Gestió de sinistres en el servei de transport

Un sinistre és un dany amb conseqüències molt greus. En concret, en els diccionaris trobem la següent definició de sinistre:

En contrapartida, l’assegurança cobreix el risc que es produeixi un sinistre.

Els sinistres en el transport de mercaderies per carretera es produeixen en la càrrega i estiba de la mercaderia en origen, durant el trànsit i en la descàrrega i desestiba. Està constatat que la gran majoria es produeixen durant el trànsit.

Les causes dels sinistres estan relacionades amb els factors concurrents que són els factors relacionats amb les persones, els vehicles i les infraestructures i que tenen algun paper en el fet que el sinistre es pugui produir. Els factors concurrents en els sinistres produïts en vies urbanes i interurbanes són:

• La velocitat inadequada és la causa de molts accidents que es produeixen a les carreteres. El 25% dels accidents mortals que es van produir a les carreteres espanyoles (exclòs País Basc i Catalunya) l’any 2021 van ser per aquest motiu.
• La distracció que està molt lligada al cansament és una de les principals causes dels accidents. El 38% dels accidents mortals que es van produir a les carreteres espanyoles l’any 2021 van ser per aquesta causa.
• El consum d’alcohol i drogues és el causant de molts sinistres, encara que s’han augmentat les sancions, i això ha fet que en els últims anys s’hagin reduït els accidents causats per aquest consum.
• L’antiguitat dels vehicles i el manteniment. Segons l’estudi Siniestralidad Vial España 2021 existeix una relació entre l’antiguitat del vehicle implicat en un sinistre i l’estat de la inspecció tècnica. A la figura es pot veure el percentatge de camions de més de 3.500 kg amb la inspecció tècnica caducada en el moment del sinistre, implicats en accidents en vies interurbanes el 2021.
• Tenir altres infraccions. Els vehicles que tenen infraccions de tràfic i estan implicats en accidents mortals van representar el 14% l’any 2021 segons l’informe de sinistralitat viària a Espanya publicat per la Direcció General de Tràfic.
• El cansament dels conductors. A pesar que hi ha molt més control dels tacògrafs i s’ha endurit la normativa de conducció i descans continua sent una de les causes dels accidents a les carreteres. Els reflexos dels conductors disminueixen amb el cansament i augmenten els riscos de patir accidents.
• Altres causes d’accidents són la irrupció de vianants, no respectar la prioritat, avançament antireglamentari, no mantenir la distància de seguretat, malaltia del conductor i altres.

Font: Direcció general de tràfic

També es poden produir sinistres per robatori de les mercaderies, per mala estiba i per avaries produïdes en els vehicles de transport i que fan que les mercaderies no arribin en bon estat.

Les conseqüències dels sinistres produïts en accidents en vies urbanes i interurbanes són les lesions a les persones i la mort. Es considera que una persona ha estat ferida greu quan ha requerit un ingrés hospitalari de més de 24 hores, però en l’àmbit mèdic en tenen en consideració altres aspectes com la gravetat de les lesions.

A la figura es pot veure l’evolució de les persones mortes i ferides hospitalitzades en camions de més de 3.500 kg en vies urbanes i interurbanes dels anys 2012 a 2021. La sinistralitat ha disminuït des de l’any 2012, però encara és important. Els sinistres es produeixen principalment en àrees interurbanes (Informe de Sinistralitat Viària d’Espanya 2021).

Font: Direcció general de tràfic

A la taula es poden veure els sinistres provocats per camions de més de 3.500 kg d’MMA a Espanya i les conseqüències que han tingut en nombre de persones mortes i ferides hospitalitzades i no hospitalitzades.

Altres conseqüències en el transport de mercaderies per carretera són la pèrdua i l’avaria de les mercaderies i el retard.

