Les obligacions i els riscos en els incoterms

En qualsevol operació de compravenda, ja sigui nacional o internacional, la mercaderia es transporta d’un lloc d’origen a un altre de destí. Les compravendes internacionals, però, solen ser més complexes i l’enviament comporta les activitats següents que cal tenir en compte a l’hora d’acordar les condicions del contracte i escollir l’incoterm:

• Entrega de les mercaderies a un primer transportista o a les instal·lacions d’un port o aeroport.
• Manipulacions a la terminal o al port o aeroport.
• Despatx de la mercaderia a la duana d’exportació.
• Transport principal de la mercaderia cap al país de destinació.
• Despatx de la mercaderia a la duana del país del comprador.
• Manipulacions a la terminal o al port o aeroport d’importació.
• Entrega a les instal·lacions del comprador.

Així, a part del risc inherent al mateix transport que també hi ha a les operacions interiors, cal considerar:

• Les manipulacions de mercaderies, normalment en zones especialment habilitades, es fan tant en el país d’origen
• El transport fora de les fronteres nacionals, que suposa un risc afegit perquè la mercaderia fa un trajecte que ens pot ser desconegut.
• El país amb el qual s’ha realitzat la compravenda que pot ser comunitari o no comunitari.

Les compravendes internacionals inclouen dos tipus d’operacions, les que es realitzen entre països membres de la Unió Europea i les que es realitzen amb països que no en són membres, els anomenats països tercers.

El tret bàsic que distingeix una operació intracomunitària d’una importació o exportació és l’absència de tràmits duaners que suposa la inexistència de drets aranzelaris. Cal tenir en compte que els despatxos de la mercaderia, tant a l’exportació com a la importació, així com les manipulacions que puguin sorgir, suposen riscos afegits.

Les variables que afecten el risc en les operacions de compravenda s’han de tenir en compte per decidir el punt de transmissió d’aquest risc del venedor al comprador, és a dir el moment en què el venedor lliurarà la mercaderia al comprador i li traspassarà la responsabilitat per qualsevol pèrdua o dany que pugui patir.

Contractualment, sempre hi ha un moment, segons els incoterms, que el risc passa del venedor al comprador. La distribució del risc de l’operació entre venedor i comprador no té perquè coincidir amb la distribució del cost entre les dues parts.

Els incoterms defineixen el moment i usualment també el lloc en què acaba la responsabilitat del venedor i comença la del comprador, així el comprador sap exactament a partir de quin moment i lloc són pel seu compte els riscos que poden patir les mercaderies:

• EXW: quan es deixa la mercaderia a fàbrica de l’exportador/venedor.
• FCA: quan es deixa la mercaderia a disposició del transportista principal.
• FAS: quan es deixa la mercaderia al costat del vaixell.
• FOB: quan la mercaderia es posa a disposició en el vaixell al port d’origen.
• CFR: quan la mercaderia es posa a disposició en el vaixell al port d’origen.
• CIF: quan la mercaderia es posa a disposició en el vaixell al port d’origen.
• CPT: en lliurar la mercaderia al transportista principal.
• CIP: en lliurar la mercaderia al transportista principal.
• DAP: quan la mercaderia es lliura en el mitjà de transport d’arribada.
• DPU: quan la mercaderia es lliura i descarrega del mitjà de transport d’arribada.
• DDP: fins al lliurament de les mercaderies a les instal·lacions de l’importador.

La figura mostra gràficament el moment de la transmissió del risc per a cadascun dels incoterms.

En la primera columna, de format més ampli, hi veiem dues expressions que fan referència al mode de transport i que estan associades als incoterms que tenen al costat dins del mateix requadre d’aquesta primera columna:

• Polivalent. Els incoterms definits com a polivalents es poden utilitzar per a qualsevol mitjà de transport: avió, tren, camió i el mateix vaixell.
• Marítim. Indica que aquests incoterms només es poden utilitzar en les operacions fetes amb transport marítim. A escala global, gran part del transport de mercaderies es realitza amb vaixell, d’aquí que hi hagi termes incoterms exclusius del transport marítim.

Per tant, de manera ordenada, fora dels 4 incoterms d’ús exclusiu en transport marítim (FAS, FOB, CFR i CIF) els 7 restants són polivalents i poden ser emprats per a qualsevol mode de transport, fins i tot el marítim.

Dins d’aquesta primera columna de la taula hi figuren les sigles de les 11 possibles clàusules de contractació internacional degudament ordenades, que es classifiquen en 4 grups:

• Grup E: constituït únicament per l’incoterm EXW.
• Grup F: format pels incoterms FCA, FAS i FOB.
• Grup C: el componen els incoterms CFR, CPT, CIP i CIF.
• Grup D: format pels incoterms DAP, DPU, DDP.

Continuant en aquesta primera columna, al costat de cada incoterm hi van apareixent els termes cost i risc, que són els dos elements que es representen i comparen en aquesta taula per a cada incoterm.

A continuació, cal observar els dos títols centrals de la taula, origen i destí, que agrupen els 10 conceptes associats de forma genèrica als costos i que també indiquen en quin moment es pot transmetre el risc d’una operació, d’acord amb els incoterms.

