Com fer el pla d'emergències. Un cas pràctic.

Un pla d’emergències per a una activitat no té estipulada una dimensió mínima ni màxima. La seva extensió dependrà, entre d’altres, de la quantitat i naturalesa de factors de risc detectats, de les dimensions, els espais i la complexitat de l’espai físic avaluat o dels equips d’intervenció necessaris. Així mateix, dependrà de i de si aquesta activitat està afectada per la norma d’autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin donar origen a situacions d’emergència (el Decret 30/2015, en el cas de Catalunya).

A partir de les seves especificacions, nivell de detall i característiques, podríem dividir la profunditat que adquireix un pla d’emergències en tres nivells: bàsic, complet i pla d’autoprotecció.

Trobareu més informació sobre el pla d’emergència a la unitat “Plans d’emergència i d’autoprotecció: conceptes i normativa”, dins d’aquest mateix mòdul.

El pla d’emergències bàsic normalment el fa un prevencionista extern a l’activitat, que té un coneixement mínim d’aquesta. El pla d’aquestes característiques el fem quan l’empresari compleix amb l’LPRL amb un nivell mínim de compromís, o bé perquè per les dimensions i característiques de l’establiment no és necessari tenir un pla més ambiciós.

Si voleu saber més del cas dels plans d’emergència interior a les centrals nuclears també podeu consultar el Reial decret 1546/2004 a la secció “Referències”.

El pla d’emergències complet, entès com un pla més profund, integrat en el pla de prevenció i avaluació de riscos i amb una estructura i continguts més complets que els del bàsic:

Aborda, com a mínim, la identificació i l’avaluació dels riscos, les accions i mesures necessàries per a la prevenció i el control de riscos, les mesures de protecció i les actuacions que cal adoptar en cada cas d’emergència. Aquí trobaríem plànols detallats de l’edifici i de l’entorn, la localització al plànol dels elements de protecció i les rutes d’evacuació fins al punt de trobada.
Preveu protocols de les diferents actuacions segons el tipus d’emergència, i els protocols dels serveis d’intervenció són més detallats. Alhora, normalment trobarem que les fitxes d’actuació estan més treballades i concretades per a cada tipus d’usuaris.
Podríem dir que abasta fins als límits del pla d’autoprotecció, però sense que sigui necessari complir estrictament amb els requisits legals d’estructura del pla ni fer cap registre administratiu.

Els plans d’autoprotecció són els més complets. Entre aquests també en podem trobar diferències, segons el grau de perillositat que comporti l’activitat. Hi ha algunes activitats que tenen una reglamentació específica per l’autoprotecció i també amb més exigència, coneguts com a plans d’emergència interior (PEI), com, per exemple, a les plantes nuclears.

Pla d'emergències bàsic

Els plans d’emergències bàsics estan més o menys estandaritzats, i habitualment es fan en establiments comercials o de serveis de mida petita o mitjana. Entre ells podríem trobar certes diferències, però bàsicament es tracten els apartats següents:

Descripció de l’empresa. Es detallen les dades mes importants de l’empresa. En cas que l’empresa tingui diversos centres s’especifica a quin centre es refereix el pla. Les dades més importants són les següents:
- Nom de l’empresa:
- CIF:
- Nom del centre de treball:
- Adreça:
- Activitat principal:
- Característiques de l’establiment (configuració, usos, emplaçament dins l’edifici):
- Accessos de l’establiment:
Nombre d’ocupants. S’especifica a fi de quantificar les necessitats d’evacuació de persones. S’ha de diferenciar entre:
- Nombre màxim d’ocupants a l’establiment:
- Nombre mitjà de treballadors:
- Nombre mitjà de clients:
Mitjans tècnics de protecció. Relació dels elements amb les característiques rellevants de cadascun.
- Per exemple, en el cas d’un extintor: Identificació (codi), ubicació, agent extintor, capacitat, eficàcia.
Mitjans humans de protecció.
- Cap d’emergència: En centres petits es pot preveure únicament la persona designada com a cap d’emergència. S’ha de preveure també algún suplent.
- Cap d’intervenció: recomanable sempre en llocs de més d’una planta o, estant en una sola planta, si hi ha diversos llocs de treball diferenciats.
- Central d’alarma: pot ser un servei contractat, però pot ser la persona que ocupa el lloc de recepció o consergeria. el que interessa es que pugui comunicar-se i rebre comunicacións el més àgilment possible.
- Altres, segons necesitat: equips de primera intervenció, equips d’evacuació i confinament, equips de primers auxilis,..
Sortides d’evacuació i punts de reunió: Designació de les possibles sortides d’evacuació de l’establiment, i concreció del punt o punts de reunió per als usuaris en cas que es produeixi una emergència que obligui a sortir de l’empresa.
Classificació de les emergències: Habitualment es fa una breu descripció de les emergències, seguint el criteri de classificació segons el tipus (habitualment incendi) i la gravetat.
Actuacions en cas d’emergència: Amb una relació de les accions que s’han de dur a terme per tal de minimitzar les conseqüències provocades per una emergència. Generalment, totes les actuacions estan marcades pel cap d’emergència, mentre que la resta del personal només ha de seguir les seves instruccions i actuar de suport.
En aquest apartat es descriu la situació i les actuacions que s’han d’emprendres i es recullen en fitxes d’actuació diferenciades per a cada emergència prevista.

Una empresa pot tenir un únic establiment/centre de treball o més. Quan en tingui més serà necessari també assenyalar de quin centre es tracta, i ha d’haver-hi un pla per a cada centre.

Punts de trobada

En el pla d’emergències cal situar tants punts de trobada o reunió en cas d’evacuació com sigui necessari, però alhora han de ser els mínims possibles per facilitar el recompte de personal per part dels responsables dels equips d’emergència.

Exemple de fitxa d'actuació pel cap d'emergència

Rep l’avís de la central d’alarma.
Si l’avis no és un conat d’emergència, ordena l’avís als serveis d’emergència externs i ordena l’evacuació o en confinament parcial o total.
Coordina la informació que ha de rebre de l’equip de confinament i evacuació i els altres mitjans humans.
Rep el servei d’emergència extern i el dirigeix al lloc que necessita atenció.
Ordena les comunicacions secundàries que consideri pertinents segons la situació (avís a policia, familiars d’accidentats,…).
Ordenar la fi de situació d’emergència i si escau, la tornada a l’edifici o la repressa de l’activitat.

Exemple de fitxa d'actuació bàsica per a personal extern

En cas de detectar una emergència, s’ha d’avisar urgentment el personal de l’empresa.
En qualsevol cas, s’ha de mantenir la calma i seguir les instruccions del personal de l’empresa en cas d’emergència.
Miri de seguir els empleats fins al punt de reunió, que trobarà als plànols que hi ha a la sortida de l’establiment.

Llista de telèfons

La llista de telèfons que podem necessitar ha d’estar fàcilment disponible per a les persones involucrades en la gestió de les emergències (informadors, cap d’emergències…). Una bona manera és tenir la llista al costat del telèfon fix o els números gravats a les agendes dels telèfons mòbils o dels buscapersones.

Implantació i manteniment del pla d’emergències. S’estableix el tipus de formació i informació que han de rebre els treballadors.
Estableix el quadre resum del manteniment dels mitjans tècnics de protecció i el seu responsable.
Insta a la revisió de les mesures de seguretat després de cada emergència o si el centre pateix modificacions productives o estructurals rellevants.
Documentació complementària. S’incouen les recomanacions que el prevencionista considera d’interès per millorar la protecció actual.
És interessant afegir-hi una llista dels telèfons que podem utilitzar i que és convenient que siguin a la centraleta telefònica (responsables d’emergències de l’empresa, del servei de transports de ferits contractat per l’empresa o de l`hospital o mútua concertada per l’empresa en cas d’accident, i el número únic d’emergències 112.
També és convenient posar les instruccions sobre com s’utilitza un extintor o una BIE.
També podem afegir instruccions bàsiques d’actuació en primers auxilis.

Confecció del pla d'emergències: un cas pràctic

A continuació veurem com es fa un pla d’emergències amb una estructura completa, i ho veurem a través d’un exemple. En aquest cas hem escollit l’Institut Segura, un centre (no real) d’Educació Secundària.

Segons l’Annex I del Catàleg d’activitats i centres amb obligació d’autoprotecció en protecció civil, del Decret 30/2015, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, han de fer un pla d’autoprotecció:

Article 1.“g) Activitats docents: […] 2. Qualsevol altre establiment d’ús docent sempre que disposi d’una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.”
Decret 30/2015, Annex I.

Així que, com que es tracta d’un centre docent, el primer que hem de veure és si està subjecte o no a tenir pla d’autoprotecció.

Observem:

Segons els plànols, l’edifici fa 18 metres d’alçada màxima, amb una diferència entre la cota d’origen d’evacuació més alta possible i la cota de la sortida de l’edifici que li correspon, de 16 metres.
L’edifici té una superfície total de 3.900 m². Fem el càlcul de la seva ocupació màxima per zona/tipus d’activitat atenent la taula 2.1. del CTE DB SI sobre “densitats d’ocupació”, i ens dona un resultat d’ocupació màxima de 1.725 persones.

Per tant, el centre no està subjecte a la normativa d’autoprotecció. Com que de tota manera és un lloc de notable concurrència on hi treballen més de 40 persones i tenen gairebé 700 alumnes, és necessari fer un pla d’emergència i evacuació exigent, i farem servir una estructura i els continguts propis de l’autoprotecció per aquest pla.