El Conveni CMR de transport internacional de mercaderies per carretera i la Llei 15/2009 del contracte de transport de mercaderies per carretera i ferrocarril, estableixen que la responsabilitat del transportista quan es produeix una pèrdua, una avaria o retard:

• Pèrdua: la pèrdua de la mercaderia ocasiona que aquesta no es pugui lliurar al destinatari. Es pot produir per minves, deteriorament i transformacions que afecten els productes i modifiquen la seva composició i característiques i per errors durant el transport, en la càrrega i descàrrega i en l’estiba o desestiba, o també per robatoris. La pèrdua pot ser total o parcial depenent si no es pot lliurar la mercaderia o si només es pot lliurar una part.
• Avaria: és un dany que es produeix a les mercaderies i encara que es pot lliurar al destinatari presenten desperfectes i han patit una pèrdua de valor.
• Retard: es produeix quan la mercaderia no es lliura al destinatari en el termini acordat. Encara que no es produeixi un dany a les mercaderies pot tenir conseqüències greus per a les empreses, ja que pot comportar la pèrdua d’un client, que es trenqui la cadena de producció, etc.

Un transportista he de fer l’assegurança del vehicle que és obligatòria per poder circular per les vies públiques. Aquesta assegurança cobreix els danys a tercers. El transportista pot fer una assegurança ampliada del vehicle o a tot risc, per poder cobrir el màxim de danys en cas que es produeixi un sinistre.

El transportista també pot fer una assegurança sobre la mercaderia que no és obligatòria, però almenys hauria de fer l’assegurança de responsabilitat civil del transportista respecte a les mercaderies que transporta en l’àmbit nacional i internacional.

Les empreses que transporten mercaderies per carretera també fan assegurances de danys sobre les mercaderies que cobreixen tot el tram del transport d’ençà que surten del magatzem fins que arriben a la seva destinació.

Quan es produeix un sinistre, s’ha de fer una reclamació a la companyia asseguradora, és necessari enviar a la companyia asseguradora uns determinats documents. Un dels documents és el de declaració de sinistre. En aquest document l’assegurat o el beneficiari declaren que s’ha produït un sinistre i aporta la informació sobre les circumstàncies i conseqüències del sinistre a la companyia asseguradora. El document ha de tenir les dades següents:

• Les dades de l’assegurat
• El número del contracte d’assegurança
• La data del sinistre
• Descripció del sinistre
• Pèrdua o avaria a les mercaderies transportades
• Danys patits per terceres persones
• Danys provocats a la via pública

L’assegurança de transport de mercaderies per carretera cobreix el dany que puguin partir les mercaderies durant el transport. Quan es produeix una pèrdua o avaria de les mercaderies, el destinatari, o aquell que té el dret de disposició sobre les mercaderies, ha d’aportar els documents següents per poder fer la reclamació:

• Si els danys són aparents, ha de fer les reserves a la casella 18 de la carta de port, en el moment del lliurament de les mercaderies. En el transport internacional és necessari aportar el document de la Carta de port o el Contracte de Transport Internacional de Mercaderies per Carretera (CMR).
• Pòlissa de l’assegurança.
• Si els danys no són aparents, ha de fer la carta de reclamació dins del termini establert dirigida al transportista o al responsable que hagi ocasionat els danys.
• Si no es rep una part de la mercaderia també, s’ha de fer la carta de reclamació.
• Factura comercial de la compravenda de la mercaderia.
• Packing list que inclou el contingut de l’enviament, nombre d’embalums, volum i pes.
• Informe pericial i factura del pèrit.
• Carta de resposta del transportista a la carta de reclamació si n’hi ha.
• Factures de reparacions o pressupostos rebuts i altres despeses.
• Fotos de la mercaderia i de l’embalatge quan va arribar a destinació
• Document de pagament de la mercaderia

Exemple de carta de reclamació

L’empresa de Barcelona Soldes, SL compra una mercaderia a una empresa de Dresden, a Alemanya. La mercaderia és material de la construcció i es transporta amb 15 europalets. L’empresa encarregada de fer el transport va ser Transoperadora, SL de Sant Feliu de Llobregat, la data de càrrega es va produir el 18 de juny i el camió que es va utilitzar en el transport té matrícula 6113 WRT.