1. A origen hi tenim tots els costos que es generen a l’interior del país d’origen en una venda o exportació internacional. Aquests conceptes són: embalatge i verificació, càrrega, transport interior, duana export i manipulacions.
2. En l’espai del mig, hi tenim el transport principal o internacional.
3. Finalment, sota el títol de destí hi trobem els següents conceptes o costos: manipulació, duana d’importació, transport interior i lliurament a destí.

Les dues barres horitzontals a les files de cost i risc de cada incoterm identifiquen quins conceptes d’origen o de destí inclouen i, per tant, fins on arriba el cost i el risc per al venedor en cadascun d’ells.

L’ordre en què figuren els incoterms, des de l’incoterm EXW fins el DDP, respon al nombre de riscos que assumeix el venedor en cada posició d’incoterm, des del primer, és a dir EXW, en el qual les mercaderies es deixen a la fàbrica o magatzem del venedor/exportador on es transmet el risc al comprador, fins a l’incoterm DDP, en el qual el venedor assumeix tots els riscos fins a lliurar la mercaderia al magatzem de destinació final.

Les barres de costos i riscos coincideixen en tots els incoterms dels grups E, F i D. En els incoterms del grup C, en canvi, el punt de transmissió del risc entre venedor i comprador no coincideix amb el punt de transmissió dels costos.

En el grup de les C, els costos que inclouen els quatre incoterms (CFR, CIF, CPT i CIP) comprenen el transport internacional; a més els termes CIF i CIP també inclouen l’assegurança de la mercaderia en el trajecte internacional. Per tant els costos en el grup de les C ens arriben just fins al primer punt de destí (un port, una terminal aèria, el magatzem del transitari, etc.).

No obstant això, els riscos es transmeten del venedor al comprador en origen, just quan les mercaderies han estat despatxades i posades en el mitjà de transport internacional que s’hagi contractat.

Els factors que influeixen en l’elecció de l’incoterm són diversos. El més important és la voluntat de les parts de gestionar i pagar les diferents activitats que comporta l’enviament de la mercaderia però, bàsicament, els factors que poden influir són els següents:

• Mode de transport. Si la mercaderia s’envia per carretera, ferrocarril o via aèria, o bé fa part del trajecte en algun d’aquests mitjans, cal utilitzar incoterms polivents i s’han d’evitar els incoterms marítims.
• Tipus de mercaderia. Per a la càrrega solta, per exemple la de gran volum, o per a la càrrega a granel, que es carreguen directament a un vaixell, són adequats els incotems marítims però per a la càrrega que viatja en contenidors cal utilitzar sempre incoterms polivalents.
• Valor de la mercaderia. La mercaderia de baix valor habitualment ja queda coberta per l’assegurança de responsabilitat civil del mateix transportista i pot ser que no calgui contractar una assegurança addicional. Per a càrrega de més valor, però, pot convenir utilitzar termes que exigeixin aquesta assegurança addicional.
• Política de l’empresa. Sovint, els exportadors tendeixen a utilitzar un mateix terme per a totes les operacions, a fi d’evitar possibles confusions derivades d’utilitzar termes diferents per a cada client.
• Costum del mercat. En determinats mercats pot ser habitual utilitzar un incoterm específic.
• Capacitat de negociació. D’entrada, com que el principal interès del venedor és vendre, qui té més força a l’hora d’establir les condicions d’una operació és el comprador. En un mercat competitiu, però, si l’exportador té un volum de negoci important o una gran experiència en el sector, segurament disposarà de més recursos i de més capacitat per gestionar les diferents etapes de l’operació.
• Força per negociar el preu del transport o nòlit. En un mercat competitiu, un exportador experimentat, que mogui volums importants pot obtenir millors preus en el transport.
• Grau de control que es vol tenir sobre l’operació. En una estratègia de producció just in time (JIT) pot ser, per exemple, que el comprador vulgui controlar al màxim les diferents etapes de l’operació.
• Restriccions legals o financeres. Hi ha països que exigeixen que el pagament de la mercaderia i de l’assegurança es faci al mateix país.
• Infraestructures de transport. Si les infraestructures de transport al país d’importació són deficients, els riscos associats a aquest factor poden determinar l’elecció de l’incoterm. Si l’exportador vol evitar aquests riscos pot preferir un lliurament en origen però si, precisament per aquest motiu, prefereix mantenir el control sobre l’operació, escollirà un lliurament en destinació.

En l’incoterm EXW les obligacions queden repartides de la següent manera:

Obligacions venedor

• Subministrar la mercaderia juntament amb la factura comercial o equivalent, segons les condicions pactades, com a criteri general, en el contracte de compravenda, i en el seu defecte, en les condicions estipulades en la factura proforma o correu electrònic.
• Facilitar al comprador, quan aquest li ho demani, tota la informació necessària per aconseguir la llicència d’exportació, si aquesta és condició indispensable per fer el despatx d’exportació.
• El venedor no té cap obligació de formalitzar el contracte de transport ni el contracte de l’assegurança de la mercaderia.

Obligacions comprador

• Pagar el preu acordat segons contracte de compravenda o factura comercial.
• Gestionar les llicències, formalitats i autoritzacions quan així ho requereixi la mercaderia i siguin imprescindibles per poder fer el despatx d’exportació.