Estructura del pla d'emergències segons un model de pla d'autoprotecció

Prendrem la segúent estructura, provinent de l’extinta normativa estatal d’autoprotecció (Reial Decret 393/2007, ja derogat):

Índex.
Capítol 1.
Identificació dels titulars i de l’emplaçament de l’activitat.
Direcció postal de l’emplaçament de l’activitat. Denominació d’aquesta, nom i/o marca. Telèfon i fax.
Identificació dels titulars de l’activitat. Nom i/o raó social. Adreça postal, telèfon i fax.
Nom del director/a d’emergències i del director/a del pla d’actuació en cas d’emergència, en cas que siguin diferents. Direcció postal, telèfon i fax.
Capítol 2.
Descripció detallada de l’activitat i del medi físic en què es desenvolupa.
Descripció de cada una de les activitats desenvolupades objectes del pla.
Descripció del centre o establiment, dependències i instal·lacions on es desenvolupin les activitats objectes del pla.
Classificació i descripció dels usuaris.
Descripció de l’entorn urbà, industrial o natural en què figurin els edificis, instal·lacions i àrees on es desenvolupi l’activitat.
Descripció dels accessos. Condicions d’accessibilitat per a l’ajuda externa.
Capítol 3.
Inventari, anàlisi i avaluació de riscos.
Descripció i localització dels elements, instal·lacions, processos i producció…, que puguin donar origen a una situació d’emergència o incidir de manera desfavorable en el seu desenvolupament.
Identificació, anàlisi i avaluació dels riscos propis de l’activitat i dels riscos externs que la puguin afectar.
Identificació, quantificació i tipologia tant de les persones que duen a terme l’activitat com de persones alienes a l’activitat que tinguin accés als edificis, instal·lacions i àrees on es desenvolupa l’activitat.
Capítol 4.
Inventari i descripció de les mesures de protecció.
Inventari i descripció de les mesures i mitjans humans i materials de què disposa l’entitat per controlar els riscos detectats, actuar davant una situació d’emergència i facilitar la intervenció dels serveis externs d’emergències.
Les mesures i els mitjans, humans i materials, disponibles en aplicació de disposicions específiques en matèria de seguretat.
Capítol 5.
Programa de manteniment d’instal·lacions.
Descripció del manteniment preventiu de les instal·lacions de risc que en garanteix el control.
Descripció del manteniment preventiu de les instal·lacions de protecció que en garanteix l’operativitat.
Realització de les inspeccions de seguretat d’acord amb la normativa vigent.
Capítol 6.
Pla d’actuació davant una emergència.
Identificació i classificació de les emergències.
En funció del tipus de risc. En funció de la gravetat.
En funció de l’ocupació i els mitjans humans.
Procediments d’actuació davant emergències.
Detecció i alarma.
Mecanismes d’alarma. Mecanismes de resposta davant l’emergència.
Identificació i funcions de les persones i equips que portaran a terme els procediments d’actuació en emergències.
Identificació del responsable de la posada en marxa del pla d’actuació davant emergències.
Capítol 7.
Integració del pla d’emergències en altres d’àmbits superiors.
Protocols de notificació de l’emergència.
Col·laboració dels responsables d’emergència amb els plans i les actuacions del sistema públic de protecció civil locals.
Capítol 8.
Implantació del pla d’emergències.
Identificació del responsable de la implantació del pla.
Programa de formació i capacitació per al personal amb participació activa.
Programa d’informació i formació a tot el personal sobre el pla.
Programa d’informació general per a tots els usuaris.
Senyalització i normes per a l’actuació de visitants.
Programa de dotació i adequació de mitjans materials i recursos.
Capítol 9.
Manteniment de l’eficàcia i l’actualització del pla d’emergències.
Programa de reciclatge de formació i informació.
Programa de substitució de mitjans i recursos.
Programa d’exercicis i simulacres.
Programa de revisió i actualització de totes les documentacions que formen part del pla d’emergències.
Programa d’auditories i inspeccions.
Annexos.
- Annex 1.
  Directori de comunicació.
  Relació nominal de l’equip humà amb intervenció en emergències.
  Telèfons del personal d’emergències.
  Telèfons d’ajuda exterior.
  Altres formes de comunicació.
- Annex 2. Formularis per a la gestió d’emergències.
- Annex 3. Plànols.

Tot pla d’emergències ha de tendir a ser pràctic, no burocràtic, i amb uns protocols clars i eficaços d’actuació.

Podeu consultar el Reial Decret 393/2007 als annexos, com a referència per al desenvolupament d’aquest cas pràctic.

A continuació, mostrem l’aplicació d’aquesta estructura en el cas pràctic que ens ocupa.

Índex

Tot document de certa amplitud necessita un índex per trobar fàcilment la informació que es vol consultar en cada moment. Aquest estarà compost dels capítols i annexos que figuren al Reial Decret 393/2007, més els que poguem afegir per extensió com a apartats o subcapítols.

Capítol 1. Identificació dels titulars i de l'emplaçament de l'activitat

Aquí es donen les dades sobre la titularitat del centre docent, es descriu l’activitat que s’hi du a terme i es localitza el recinte i cadascun dels seus edificis, si escau.

a) Descripció de la instal·lació:

La descripció de la instal·lació serveix per tenir una idea general de l’establiment.

L’Institut Segura és un establiment escolar destinat a la formació d’alumnes que cursen educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius:

Aquest centre consta de tres edificis totalment independents destinats a diferents funcions. El principal està destinat a la formació i als serveis necessaris per dur a terme aquesta formació, el segon és un transformador, i el tercer un vestuari. Tots tres estan separats entre ells per un espai no construït que podem designar com a exterior destinat a pati, pista poliesportiva o aparcament. Tot el perímetre del recinte està separat de l’exterior per una balla metàl·lica.
L’institut està situat al centre de la ciutat de Prevenció, no s’hi fa cap activitat que pugui provocar un risc d’emergència extern, que pugui afectar la població i el medi ambient que l’envolta. En qualsevol cas, si l´hagués, al no ser un PAU, normalment no entraríem en més detalls.
La instal·lació està dotada de tots els mitjans de protecció que marca la normativa en prevenció d’incendis segons les dimensions, volum d’usuaris i activitats que s’hi realitzen, com ara llums d’emergència, extintors i BIE.
A fora no hi ha cap hidrant, ni propi del centre ni municipal: ni al pati, ni als carrers que l’envolten. L’edifici es va construir en els anys setanta, però s’han eliminat les barreres arquitectòniques per a persones amb mobilitat reduïda que hi havia originalment.

La descripció estarà convenientment acompanyada del planol de situació dels tres edificis, que també s’inclourà als annexos “plànols”.

b) Identificació de la instal·lació:

En aquest apartat es donen les dades que serveixen per identificar la instal·lació. Les principals són les següents (per l’exemple, nomem omplim les dades amb valor per l’avaluació dels riscos):

Nom: Institut Segura
Raó social: Departament d’educació
CIF: G121212121
Adreça postal: Carrer Precaució, s/n
Telèfon 996688559
Correu electrònic insegura@agora.cat
Sector (tipus): terciari
Activitat principal: formació
Nombre d’ocupants totals: 1.600
Tipus d’ocupants: professors, personal administratiu i de servei, neteja i manteniment, alumnat,

c) Identificació dels responsables en seguretat:

En aquest apartat es donen els noms de les persones de contacte en cas d’emergència. Les dades personals s’afegeixen en l’annex 1, “Directori de comunicació”. Aquestes persones són les següents:

Cap d’emergència: el director o directora.
Cap d’emergència suplent: qualsevol membre de l’equip directiu (subdirector/a d’FP, caps d’estudis, secretari/ària, administrador/a, coordinador/a pedagògic/a).
Cap d’intervenció: habitualment serà el conserge o el cap de manteniment si habitualment està a l’edifici en les hores d’obertura. També és convenient afegir-ne suplents.

La identificació dels responsables de seguretat s’annexa al final del pla. Aquests poden variar al llarg del temps; per tant, cal que els plans s’actualitzin cada cop que canvien els responsables.

El cap d’emergència i els seus suplents han de constat amb nom i cognoms. La resta de l’equip d’emergències no cal que consti nominalment i es pot assignar a través del seu lloc de treball (cap de consegeria, cap de manteniment, etc.)

Capítol 2. Descripció detallada de l'activitat i del medi físic en què es desenvolupa

Una bona descripció de les característiques de l’activitat i de les del lloc on es desenvolupa aquesta activitat ajuda a avaluar correctament els possibles riscos.

a) Descripció de cada una de les activitats desenvolupades objectes del pla:

L’activitat principal del centre és l’educació. L’edat dels alumnes oscila entre els dotze i disset anys, encara que hi ha alguns alumnes majors d’edat.

Altres activitats necessàries per al seu funcionament: administració, neteja i manteniment. Aquestes últimes dues activitats les desenvolupen empreses externes, per la qual cosa hem d’estudiar si hi ha riscos notificats a la coordinació d’activitats empresarials que puguin ser font d’emergències.

b) Descripció del centre o establiment, dependències i instal·lacions on es desenvolupen les activitats objectes del pla:

Les instal·lacions tenen la característica de ser un establiment de tipus C, ja que tots edificis de què consta estan a una distància superior a 3 metres de qualsevol altre edifici i, per tant, són totalment independents. Les característiques del centre es poden veure en la taula.

No hi ha un format preestablert de com hem de definir les nostres instal·lacions.

Característiques constructives de l’Institut Segura

	Principal	Transformador	Vestuaris
Any de construcció	1970	1970	1970
Alçària total	-	4 m	3 m
Nre. de plantes	5	1	1
Sup. útil construïda
Sortides exteriors	1 principal 1 alumnes 1 poliesportiu 1 garita conserge 1 caldera 1 biblioteca	1 sortida	1 sortida per vestuari
Escales	2	0	0
Sectors d’incendi	4	1	2
Fonaments	-	-	-
Estructura	Formigó armat	Paret de càrrega	Paret de càrrega
Forjat	Bigues de formigó	Bigues de formigó	Bigues de formigó
Coberta	Plana i inclinada	Plana	Plana
Tancament exterior	Mur de totxanes	Mur de totxanes	Mur de totxanes
Tancament interior	Envans	-	Envans ceràmics
Revestiment sostre	Enguixat i plaques de polièster	Enguixat	Enguixat
Revestiment parets	Enguixat i pintat	Enguixat	Ceràmic
Revestiment paviment	Gres	Formigó	Gres

Els sectors d’incendi de l’edifici principal són els següents:

Aulari, departaments i administració
Sala d’actes i laboratoris
Caldera
Garita del conserge

Alguns sectors no estan perfectament aïllats, atès que hi ha canals de conductes elèctrics, com és el cas de l’aulari i la sala d’actes que no disposen d’elements intumiscents que impideixin la transmissió de l’incendi. En la taula podem veure les activitats del centre.

