Tipus d'enquestes

L’enquesta personal o presencial es fa amb l’ajuda d’un entrevistador. Tant aquest com l’enquestat tenen una comunicació cara a cara, i es fa una introducció per tenir més fluïdesa en la conversa i estar preparats per començar un qüestionari dissenyat especialment. Ha estat el mètode més utilitzat durant molts anys, però des de l’augment de l’ús de les noves tecnologies, ha passat a un segon pla. Tot i això, continua sent el millor mètode per aconseguir que hi participin les persones seleccionades.

L’entrevistador té un paper fonamental, ja que si té l’empatia suficient per connectar amb la persona entrevistada, la seva col·laboració estarà assegurada. Hi ha una manera ràpida d’avaluar-ne l’èxit, i és obtenint la taxa de respostes.

Els tipus d’enquestes personals atenent el lloc on es fan els qüestionaris són:

• Enquesta al domicili: l’entrevistador es trasllada a casa del participant i allà el convenç per participar i completar el qüestionari.
• Enquesta al centre de treball: l’entrevistador es desplaça al centre de treball d’un col·lectiu de professionals concret, facilitant la tasca de cerca de la mostra, sobretot quan la professió dels enquestats és rellevant per a la investigació. En aquest cas només cal informar els responsables de l’empresa i sol·licitar permís per concertar cites amb les persones seleccionades.
• Enquesta a l’exterior: l’entrevistador es troba al carrer i busca un lloc estratègic per fer la selecció de la mostra. És freqüent escollir sortides de centres comercials, edificis d’organitzacions públiques, llocs turístics…, on hi pugui haver un elevat trànsit de persones i que, a més, puguin tenir unes característiques comunes i adients per fer el test.

No s’ha d’oblidar que també serà important seleccionar un bon moment (l’hora del dia, el dia de la setmana, l’estació de l’any…) en el qual hi pugui haver una probabilitat d’èxit més alta per aconseguir els objectius de l’estudi.

Seguidament teniu una taula sobre els avantatges i els inconvenients d’aquest tipus d’enquesta.

Com es pot observar, són molts els avantatges, però també cal tenir en compte els inconvenients de fer una enquesta presencial. Per això hem de desenvolupar les característiques d’aquest model d’enquesta per entendre millor les circumstàncies que es produeixen en la interacció dels entrevistadors i els enquestats.

• Oportunitat de retroalimentació o feedback: l’entrevista personal no es pot produir sense la interacció de les dues parts. No sempre l’emissor i el receptor són les mateixes persones, amb la qual cosa la transmissió d’informació és en els dos sentits. Això es reflecteix en el fet que l’entrevistador no és només un espectador que controla que es resolguin totes les qüestions, sinó que empatitza amb l’enquestat facilitant la seva adaptació i col·laboració en l’estudi. Pot resoldre els seus dubtes i detecta errors de comprensió i inclús l’estat d’ànim dels enquestats quan s’enfronten a determinades preguntes.
• Obtenció de respostes més riques a preguntes complexes: d’aquesta manera es poden recollir més dades, o respostes més elaborades. De fet, els entrevistadors són experts en indagar, i així es redueix el risc d’obtenir respostes poc precises o ambigües. Per la mateixa raó, es poden fer preguntes més complexes perquè amb l’ajuda de l’entrevistador i els seus aclariments, ens assegurem que siguin comprensibles.
• Realització d’enquestes de més durada: si és necessari dissenyar qüestionaris molt amplis, quan s’excedeixen els 10 minuts o tenim més de 6 pàgines de preguntes, aleshores necessitem novament l’ajuda de l’entrevistador, que tindrà la funció d’aconseguir que l’enquestat no vulgui deixar-ho córrer, ni que perdi la concentració i comenci a respondre sense cap motivació.
• Més qüestionaris acabats: és el mètode més pràctic per obtenir qüestionaris completament resolts. L’enquesta personal facilita que l’interès no es perdi a mesura que passen els minuts. L’entrevistador pot fer servir diverses tècniques per aconseguir-ho, i per això haurà d’estar entrenat.
• Elevades taxes de participació: per altra banda, la presència del mateix entrevistador és un element dissuasiu, i en el cas que tingui elevades virtuts comunicatives, el percentatge de persones que pot convèncer per realitzar una enquesta és molt més elevat que amb altres mètodes. Tot i això, el seu èxit també dependrà de la qualitat dels qüestionaris i de la durada que tinguin.
• Possibilitat d’usar complements: evidentment, és l’únic mètode en el qual es poden aportar complements físics, com ara mostres de productes, il·lustracions, fotografies… Això fa que la conversa sigui més entretinguda i alhora facilita la comprensió de les preguntes i evita dificultats associades a la memòria.
• La influència de l’entrevistador: no només pot influir positivament. Gràcies a la conversa que es manté mentre es fa l’enquesta, els participants s’habituen a la comunicació i perden la desconfiança inicial, però alhora són més fàcilment influenciables pel seu interlocutor. L’enquestador pot influir en les decisions de resposta de manera conscient, per exemple si fa servir llenguatges diferents en cada entrevista, fent comentaris, canviant l’ordre de les preguntes, eliminant algunes alternatives de resposta o inclús preguntes senceres…, i hi pot influir inconscientment, amb la seva actitud, el seu estat d’ànim, el seu aspecte, si és home o dona…
• Elevat cost econòmic: aquesta és una característica fonamental i el principal motiu pel qual no es fan servir sempre aquest tipus d’enquestes, tot i les grans virtuts de la seva aplicació. Hem de ser conscients que s’han d’assumir despeses que no requereix una entrevista telefònica o postal, ja que és necessària la intervenció de professionals de camp (entrevistadors), i s’han de pagar sovint els costos de desplaçament, pernoctació i dietes. A més, el temps de dedicació per cada entrevista és molt elevat i, per tant, es poden fer poques entrevistes diàriament.
• Baixa percepció d’anonimat: tot i aplicar convenientment les mesures de protecció de dades i garantir l’anonimat als enquestats, aquests poden tenir justament la sensació contrària, ja que l’entrevistador conversa cara a cara amb els entrevistats i no tenen la percepció de confidencialitat que se’ls promet.