Quan la mercaderia arriba a Barcelona i s’obren els embalums es comprova que hi ha desperfectes en les mercaderies i l’empresa Soldes fa una carta de reclamació al transportista.

Solució. Un model de carta de reclamació pot ser el que es presenta a continuació:

La responsabilitat civil del transportista està regulada en la Llei 15/2009 del contracte de transport de mercaderies per carretera i en el Conveni de Transport Internacional de Mercaderies per Carretera (CMR).

A la Llei 15/2009 tracta la responsabilitat del transportista al capítol V.

A l’article 47 estableix que el portador o transportista respondrà de la pèrdua total o parcial de les mercaderies, de les avaries des del moment de la recepció per a ser transportades fins al lliurament al destinatari, i del retard. El transportista ha de provar que la pèrdua, avaria o retard han estat ocasionades per culpa del carregador o destinatari o per una instrucció seva.

Els límits d’indemnització estan regulats a l’article 57 de la Llei 15/2009, i a l’article 58 s’especifiquen altres despeses que es poden reclamar.

Al conveni CMR la responsabilitat del transportista està regulada al Capítol IV i d’igual forma que a la Llei 15/2009 el transportista és responsable de la pèrdua, avaria o retard. El transportista per quedar exonerat de responsabilitat ha de provar que la pèrdua, avaria o el retard han estat ocasionats pel carregador o el destinatari o per una instrucció d’aquests, per vici propi de les mercaderies o per circumstàncies que el transportista no va poder evitar.

El límit d’indemnització està regulat a l’article 23 del Conveni CMR.

El transportista, per fer front a les indemnitzacions que haurà de pagar en cas de sinistre, pot contractar una assegurança de responsabilitat civil. Aquesta assegurança no és obligatòria, però sí que és necessari contractar-la per poder cobrir les indemnitzacions per pèrdua, avaria o retard estipulades a la llei.

Generalment, se sol pensar en prestacions dineràries, en les quals el beneficiari rep una quantitat de diners, que són prestacions de capital quan es cobren d’un sol cop o prestacions de renda quan es cobren mitjançant un conjunt de pagaments periòdics. Aquestes rendes poden ser temporals o de durada finita, quan es coneix la data final del seu cobrament, o vitalícies, quan van lligades a la vida del beneficiari. A més, les prestacions dineràries poden començar a cobrar-se de forma immediata o diferir-se en el temps.

També coexisteixen amb les prestacions en espècie, que serien tot l’ampli catàleg de prestacions ofertes per les asseguradores i que no serien diners. Hi inclouríem les reparacions o substitucions de béns assegurats i les prestacions de serveis sanitaris, jurídics…

El valor assegurat també es pot establir en funció del següent:

• Valor personalitzat o valor d’ús. Es pot fixar una quantitat segons el valor d’ús que s’estableix i segons l’inconvenient que representa per a l’assegurat no poder utilitzar el bé si es produeix un sinistre. És el valor personalitzat de l’objecte assegurat.
• El valor de nou. És el que correspondria per la reposició de l’objecte assegurat i sinistrat per un altre d’idèntic a preu de mercat i nou.
• Valor convingut o estimat. Valor en què es fixa la quantitat de la indemnització de comú acord entre els firmants del contracte.

Al marge que es fixi una suma assegurada segons els valors d’ús, segons el valor estimat o segons el valor de nou, la declaració correcta o no d’aquestes valoracions pot ser que en el moment d’indemnitzar, el tractament sigui diferent per part de l’asseguradora.

Es poden presentar diferents casos:

• Assegurança normal o plena. És el cas més habitual en els contractes d’assegurances. És l’assegurança en què per qualsevol dels procediments anteriors es determina correctament la valoració, és a dir, no hi ha desfasament entre el valor de l’interès i la suma assegurada.
• Sobreassegurança. És el cas en què el valor de l’interès és més petit que la suma assegurada. No és gaire habitual, però es pot donar. En definitiva s’estarien pagant primes superiors, però en cap cas el beneficiari rebria una indemnització per la quantitat sobreassegurada.

