ferroviari de viatgers.

A Espanya, la xarxa ferroviària pertany a ADIF, Administrador d’infraestructures ferroviàries, que és una entitat pública dependent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. Adif exerceix un paper principal com a dinamitzador del sector ferroviari tot fent que el ferrocarril sigui el mitjà de transport per excel·lència i facilitant l’accés a la infraestructura en condicions d’igualtat.

Les funcions de l’Administrador d’infraestructures ferroviàries ADIF, d’acord amb el que estableix l’article 21 de la Llei del sector ferroviari, són entre d’altres:

• L’aprovació dels projectes bàsics i de construcció d’infraestructures ferroviàries que hagin de formar part de la Xarxa Ferroviària d’Interès General.
• La construcció d’infraestructures ferroviàries, amb recursos de l’Estat o d’un tercer, d’acord amb el conveni corresponent.
• L’administració de les infraestructures ferroviàries de la titularitat.
• El control i la inspecció de la infraestructura ferroviària, de les seves zones de protecció i de la circulació ferroviària que s’hi produeixi.
• L’explotació dels béns de la seva titularitat, dels quals li siguin adscrits i d’aquells la gestió dels quals se li encomani.
• L’elaboració i la publicació de la declaració sobre la xarxa, en els termes previstos a la Llei del Sector Ferroviari i en les seves normes de desplegament.
• L’adjudicació de capacitat d’infraestructura a les empreses ferroviàries que ho sol·licitin i la celebració d’acords marc amb aquelles.
• L’emissió d’informes amb caràcter previ a l’atorgament pel Ministeri de Transports, de les llicències d’empresa ferroviària i de les autoritzacions per prestar serveis que s’hagin declarat d’interès públic, en els casos que preveu la Llei del sector ferroviari.
• L’atorgament dels certificats de seguretat, quan així ho determini el Ministeri.
• L’elaboració de les instruccions i les circulars necessàries per determinar, amb precisió, les condicions d’operació sobre la Xarxa Ferroviària d’Interès General.
• La prestació de serveis addicionals i, si escau, de serveis complementaris i auxiliars de transport ferroviari.
• L’elevació al Ministeri de les propostes de tarifes per la prestació de serveis addicionals i complementaris i la fixació dels preus dels serveis auxiliars.
• La proposta de modificació i actualització dels cànons per utilització de les infraestructures ferroviàries que administri, la gestió, liquidació i recaptació dels que es meriten per la utilització de les esmentades infraestructures, així com, si escau, el cobrament de les tarifes pels serveis addicionals, complementaris i auxiliars.
• La gestió, liquidació i recaptació de les taxes, de conformitat amb el que estableix la Llei del Sector Ferroviari.
• La cooperació, amb els organismes que en altres estats membres de la Unió Europea administrin les infraestructures ferroviàries, per establir i adjudicar capacitat d’infraestructura que abasti més d’una xarxa nacional.
• La formalització d’acords amb les empreses ferroviàries.
• L’establiment de les pautes que regulin el procediment per fer la investigació dels accidents ferroviaris que li corresponguin.
• L’elaboració d’un informe anual que prevegi tots els incidents i accidents produïts a conseqüència de la prestació del servei de transport ferroviari.
• L’elaboració d’un pla de contingències que arreplegui les mesures necessàries per restablir la situació de normalitat en cas d’accident, de fallida tècnica o de qualsevol altra incidència que pertorbi el trànsit ferroviari.

ADIF va heretar les infraestructures de RENFE, Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, i de FEVE, Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha, i gestiona la xarxa ferroviària nacional que té l’abast següent (Taula taula)

Les línies estratègiques d’actuació d’ADIF són les següents:

• Aconseguir una organització resilient, tant per tenir infraestructures preparades per prestar el servei com persones capaces d’afrontar els reptes i desafiaments dels anys vinents.
• Avançar cap a la descarbonització de l’economia, contribuint als objectius de reducció d’emissions que marca l’Agenda 2030 i el Pla espanyol d’Energia i Clima 2030.
• Contribuir i ser part de la transformació digital i la connectivitat a Espanya, des del punt de vista de les infraestructures com de la mateixa organització i de les persones que en formen part.
• Proveir i formar part del desenvolupament econòmic de les regions i la cohesió social i territorial del país, a través de les infraestructures i la seva maximització.
• Crear una cultura d’empresa que interioritzi i apliqui la proposta de valor i sigui capaç de transmetre tant en clau interna com externament a la ciutadania la contribució que ADIF i ADIF Alta Velocitat fan a la societat.