Amb les enquestes telefòniques un entrevistador facilita el qüestionari a les persones seleccionades a través del telèfon. Així, no hi ha una conversa cara a cara però sí que hi ha interacció instantània. És freqüent que els entrevistadors facin la seva tasca supervisats pels seus coordinadors en una sala on es produeixen les trucades telefòniques.

Aquest mètode va ser molt popular als EUA durant el primer terç del segle XX, ja que reduïa l’elevat cost del treball de camp quan es feien les enquestes de forma presencial. El desplaçament dels enquestadors en àrees tan grans i habitatges tan dispersos en les diferents regions del país deixava de ser un desavantatge per fer estudis estadístics.

Avui dia ha disminuït la seva popularitat, però continua havent-hi molts centres de treball des d’on centralitzar les trucades i fer enquestes massives.

És més fàcil de supervisar la tasca dels entrevistadors quan es fan les trucades centralitzades, ja que es pot disposar d’un coordinador que revisa les actuacions dels seus col·laboradors. Pot veure si s’administren els qüestionaris de manera homogènia, si les preguntes es formulen de manera correcta, si el tracte amb les persones que són a l’altre costat del telèfon és l’adequat… També és útil per resoldre els problemes que puguin sorgir durant el procés de recollida de dades, ja que el contacte entre entrevistadors i supervisors és immediat, i a més el registre de les dades es fa simultàniament, per la qual cosa es poden corregir les incidències en molt poc temps.

Per altra banda, la rapidesa amb la qual es pot posar en marxa un estudi portat a terme mitjançant enquestes telefòniques fa que sigui especialment útil per passar qüestionaris a la població sobre temes d’actualitat, i conèixer les seves impressions sense deixar que el temps relaxi les emocions del moment, com per exemple en una campanya publicitària, un assumpte polític, un esdeveniment esportiu…

En l’actualitat, ha canviat molt la manera de fer aquest tipus d’enquestes i gràcies als grans avenços tecnològics, la manera de recollir informació amb sistemes informàtics ha donat lloc a les enquestes telefòniques assistides per ordinador. El mètode és conegut per les sigles angleses CATI (Computer Assisted Telephone Interviewing).

Les tasques que s’integren en el sistemes CATI, que es fan de manera simultània i en temps real són les següents:

• Disseny i administració del qüestionari a les persones seleccionades.
• Selecció aleatòria de les trucades, respecte d’una llista de telèfons que està integrat en el sistema, i tot seguit fa la trucada.
• Si no obté resposta realitzarà nous intents en diferents moments del dia, cosa que augmenta la taxa de resposta.
• Control de compleció de les quotes respecte d’edat, sexe, estat civil…
• Monitoratge i supervisió del procés de recollida d’informació en temps real. Vegeu la figura.
• Gravació de les dades alhora que es van obtenint.