• Infraassegurança. Aquest és un cas relativament freqüent. El valor real del bé assegurat és superior a la suma assegurada. Es contracta una assegurança de robatori d’una mercaderia i es declara que aquesta tenen un valor determinat. Si, per exemple, es produeix un sinistre i es valoren els béns robats per sobre del que s’havia assegurat. A l’hora d’establir la indemnització s’estableix una proporció entre la quantitat que s’havia assegurat en la pòlissa i el valor real de bé en el moment del sinistre.

Es pot pactar l’exclusió de la clàusula de proporcionalitat en un contracte d’assegurança, totalment o parcialment, fins a un límit. De manera semblant, però no idèntica, existeixen les assegurances a primer risc, en què l’assegurador es compromet a pagar els danys causats fins a un determinat import.

En relació amb la valoració econòmica d’un sinistre cal estar pendent de dues quantitats, la suma assegurada, que és el valor que li dona el prenedor a l’element assegurat, i el valor de l’interès assegurat, que és el valor en el moment immediatament anterior a quan es produeix el sinistre. Haurien de coincidir, però no sempre, i per diferents raons no succeeix.

En aquest sentit, la regla de l’equitat ens diu que, sent idèntiques la suma assegurada i el valor de l’interès assegurat, si la companyia asseguradora, a l’hora d’indemnitzar el seu client, produït el sinistre, descobreix que s’havien alterat les circumstàncies del risc sense haver-ne estat informada, aplicarà la regla de l’equitat, segons la qual la indemnització a pagar serà en proporció a la prima que hauria d’haver cobrat (en haver-se alterat les circumstàncies del risc) i la que efectivament havia cobrat al seu client (més baixa, atès que quan la van pactar a la pòlissa les circumstàncies del risc eren menors).

Una fórmula que tenen les companyies per aconseguir reduir les indemnitzacions que han de pagar, arribat el cas, són les franquícies. Els prenedors també se’n veuran beneficiats, pagant primes més econòmiques que si no les tinguessin.

Les franquícies són les quantitats dels danys de les quals la companyia asseguradora no es farà càrrec, traslladant-les al beneficiari. En conseqüència, si els danys no superen la quantia de la franquícia, no es pagarà cap indemnització. Si els danys superen la franquícia, la indemnització dependrà del tipus d’aquesta:

• Franquícia absoluta: l’assegurador pagarà l’import dels danys menys l’import de la franquícia.
• Franquícia relativa: l’assegurador pagarà la totalitat dels danys sempre que aquests siguin superiors a l’import de la franquícia. En cas contrari no es pagarà indemnització.

Les companyies asseguradores han establert uns protocols d’actuació per a la resolució dels sinistres. Aquests protocols depenen del tipus d’assegurança i estableixen com han d’actuar quan es produeix un sinistre. És fonamental que les clàusules de les pòlisses estiguin clares i que, tant l’assegurador com l’assegurat tinguin, clar quines són les cobertures; això facilitarà la gestió del sinistre.

Es poden resumir les fases en la gestió d’un sinistre en quatre:

1. Declaració del sinistre: l’assegurat posa en coneixement de l’asseguradora que ha passat un sinistre.
2. Obertura de l’expedient per part de la companyia asseguradora.
3. Valoració i peritatge.
4. Resolució.

La llei del contracte d’assegurança no limita el temps per notificar el sinistre a l’asseguradora, però estableix que ho haurà de fer en un termini màxim de set dies a comptar des del moment en què l’hagi conegut, si no s’ha establert en la pòlissa un termini més ampli. L’incompliment d’aquest termini, però, no fa decaure el pagament de la indemnització (sí que ho faria si es demostra que ha actuat amb mala fe), però sí que faculta la companyia d’assegurances a sol·licitar els danys i perjudicis causats pel retard.

