Introducció
En les operacions de comerç internacional amb països tercers (exportacions i importacions) és important determinar l’origen i el valor en duana de les mercaderies per poder aplicar correctament els drets aranzelaris i altres mesures establertes per la legislació de la UE.
L’aranzel i les diferents mesures a aplicar dependran de l’origen que tingui una mercaderia, no de la seva procedència. Una mercaderia d’un país pot tenir un aranzel elevat o fins i tot un dret addicional que encareixi encara més la seva importació i la mateixa mercaderia originària d’un altre país pot tenir aranzel 0. Aquest origen s’haurà de provar, sobretot per evitar fraus i aplicacions incorrectes de la normativa comunitària.
Actualment no ho produïm tot en un sol país i importem matèries primeres, peces o el producte sencer d’arreu del món. A les empreses se’ls fa indispensable conèixer l’origen dels productes que importen per poder maximitzar els beneficis en les operacions comercials.
Quan la mercaderia s’ha obtingut enterament en un sol país no hi ha problema per concretar el seu origen, però quan en l’elaboració d’un producte intervenen diferents països s’ha de determinar on s’ha produït la transformació substancial que conferirà l’origen a aquella mercaderia.
Existeixen unes regles d’origen que s’apliquen a les diferents situacions per acomplir els objectius fiscals i parafiscals fixats per la UE.
En l’apartat “L’origen de les mercaderies. Origen no preferencial” veurem els diferents tipus d’origen. Si la mercaderia té origen comunitari o estatut duaner comunitari no aplicarem les regles d’origen. Les regles d’origen només s’aplicaran a mercaderia de tercers països i caldrà veure si li correspon un origen preferencial o bé un origen no preferencial.
Dins aquest apartat analitzarem l’origen no preferencial, que és el que correspon a la mercaderia de països amb els quals no tenim cap acord comercial. També estudiarem els diferents criteris per determinar l’origen d’una mercaderia, els mètodes existents per saber si s’ha produït una transformació suficient o substancial i les operacions que es consideren insuficients per conferir l’origen.
Veurem la funció que té el Comitè Duaner i la Comissió per dirimir controvèrsies sobre l’origen i les consultes que es poden adreçar a les autoritats duaneres en matèria d’origen que esdevenen Informacions Vinculants sobre l’Origen (IVO).
En l’apartat “Origen preferencial de les mercaderies” analitzarem l’origen preferencial de la mercaderia, és a dir, el que correspon a la mercaderia de països amb els quals tenim algun tipus d’acord comercial. Veurem els diferents acords (bilaterals o autònoms) amb països tercers que atorguen preferències aranzelàries a l’hora d’importar, en especial els països SPG i països o territoris amb els quals tenim acord d’Unió Duanera.
Tractarem el requisits per conferir el caràcter originari preferencial, en especial les regles d’acumulació. Sempre, però, caldrà consultar la normativa específica en cada cas, el CAU, els reglaments que el desenvolupen i els acords i protocols dels acords bilaterals que estableixen normes d’origen específiques.
Per últim, en l’apartat “Proves d’origen” analitzarem les diferents formes que hi ha per justificar l’origen. Si volem gaudir dels beneficis aranzelaris corresponents, caldrà justificar sempre l’origen preferencial d’una mercaderia. Hi ha, però, alguna petita excepció com ara l’equipatge de viatgers i els petits enviaments sense valor comercial.
Veurem les diferents proves d’origen segons cada règim, els diferents certificats i els sistemes simplificats per acreditar l’origen de les mercaderies.
Per treballar els continguts d’aquesta unitat és convenient anar fent les activitats i els exercicis d’autoavaluació.