Així doncs, el venedor assumeix tots els riscos de pèrdua o danys causats a la mercaderia fins que s’hagi lliurat, posant-la a disposició del comprador en el punt i en la data o el termini acordat.

El comprador assumeix tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat, posant-la el venedor a la seva disposició en el lloc i data o termini acordats.

Si el comprador no avisa amb temps suficient al venedor que no podrà recollir la mercaderia en la data i termini acordats, corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des de la data acordada o la data d’expiració del termini acordat per al lliurament, sempre que la mercaderia s’hagi identificat clarament com la mercaderia objecte del contracte.

A la versió 2020 dels Incoterms, la CCI recomana utilitzar l’incoterm EXW només en operacions interiors. L’incoterm EXW pot presentar alguns problemes a l’hora de fer exportacions. Per poder facturar sense IVA (és normativament correcte en les exportacions) s’ha de demostrar davant l’administració que estem exportant. La factura no és suficient perquè no demostra el transport. El document que ho justifica és el DUA però com que aquest document no està en mans de l’exportador, sinó que el té l’agent de duanes, l’empresa depèn d’una tercera persona que justifiqui documentalment l’exportació.

L’incoterm EXW presenta també alguna contradicció amb el conveni de transport internacional terrestre, CMR, atès que segons aquest conveni és el venedor qui ha de carregar la mercaderia en la unitat de transport. Per tant, pot tenir sentit vendre sota condicions EXW si es tracta de càrregues petites que les ve a recollir un transportista.

No és aconsellable vendre en condicions EXW si s’ha de carregar un camió sencer, atès que en aquest cas el més normal és que arribi directament al magatzem del venedor un transportista per recollir la mercaderia, tancar el camió, emplenar la documentació del CMR i emprendre el trajecte fins a la destinació final. El transitari, segons el conveni CMR, no pot realitzar aquestes tasques a la seu del venedor.

La llei de prevenció de riscos laborals normalment tampoc permet que una persona aliena a l’empresa exportadora manipuli la mercaderia en les dependències del seu magatzem. Aquest cas no és fàcil de resoldre. L’empresa venedora pot deixar la mercaderia que s’ha de carregar en caixes o palets, just al costat del camió, i el transportista amb alguna unitat de portapalets els pot carregar. Ara bé, si per carregar la mercaderia, a causa del seu pes, es necessita un carretó elevador conduït per un operari, hi ha un problema d’incompatibilitat; el carretó elevador només el pot manipular un operari de l’empresa, no una persona aliena. L’operari del magatzem no té cap obligació de carregar la mercaderia al camió i el transportista no pot utilitzar pel seu compte i risc una unitat de transport dins de les instal·lacions del venedor.

En l’incoterm FCA les obligacions queden repartides de la següent manera:

Obligacions venedor

• Subministrar la mercaderia juntament amb la factura comercial o equivalent, segons les condicions pactades, com a criteri general, en el contracte de compravenda, i en el seu defecte, en les condicions estipulades en la factura proforma o correu electrònic.
• Gestionar les llicències d’exportació necessàries per al despatx d’exportació que aniran al seu càrrec i risc.
• El venedor no té cap obligació de formalitzar el contracte de transport ni el contracte de l’assegurança de mercaderia. Si la contractació del transport la realitza habitualment el venedor o bé el comprador sol·licita que la realitzi, el cost i risc d’aquesta contractació aniran igualment a càrrec del comprador.

Obligacions comprador

• Pagar el preu acordat segons contracte de compravenda o factura comercial.
• Gestionar les llicències i formalitats duaneres d’importació, si són necessàries per al despatx de la mercaderia a la importació.
• Contractar el transport, que anirà al seu càrrec des del lloc acordat amb el venedor.
• Si ho considera oportú, contractar l’assegurança. No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia.

Així doncs, el venedor corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia fins que s’hagi lliurat, posant-la a disposició del transportista o altri per compte del comprador.

El comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des del moment en què se li hagi lliurat, posant-la a disposició del transportista. També assumeix el risc de l’operació si no notifica o no dóna avís al venedor de la designació del transportista o una altra persona que es farà càrrec de la mercaderia.

Si el transportista o la persona designada pel comprador no es fa càrrec de la mercaderia, el comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des de la data acordada o, en absència d’una data acordada, des de la data notificada pel venedor dins del termini acordat o, si no s’ha notificat tal data, des de la data d’expiració de qualsevol termini acordat per al lliurament, sempre que la mercaderia s’hagi identificat clarament com la mercaderia objecte del contracte.

Per minimitzar riscos es recomana especificar molt clarament en els contractes i en altres documents (comanda, factura) la data de lliurament de la mercaderia, atès que, si el representant del comprador (transportista) no recepciona la mercaderia, amb el simple fet de posar-la a disposició del comprador ja s’entendria que s’ha lliurat la mercaderia. Per evitar riscos i incidències serà necessari que el venedor aporti una prova que ha lliurat la mercaderia al transportista.

Per no incórrer en riscos i evitar malentesos, quan pactem un incoterm FCA Transportista en què el venedor assumeix els costos i riscos fins a la terminal, venedor i comprador han de posar-se d’acord en el moment i adreça concreta del punt d’intercanvi de riscos i costos.