La normativa exigeix al prenedor o a l’assegurat que faciliti, en tot moment a l’asseguradora, tota la informació que aquesta necessiti sobre les circumstàncies i conseqüències del sinistre.

La comunicació del sinistre la pot fer a la companyia asseguradora, l’assegurat o el seu agent d’assegurances.

El sinistre s’ha de comunicar per escrit a la companyia asseguradora. Hi ha companyies que posen a disposició dels assegurats el document de declaració de sinistres.

En el cas del transport per carretera si els danys són aparents o visibles, l’empresa que rep la mercaderia ha de fer reserves i ha de deixar constància del nombre d’embalums danyats i del tipus que dany a la mercaderia com per exemple trencament, etc.

En el transport internacional de mercaderies per carretera, el Conveni CMR, a l’article 30, estableix que les reserves s’han de fer dins dels set dies laborables següents.

Per a poder obrir l’expedient, la companyia asseguradora sol·licita a l’assegurat una documentació que en el transport de mercaderia acostuma a ser la següent:

• Albarà de lliurament o carta de port on es poden veure les reserves del destinatari, quan la pèrdua o avaria és aparent.
• Carta de reclamació que envia el destinatari al transportista, quan la pèrdua o avaria no és aparent.
• Full de ruta del transport.
• Factura del transportista.
• Factura de la mercaderia.

Un cop rebut, per part de la companyia asseguradora, el document de declaració del sinistre, farà els tràmits següents:

1. Obrirà un expedient on recollirà tota la documentació corresponent al sinistre.
2. Comprovarà que la pòlissa del sinistre declarat està vigent.
3. Comprovarà que es pot donar una indemnització i que el sinistre està cobert per la pòlissa contractada.
4. La companyia envia un pèrit per valorar els danys que han patit les persones i les mercaderies:
   • La funció del pèrit és la de fer una reconstrucció dels fets i per a això necessita recollir proves en el lloc on s’han produït els fets, buscar testimonis presencials i que puguin corroborar la versió dels implicats en el sinistre i en cas necessari demanar l’opinió d’experts.
   • El pèrit també farà fotografies del lloc dels fets que ajudin a esclarir els fets.
   • Un dels objectius del pèrit és determinar de qui és la responsabilitat del sinistre i, per tant, a qui se li pot imputar el mateix. Quan es fa una reclamació judicial sempre s’aporta un informe pericial. Si existeix desacord, respecte al peritatge fet per la companyia d’assegurances el prenedor o el beneficiari poden designar un altre pèrit. Si encara hi ha desacord, es pot optar per un tercer pèrit independent de la companyia asseguradora i del prenedor de la pòlissa.
5. Es farà un estudi de l’operació respecte a fraus que es poden produir en la declaració dels sinistres.

Quan la companyia asseguradora rep la comunicació, determinarà la valoració dels danys soferts mitjançant els seus pèrits i quantificarà l’import de la indemnització.

El pèrit visitarà el lloc dels fets, i prendrà les dades necessàries per descriure els danys que s’han produït. Posteriorment, analitzarà les dades i farà els càlculs de la indemnització. El pèrit també determinarà quines són les causes del sinistre i les possibles solucions.

En el cas que se celebri un judici els informes pericials tenen més importància, ja que aquests són analitzats pel jutge per emetre un veredicte. Les dades que inclou un informe pericial acostumen a ser les que es descriuen a continuació:

1. Identificació de la persona que ha sol·licitat l’informe pericial.
2. Descripció del motiu pel qual es fa l’informe.
3. Anàlisis i explicació dels fets.
4. Comprovacions i explicació per part del pèrit del sinistre i desperfectes, per exemple desperfectes que s’han produït en una mercaderia transportada o en un vehicle de transport. També analitzarà els documents com factures, atestats policials, etc.
5. Anàlisi de les causes del sinistre.
6. Conclusions de l’informe que han d’incloure la valoració econòmica dels danys produïts i les solucions.
7. Dades del pèrit, data i signatura.