Imatge extreta de la web d'ORIGn (https://www.orign.com/)

Els avantatges de no tenir una entrevista presencial es poden resumir en tres punts:

1. Poca influència de l’entrevistador. El llenguatge no verbal també provoca canvis en la manera d’actuar dels interlocutors. Per això una entrevista telefònica elimina completament aquesta influència, tot i que continua havent-hi una comunicació oral i per això no es redueix completament.
2. Augment de la sensació d’anonimat per part de l’enquestat. Per telèfon hom és capaç d’expressar-se més lliurement i parlar sobre temes delicats o sensibles de manera més sincera que en el cas de fer-ho cara a cara.
3. Ràpid, flexible i econòmic. Perquè es poden evitar llargs desplaçaments per arribar a les zones geogràfiques d’interès i perquè es poden aprofitar extremadament bé totes les hores disponibles, i disposar de més entrevistadors en hores amb una taxa de resposta més alta, fet que redueix la despesa de personal.

Si ens preocupa el cost, tot i ser inferior a altres tipus d’enquestes, hem de cuidar els quatre aspectes que indiquem en la taula adjunta:

Si hem de valorar la capacitat d’aquest mètode per servir a les necessitats de la nostra investigació, ens preocuparà fonamentalment si podrem accedir a la població objectiu. En el cas que no es puguin obtenir les respostes d’un cert col·lectiu, aleshores no ens serà útil, o si més no haurem d’aplicar altres mètodes per corregir aquesta deficiència.

D’ençà que es van aplicar per primera vegada aquest tipus d’enquestes, s’ha defensat que una gran majoria de la gent contestava les trucades telefòniques, quan, en canvi, era més complicat poder dirigir unes paraules de forma presencial. Però les innovacions tecnològiques han capacitat les persones per disposar de telèfons intel·ligents amb capacitat de proporcionar-nos una incalculable quantitat d’informació. Una diferència fonamental és la possibilitat de veure si la trucada és de persones conegudes o, en canvi, el telèfon és desconegut. Podem, inclús, donar una ullada a la xarxa per comprovar l’origen de la trucada, i si és desconeguda és freqüent que la gent desconfiï i no respongui. Altrament, tenim el servei del contestador automàtic, que permet als usuaris filtrar les trucades i poder estar avisat de què es trobarà si agafa una trucada d’aquell número de telèfon.

El telèfon fix es va substituint pels telèfons mòbils, ja que moltes llars ni tan sols disposen del primer, i això dificulta l’accés a llistats d’usuaris i la selecció de la mostra. A això li hem d’afegir altres ofertes de comunicació, perquè els dispositius mòbils disposen d’aplicacions molt populars per fer comunicacions a través de missatges, videotrucades, gravacions d’àudio… i això afecta indubtablement l’evolució d’aquest model d’estudi.

Malgrat que gairebé el 100% de les llars espanyoles disposen d’algun tipus de telèfon (preferentment mòbil), tots els factors anteriors i la diferent adaptació de cada generació a les noves tecnologies fan que hi hagi una característica que pugui esbiaixar els resultats d’una enquesta telefònica. La fiabilitat dels resultats es pot veure perjudicada perquè hi ha col·lectius més predisposats a contestar una trucada telefònica i es podrien veure representats en excés. Aquests grups són la població jubilada, els aturats, els estudiants i les persones que fan activitats professionals de forma autònoma.

Els col·lectius que disposen més habitualment de telèfon mòbil en detriment del telèfon fix són:

• Gent jove, principalment menors de 35 anys.
• Estudiants, fonamentalment universitaris.
• Persones que viuen de lloguer i en pisos compartits.
• Persones solteres i divorciades.
• Estrangers que resideixen a Espanya.
• Persones aturades o amb situacions laborals precàries.

És a dir, que aquests col·lectius estaran poc representats si fem enquestes telefòniques utilitzant llistes de telèfons fixos, i ho haurem de tenir molt present per fer un estudi més representatiu de la societat en general.

Una altra característica pròpia d’aquest model d’estudi és l’existència dels anomenats centres de trucades (call centers). Són àrees on es realitzen les funcions de comunicació dels serveis d’atenció al client, suport tècnic, vendes, gestió de reserves i cites, campanyes de màrqueting o informatives, gestió d’impagaments, enquestes d’opinió, estudis de mercat… on el volum de trucades entrants i sortints és molt elevat i el personal que hi treballa està especialment capacitat. Disposen, per tant, d’una infraestructura material i tecnològica adient per registrar moltes trucades mitjançant sistemes automatitzats i programari específic per a la realització d’entrevistes assistides per ordinador. En moltes ocasions aquests centres són empreses externes que ofereixen els seus serveis de manera puntual per a estudis de mercat i altres tipus d’investigacions sociològiques amb necessitats de captar informació mitjançant enquestes massives.