Un incoterm FCA Transportista vol dir que el venedor assumirà costos i riscos fins a la terminal. Una vegada el camió ja es troba en el moll de descàrrega aquesta mercaderia ja és del comprador que s’haurà de fer càrrec de la descàrrega, manipulació i càrrega al vehicle principal.

Aquest és un aspecte a tenir en compte en referència al risc de l’incoterm FCA, en comptes de l’incoterm FOB, per tal d’evitar córrer riscos innecessaris, atès que aquest incoterm adequa el moment de la transferència del risc sobre la mercaderia al moment del lliurament al transportista o al consignatari que hagi designat el comprador.

En l’incoterm FAS les obligacions queden repartides de la següent manera:

Obligacions venedor

• Subministrar la mercaderia juntament amb la factura comercial o equivalent, segons les condicions pactades, com a criteri general, en el contracte de compravenda o, en el seu defecte, en la factura proforma o correu electrònic.
• Gestionar les llicències d’exportació. Haurà de gestionar tota llicència necessària per al despatx d’exportació que anirà al seu càrrec i risc.
• El venedor no té cap obligació de formalitzar el contracte de transport ni el contracte de l’assegurança de la mercaderia.
• Lliurar la mercaderia al costat del vaixell, en el lloc que hagi indicat el comprador per fer-ne la càrrega.

Obligacions comprador

• Pagar el preu acordat segons contracte de compravenda o factura comercial.
• Gestionar les llicències i formalitats duaneres d’importació. Aniran per compte i risc del comprador si aquestes són necessàries per al despatx de la mercaderia a la importació.
• Contractar el transport, que anirà a càrrec del comprador, des del port d’embarcament pactat amb el venedor.
• No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia.

Així doncs, el venedor corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia fins que s’hagi lliurat, posant-la a disposició al costat del vaixell en el port d’embarcament assignat.

El comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des del moment del lliurament, posant-la a la seva disposició al costat del vaixell en el port d’embarcament acordat.

El comprador assumeix el risc de l’operació si no dóna avís al venedor dins del termini acordat o amb temps suficient del nom del vaixell i del moment de càrrega. O també si el vaixell designat pel comprador no arriba a temps, o no es fa càrrec de la mercaderia o deixa d’admetre càrrega i no ho notifica amb suficient temps al venedor. En aquests casos, el comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des de la data acordada o la data d’expiració del termini acordat per al lliurament, sempre que la mercaderia s’hagi identificat clarament com la mercaderia objecte del contracte.

En l’incoterm FOB les obligacions queden repartides de la següent manera:

Obligacions venedor

• Subministrar la mercaderia juntament amb la factura comercial o equivalent, segons les condicions pactades, com a criteri general, en el contracte de compravenda o, en el seu defecte, en la factura proforma o correu electrònic.
• Gestionar les llicències d’exportació. Haurà de gestionar tota llicència necessària per al despatx d’exportació, que anirà al seu càrrec i risc.
• El venedor no té cap obligació de formalitzar el contracte de transport ni el contracte de l’assegurança de la mercaderia.
• Lliurar la mercaderia en el port d’embarcament convingut, en el vaixell, en la data o termini pactats amb el comprador.

Obligacions comprador

• Pagar el preu acordat segons contracte de compravenda o factura comercial.
• Gestionar les llicències i formalitats duaneres d’importació. Aniran per compte i risc del comprador si aquestes són necessàries per al despatx de la mercaderia a la importació.
• Contractar el transport, que anirà a càrrec del comprador, des del port d’embarcament pactat amb el venedor.
• No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia.

Per tant, el venedor corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia fins que s’hagi lliurat a bord del vaixell designat pel comprador en el punt de càrrega, en el port d’embarcament acordat, i en la data i terminis estipulats en el contracte.

Per altra banda, el comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des del moment en què se li hagi lliurat, posant-la a la seva disposició. El comprador assumeix el risc de l’operació si:

• No notifica al venedor, amb temps suficient, la designació del nom del buc o vaixell, del punt de càrrega i del moment acordat per fer-ho.
• Si el buc o vaixell designat pel comprador no arriba a temps per permetre que el venedor compleixi amb la seva responsabilitat de fer-se càrrec de la mercaderia en el vaixell que ell mateix ha assignat, o bé deixa d’admetre la càrrega.

En aquests casos, el comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des de la data acordada o, en absència d’una data acordada, des de la data notificada pel venedor dins del termini acordat; o, si no s’ha notificat tal data, des de la data d’expiració de qualsevol termini acordat per al lliurament, sempre que la mercaderia s’hagi identificat clarament com la mercaderia objecte del contracte.

El FOB és un dels incoterms més antics i la seva utilització està molt estesa. Tradicionalment, el FOB s’utilitzava per a mercaderies de càrrega general, com ara bidons, fustes o qualsevol altre embalum, que se situava directament en la bodega del vaixell.

De fet, abans no hi havia vaixells portacontenidors i tots els vaixells eren de càrrega general. Calia portar a terme, doncs, laborioses tasques per carregar i descarregar la mercaderia, i, el més important, per estibar-la o col·locar-la dins de la bodega del vaixell. L’estiba és la manipulació que es fa de la mercaderia des que es carrega fins que està definitivament emplaçada a bord. L’estiba havia de ser molt acurada per evitar que la mercaderia patís danys i desperfectes, que serien per compte del venedor.