Activitats del centre

Edifici	Planta	Activitat/ús	Ocupació màxima
			Teòrica	Declarada
Principal	Baixa	Administració
		Aulari
		Gimnàs
		Cuina/menjador
		WC
		Tallers d’arts gràfiques, automoció, mecànica i SEPRO
		Biblioteca
		Arxius
		Caldera
		Garita del conserge
	1a	Aulari
		WC
		Taller de manteniment
		Administració
	2a	Aulari
		WC
		Tallers d’arts gràfiques i SEPRO
		Administració
	3a	Laboratoris
	4a	Sala d’actes
Transformador	Baixa	Transformadors elèctrics
Vestuaris	Baixa	Vestuaris

En la taula es descriuen les característiques de les instal·lacions principals de l’institut. El que hem d’omplir a la columna “Característiques” són totes les dades rellevants que tinguem disponibles per a la seguretat, com per exemple si la instal·lació elèctrica té presa de terra, si els quadres elèctrics són segurs i porten el seu manteniment, l’última prova de funcionament del subministrament elèctric alternatiu, estat del manteniment de les calderes, sistema d’extinció fix d’incendis, si l’enllumenat d’emergència funciona i si es troba en tots els accessos i recorregut d’evacuació predesignats, la presència de fossa sèptica…

Instal·lacions de l’Institut Segura

Instal·lació	Característiques
Instal·lació elèctrica
Subministrament elèctric alternatiu
Instal·lació de gas	explosiu?
Calderes i escalfadors
Subministrament d’aigua potable
Aigua per a extinció d’incendis
Enllumenat d’emergència
Renovació d’aire forçat
Aire condicionat	si fos refrigerat per amoníac tindren en compte l’emergència per fuita d’aquest producte
Aire comprimit	explosió?
Ascensors
Aigües residuals

c) Descripció dels accessos. Condicions d’accessibilitat per a l’ajuda externa:

Per exemple:

“L’Institut Segura està situat al barri de la Precaució. El seu emplaçament és urbà, però és molt a prop d’un polígon industrial i de les vies del tren.
El centre està envoltat per una tanca perimetral. Les portes principals d’accés estan situades a l’extrem NE de la tanca, al carrer Y s/n. L’entrada esquerra del centre està destinada a l’entrada i sortida dels alumnes i a l’entrada de vehicles que hagin de carregar o descarregar materials. La porta del mig està destinada a l’entrada dels treballadors del centre i visitants. L’entrada de la dreta està destinada exclusivament a vehicles (utilitaris, motocicletes i bicicletes).
Els camions de bombers poden accedir tant per l’entrada principal dreta com per l’esquerra. En aquesta última és més estreta, pel que quan sigui possible, els orientarem cap a l’entrada principal.”

En la taula s’analitza l’accessibilitat dels bombers.

És molt important que definim els accessos per on poden entrar els bombers, per tenir així una coordinació més ràpida en cas d’emergència.

‘Check-list’ d’idoneïtat d’accessibilitat de les vies d’accés pels serveis d’extinció

Condicions d’accessibilitat (intervenció dels bombers i evacuació de persones) del carrer Y
Característiques	Requisits	Es compleix
Amplada total	> 8 m	SÍ NO
Amplada útil (ni voravia ni laterals)	≤ 3’5 m	SÍ NO
Capacitat portant	≤ 20 KN/m²	SÍ NO
Alçada lliure	≤ 4,5 m	SÍ NO
Pendent	< 15%	SÍ NO
Via pública apta per a bombers?		SÍ NO

En la taula podem trobar les condicions d’accessibilitat dels bombers per la façana.

‘Check-list’ d’idoneïtat d’accessibilitat pels serveis d’extinció per la façana

Característiques	Requisits	Es compleix
Alçària ampit	< 1’2 m	SÍ NO
Alçària de les finestres	≤ 0,8 m	SÍ NO
Amplada de les finestres	≤ 1,2 m	SÍ NO
Distància entre finestres verticalment	< 25 m	SÍ NO
Hi ha elements que dificultin l’entrada per les finestres a plantes amb al alçària d’evacuació?	> 9 m	SÍ NO
Façana apta per a bombers?		SÍ NO

d) Documentació gràfica:

Aquí només inclouríem el plànol de situació respecte a l’entorn pròxim urbà, amb els accessos, comunicacions… Els plànols descriptius de totes les plantes dels edificis, de les instal·lacions i de les àrees on es fa l’activitat els adjuntarem en l’annex 3.

Capítol 3. Inventari, anàlisi i avaluació de riscos

Totes les actuacions per minimitzar els riscos al nostre centre es recullen en l’annex 2 (“Formularis per a la gestió d’emergències d’aquest document”). En aquest apartat es concreten els riscos detectats, la priorització d’aquests riscos i el calendari de les possibles actuacions de millora.

a) Descripció i localització dels elements i instal·lacions que puguin provocar una situació d’emergència o incidir de manera desfavorable en el desenvolupament de l’emergència:

Segons l’avaluació feta, les instal·lacions perilloses del centre són les que es recullen en la taula.

Elements i instal·lacions perilloses

Tipus d’instal·lació	Localització	Àrees i/o persones afectades	Conseqüències	Propostes de mesures de control i protecció
Màquines i eines	Taller mecànic. Taller de manteniment. Taller d’automoció.	Persona que estigui treballant directament amb la màquina.	Talls. Atrapaments. Cops.	Utilització dels EPI adequats. Manteniment preventiu de les màquines. Formació i informació de les persones que hagin d’utilitzar-les.
Soldadura	Taller de manteniment. Taller d’automoció.	Persona que estigui treballant i personal proper.	Cremades. Pèrdua de visió.
Dutxes i zones habituals amb aigua	Lavabos i dutxes.	Qualsevol usuari.	Legionel·la.	Manteniment preventiu legal.
Cantina	Planta baixa aulari.	Qualsevol usuari.	Intoxicacions alimentàries.	Desinfecció i desratització. segons la normativa.
Escales	Passadissos de l’edifici principal.	Qualsevol usuari.	Caigudes (contusions, traumatismes…).	Col·locar baranes als llocs que no compleixen la CTE.

b) Identificació, anàlisi i avaluació dels riscos propis de l’activitat i dels riscos externs que la puguin afectar:

El coordinador de riscos laborals del centre (que ha de tenir una formació de nivell bàsic, com a mínim) ha de fer una avaluació del centre conjuntament amb altres responsables del centre o amb l’assistència del tècnic de prevenció de riscos laborals per tal de revisar l’estat de les instal·lacions i, en cas de haver tingut canvis en els espais o instal·lacions, o els seus usos, detectar nous possibles riscos.

L’avaluació tindrà en compte l’avaluació de riscos feta pel servei de prevenció de l’institut (taula).

La funció principal del tècnic de prevenció és identificar els riscos.

Riscos interns de l’Institut Segura

Tipus risc	Localització/ descripció	Àrees i/o persones afectades	Locals amb risc especial	Propostes de mesures de control i protecció
Incendi	Un incendi pot tenir una multitud de causes. És el risc més generalitzat i es pot produir en qualsevol lloc si les condicions són idònies.	Qualsevol usuari.	Cuina -risc baix⁽¹⁾. Arxius -risc baix⁽¹⁾. Taller de manteniment -risc baix⁽¹⁾. Cuina -risc baix⁽¹⁾. Sala de caldera -risc baix⁽¹⁾. Comptadors elèctrics -risc baix⁽¹⁾. Transformador -risc baix⁽¹⁾.	Actuar segons el procediment en cas d’incendi.
Inundació	Produïda bàsicament pel vessament del clavegueram que hi ha al taller mecànic.	Qualsevol usuari.	Planta baixa tallers -risc baix.	Utilització de la bomba d’extracció de líquids. Escombrar i fregar l’aigua restant.
Accident greu	Bàsicament són contusions i talls, que es poden produir per una activitat realitzada inconvenientment.	Qualsevol usuari.	Taller mecànic -risc baix. Taller de manteniment -risc baix. Taller d’automoció -risc baix. Gimnàs -risc baix.	Actuar segons el procediment en cas d’accidents.
Actuacions antisocials	Actituds violentes i agressives, avís de bomba, intrusió-robatori.	Qualsevol usuari.	És susceptible a tot el centre.	Cura del professorat a l’hora d’advertir actituds antisocials. En cas d’avís de bomba, actuar segons el procediment d’evacuació. En cas de robatori, fer les investigacions pertinents i avisar els Mossos d’Esquadra si es considera convenient.
Risc sanitari	Intoxicació, contagis i epidèmies.	Qualsevol usuari.	Laboratoris -risc baix. Cuina -baix. Dutxes.	Actuar segons indiquin les autoritats competents.

(1) Segons el Codi tècnic d'edificació

A més, el centre pot ser afectat per altres riscos (taula), el quals, perquè són poc probables o de poca rellevància, o tenim pocs mitjans per actuar, hem de tenir en compte però no necessiten una intervenció tan directa.

Altres riscos

Tipus de risc	Localització/ descripció	Probabilitat	Gravetat⁽¹⁾
Explosió	Taller d’automoció. Caldera. Cuina. Instal·lació de gas.	Probabilitat mitjana.	Risc greu.
Fallida estructural o elements de l’edifici	Enfonsaments. Esllavissaments. Despreniments…	Probabilitat baixa.	Risc moderat.
Fallida del subministrament elèctric	Feines d’ordinador i aparells elèctrics interromputs. Manca de llum⁽²⁾.	Probabilitat mitjana.	Risc tolerable/moderat.
Fallida del subministrament d’aigua.	Fuites o talls exteriors.	Probabilitat baixa.	Risc tolerable.