Malgrat tot, no es poden deixar en mans d’una empresa externa d’aquest tipus algunes de les decisions, i molt menys en l’inici de les col·laboracions. L’equip responsable de la investigació ha de vetllar perquè la qualitat del procés sigui el desitjat. Així, s’haurà de controlar:

• La selecció de la mostra.
• El disseny dels qüestionaris.
• L’entrenament del personal que farà les enquestes.
• El disseny de les pautes que s’hauran de seguir per analitzar la informació recollida.

L’enquesta assistida per ordinador és el tipus d’enquesta personal més estès actualment. Les sigles CAPI són d’origen anglès: Computer-Assisted Personal Interviewing. Es va fer servir per primera vegada l’any 1987 a Suècia i els Països Baixos, i el mateix any als EUA es va emprar per recollir part de les dades per a la Nationwide Food Consumption Survey. Aquesta és una eina que s’utilitza habitualment en entrevistes cara a cara, però amb l’ajuda d’un programari per contestar-les.

És a dir, és una enquesta personal, però en la qual s’ha substituït el qüestionari amb suport de paper, que s’emplenava amb l’ajuda d’un bolígraf, per un qüestionari que es respon directament fent servir les noves tecnologies, mitjançant un ordinador, una tauleta electrònica, un telèfon mòbil…

Aquesta varietat de dispositius, la facilitat de transportar-los i l’autonomia de les bateries fan que cada vegada siguin més freqüents i gairebé indispensables per fer enquestes personals.

Els entrevistadors poden no estar presents mentre l’enquestat visualitza les preguntes en la pantalla del dispositiu que fa servir. D’aquesta manera, la seva influència es pot eliminar completament.

Té el gran avantatge que es poden recollir les dades de forma automàtica i simultàniament, de diverses persones. Això permet accelerar el procés de recol·lecció de dades.

Els sistemes CAPI presenten certes millores respecte dels sistemes CATI i les entrevistes personals i presencials en la fase de recollida d’informació.

1. S’elimina la influència d’unes preguntes sobre unes altres.
2. Es redueixen els errors produïts pel comportament verbal de l’enquestat.
3. Es processen les dades a l’instant.
4. Es poden veure imatges o vídeos.
5. Es redueix el nombre d’entrevistes inacabades.
6. No tenen l’obstacle que suposa el contestador automàtic o el reconeixement de trucades com a filtre.
7. És possible accedir a col·lectius de població que difícilment es poden contactar per telèfon o presencialment.
8. Es poden fer moltes entrevistes simultàniament.

A més, es simplifica el procés en general, i això fa més fàcil l’aplicació de filtres o la realització de qüestionaris complexos.

En un treball de camp tenim els següents avantatges i inconvenients, si fem servir enquestes CAPI i no les tradicionals en paper.

Respecte dels investigadors, aquests serien els avantatges i els inconvenients:

La irrupció de les noves tecnologies ha estat tan important que el desenvolupament de les enquestes n’ha rebut una enorme influència. Vegeu el següent gràfic de l’INE figura obtingut després d’analitzar 25.837 habitatges fent servir enquestes de tipus CAPI, CATI i CAWI. Podeu observar com gairebé un 100% dels habitatges disposen de telèfon mòbil i internet, o gairebé un 83 % té ordinador. En canvi, hi ha una forta davallada de telèfons fixos, que només podem trobar en aproximadament un 63% de les llars.

Imatge extreta del web de l'INE (https://www.ine.es/)

Són molt significatives aquestes dades de l’enquesta associada al gràfic anterior respecte de l’evolució de l’equipament TIC de les llars que va realitzar l’Institut Nacional d’Estadística durant l’any 2022 taula.

Podeu observar que l’ús de les enquestes CAPI ha estat residual, només un 0,1%, i el mateix INE explica en el seu informe metodològic que es van fer servir enquestes per internet (CAWI) en una primera fase d’estudi, i en una segona fase, només per a aquelles famílies que no tenien accés a internet, es van fer enquestes telefòniques (CATI) i, en última instància, enquestes personals (CAPI).

És a dir, en treballs d’investigació on és necessària la participació d’un gran volum de persones, aquest tipus d’enquestes només és útil en cas que no hagin funcionat la resta de models, fet que és molt poc rellevant degut a l’àmplia disposició de banda ampla, ordinadors i telèfons mòbils a Espanya.