Actualment, però, la càrrega transportada en contenidor té un pes específic molt important i hi ha d’altres incoterms que s’ajusten millor a la logística que necessiten els contenidors. No obstant això, moltes empreses segueixen utilitzant l’incoterm FOB com abans i no s’adonen que, per exemple, en la versió dels Incoterms 2020, el venedor lliura la mercaderia un cop es diposita sobre el vaixell i no, en el moment que es posa a disposició del transportista, o sigui, abans de la càrrega.

Encara ara el FOB és l’instrument habitual per cotitzar operacions d’exportació i és habitual que es pactin condicions FOB en operacions que no compleixen els requisits necessaris i que s’haurien de pactar amb altres incoterms, com ara:

• Operacions de compravenda internacional en les quals la mercaderia s’envia per transport aeri o per carretera.
• Operacions en règim d’agrupatge, en les quals els transportistes o agències designats pel comprador per realitzar el transport principal proposen a l’exportador portar la mercaderia per a la seva consolidació als dipòsits amb què l’agència opera, per una qüestió de conveniència logística.
• Operacions en les quals la mercaderia viatja en contenidors: el FOB no és un incoterm pensat per utilitzar-lo per a aquest tipus de càrrega, atès que en la normativa Incoterms 2020 s’especifica que un contenidor es lliura quan es posa a disposició del transportista, per tant, abans de carregar al vaixell. La manera correcta seria utilitzar un incoterm FCA.
• Operacions amb mercaderia a granel: en aquestes operacions la mercaderia habitualment es lliura al costat del vaixell, abans de la càrrega. L’incoterm adequat en aquest cas seria un incoterm FAS.

Així doncs, només s’ha d’utilitzar un incoterm marítim quan el que es carrega al vaixell és la mercaderia en si, i no un contenidor. És el cas de la càrrega general que pel seu volum o les seves característiques no viatja en contenidor, com ara bidons, fustes o qualsevol altre embalum. Si la càrrega que estem enviant va en contenidor, hem d’utilitzar un incoterm polivalent, ja que els contenidors no es lliuren un cop carregats al vaixell, tal com preveu l’incoterm FOB, sinó que es lliuren abans de la càrrega.

En l’incoterm CFR les obligacions queden repartides de la següent manera:

Obligacions venedor

• Subministrar la mercaderia juntament amb la factura comercial o equivalent, segons les condicions pactades, com a criteri general, en el contracte de compravenda o, en el seu defecte, en la factura proforma o correu electrònic.
• Gestionar les llicències d’exportació. Haurà de gestionar tota llicència necessària per al despatx d’exportació que anirà al seu càrrec i risc.
• Contractar el transport internacional (nòlit) fins al port de destí que s’hagi pactat amb el comprador al país del comprador.
• El venedor no té cap obligació de formalitzar el contracte de l’assegurança de la mercaderia.
• Lliurar la mercaderia a bord del vaixell en el port d’embarcament convingut, en la data o termini pactats amb el comprador.
• Assumir el risc de la mercaderia fins que aquesta, en el moment de càrrega, es lliura en el vaixell en el port d’origen.

Obligacions comprador

• Pagar el preu acordat segons contracte de compravenda o factura comercial.
• Gestionar les llicències i formalitats duaneres d’importació. Aniran per compte i risc del comprador si aquestes són necessàries per al despatx de la mercaderia a la importació.
• No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia.
• Rebre el lliurament de la mercaderia en el port de destí acordat.
• Assumir el risc de la mercaderia (pèrdua o danys) des del moment que aquesta s’ha lliurat a bord del vaixell en el port d’origen.

Així docs, el venedor corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia fins que s’hagi lliurat, posant-la a disposició en el vaixell, en la data i dins el termini acordat, de la forma acostumada en el port d’embarcament, amb excepció de la pèrdua o dany causats quan ja es troba en aquest punt a disposició del comprador.

El comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat, posant-la a disposició en el vaixell, en la data i dins el termini acordat i com és costum fer-ho en el port d’embarcament.

Quan el comprador tingui dret a determinar el moment d’embarcament de la mercaderia i/o de la seva recepció en el port de destí, ha de donar avís al venedor. Si no ho fa amb temps suficient, llavors corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des de la data acordada o la data d’expiració del termini acordat per l’embarcament, sempre que la mercaderia s’hagi identificat clarament com la mercaderia objecte del contracte.

L’incoterm CIF és un dels incoterms més usuals en el transport marítim. En l’incoterm CIF les obligacions queden repartides de la següent manera:

Obligacions venedor

• Lliurar la mercaderia a bord del vaixell en el port d’embarcament convingut, en la data o termini pactats amb el comprador.
• Subministrar la mercaderia juntament amb la factura comercial o equivalent, segons les condicions pactades, com a criteri general, en el contracte de compravenda o, en el seu defecte, en la factura proforma o correu electrònic.
• Gestionar les llicències d’exportació. Haurà de gestionar tota llicència necessària per al despatx d’exportació que anirà al seu càrrec i risc.
• Contractar el transport internacional (nòlit) fins al port de destí que s’hagi pactat amb el comprador.
• Formalitzar el contracte d’assegurança de la mercaderia. El beneficiari de l’assegurança de la mercaderia sempre serà el comprador. L’incoterm exigeix només una assegurança de cobertura mínima, d’acord amb la ICC C (Clàusula C de les Institute Cargo Clauses), sobre el 110% de l’import de la mercaderia.
• Assumir el risc de la mercaderia fins que aquesta, en el moment de càrrega, es lliura en el vaixell en el port d’origen.