(1) Les propostes de mesures de control i protecció s’han de fer d’acord amb el seu grau de compliment de la normativa específica. (2) En cas que no hi hagi llum externa suficient per il·luminar les estances interiors, és necessari evacuar el centre abans que passi una hora des del tall elèctric, ja que els llums d’emergència no poden suportar més temps de treball.

L’avaluació dels riscos externs que ens afecta és prevista en el Pla de protecció civil de Catalunya (PROCICAT) i, sobretot, en el plans de protecció civil municipal fets per l’ajuntament del municipi o districte on hi ha l’institut.

Quan hi hagi riscos externs, un responsable municipal es posarà en contacte amb el nostre centre per informar de la situació i per indicar les mesures extraordinàries que podem aplicar. Qualsevol usuari (professor, alumne, personal de manteniment…) ha de seguir les indicacions donades pels responsables municipals per salvaguardar la pròpia integritat personal i de la resta.

Podem fer l’avaluació dels riscos externs consultant l’ajuntament.

Observem el Pla d’actuació municipal (PAM) i, si escauen, els altres plans d’emergències d’àmbit superior, extraiem les amenaces (identifiquem els factors de risc) i els incloem al nostre pla d’emergències. També integrarem al nostre pla les indicacions del PAM respecte del procediment que cal seguir en cas d’emergència general de confinament.

Així, reflectim els riscos externs que ens afecten segons l’ajuntament a què pertany l’Institut en la taula.

Riscos externs

Tipologia	Localització	Probabilitat
Accident de transport de mercaderies perilloses	Circulació de vehicles a l’avinguda XY.	Baixa. Durant tota la jornada.
	Estació de trens.	Baixa. Circulació poc freqüent de 10 h a 16 h. Circulació habitual a partir de les 18 h i preferentment en horari nocturn.
Indústria química	Terme municipal: • Químiques ABC. • Societat d’Aigües del Ter.	Molt baixa. Risc baix per la distància d’aquestes instal·lacions al nostre centre.
Inundació per pluges	Tota la zona.	Molt baixa. Per la situació del centre i el relleu físic de la zona.

Haurem de trobar els plànols d’ubicació per plantes de tots els elements i/o instal·lacions de risc, tant els propis com els de l’entorn, en l’annex 3 (“Plànols d’aquest pla d’emergències”).

c) Identificació, quantificació i tipologia de les persones tant afectades per l’activitat com alienes a aquesta activitat que tinguin accés als edificis, instal·lacions i àrees on es desenvolupi l’activitat:

El nombre d’usuaris que poden estar afectats per qualsevol tipus de risc que es pugui produir al nostre centre pot variar molt durant les hores del dia de la jornada laboral, com en el cas dels caps de setmana o període de vacances.

També el volum de persones habituals que utilitzen les instal·lacions varia depenent del curs acadèmic; per tant, aquestes dades són modificades al començament de curs pel coordinador de riscos laborals i s’adjunten a la plantilla col·locada a aquest efecte en l’annex 3 (“Plànols d’aquest pla d’emergències”).

Aquest centre té una mitjana de 1.400 alumnes, 140 professors en plantilla i 8 persones de personal administratiu i de serveis.

És important tenir en compte els diferents tipus d’usuaris i la seva quantitat, per definir els equips d’emergència que son necessaris per tenir una bona resposta davant una emergència.

Personal extern habitual: 7 persones de neteja, 1 de manteniment, 2 persones per a la cantina, i 1 bibliotecària.

Usuaris externs que utilitzen puntualment les nostres instal·lacions: familiars d’alumnes, personal del Departament d’Educació, empreses de serveis o d’altres visitants…

Distribució horària:

Màxima (habitualment més de 1.000): de dilluns a divendres de 8 a 14 h, i dilluns, dimarts i dijous de 16 a 17 h, horari en què conflueixen més alumnes .
Mitjana (habitualment entre 300 i 900): de dilluns a divendres de 17 a 20.30 h i dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 16 a 20.30 h divendres; i de 15 a 16 h dilluns, dimarts i dijous.
Baixa (menys de 200) : de dilluns a divendres de 7.30 a 8 h, de 14.30 a 15 h i de 20.30 a 23 h de dilluns a divendres, i els dimecres també de 15 a 17 h.

La resta d’hores del dia, el centre resta buit, igual que els dies fora del calendari escolar i el període de vacances.

Al final del mes de juny, el mes de juliol i les dues primeres setmanes de setembre, les instal·lacions resten amb un volum baix d’ocupació, ja que els alumnes no són al centre.

Al mes d’agost, si hi ha actuacions de remodelació de l’edifici o de les instal·lacions, s’ha de preveure els riscos associats determinats per la coodiació d’activitats wempresarials.

Depenent de la quantitat de personal i les seves característiques, dins d’una instal·lació l’actuació en cas d’emergència pot variar.

Capítol 4. Inventari i descripció de les mesures i mitjans d'emergències

Aquñi reflectim els recursos i mesures de protecció amb les que compta el centre.

a) Inventari i descripció de les mesures i mitjans humans i materials de què disposa l’entitat per controlar els riscos detectats davant les situacions d’emergència i per facilitar la intervenció dels serveis externs d’emergència:

En cas que es produeixi una emergència ha de ser una persona, designada per la direcció en aquell moment, l’encarregada de rebre el servei d’emergència extern (SEM, bombers, policia…) per donar-li indicacions sobre el que ha passat i indicar-li el camí per arribar al lloc del succés.

En cas que l’emergència s’hagi produït per un incendi, la persona que rebrà els bombers ha de tenir els plànols en planta de les instal·lacions, mitjans de seguretat i rutes d’evacuació que han d’estar permanentment actualitzades a consergeria.

En cas de preveure la necessitat que els serveis d’emergència externs hagin d’accedir a les instal·lacions amb un vehicle, qualsevol persona de l’equip directiu ha d’indicar a un conserge les portes que s’han d’obrir i assignar-li l’execució de qualsevol tasca auxiliar que es consideri convenient en la situació detectada.

Si és necessari, el servei de bombers pot utilitzar tots els mitjans de protecció amb què compta el centre, com ara les boques d’incendi equipades, els extintors… (no hi ha cap hidrant exterior ni al pati de l’institut, ni als carrers que l’envolten).

Els responsables de trucar als serveis d’emergència externs són el personal administratiu de secretaria, quan el cap d’emergència o professor l’autoritzi.

En situacions d’emergència general, el cap d’emergència s’ha d’identificar amb una armilla reflectora per tal que els serveis d’emergència externs/públics l’identifiqui.

b) Mesures i mitjans, humans i materials, disponibles en aplicació de disposicions específiques de seguretat en matèria de seguretat:

Mitjans tècnics

Les instal·lacions de l’edifici principal tenen, al llarg del recorregut d’evacuació, boques d’incendi equipades (BIE) de 45 mm de diàmetre i extintors de pols ABC. En dependències on es considera que hi ha més probabilitats d’incendi s’han instal·lat extintors ABC i de CO₂.

En compliment del codi tècnic d’edificació (DB sobre Seguretat en cas d’incendi), tenim un extintor d’eficàcia 21A-113B almenys cada 15 m de recorregut d’evacuació. També estem protegits amb boques d’incendi equipades de 45, encara que el CTE preveu que siguin de 25, però la nostra instal·lació és molt anterior a l’aprovació d’aquest codi tècnic, i la seva aplicació no té caràcter retroactiu. No disposem de detectors d’incendi perquè no tenim cap sector amb risc especial ni la superfície de les edificacions supera els 5.000 m².

Tot l’establiment està equipat amb llums d’emergència per poder fer l’evacuació amb condicions mínimes de seguretat.

El centre està dotats amb una centraleta d’alarma amb bateries d’emergència per si es produeix un tall elèctric. A tot el centre hi ha un sistema acústic d’alarma operatiu en qualsevol sector.

Hi ha megafonia: en cas d’alarma sona un so específic.

No hi ha instal·lat cap tipus de detector ni polsador d’alarma contra incendis.

Al taller de fabricació mecànica hi ha una bomba d’extracció de líquids que es pot utilitzar en cas d’inundacions o fuites localitzades.

Pel volum d’usuaris, i per a la seva distribució per les vies d’evacuació, el nostre centre consta de dos punts de reunió, un de situat al poliesportiu i un altre de situat a l’exterior, a l’aparcament de la piscina municipal.

Com a mesura de prevenció, tota persona que s’evacuï al punt de reunió de l’aparcament de la piscina, ho ha de fer pel costat de la reixa externa de l’Institut i sense baixar de la vorera.

Les vies d’evacuació i els mitjans estan senyalitzats d’acord amb l’RD 485/1997 de senyalització de seguretat en el treball.

Els plànols d’ubicació dels mitjans d’extinció, el recorregut d’evacuació i les àrees de confinament, amb la indicació del nombre de persones que s’han d’evacuar o confinar, i els plànols de compartimentació d’àrees o sectors de risc, s’adjunten en l’annex 3 (“Plànols d’aquest pla d’emergències”).

Mitjans humans Cal dir que tot el personal laboral del centre està obligat a participar en les actuacions d’emergència que es preveuen en el nostre pla d’emergències, tal com marca l’article 29 (“Obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos”) de la Llei de prevenció de riscos laborals.

Sempre s’ha d’identificar perfectament on són els mitjans de protecció contra incendis, mitjançant plànols o la descripció del lloc.

El cap d’emergències és el director, i si no és present, el substitueix el cap d’estudis i, en cas que tampoc estigui present, el secretari.

El nostre centre ha de disposar de, com a mínim, dues persones amb formació de nivell bàsic en PRL i com a equip d’intervenció. Aquestes mateixes persones i/o unes altres (com a mínim una persona per planta i una persona per cada sortida del centre) conformaran l’equip d’alarma, evacuació i confinament, que estarà format tant pel professorat com pel personal administratiu i de serveis (PAS).

Els conserges ocupen el lloc de central d’alarmes a la recepció.

Dins de l’equip d’alarma, evacuació i confinament s´ha de designar una coordinació o una definició de competències, especialment un cap d’alarma, així com un ordre de caps o responsables alternatius de trucar als serveis d’emergència externs, en cas necessari. En aquest cas podrien ser el personal administratiu de secretaria o el conserge.

