Activitats

Taules ARP

L’objectiu d’aquesta activitat és mostrar com es genera dinàmicament una taula ARP mitjançant l’ús de les ordres ifconfig/ipconfig, ping i arp.

Desenvolupeu un exemple que mostri com es genera dinàmicament una taula ARP mitjançant l’ús de les ordres ifconfig (Linux) ipconfig (Windows), ping i arp. A aquest efecte, es recomana fer ús de dues màquines, connectades en xarxa. Recordeu que cada registre o fila d’una taula ARP conté una adreça lògica (adreça IP, per exemple), juntament amb l’adreça física (adreça MAC) corresponent.

En cada màquina, feu un ipconfig/all (Windows) o ifconfig (Linux) i enregistreu les respectives adreces MAC i IP.

Figura Ús de l’ordre “ipconfig/all” en la màquina 1

Figura Ús de l’ordre “ipconfig” en la màquina 2

Els resultats obtinguts es poden resumir de la manera següent:

Màquina 1: fujitsu
Adreça IP: 192.168.1.5
Adreça MAC: 00 – 80 – 5A – 4E – F7 – C9

Màquina 2: ACER
Adreça IP: 192.168.1.3
Adreça MAC: 00 – 08 – ED – 48 – 37 – E6

En la màquina 1 fem un arp /? per veure la llista completa d’opcions que ofereix l’ordre arp/?.

En la màquina 1 fem un arp -a per veure la taula actual que associa adreces IP amb adreces MAC (és possible que aquesta taula sigui buida encara i, per tant, no ens aparegui cap entrada ARP).

Figura Ús inicial de l’ordre “arp -a” en la màquina 1

Ara, des de la màquina 1 fem un ping a l’adreça IP de la màquina 2. En fer aquest ping, el que estem fent és enviar un missatge de tipus ICMP a la màquina 2 en què sol·licitem una resposta. Tot i que és transparent per a l’usuari (i, per tant, no es mostra en la imatge), en realitat abans de poder enviar el missatge ICMP la màquina 1 ha de fer una petició ARP per trobar l’adreça MAC de la màquina 2.

Ara, feu novament un arp -a en la màquina 1.

Figura Ús de l’ordre “arp -a” en la màquina 1 després del “ping”

Observeu que la nova taula ARP conté dos registres: el de la porta d’enllaç (192.168.1.1) i el de la màquina 2 (192.168.1.3). Cadascun dels registres, de tipus dinàmic (ja que s’ha generat de manera automàtica), conté també la corresponent adreça MAC de cada dispositiu (en el cas de la màquina 2, aquesta MAC coincideix amb la que havíem trobat inicialment mitjançant l’ordre ipconfig).

Feu un arp -a en la màquina 2.

Figura Ús de l’ordre “arp -a” en la màquina 2 després del “ping”

Observeu que, anàlogament, en la màquina 2 tenim un registre dinàmic que correspon a la IP de la màquina 1 i la seva MAC associada.

Podeu fer el mateix en els sistemes Linux.