Obligacions comprador

• Pagar el preu acordat segons contracte de compravenda o factura comercial.
• Gestionar les llicències i formalitats duaneres d’importació. Aniran per compte i risc del comprador si aquestes són necessàries per al despatx de la mercaderia a la importació.
• No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia per part del comprador.
• Rebre el lliurament de la mercaderia en el port de destí acordat.
• Assumir el risc de la mercaderia (pèrdua o danys) des del moment que s’ha lliurat a bord del vaixell en el port d’origen.

El venedor corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia fins que s’hagi lliurat, posant-la a disposició en el vaixell, en la data i dins el termini acordat, de la forma acostumada en el port d’embarcament, amb excepció de la pèrdua o dany causats quan ja es troba en aquest punt a disposició del comprador.

El comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat, posant-la a disposició en el vaixell, en la data i dins el termini acordat i com és costum fer-ho en el port d’embarcament.

L’assegurança de la mercaderia és un dels aspectes més controvertits en el risc que puguin patir les mercaderies. Per tal que no hi hagi problemes, és molt important quan es pacta una operació sota el terme CIF que es contracti en una bona companyia d’assegurances, que sigui solvent, i que l’assegurança pugui tenir la màxima cobertura.

Quan el comprador tingui dret a determinar el moment d’embarcament de la mercaderia i/o de la seva recepció en el port de destí, ha de donar avís al venedor. Si no ho fa amb temps suficient, llavors corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des de la data acordada o la data d’expiració del termini acordat per l’embarcament, sempre que la mercaderia s’hagi identificat clarament com la mercaderia objecte del contracte.

En l’incoterm CPT les obligacions queden repartides de la següent manera:

Obligacions venedor

• Subministrar la mercaderia juntament amb la factura comercial o equivalent, segons les condicions pactades, com a criteri general, en el contracte de compravenda o, en el seu defecte, en la factura proforma o correu electrònic.
• Gestionar les llicències d’exportació. Haurà de gestionar tota llicència necessària per al despatx d’exportació que anirà al seu càrrec i risc.
• Contractar el transport internacional (nòlit) fins al lloc acordat amb el comprador. En el supòsit que el transport internacional el realitzen més d’un transportista, el venedor té l’obligació de lliurar la mercaderia al primer.
• No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia.
• Assumir el risc de danys o pèrdua de la mercaderia, fins al moment que es lliura al transportista. El venedor, a sol·licitud del comprador, farà arribar al comprador algun document que acrediti el lliurament de la mercaderia al transportista; normalment una carta de port (B/L, AWB, CMR, CIM) segons el mitjà de transport utilitzat.

Obligacions comprador

• Pagar el preu acordat segons contracte de compravenda o factura comercial.
• Gestionar les llicències i formalitats duaneres d’importació. Aniran per compte i risc del comprador si aquestes són necessàries per al despatx de la mercaderia a la importació.
• No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia.
• Rebre el lliurament de la mercaderia en el lloc convingut, a través del transportista.

Per tant, el venedor corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia fins que s’hagi lliurat, posant-la en poder del transportista, en el punt d’entrega i termini acordat segons el contracte de transport.

El comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat, posant-la en poder del transportista, en el punt d’entrega i termini acordat segons el contracte de transport.

El comprador, sempre que tingui dret a determinar el moment d’expedició de la mercaderia i/o el lloc de destinació designat, o bé el punt de recepció en el lloc designat, ha de donar avís amb suficient temps al venedor. Si no ho fa, corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des de la data acordada o la data d’expiració del termini acordat segons el contracte de transport, sempre que la mercaderia s’hagi identificat clarament com la mercaderia objecte del contracte.

En l’incoterm CIP les obligacions queden repartides de la següent manera:

Obligacions venedor

• Subministrar la mercaderia juntament amb la factura comercial o equivalent, segons les condicions pactades, com a criteri general, en el contracte de compravenda o, en el seu defecte, en la factura proforma o correu electrònic.
• Gestionar les llicències d’exportació. Haurà de gestionar tota llicència necessària per al despatx d’exportació que anirà al seu càrrec i risc.
• Contractar el transport internacional (nòlit) fins al lloc acordat amb el comprador. En el supòsit que el transport internacional el realitzen més d’un transportista, el venedor té l’obligació de lliurar la mercaderia al primer.
• Formalitzar el contracte d’assegurança de la mercaderia. El beneficiari de l’assegurança de mercaderia sempre serà el comprador. Als Incoterms 2020, l’incoterm CIP exigeix una assegurança de cobertura àmplia, d’acord amb les ICC A (Clàusula A de les Institute Cargo Clauses), sobre el 110% de l’import de la mercaderia, obert a què les parts puguin pactar una cobertura més baixa.
• Assumir el risc de danys o pèrdua de la mercaderia, fins al moment que es lliura.