Podem disposar o no d’un equip de segona intervenció, la missió específica del qual seria donar suport al cap d’emergències per coordinar-se amb els serveis d’emergència exteriors al centre en casos d’intervenció complexa, com seria el cas d’un incendi descontrolat. Per les dimensions del centre seria recomanable que existís.

En el cas que s’hagi acordat amb els delegats de prevenció, el centre també disposarà d’un equip de primers auxilis amb formació per actuar per socórrer fins a l’arribada de l’ajuda exterior. Ateses les dimensions del centre, és molt recomanable que el tingui.

El coordinador de riscos laborals del centre pot tenir o no un càrrec específic d’emergències, però com a encarregat de revisar l’estat de les instal·lacions i de detectar-ne les anomalies també ha de constar en aquest pla.

En aquest apartat només llistem els càrrecs: en el Capítol 6, apartat c) “Identificació i funcions de les persones i equips que han de portar a terme els procediments d’actuació en emergències”, entrem en les seves funcions, i en l’annex I en farem la relació nominal de tots els mitjans humans amb càrrec designat i els seus substituts.

Capítol 5. Programa de manteniment de les instal·lacions

Si les instal·lacions que s’han fet no tenen un programa de manteniment, és molt possible que en el moment de produir-se una emergència estiguin en mal estat o no funcionin correctament. És per això que és fonamental tenir un programa que supervisi el manteniment de les instal·lacions.

a) Descripció del manteniment preventiu de les instal·lacions de risc, que en garanteix el control:

El manteniment de les instal·lacions dels tallers mecànic, de manteniment i d’automoció l’ha de fer el personal del mateix departament en primera instància, i d’empreses subcontractades per a reparacions i manteniment de més envergadura.

Les instal·lacions amb una reglamentació específica, com és el cas de la caldera de gasoil i la instal·lació de gas, s’han de fer segons la normativa específica i amb personal de manteniment autoritzat.

La prevenció de la legionel·la en dutxes s’ha de fer un cop l’any i l’ha de dur a terme el personal de manteniment acreditat per fer aquesta tasca, i s’ha d’emetre un butlletí de treballs o algun altre document que justifiqui que s’ha fet l’operació de prevenció.

L’entitat encarregada del servei de bar i restauració (cantina) és l’encarregada de fer les actuacions pertinents segons la normativa per prevenir qualsevol intoxicació.

El coordinador de riscos laborals del centre, en particular, i qualsevol usuari del centre, en general, són els encarregats de vetllar pel bon estat de les instal·lacions generals, i en cas de detectar anomalies n’han d’informar el coordinador de manteniment, per al seu control, i si ho considera convenient, també al coordinador de riscos laborals de zona o del servei territorial designat pel Departament d’Educació .

El coordinador de riscos laborals és el màxim responsable de la prevenció del centre, per tant ha d’estar informat dels riscos, de les actuacions realitzades per neutralitzar-los i del control de qualsevol anomalia que pugui afectar qualsevol usuari.

El responsable final de la prevenció de riscos laborals és el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i, més directament, el coordinador de riscos laborals de la delegació territorial on està situat l’Institut.

Per tant, és el responsable de vetllar per la seguretat del personal laboral i de qualsevol altre usuari que sigui dins de les instal·lacions del centre. Per tant, ha de ser informat i ha d’actuar en conseqüència.

b) Descripció del manteniment preventiu de les instal·lacions de protecció, que en garanteix l’operativitat:

El Reglament de’instal·lacions de protecció contra incendis preveu la periodicitat de les actuacions de manteniment a les instal·lacions PCI.

El cap d’intervenció és l’encarregat de registrar les actuacions de manteniment, quin model de control s’adjuntarà a l’annex 2 del pla. A més, el cap d’intervenció s’encarregarà de fer les actuacions que no siguin obtecte d’execució per l’empresa de manteniment autoritzada, i que pot fer el personal propi.

A la taula es recull el programa de manteniment de les instal·lacions contra incendis segons el RIPCI.

Programa de manteniment de les instal·lacions contra incendis

Equip o sistema	Cada tres mesos
Sistema manual d’alarma d’incendis	Comprovació del funcionament de la instal·lació (amb cada font de subministrament). Manteniment d’acumuladors (neteja de borns, reposició d’aigua destil·lada…).
Extintors d’incendis	Comprovació de l’accessibilitat, senyalització, bon estat aparent de conservació. Inspecció ocular de tanques, precintes, inscripcions… Comprovació del pes i la pressió, si escau. Inspecció ocular de l’estat extern de las parts mecàniques (vàlvules, manegues…).
Boques d’incendis equipades (BIE)	Comprovació de la bona accessibilitat i senyalització dels equips. Comprovació per inspecció de tots els components, s’ha de desenrotllar la manega completament i accionar la llança en cas que sigui de diverses posicions. Comprovació, per lectura del manòmetre, de la pressió de servei. Neteja del conjunt i greixat de tancaments i frontisses en portes de l’armari.

c) Realització de les inspeccions de seguretat d’acord amb la normativa vigent:

En l’annex 2 s’adjunta o s’especifica on queden enregistrades les inspeccions de seguretat segons la normativa dels reglaments d’instal·lacions vigents.

Capítol 6. Identificació i classificació de les emergències

Aquest apartat ens dona informació sobre els riscos que ens afecten.

a) Identificació i classificació de les emergències:

La identificació i classificació de les emergències es pot fer en funció del tipus de risc (taula), de la seva gravetat (taula) o de l’ocupació i dels mitjans humans (taula).

Al nostre institut podem definir dues situacions d’ocupació diferents: amb alumnes (màxima i mijana ocupació) i sense alumnes (baixa ocupació).

Classificació de les emergències segons el tipus de risc

Tipus de risc	Risc
Risc d’origen interior	Incendi
	Inundació
	Accident greu
	Actuacions antisocials
	Risc sanitari
	Explosió
	Error estructural o dels elements de l’edifici
Risc d’origen interior/exterior	Fallada del subministrament elèctric
	Fallada del subministrament d’aigua
Risc d’origen exterior	Núvol tòxic
	Inundació

Classificació de les emergències en funció de la gravetat

Gravetat	Característiques
Conat d’emergència	Els seus efectes són inapreciables tant en l’activitat habitual, com en els danys a persones. És un succés que pot ser controlat d’una manera ràpida i senzilla. La intervenció directa l’ha realitzat el personal de la zona, que possiblement no té formació especial per solucionar el problema. És una petita alarma local i un cop desapareguda els treballs diaris continuen sense cap problema.
Emergència parcial	Risc d’origen interior . En aquest cas els efectes són apreciables i, a més, poden tenir conseqüències en l’activitat o en el personal. De totes maneres és una situació que es pot controlar i dominar. Generalment quan hi ha una emergència parcial s’ha de fer una evacuació, en aquest cas parcial, i una actuació per part de l’equip d’intervenció de la mateixa empresa, sense necessitat que intervingui un organisme extern. En cas que l’empresa no tingui equip d’intervenció, el personal de la secció afectada, que ha estat entrenat degudament, ha de controlar la situació. NOTA: per l’escassa sectorització del centre i per la poca formació del personal, l’emergència parcial passa a ser emergència general
	Risc d’origen exterior . Deriva d’una situació de prealerta o alerta declarada per les autoritats competents, que pot provocar la presa de determinades mesures de protecció tant de persones com d’instal·lacions, per minimitzar les conseqüències si es produeix l’emergència externa esperada.
Emergència general	És el cas més greu i requereix una actuació de l’equip intern d’intervenció, si n’hi ha, ajuda externa especialitzada (policia, bombers, servei d’emergències mèdiques…) i l’evacuació general de la instal·lació o confinament. Les conseqüències d’aquest tipus d’emergència són molt greus, sovint inutilitzen les instal·lacions per un llarg període de temps i, fins i tot, provoquen la cessació de l’activitat.

Classificació de les emergències en funció de l’ocupació

Ocupació	Horari escolar⁽¹⁾	Usuaris habituals
Màxima/mitjana	DL-DV De 8 h a 14.30 h De 15 h a 21.30 h	Alumnes, professors, PAS, neteja i manteniment, visites…
Baixa	DL-DV De 7.30 h a 8.00 h De 14.30 h a 15.30 h	PAS i/o neteja i/o professors

(1) No tots els dies de la setmana tenen el mateix horari escolar, com és el cas dels dimecres, en què a la tarda els alumnes entren a partir de les 17 h, o quan hi ha sortides o activitats extraordinàries. Per tant s’ha indicat l’horari més habitual.

b) Procediments d’actuació davant emergències:

No totes les empreses han de tenir els mateixos riscos, però sempre es poden preveure el d’incendi i el d’accident greu.

El procediment d’actuació és una part del document que requereix una anàlisi minuciosa perquè sigui coherent. Consta de tres parts: el pla d’evacuació (taula), el pla de confinament (taula) i les fitxes d’actuació en cas d’emergències (taula).