La Declaració sobre la xarxa d’ADIF és el document que exposa les característiques de la infraestructura posada a disposició de les empreses ferroviàries i candidats i conté informació sobre les condicions d’accés a la xarxa, així com sobre les condicions d’accés a les instal·lacions de servei i a la prestació de serveis en aquestes instal·lacions i la informació necessària per a la utilització dels drets d’accés, per garantir la transparència i l’accés no discriminatori a la infraestructura ferroviària de tots els candidats a sol·licitar capacitat, per prestar serveis de transport ferroviari.

S’hi detallen les normes generals, els terminis, procediments i criteris relatius als sistemes de cànons i adjudicació de capacitat, així com la informació necessària per cursar una sol·licitud de capacitat d’infraestructura.

Declaració sobre la xarxa ADIF

Podeu accedir a la Declaració sobre la xarxa 2024 d’ADIF a Declaración sobre la red 2024.

El 16 de març de 2004, el Consell i el Parlament Europeu van arribar a un acord sobre quatre propostes legislatives de l’anomenat segon paquet ferroviari, relatives a la interoperabilitat, la seguretat i el desenvolupament del sector ferroviari europeu, i l’Agència Ferroviària Europea.

En l’esmentat acord es va fixar l’obertura total del mercat del transport nacional de mercaderies per a l’1 de gener de 2007, tot i que l’obertura del mercat dels serveis nacionals de transport de viatgers no es va produir fins al 2016.

Els principals operadors ferroviaris a Espanya en el mercat del transport de mercaderies són:

• RENFE Mercancías (renfe.com) que segons dades de l’informe del sector ferroviari que elabora la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, ha transportat més del 51% dels cinc milions de tones que s’han mogut a Espanya durant el quart trimestre de 2023. És el principal operador ferroviari de transport de mercaderies a l’estat.
• Captrain (captrain.es), empresa ferroviària creada el 2002 que actualment forma part de Rail Logistics Europe (RLE), la divisió del Grup francès SNCF especialitzada en activitats logístiques i de transport de mercaderies per ferrocarril, que mou sobre el 19% de les mercaderies.
• Continental Rail (continentalrail.es), que pertany a la branca logística del GRUP CMA CGM que té com a objectiu oferir solucions globals de transport als seus clients, i que té una quota de mercat quasi del 10%.
• Medway Iberia (medway-iberia.com), empresa portuguesa que pertany al grup suís MSC (Mediterranean Shipping Company) que aviat constituirà una societat amb participació de RENFE Mercancías. La seva quota de mercat en el darrer trimestre de 2023 ha estat per sobre del 6%.
• Transfesa Logístics (transfesa.com), participada per DB Cargo que és una filial dels ferrocarrils alemanys, l’any 2023 va començar a operar trens en ample estàndard entre la península Ibèrica i la resta d’Europa. Té una quota de mercat del 4%, aproximadament.
• Altres operadors, entre els quals es troben Euskotren, operadora del País Basc, i FGC Rail, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que juntament amb altres empreses conformen el 9% del mercat.

En relació amb la intermodalitat, actualment els tres grans ports espanyols ofereixen connexions regulars a través de RENFE i d’altres operadors. Quan arriben els contenidors a port, es contracta bé a través dels consignataris de vaixells, bé a través dels mateixos operadors, el transport fins a les destinacions sol·licitades. Normalment, la contractació és one way, és a dir que el contenidor buit quedarà a l’àrea de destinació, en espera de ser omplert amb altres mercaderies d’exportació o del seu reenviament a algun altre port o punt interior.