Obligacions comprador

• Pagar el preu acordat segons contracte de compravenda o factura comercial.
• Gestionar les llicències i formalitats duaneres d’importació. Aniran per compte i risc del comprador si aquestes són necessàries per al despatx de la mercaderia a la importació.
• No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia.
• Rebre el lliurament de la mercaderia en el lloc convingut, a través del transportista.

El venedor corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia fins que s’hagi lliurat, posant-la en poder del transportista, en el punt d’entrega i termini acordat segons el contracte de transport.

El comprador, sempre que tingui dret a determinar el moment d’expedició de la mercaderia i/o el lloc de destinació designat o bé el punt de recepció en el lloc designat, ha de donar avís amb suficient temps al venedor. Si no ho fa, corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des de la data acordada o la data d’expiració del termini acordat segons el contracte de transport, sempre que la mercaderia s’hagi identificat clarament com la mercaderia objecte del contracte.

En l’incoterm DAP les obligacions queden repartides de la següent manera:

Obligacions venedor

• Subministrar la mercaderia juntament amb la factura comercial o equivalent, segons les condicions pactades com a criteri general en el contracte de compravenda, i en el seu defecte, en les condicions estipulades en la factura proforma o correu electrònic.
• Gestionar les llicències d’exportació. Haurà de gestionar tota llicència necessària per al despatx d’exportació que anirà al seu càrrec i risc.
• Contractar el transport internacional (nòlit) fins a la terminal designada en el port o lloc de destinació acordat. Si a la pràctica no queda determinat, el venedor pot triar el que més li convingui.
• No hi ha cap obligació cap al comprador de formalitzar el contracte d’assegurança de la mercaderia.
• Lliurar la mercaderia, posant-la a la disposició del comprador en el mitjà de transport d’arribada, preparada per a la descàrrega en el punt acordat. Si no n’hi ha, en el lloc de destinació que li convingui al venedor, en la data acordada o dins del termini acordat.

Obligacions comprador

• Pagar el preu acordat segons contracte de compravenda o factura comercial.
• Gestionar les llicències i formalitats duaneres d’importació. Aniran per compte i risc del comprador si aquestes són necessàries per al despatx de la mercaderia a la importació.
• No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia.
• Rebre el lliurament de la mercaderia en el lloc convingut al país de destinació, just abans de fer-ne la descàrrega del mitjà de transport internacional.

Així doncs, el venedor corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia fins que s’hagi lliurat, posant-la a disposició del comprador en el mitjà de transport d’arribada, en el lloc designat i en la data o termini acordat preparada per a la descàrrega.

El comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat, posant-la a la seva disposició en el mitjà de transport d’arribada, en el lloc designat, i en la data o termini acordat preparada per a la descàrrega.

El risc de pèrdua o danys causats a la mercaderia anirà a compte del comprador si no compleix amb les seves obligacions de portar a tràmit qualsevol llicència d’importació o autorització oficial necessàries per dur a terme tots els tràmits duaners de despatxar la mercaderia a la importació.

El comprador, sempre que tingui dret a determinar el lloc de destinació designat o bé el punt de recepció en el lloc acordat, ha de donar avís amb suficient temps al venedor. Si no ho fa, corre amb tots els riscos de pèrdua o danys causats a la mercaderia des de la data acordada o la data d’expiració del termini acordat per al lliurament, sempre que la mercaderia s’hagi identificat clarament com la mercaderia objecte del contracte.

Els incoterms del grup D tenen una important particularitat, que els afecta a tots, amb relació als crèdits documentaris.

Si tenim com a mitjà de pagament un crèdit documentari, la diferència entre contractar un terme CIP o CIF i algun del grup D està en els riscos que comporta la nul·la obligació de contracte d’assegurança en el grup D.

En un crèdit documentari el banc del país de l’importador és qui ha de pagar l’operació de compra. Però cal recordar que en el grup D l’importador no té l’obligació de ser beneficiari de cap assegurança. Per tant, si durant el trajecte passa algun accident amb la mercaderia o al vaixell, el banc hauria pagat la compra o importació de la mercaderia i correria el risc que finalment l’importador no li pogués abonar l’import avançat.

En l’incoterm DPU les obligacions queden repartides de la següent manera:

Obligacions venedor

• Subministrar la mercaderia juntament amb la factura comercial o equivalent, segons les condicions pactades, com a criteri general, en el contracte de compravenda o, si no n’hi ha, en la factura proforma o correu electrònic.
• Gestionar les llicències d’exportació. Haurà de gestionar tota llicència necessària per al despatx d’exportació que anirà pel seu càrrec i risc.
• Contractar el transport internacional (nòlit) fins a la terminal designada en el port o lloc de destinació acordat. Si a la pràctica no queda determinat, el venedor pot triar el que més li convingui.
• No hi ha cap obligació amb el comprador de formalitzar el contracte d’assegurança de la mercaderia.
• Descarregar la mercaderia del mitjà de transport d’arribada i lliurar-la, posant-la a disposició del comprador en el punt acordat, o en el lloc de destinació designat, dins el termini acordat.
• És l’únic Incoterm en el qual el venedor té l’obligació de descarregar la mercaderia al país de destinació.