Pla d’evacuació en cas d’emergències

Qüestions a resoldre	Respostes
Quan cal evacuar el centre?	Quan hi hagi un risc intern, com ara d’incendi, explosió, amenaça de bomba.
Com hem d’avisar?	Qualsevol persona que detecti una emergència ho ha de comunicar a un professor de guàrdia. El professor de guàrdia avalua el risc. Si creu que el risc exigeix l’evacuació, ho comunica al conserge, que és l’encarregat de donar l’alarma. Si té dubtes sobre la gravetat del risc, ho comunica al membre de l’equip directiu que està de guàrdia (vegeu l’horari de guàrdies de l’equip directiu a consergeria), que avalua el risc i, si cal, ho comunica al conserge per tal que doni l’alarma: • Si hi ha més d’un conserge, l’un dóna l’alarma i l’altre obre totes les portes exteriors tancades amb clau, inclosa la porta corredissa del pàrquing. • Si només n’hi ha un, obre les portes exteriors tancades amb clau i la persona que ha donat l’avís dóna l’alarma. • En tot cas, a continuació, el conserge s’ha d’encarregar d’avisar al seu habitatge i de desconnectar l’interruptor general de la instal·lació elèctrica que hi ha sota l’escala de l’aulari. El timbre d’alarma s’ha de prémer amb senyals intermitents d’1 segon intercalats amb 1 segon de silenci (XXXX____XXXX____XXXX) durant 2 minuts. La persona que ha ordenat que es doni l’alarma (professor de guàrdia o membre de l’equip directiu) ha de donar l’avís als Serveis d’emergència (112). També ha d’avisar telefònicament el director o directora de l’institut si no és al centre. El director actua com a coordinador general. Si no hi és, aquesta tasca la fa el professor que figura en l’horari de guàrdies de l’equip directiu.
Com hem d’evacuar el centre?	Quan sentim l’alarma d’evacuació hem de desallotjar el centre per plantes de la manera següent: • Les plantes s’han de desallotjar per grups de classe, començant pels que són més a prop de la sortida o de les escales i acabant pels que són més lluny. Abans la planta baixa que la planta primera. La planta primera d’ESO-batxillerat surt per l’escala d’emergència; i la planta segona d’ESO-batxillerat, laboratoris de ciències i sala d’actes, per l’escala habitual. Els de la zona de cicles formatius i d’informàtica baixen per la dreta de l’escala; i els de la zona d’administració i manteniment, i serveis a la producció, per l’esquerra. Així es poden evacuar dues plantes simultàniament. • Els alumnes han de sortir d’un en un quan el professor de l’aula ho indica. Aquest professor compta els alumnes que surten de l’aula i els torna a comptar en el punt de reunió. Aquest mateix professor s’ha d’assegurar que l’aula queda amb les finestres i les portes tancades (sense clau). L’encarregat de tancar les finestres i la porta de l’aula és el delegat de la classe, que és l’últim a sortir. Un cop al passadís, el professor ha d’anar al capdavant del seu grup d’alumnes. • El primer professor que surt per una sortida d’emergència és el responsable de sortida. Si la sortida és una porta amb dues fulles i una és tancada, s’ha d’encarregar d’obrir-la. També s’ha d’encarregar de retirar la catifa per evitar relliscades i caigudes. Això s’aplica a la porta de sortida del vestíbul, a la porta lateral d’entrada d’alumnes i a la porta de sortida del poliesportiu. A més, el primer professor que surt per la porta del poliesportiu s’ha de quedar davant d’aquesta sortida per desviar la circulació de personal a dreta i esquerra. • Qualsevol persona que sigui fora del seu espai habitual s’ha d’afegir al grup més proper. • Els professors de guàrdia s’encarreguen de l’evacuació de les aules que no tinguin professor. • El responsable de planta, que és el professor que ocupa l’aula més allunyada de la sortida d’emergència o de les escales, s’encarrega, a més d’evacuar i comptar els seus alumnes, de fer d’“escombra”. Això vol dir que comprova que la resta de professors han sortit i han tancat les portes i finestres, i que no queda ningú a cap dependència de la planta, incloent-hi despatxos i lavabos. Atès que l’ocupació d’aules varia, i per evitar dubtes sobre qui és el responsable de planta, en sentir l’alarma els professors d’aula se situen a la porta de la seva aula i acorden sobre la marxa qui és el responsable de planta i l’ordre de sortida de les aules o tallers enfrontats.
Com hem d’evacuar el centre?	En el moment d’evacuar: • Hem de deixar allò que estem fent i hem de deixar tots els estris a l’aula. • Hem d’anar en fila índia i no hem de córrer. • No hem d’anar mai enrere ni hem de buscar amics, germans… • Si hi ha fum que fa impracticable una ruta d’evacuació, hem de buscar una ruta alternativa i, si no és possible, ens hem de confinar i fer-nos visibles per les finestres. Si podem, hem de tapar orificis interiors de ventilació i escletxes de portes amb draps molls.
On ens hem de concentrar?	Els punts de reunió depenen de les sortides d’emergència: • Els que surten per la porta del poliesportiu i per la porta lateral del taller 2 d’automoció es concentren al mateix poliesportiu, allunyats de l’edifici. • Els que surten per la resta de sortides es concentren a l’esplanada que hi ha al davant de l’institut i a la vorera del davant, sense ocupar la calçada per deixar pas a possibles vehicles d’emergències.
Quines són les tasques auxiliars?	Si hi ha més d’un conserge, un conserge obre totes les portes exteriors que estiguin tancades amb clau (accés als alumnes a la rampa lateral, porta d’accés exterior al poliesportiu i accés a les escales des del carrer, tots dos batents). Si només hi ha un conserge, aquesta tasca la fa el cap de manteniment. Si aquest no és a l’institut, aquesta tasca la fa un professor de guàrdia, que ha de demanar les claus a consergeria. El professor d’Automoció s’encarrega de tancar la porta tallafoc del passadís. L’encarregat de primers auxilis és Nom, si no hi és, Nom, i si no hi és, Nom (1). Quan s’hagi acabat l’evacuació, els responsables de planta han d’informar el cap d’emergència (director) de les possibles incidències. Els professors d’aula també han d’informar el cap d’emergència (director) del nombre d’alumnes evacuats i de les possibles incidències. El coordinador general utilitza com a distintiu una armilla reflectora per ser fàcilment identificable.
Com es fa l’evacuació de dependències annexes a l’institut?	La biblioteca s’evacua per la porta de sortida a l’exterior. El taller de la casa d’oficis s’evacua per la porta de sortida a l’exterior.
Com es fa l’evacuació d’alumnes amb discapacitats?	El tutor de grups amb alumnes discapacitats s’encarrega de nomenar un responsable d’avisar-los (alumnes amb sordesa) o acompanyar-los (alumnes cecs o amb problemes de mobilitat). Els alumnes amb discapacitats i els seus acompanyants són els últims a sortir, per no retardar la sortida de la resta.
Com es fa l’evacuació del personal de neteja i personal de fora de l’institut?	El personal de neteja, l’AMPA i qualsevol altra persona no inclosa en els apartats anteriors ha de sortir del centre per la porta de sortida més propera i, seguint els alumnes, s’han d’adreçar al punt de reunió. En cas de dubte, s’han de seguir les instruccions del professor del grup d’alumnes més proper. Si es produeix una emergència quan el personal de neteja està sol a l’institut, ha de notificar la incidència al conserge o l’altre personal designat a l’efecte, el qual ha d’avisar telefònicament el director.
Què hem de fer quan acabi l’emergència?	Quan el coordinador general ho autoritzi, tothom s’ha d’incorporar a la seva aula o espai de treball habitual. La tornada s’ha de fer de manera ordenada, amb el professor d’aula al capdavant del grup fins a arribar al lloc de procedència.

(1) Les dades personals s’han d’afegir a l’annex 1 ("Directori de comunicació")

Pla de confinament en cas d’emergències

Qüestions a resoldre	Respostes
Quan ens hem de confinar?	Quan hi hagi un risc extern, com ara de contaminació atmosfèrica tòxica.
Com hem d’avisar?	Qualsevol persona que detecti una emergència l’ha de comunicar a un professor de guàrdia. El professor de guàrdia avalua el risc. Si creu que el risc exigeix el confinament, ho comunica al conserge, que ha de donar l’alarma. Si té dubtes sobre la importància del risc, ho comunica al membre de l’equip directiu que està de guàrdia (vegeu l’horari de guàrdies de l’equip directiu a consergeria), que avalua el risc i, si cal, ho comunica al conserge perquè doni l’alarma: • Si hi ha més d’un conserge, l’un dóna l’alarma i l’altre tanca les portes i les sortides de l’edifici, i les finestres de les zones comunes. • Si només hi ha un conserge, tanca les portes i les sortides de l’edifici i les finestres de les zones comunes, i la persona que ha donat l’avís dóna l’alarma. • En tot cas, a continuació, el conserge s’ha d’encarregar d’avisar a l’habitatge del conserge. El timbre d’alarma s’ha de prémer amb senyals intermitents de 3 segons intercalats amb 1 segon de silenci (XXXXXXXXX___XXXXXXXXX___XXXXXXXXX) durant 2 minuts. La persona que ha ordenat que es doni l’alarma (professor de guàrdia o membre de l’equip directiu) dóna l’avís als bombers (tel. 085) i a la Guàrdia Urbana (per telèfon) si escau. També ha d’avisar telefònicament el director de l’institut si no és present al centre. El director actua com a coordinador general. Si no hi és, aquesta tasca la fa el professor que figura en l’horari de guàrdies de l’equip directiu. El coordinador general utilitza com a distintiu una armilla reflectora, per ser fàcilment identificable.
Com ens hem de confinar?	Quan sentim l’alarma de confinament ens hem de confinar a les aules o despatxos de la manera següent: • Hem d’entrar a l’edifici si som fora. • Hem d’anar a la nostra aula o despatx habitual si no hi som. • Hem de tancar portes i finestres. El professor d’aula segueix les instruccions del responsable de planta, manté els alumnes en ordre i els compta. Si ens hem de traslladar a una zona del centre més protegida, que no sigui la nostra aula o despatx, els alumnes han d’anar en fila índia darrere del professor d’aula, que fa de guia. Si les autoritats ens diuen que ens hem de traslladar, hem d’organitzar els mitjans de transport al centre de recepció que determinin. Hem de fer una evacuació ordenada, com si hagués sonat l’alarma d’evacuació, fins al mitjà de transport previst. El responsable de planta , que és el professor que ocupa l’aula més allunyada de la sortida d’emergència o de les escales, s’encarrega, a més de confinar els seus alumnes, de comprovar que els alumnes de la seva planta estan confinats a les aules i que no queda ningú fora. També ha de comprovar que les portes i finestres de les zones comunes de la planta estiguin tancades. Atès que l’ocupació d’aules varia, i per tal d’evitar dubtes sobre qui és el responsable de planta, en sentir l’alarma els professors d’aula s’han de situar a la porta de la seva aula i acordar sobre la marxa qui és el responsable de planta.
Quines són les tasques auxiliars?	Si hi ha més d’un conserge, un conserge tanca les portes i les sortides de l’edifici i les finestres de les zones comunes. Si només hi ha un conserge, aquesta tasca la fa el cap de manteniment. Si no és a l’institut, aquesta tasca la fa un professor de guàrdia. L’encarregat de primers auxilis és Nom, si no hi és Nom, i si no hi és Nom ⁽¹⁾. Quan s’hagi acabat el confinament, els responsables de planta han d’informar el cap d’emergències (director) de les possibles incidències. Els professors d’aula també han d’informar el coordinador general (director) de les possibles incidències.
Com es fa el confinament de dependències annexes a l’institut?	Els ocupants de la biblioteca s’han de confinar a la mateixa biblioteca. El bibliotecari s’encarrega de tancar totes les portes i finestres, incloses les dels serveis. Els ocupants del taller de la casa d’oficis s’han de confinar al mateix taller. El monitor s’encarrega de segellar les possibles entrades d’aire exterior.
Què hem de fer quan acabi el confinament?	Quan el cap d’emergència ho autoritza, es dóna per acabat el confinament i tothom continua amb la seva activitat o abandona el centre si el mateix coordinador general ho autoritza.