Hi hagi o no acord, en un temps màxim de 40 dies, s’haurà de pagar la indemnització al beneficiari:

Si hi ha acord amb el beneficiari, es procedeix al pagament i la companyia té l’opció de rescindir el contracte d’assegurança, ja que ha desaparegut l’objecte del contracte o bé perquè així ho ha decidit. Si no hi ha acord, cada part designaria un pèrit, i si aquests pacten un import seria vinculant. En cas contrari, es nomenaria un pèrit de conformitat, el dictamen del qual sols podria ser rebatut per via judicial.

A part del sector privat, també hi ha presència pública en l’activitat asseguradora. D’una banda, existeix el Consorci de Compensació d’Assegurances, una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Economia i Empresa que, entre d’altres, cobreix els denominats riscos extraordinaris no assumits per les companyies asseguradores privades. Es fa càrrec de:

• Indemnitzar pels danys causats per fenòmens naturals o derivats de fets amb incidència política i social, com per exemple un atac terrorista. Està regulat per Reial decret 300/2004, de 20 de febrer i l’última modificació va ser al Reial decret 1060/2015 de 20 de novembre.
• Assumir els danys causats per vehicles no assegurats, robats o que no s’han pogut identificar, així com la d’aquells vehicles no acceptats per les empreses privades. La responsabilitat civil i l’assegurança en la circulació de vehicles de motor estan regulades al Text refós aprovat per Reial Decret legislatiu 8/2004 de 29 d’octubre.
• En els casos de companyies d’assegurances en procés de liquidació, es fa càrrec de la protecció dels seus assegurats, beneficiaris i tercers perjudicats. Està regulat a la Llei 20/2015 de 14 de juliol.

Per una altra banda, també tenim la Seguretat Social, que coexisteix amb els sistemes privats i que ofereix una sèrie de prestacions per preveure, reparar o superar determinades situacions d’infortuni o estats de necessitat concrets que solen originar una pèrdua d’ingressos o un excés de despeses en els treballadors per compte d’altri i els autònoms, juntament amb els seus familiars.

El Consorci de Compensació d’Assegurances està adscrit al Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital a través de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, i és considerat una entitat pública empresarial.

Les seves funcions principals són:

1. La cobertura de riscos extraordinaris amb l’assegurança de riscos extraordinaris.
2. L’assegurança obligatòria d’automòbils
3. L’assegurança agrària combinada
4. La liquidació d’entitats asseguradores

Hi ha situacions de risc que les companyies asseguradores no cobreixen; per això, es va crear l’Assegurança de Riscos extraordinaris que és gestionada pel Consorci de Compensació d’Assegurances. Aquesta assegurança cobreix els danys que es produeixin pels riscos extraordinaris de qualsevol persona o entitat que tingui subscrita una pòlissa.

Per tenir dret a la cobertura de riscos extraordinaris, s’ha de tenir contractada una de les pòlisses d’assegurances següents:

• En les assegurances contra danys:
  • Danys produïts per incendis i esdeveniments naturals
  • Danys a vehicles terrestres i responsabilitat civil
  • Danys a vehicles ferroviaris
  • Danys produïts per robatori, trencament de vidres, danys a la maquinària, equips electrònics i ordinadors.
  • Pèrdues pecuniàries o de beneficis produïdes pels danys anteriors.
• En les assegurances de persones:
  • Vida i accidents

Les cobertures d’aquesta pòlissa són per fenòmens de la naturalesa, per situacions de violència a conseqüència de terrorisme, rebel·lió, sedició, motí i tumult popular i per actuacions de les forces armades i cossos de seguretat de l’Estat en temps de pau. Per poder tenir dret a la cobertura no és necessari que l’Estat declari zona catastròfica, el CCA pot cobrir únicament a un assegurat.

Es consideren fenòmens de la naturalesa els següents:

• Inundacions extraordinàries. És un dels fenòmens naturals que produeix més danys.
• Terratrèmols i tsunamis (maremotos).
• Erupcions volcàniques.
• Tempesta ciclònica atípica com serien els tornados i els vents extraordinaris, caracteritzats per l’existència de ratxes superiors als 120 km/h, d’acord amb el Reglament de l’assegurança de riscos extraordinaris.
• Caiguda de cossos siderals i aeròlits.