Obligacions comprador

• Pagar el preu acordat segons contracte de compravenda o factura comercial.
• Gestionar les llicències i formalitats duaneres d’importació. Aniran per compte i risc del comprador si són necessàries per al despatx de la mercaderia a la importació.
• No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia.
• Rebre el lliurament de la mercaderia en el lloc convingut al país de destinació, un cop feta la descàrrega del mitjà de transport internacional.

Així doncs, el venedor corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia fins que s’hagi lliurat, descarregada del mitjà de transport d’arribada, i s’hagi posat a disposició del comprador en el lloc de destinació, segons el que estigui estipulat en el contracte de transport.

El comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o danys causats a la mercaderia des del moment en què se’n faci càrrec un cop descarregada del mitjà de transport d’arribada i posada a la seva disposició en el punt acordat o al lloc de destinació designat, segons indiqui el contracte de transport.

El risc de pèrdua o danys causats a la mercaderia anirà a compte del comprador si no compleix amb les seves obligacions de portar a tràmit qualsevol llicència d’importació o autorització oficial necessàries per dur a terme tots els tràmits duaners de despatxar la mercaderia a la importació.

El comprador, sempre que tingui dret a determinar el lloc de destinació designat o bé el punt de recepció en el lloc designat, ha de donar avís amb suficient temps al venedor. Si no ho fa, corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des de la data acordada o la data d’expiració del termini acordat per al lliurament, sempre que la mercaderia s’hagi identificat clarament com la mercaderia objecte del contracte.

En l’incoterm DDP les obligacions queden repartides de la següent manera:

Obligacions venedor

• Subministrar la mercaderia juntament amb la factura comercial o equivalent, segons les condicions pactades, com a criteri general, en el contracte de compravenda o, en el seu defecte, en la factura proforma o correu electrònic.
• Gestionar les llicències d’exportació. Haurà de gestionar tota llicència necessària per al despatx d’exportació que anirà al seu càrrec i risc.
• Contractar el transport internacional (nòlit) fins al lloc de destinació acordat amb el comprador, normalment el magatzem del comprador, i sense fer-ne la descàrrega.
• No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia.
• Gestionar les llicències i formalitats duaneres d’importació. Aniran per compte i risc del venedor si són necessàries per al despatx de la mercaderia a la importació.

Obligacions comprador

• Pagar el preu acordat segons contracte de compravenda o factura comercial.
• No hi ha cap obligació de formalitzar un contracte d’assegurança de la mercaderia.
• Rebre el lliurament de la mercaderia en el lloc convingut del país de destinació, abans de fer-ne la descàrrega.
• Facilitar al venedor, si aquest ho necessita, la informació necessària, per tal que, a compte del venedor, es pugui despatxar la mercaderia en el país de l’importador.

El venedor corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia fins que s’hagi lliurat, posant-la a disposició del comprador en el mitjà de transport d’arribada, preparada per a la descàrrega, en el punt designat i en la data o termini acordats.

El comprador corre amb tots els riscos de pèrdua o dany causats a la mercaderia des del moment en què s’hagi lliurat, posant-la a la seva disposició en el mitjà de transport d’arribada, preparada per a la descàrrega, en el punt designat i en la data o termini acordats.

El risc de pèrdua o danys causats a la mercaderia anirà a compte del comprador si, a demanda del venedor, no li proporciona l’ajuda o informació necessària perquè aquest pugui portar a terme qualsevol tràmit relacionat amb obtenir una llicència d’importació o una autorització oficial necessàries per dur a terme i pel seu compte tots els tràmits duaners de despatxar la mercaderia a la importació.

El comprador, sempre que tingui dret a determinar el lloc de destinació designat o bé el punt de recepció en el lloc acordat, ha de donar avís amb suficient temps al venedor. Si no ho fa, corre amb tots els riscos de pèrdua o danys causats a la mercaderia des de la data acordada o la data d’expiració del termini acordat per al lliurament, sempre que la mercaderia s’hagi identificat clarament com la mercaderia objecte del contracte.

L’incoterm DDP és l’únic de tota la taula en el qual el venedor té l’obligació de despatxar la mercaderia a la duana d’importació en el país de l’importador. Aquest tràmit comporta habitualment moltes dificultats afegides atès que, fiscalment, si les empreses tenen dret a deduir-se o recuperar impostos pagats en el país de destinació, això no és de fàcil tramitació i recuperació.

En el marc dels països de la Unió Europea, lliures de despatxar a la duana d’importació, aquesta dificultat desapareix però, per aquest mateix motiu, la utilització del DDP en aquest àmbit ja no és necessària. En les operacions intracomunitàries, amb l’incoterm DAP Magatzem del comprador, el venedor ja assumeix tots els costos i riscos fins a aquell punt.

En la pràctica és aconsellable utilitzar el DDP en dos casos:

• Enviaments urgents, mitjançant un servei de missatgeria o courier, atès que són enviaments porta a porta i es vol estalviar qualsevol tràmit al comprador.
• Empreses matrius que tinguin empreses filials en diferents països que facin operacions de compravenda entre elles.