(1) Les dades personals s’han d’afegir a l’annex 1 ("Directori de comunicació")

Fitxes d’actuació en cas d’emergència

Cas	Tipus de fitxa	Figura
Fitxes d’actuació en cas d’emergència general d’evacuació	Fitxa d’actuació del conserge en cas d’evacuació	figura
	Fitxa d’actuació de l’alumne en cas d’evacuació	figura
	Fitxa d’actuació d’un professor a l’aula en cas d’evacuació	figura
	Fitxa d’actuació d’un professor de guàrdia en cas d’evacuació	figura
	Fitxa d’actuació del cap de manteniment en cas d’evacuació	figura
	Fitxa d’actuació del cap d’emergències en cas d’evacuació	figura
Fitxes d’actuació en cas d’emergència general de confinament	Fitxa d’actuació dels conserges en cas de confinament	figura
	Fitxa d’actuació del cap d’emergències en cas de confinament	figura
	Fitxa d’actuació del cap de manteniment en cas de confinament	figura
	Fitxa d’actuació del professor a l’aula en cas de confinament	figura
	Fitxa d’actuació del professor de guàrdia en cas de confinament	figura
	Fitxa d’actuació en cas d’emergència general de personal laboral - excepte els que tenen fitxa pròpia-, persones d’empreses subcontractades o visitants.	figura
	Fitxa d’actuació en cas d’emergència si no hi ha el cap d’emergències (horari nocturn, estival…)	figura
Fitxa d’actuació en cas d’accident d’un alumne		figura

No cal que les fitxes d'actuació siguin en format gràfic, però habitualment són més fàcils d'interpretar.

Figura Fitxa d’actuació del conserge en cas d’evacuació

Figura Fitxa d’actuació de l’alumne en cas d’evacuació

Figura Fitxa d’actuació d’un professor a l’aula en cas d’evacuació

Figura Fitxa d’actuació d’un professor de guàrdia en cas d’evacuació

Figura Fitxa d’actuació del cap de manteniment en cas d’evacuació

Figura Fitxa d’actuació del cap d’emergències en cas d’evacuació

Figura Fitxa d’actuació del conserge en cas de confinament

Figura Fitxa d’actuació del cap d’emergències en cas de confinament

Figura Fitxa d’actuació del cap de manteniment en cas de confinament

Figura Fitxa d’actuació del professor a l’aula en cas de confinament

Figura Fitxa d’actuació del professor de guàrdia en cas de confinament

Figura Fitxa d’actuació en cas d’emergència general de personal laboral -excepte els que tenen fitxa pròpia-, persones subcontractades o visitants.

Figura Fitxa d’actuació en cas d’emergència si no hi ha el cap d’emergències (horari nocturn, estival…).

Figura Fitxa d’actuació en cas d’accident d’un alumne

c) Identificació i funcions de les persones i equips que han de portar a terme els procediments d’actuació en emergències:

Funcions del cap d'emergències

Una acció que es podria afegir a les funcions del cap d’emergències és tenir una còpia disponible del pla d’emergències on nline, o guardada fora dels edificis del centre perquè en cas d’actuació dels mitjans externs aquests puguin veure on són les instal·lacions, la sectorització…

En la figura es pot veure l’organigrama d’actuació previst a l’Institut Segura i a la taula, les funcions dels equips d’emergència del nostre centre.

Figura Organigrama dels equips d’actuació del centre

Funcions dels responsables en cas d’emergència

Càrrec	Funcions⁽¹⁾
Cap d’emergències	En tot moment és el responsable màxim de l’emergència i el coordinador general mentre aquesta duri. Nota: pel fet de ser un centre públic i escolar, en cas d’emergència general es deleguen totes les funcions que es considerin convenients al cap d’intervenció del servei d’emergències extern que coordini les activitats.
Cap d’alarma	Té la funció específica de trucar als serveis d’emergències externs que es necessitin segons el tipus d’emergència i quan el cap d’emergència o un professor ho requereixin.
Equip de primera intervenció	Intervenen en els conats d’incendi i donen suport al cap d’emergències en la coordinació amb els serveis externs.
Equip d’alarma, evacuació i confinament	És l’encarregat d’activar o fer activar el senyal d’alarma, de tallar el corrent elèctric i d’obrir o tancar les portes que puguin impedir l’evacuació o el confinament, depenent de l’emergència general activada. També s’encarreguen d’evacuar o confinar l’alumnat i qualsevol altre usuari de les instal·lacions.
Equip de primers auxilis⁽¹⁾	Assisteixen els ferits fins que reben atenció mèdica. Són responsables de mantenir la farmaciola equipada i demanar les reposicions pertinents.

(1) Si no hi ha una persona fixa encarregada de prestar els primers auxilis, aquestes funcions les pot assumir qualsevol usuari que es consideri capaç d’ajudar la persona accidentada, sempre que no posi en perill ni la persona auxiliada ni a ell mateix, i no ha de marxar fins que arribi el servei d’emergències extern (si és necessari). En tot cas, en l’annex del directori telefònic s’indiquen les persones que se’n poden fer responsables segons els seus coneixements.

d) Identificació del responsable de la posada en marxa del pla d’actuació davant emergències:

L’equip de primers auxilis ha de tenir molt present els procediments d’intervenció en cas d’emergència.

Definim com a les persones encarregades de posar en marxa el pla d’actuació el cap d’emergència.

Aqui afegiriem un quadre amb el nom de la Directora i dels caps d’emergència suplents.

Capítol 7. Integració del pla d'emergències en altres d'àmbit superior

De vegades un pla d’emergències ha de preveure la sincronització amb altres plans d’àmbit superior, com pot ser el pla d’emergències municipals. Per això s’han de preveure les interaccions i comunicacions que hi ha, per actuar de manera ràpida, conjunta i organitzada.

a) Protocols de notificació de l’emergència:

Per agilitar les comunicacions amb l’exterior, qui comuniqui a l’exterior la situació d’alarma ha de seguir un senzill però estricte protocol de comunicació:

Trucar al número general d’emergències 112.
Transmetre el missatge clar i curt que identifiqui el lloc i el motiu de la trucada i l’estat de l’emergència, perquè ens puguin derivar al més aviat possible les ajudes externes necessàries, del tipus: “Soc en X, truco de l’Institut Segura, de Prevenció, tenim una emergència per (accident greu, incendi, amenaça de bomba, inundació…), iniciada a les (hora d’inici), i el resultat actual és (nombre de ferits i estat). La resta de les dades que necessiti les preguntarà l’operador d’emergències.
Comunicar al cap d’emergències les indicacions que han donat els serveis d’emergències externs.

b) La coordinació entre la direcció del pla d’actuació i la direcció del pla de protecció civil en què s’integri el pla d’emergències:

El sistema de protecció civil és un sistema integrat d’emergències on el Pla de protecció civil de Catalunya (PROCICAT) indica quin pla d’actuació municipal (PAM) han de tenir els ajuntaments segons cada tipus de risc que els afecti.

En aquest cas, el nostre institut no té l’obligació de generar aquesta coordinació amb les autoritats locals, respecte de les situacions d’emergència generades a l’interior del centre, més enllà de la gestió d’ajuda externa. El centre no té un PAU registrat i els riscos interns possibles no comporten un risc per a la població general. En un cas extrem, com podria ser per exemple d’enfonsament de l’edifici, es gestionaria igualment pels serveis coordinats des de la central d’emergències 112.

En el cas contrari, d’haver-se de confinar o d’evacuar l’edifici per un risc extern, només s’han de seguir les instruccions que es rebin de les autoritats locals, amb el treball coordinat de l’equip d’alarma, evacuació i confinament.

c) Formes de col·laboració de l’organització d’emergències interna amb els plans i les actuacions del sistema públic de protecció civil:

Atès que és un centre d’educació i el fruit de les nostres activitats no poden afectar ni la població ni el medi ambient de l’entorn, no es preveu que participem de manera activa en els plans de protecció civil.

Per tant, no és necessari definir un pla de col·laboració i actuació conjunta amb els plans de protecció civil d’àmbit superior.

No obstant, podriem procoloraritzar al pla d’emergències alguna situació concreta en la que podem combinar la trucada al número general d’emergències amb un altre número, amb l’objectiu d’agilitzar la intervenció dels serveis externs. Si els indiquem, aquests protocols sempre s’han de revisar i actualitzar en atenció a les indicacions donades per aquests serveis externs. Podrien indicar, a mode d’exemple:

Quan es produeixi una emergència provocada per accions antisocials greus, trucarem a la policia local.
Quan hi hagi danys als treballadors, de caràcter lleu o greu, trucarem als serveis d’ambulàncies concertats per la mútua.