Pel que fa al transport de viatgers, a banda dels operadors que presten els serveis públics de transport ferroviari, com RENFE Viajeros, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Euskotren, en els darrers anys, a banda de l’AVE, s’han incorporat al mercat nacional diferents operadors del servei de transport de viatgers d’alta velocitat:

• L’oferta de RENFE (renfe.com) està formada per serveis regionals, de mitjana i llarga distància, com Altaria, Talgo i Trenhotel, i d’alta velocitat, amb els serveis AVE, AVLO, AV-City, Avant, Alvia i Euromed.
• OUIGO (ouigo.com) és la marca low cost de l’operador de tren francès SNFC d’alta velocitat i preus baixos que opera a Espanya des del 10 de maig del 2021. Actualment, es pot viatjar amb OUIGO a una àmplia varietat de ciutats com són Madrid, Barcelona, València, Alacant, Albacete Zaragoza i Tarragona.
• IRYO (iryo.eu) és la nova marca comercial de l’operador ferroviari ILSA, consorci format per l’aerolínia Air Nostrum i el gegant italià Trenitalia, que va començar a circular a Espanya a finals de 2022, i es diferencia de la seva competència per oferir serveis prèmium als viatgers. El primer trajecte va connectar les estacions de Madrid Atocha i Barcelona Sants, amb una parada intermèdia a Saragossa. Més tard, IRYO va llançar la seva segona ruta connectant les ciutats de Madrid, Conca, València i Alacant, i posteriorment es va inaugurar la ruta Madrid, Còrdova, Sevilla i Màlaga.

Per a l’accés a la Xarxa Ferroviària d’Interès General (RFIG), els operadors ferroviaris han de disposar de la llicència i certificat de seguretat corresponent, específic per a una determinada línia o tram, l’emissió de les quals correspon a l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària. Les empreses que ja compten amb llicència i certificat de seguretat per a la prestació de serveis ferroviaris es poden consultar Empresas con licencia y certificado de seguridad.

Les unitats de càrrega en el transport ferroviari les determina la seva naturalesa de transport intermodal, en especial amb el transport de mercaderies per carretera i amb el transport marítim.

En el transport ferroviari s’utilitzen bàsicament com unitats de càrrega:

• Mercaderia en contenidors. La flexibilitat i la garantia que ofereix en el transport de mercaderies en contenidors consolida el ferrocarril com una baula indispensable en les cadenes logístiques eficients. Es poden transportar contenidors de 20’, 30’, 40’, 45’ o equivalents homologats. Els contenidors es transporten en vagons, tipus plataforma (Figura figura). Podeu consultar la flota de vagons de RENFE Mercancías per al transport de contenidors en Mercaderia en contenidors.

Font: renfe.es

• Siderúrgics, com bobines d’acer que es transporten en vagons oberts (Figura figura) o tancats porta bobines, o en vagons tancats de pis pla, sobre palets. També s’inclouen en aquesta categoria els coneguts com a productes llargs, com perfils, vareta ondulada, xapa, fil de màquina i carrils, i altres elements utilitzats en el sector de la construcció, que es transporten en plataformes específiques per a aquest tipus de producte (Figura figura). Altres productes com la ferralla es transporten en vagons oberts protegits amb xarxa de seguretat.

Font: renfe.es

Font: renfe.es

• Automoció. El ferrocarril permet el transport de vehicles acabats, peces i components per a cadenes de muntatge. Oferim serveis dedicats als fabricants de la indústria automotriu, així com als operadors logístics que intervenen en la seva cadena de subministrament. Els vehicles es poden transportar en plataformes obertes (Figura figura), semiobertes o tancades.

Font: renfe.es

• Sòlids i líquids a granel. Es disposen de vagons com cisternes (Figura figura) i tremuges o tolvas en castellà, (Figura figura) per transportar gran varietat de sòlids a granel, des de cereals fins a ciments, carbó, pedres i terres, etc. També es transporten productes químics i combustibles.

Font: renfe.es

Font: renfe.es

• Fusta i paper, que es transporten en vagons tipus plataforma (Figura figura), oberts o tancats.

Font: medway-iberia.com

• Productes paletitzats. Trens de 550 tones de capacitat poden transportar fins a 700 europalets, equivalent a 23 camions de 24 Tn, en vagons tancats amb portes laterals.

Font: renfe.es

• Transports especials. També es transporta en vagons plataforma (Figura figura) tota mena de material ferroviari, maquinàries o equips i càrregues indivisibles de característiques especials o amb dimensions i pesos excepcionals, tals com:
  • Equips energètics: turbines, transformadors, generadors, aerogeneradors.
  • Material ferroviari: locomotores, vagons, maquinària de via, subestacions.
  • Material divers d’unes dimensions o característiques excepcionals.
  • Prefabricats de formigó.

Font: renfe.es