Hi ha uns tipus o rams d’assegurances que no cobreix el Consorci; són les que s’indiquen a continuació:

1. Assegurances de transport de mercaderies.
2. Assegurances de construcció i muntatge.
3. Assegurances de responsabilitat civil, excepte les de vehicles.
4. Assegurances de malaltia.
5. Assegurances de defensa jurídica.
6. Assegurances d’assistència en viatge.

Hi ha determinats riscos extraordinaris que estan exclosos i no tenen dret a indemnització per part del Consorci, com per exemple: la pluja directa sobre el risc assegurat o la recollida per la coberta, els desaigües o els patis, vents no extraordinaris i que no tenen ratxes superiors a 120 km/h, calamarsa, neu, goteres, filtracions i humitats, trencament de presses, clavegueres o canals artificials, elevació del nivell freàtic, conflictes armats, actuacions tumultuàries produïdes en manifestacions autoritzades o vagues legals, energia nuclear, ones o corrents ordinaris quan afectin béns totalment o parcialment submergits de forma permanent, la falta de manteniment i esdeveniments declarats catàstrofe o calamitat nacional.

El Consorci de Compensació d’Assegurances assegura la responsabilitat civil obligatòria dels vehicles particular a motor, quan les companyies asseguradores hagin rebutjat l’assegurança. També assegura els vehicles de motor d’Organismes públics.

A la taula es poden veure els vehicles particulars assegurats pel Consorci, per no trobar assegurança privada.

Assegura els agricultors en els casos de sinistres climatològics i d’aquesta forma no han de dependre de les Administracions.

Les funcions del Consorci CCS són:

• Reassegurador: compensa l’excés de sinistralitat.
• Coassegurador: assumeix part del risc en l’assegurances agràries. Actualment un 10%.
• Peritatge dels sinistres: porta el control dels peritatges en els sinistres agraris i comprova que es compleix la normativa.
• Assumeix la cobertura de danys personals en els incendis forestals.

La cobertura de l’assegurança cobreix els danys produïts a les produccions agrícoles, ramaderes i forestals per calamarsa, glaçada, incendi, malalties que afectin el ramat i incendis forestals. També es poden assegurar en alguns casos les instal·lacions de les produccions agràries.

Quan es produeixen casos d’insolvència per part d’una entitat asseguradora, és el Consorci CCS el que exerceix la protecció davant dels creditors. El Consorci indemnitzarà els perjudicats en un sinistre quan l’entitat està en situació de liquidació.

La cobertura es contracta automàticament quan se subscriu una pòlissa d’assegurances amb qualsevol companyia asseguradora. L’assegurança pot ser de vida, d’accident, de béns o de pèrdua de beneficis.

La sol·licitud la pot presentar l’assegurat, la companyia d’assegurances de l’assegurat o el seu agent d’assegurances. Es pot fer per telèfon o per internet a través del web del Consorci.

A la taula es poden veure els percentatges recaptats per les companyies asseguradores i que cobreixen els riscos extraordinaris. La recaptació es fa a través de les primes que cobren les asseguradores.

La reclamació es pot fer per telèfon o per correu electrònic, i les dades que se sol·licitaran són les que s’indiquen a continuació:

1. Entitat asseguradora i número de la pòlissa
2. Dades de la persona que presenta la sol·licitud
3. IBAN del compte per al pagament de la indemnització
4. Quan es tracta d’una indemnització per un dany a un vehicle, la marca, el model i la matrícula.

El Consorci facilitarà, a la persona sol·licitant, el número de registre i, posteriorment, el pèrit es posarà el contacte amb ell per fer una valoració dels danys. Les dades que sol·licitarà el pèrit són:

• Fotografies dels béns danyats.
• Factures i albarans de les reparacions si s’han fet.
• La pòlissa d’assegurança i el rebut del pagament