Capítol 8. Implantació del pla d'emergències

El pla d’emergències no deixa de ser un document inservible si no s’implanta adequadament. Per tant, s’han de seguir una sèrie de mesures perquè aquest pla sigui conegut i acceptat per tots els usuaris de la instal·lació.

a) Identificació del responsable de la implantació del pla:

Segons la normativa vigent, el titular de l’activitat és el responsable de la redacció, l’aprovació, la implantació i el manteniment del pla d’emergències, tot i que pot delegar aquestes accions en alguns responsables de l’organització o, fins i tot, subcontractar els serveis d’una empresa externa que compleixi certs requisits.

Per tant, en aquest cas, el responsable màxim de la gestió del pla d’emergències és el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Servei de Prevenció de Riscos Laborals dels serveis territorials on estigui situat l’Institut Segura.

El director del centre, en ser la màxima autoritat habitual en les instal·lacions, és el Cap d’Emergències i ha de vetllar per l’existència de la Coordinació de Riscos Laborals, i ha d’assignar un coordinador de Riscos Laborals del centre, que s’ha d’encarregar de gestionar totes les mesures de seguretat, verificar la implantació del pla d’emergències, i fer-ne la divulgació i manteniment.

Generalment el responsable de la implantació d’un pla d’emergències és el titular de l’empresa, però aquest pot delegar aquestes funcions.

b) Programa de formació i capacitació per al personal amb participació activa en el pla d’emergències:

S’han d’assignar responsabilitats respecte a aquestes tasques. En aquest cas, això vindrà definit des del Departament d’Educació.

Per exemple, seria: “El cap de PRL del Servei Territorial X és el responsable de dissenyar les accions encaminades a formar i capacitar el personal en el pla d’emergències, en coordinació amb el director i el coordinador de Riscos Laborals del centre.

Aquest últim detectarà anualment les necessitats de formació en emergències del personal de l’Institut i remetrà la sol·licitud de formació al director i al cap de PRL del Servei Territorial X.”

c) Programa d’informació i formació a tot el personal sobre el pla d’emergències:

S’ha de garantir la difusió de les instruccions i consells generals adreçats als usuaris no dependents directament del Departament d’Educació, com poden ser el personal de neteja o de manteniment.

Com que el programa d’informació i formació pot variar al llarg del temps s’ha d’adjuntar la seva descripció en un annex a aquest pla d’emergències, juntament amb l’històric que es vagi generant.

d) Programa d’informació general per a tots els usuaris:

En el nostre centre hi ha un gran volum d’usuaris habituals externs, com són els alumnes, que han d’estar informats dels aspectes del pla d’emergències que els poden afectar, com ara els riscos, les rutes d’evacuació, els mitjans de protecció i les fitxes d’actuació corresponents.

Anualment han de tenir una sessió d’informació en el primer trimestre de curs sobre els aspectes rellevants del pla d’emergències.

És convenient que en les guies dels alumnes s’inclogui la informació que els hi correspongui del pla d’emergències, i que el coordinador de Riscos Laborals revisi anualment aquesta informació.

Qualsevol usuari que hagi de romandre un cert temps a les nostres instal·lacions i que, per tant, no és una visita, com ara el personal de manteniment i reformes, o alumnes de cursos ocupacionals, o formadors externs, han de tenir una fitxa informativa d’aspectes del pla d’emergències que han de tenir en compte (a consergeria sempre hi ha d’haver còpies per distribuir).

Com que el programa d’informació general pot variar al llarg del temps, s’ha d’adjuntar en un annex a aquest pla d’emergències, juntament amb l’històric que es vagi generant.

e) Senyalització i normes per a l’actuació de visitants:

El nostre centre, en compliment del Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, de senyalització de seguretat i salut en el treball, té la informació gràfica pertinent, per tal que qualsevol usuari pugui:

conèixer l’existència de determinats riscos;
localitzar i identificar determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis;
saber que està obligat a utilitzar equips de protecció individual (EPI) en determinats llocs;
ser alertat que s’ha produït una determinada situació d’emergència.

Importància dels senyals

Segons l’RD 485/1997, la manera més ràpida d’informar un usuari extern dels perills, vies d’evacuació, mitjans de protecció…, és amb senyals.

Els cartells poden ser senyals d’advertència (forma triangular amb fons groc), de prohibició (forma rodona amb una banda transversal descendent d’esquerra a dreta amb un angle de 45º respecte a l’horitzontal de color vermell), d’obligació (forma rodona amb predomini del color blau), senyals relatius als equips de lluita contra incendis (rectangular o quadrat amb fons vermell) i senyals de salvament i socors (rectangular o quadrat amb fons verd).

A més, en totes les vies d’evacuació hi ha d’haver plànols de les instal·lacions que indiquin el recorregut d’evacuació, els mitjans de protecció contra incendis i la ubicació de la farmaciola.

f) Programa de dotació i adequació de mitjans materials i recursos:

Anualment, a l’inici del curs escolar, el coordinador de Riscos Laborals ha de fer una avaluació dels mitjans i recursos de les instal·lacions i ha de revisar l’informe de l’empresa que fa el manteniment dels mitjans d’extinció.

Amb aquesta informació, i juntament amb l’històric de mancances de materials i recursos, s’ha de fer una llista en què es doni prioritat a les intervencions més necessàries que es poden fer durant aquest any amb els mitjans materials o econòmics del centre.

Quan les intervencions siguin inabastables per al centre, el coordinador de Riscos Laborals ha de comunicar els riscos, les mancances en prevenció… a la Coordinació de Riscos Laborals dels serveis territorials on està situat l’IES X del Departament d’Educació, per tal que actuï en conseqüència. En cas que aquesta entitat no doni solucions, el cap d’emergències ha de fer les comunicacions que consideri oportunes.

Capítol 9. Manteniment de l'eficàcia i actualització del pla d'emergències

El pla d’emergències s’ha d’adaptar periòdicament a fi de perfeccionar-lo i adaptar-lo a les noves característiques de l’edifici o de l’activitat que s’hi desenvolupa. També s’ha d’adaptar a les noves normatives o aprofitar els progressos que es facin en matèria de seguretat.

a) Programa de reciclatge de formació i informació:

Anualment la Coordinació de Prevenció de Riscos Laborals ha de vetllar perquè la formació i la informació rebudes pels usuaris de les instal·lacions sigui la correcta, en cas contrari ha de plantejar mesures per millorar aquesta formació, que s’ha de reflectir en l’annex de formació i informació que s’adjunta en aquest pla d’emergències.

b) Programa de substitució de mitjans i recursos:

Les condicions d’instal·lació, manteniment i substitució de tots els equips i mitjans de seguretat contra incendis s’han de complir, segons està indicat en el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (Reial decret 1942/1993, de 5 de novembre) i modificacions posteriors per l’Ordre de 16 d’abril de 1998.

Qualsevol altre mitjà i recurs que no sigui de protecció contra incendis s’ha de substituir segons indiqui la normativa específica, o en cas de no tenir-ne, quan la Coordinació de Riscos Laborals, el cap de manteniment i l’equip directiu ho considerin convenient.

c) Programa d’exercicis i simulacres:

La realització d’exercicis i simulacres posa de manifest quin és el tipus de resposta davant d’una emergència i, per tant, si les previsions del pla d’emergències i les seves actuacions i mitjans són correctes o bé s’han de millorar.

Podem fer els tipus de simulacres següents:

Simulacre en què s’avisa el personal afectat del dia i hora en què es farà.
Simulacre en què s’avisa el personal afectat del dia, però no de l’hora.
Simulacre en què s’avisa el personal afectat de la setmana en què es farà.
Simulacre sense avisar.

Els simulacres no cal que siguin de caràcter general i, per tant, que afectin tot el centre.

S’han de fer tots els simulacres que es considerin convenients, però anualment s’han de fer dos simulacres d’emergència general d’evacuació, un en horari de matí i un altre en horari de tarda.

El coordinador de riscos laborals és el responsable de gestionar els simulacres i de la informació generada.

A l’hora de fer el simulacre, el coordinador de Riscos Laborals ha de situar els seus col·laboradors en llocs estratègics per tal d’auditar les actuacions fetes un cop posat en marxa el pla d’emergències.

Els auditors han de tenir un cronòmetre i un full d’anotacions per fer el seguiment i anotar les incidències que es produeixin en el simulacre. Aquest document s’ha d’adjuntar a l’annex d’aquest pla d’emergències.

Un cop fet el simulacre segons el que preveu el pla d’emergències, el coordinador de Riscos Laborals n’ha de fer un informe, que s’ha de lliurar a la Coordinació de Riscos Laborals perquè en faci l’avaluació i defineixi les mesures que s’han d’adoptar si es considera convenient.

Sempre que es faci un simulacre s’ha de comunicar a l’ajuntament de la localitat pels canals de comunicació habituals, i al telèfon d’emergències 112.

d) Programa de revisió i actualització de totes les documentacions que formen part del pla d’emergències:

Sempre s’ha de comunicar a les autoritats pertinents que es farà un simulacre.

El pla d’emergències i els seus annexos, més concretament, s’han de revisar i actualitzar anualment durant el mes de setembre.

També s’ha de revisar si es detecten nous riscos, si s’han fet intervencions a les instal·lacions que modifiquin aspectes inclosos en el pla d’emergències o en cas de detectar anomalies o incoherències en els diferents simulacres o inspeccions.

L’encarregat de fer les modificacions i actualitzacions pertinents és el coordinador de Riscos Laborals del centre, i les ha de revisar i aprovar la Coordinació de Riscos Laborals i el cap d’emergències.

e) Programa d’auditories i inspeccions:

Quan la Coordinació de riscos laborals del centre, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de l’Interior de l’Estat espanyol o qualsevol altra entitat d’àmbit superior relacionada amb la prevenció de riscos laborals ho consideri oportú es faran les auditories i inspeccions que es considerin necessàries.

Annexos

Els annexos no són públics, normalment tenen accés els membres dels equips d’emergències, el personal directiu i el coordinador de riscos laboral del centre, ja que contenen dades personals dels usuaris del centre i pròpies de la instal·lació. Normalment, els annexos són tres:

Annex 1. “Directori de comunicació”
Annex 2. “Formulari per a la gestió d’emergències”
Annex 3. “Plànols”