L’elevat cost de l’enquesta presencial i la dificultat per recollir dades en àrees geogràfiques extenses van crear la necessitat de buscar mètodes alternatius més econòmics i on les grans distàncies no fossin un problema rellevant. Les enquestes telefòniques van ser un gran salt en l’abaratiment dels costos, i la inclusió de les innovacions tecnològiques en el terreny de la informàtica des de l’última dècada del segle XX va possibilitar l’assistència per ordinador tant de les enquestes presencials com de les telefòniques.

Les enquestes per internet són el resultat d’una altra fase de modernització, on l’accés tan generalitzat a internet n’ha motivat el seu elevat desenvolupament.

Aquestes són enquestes autoadministrades i són fruit de la cerca constant de mètodes eficaços per contactar i comunicar-se amb la població mostra, amb major cobertura i taxa de resposta.

La gent és cada vegada més reticent a participar en enquestes, i cal innovar constantment perquè sigui atractiu, eficaç i elimini els inconvenients que poden suposar per a les persones seleccionades el fet de dedicar part del seu temps, amb persones desconegudes i per motius aliens als seus interessos personals, davant la creixent inquietud per la seguretat ciutadana tant al carrer com a les xarxes socials.

La xarxa ofereix grans oportunitats als investigadors per aconseguir els seus objectius amb menys esforç i més rapidesa, i en molt poc temps ha canviat la nostra manera de viure. Així, l’impacte en l’àmbit dels estudis que requereixen la cerca de respostes amb la col·laboració ciutadana ha estat espectacular.

Actualment, l’accés a milions de dades de la població ha motivat l’aparició del big data i la necessitat de professionalitzar el processament de dades i informació amb la creació del data science. I no només això, sinó que l’evolució del tractament de la informació és tan ràpid que sembla impossible imaginar què ens oferirà el futur respecte de les possibilitats en el món de la investigació de mercats i social, on el treball conjunt de científics, matemàtics, antropòlegs, economistes, psicòlegs… serà absolutament necessari per dirigir les eines tan potents que tenim i tindrem a la nostra disposició.

Les enquestes a través d’internet són administrades directament per les persones enquestades, ja que la figura de l’entrevistador no existeix. Si s’animen a participar en l’enquesta, ho faran quan ho creguin convenient, allà on els sigui més oportú, i al ritme que s’hagin proposat, perquè llegiran les preguntes i introduiran les respostes ells mateixos.

Amb tot, és important saber que en algunes ocasions serà necessari fer un contacte telefònic previ per donar informació sobre la finalitat de la investigació i el motiu de la seva elecció, principalment per motivar-los a participar.

Les principals aportacions d’aquest model d’enquesta respecte de les enquestes presencials són:

• Respostes poc influenciades per la pressió de l’entrevistador. Com que no hi són presents no tenen la necessitat de “quedar bé” i respondran amb més sinceritat, sobretot en qüestions on hi poden haver opcions menys acceptades socialment.
• Realització de qüestionaris més complexos. Els mitjans electrònics automatitzats permeten crear filtres i preguntes de control més fàcilment. El programari fa els salts adients mostrant en pantalla només les preguntes que cal que respongui cada individu enquestat, i també pot comprovar amb les preguntes de control la coherència de les respostes i identificar si n’hi ha de falses i incorrectes.
• Reducció de la influència d’unes preguntes sobre les altres. Quan tenim totes les preguntes del qüestionari accessibles, i podem revisar les nostres respostes, pot ser que altres preguntes es vegin afectades pel record del que hem seleccionat abans. En l’enquesta via web, la successió de preguntes es pot fer de manera que no sigui possible tirar enrere, evitant l’efecte de recordar el que hem contestat abans.
• Enregistrament automàtic de les respostes. El programari és capaç d’emmagatzemar la informació recollida simultàniament a la redacció. L’únic que se li demana a l’enquestat és que guardi les respostes i les lliuri, fent servir l’opció “guardar” i “lliurar” que mostra la mateixa pantalla mentre es fa i quan s’acaba el qüestionari.

Encara hi ha més avantatges propis del canal que es fa servir. Es poden resumir en el següent: és un canal ràpid, econòmic i de qualitat.

1. L’estalvi de temps és molt significatiu. Podem trobar estudis que determinen que es poden obtenir gairebé la meitat de les respostes de la població seleccionada en poc més de quatre dies. A més, té la capacitat d’arribar a més individus perquè no hi ha les limitacions de les enquestes telefòniques, les postals i les presencials. Recordem que era més complicat localitzar les persones a casa seva, es poden trobar restriccions d’accés a certs indrets, tenim dificultats perquè responguin al telèfon, ja que es filtren les trucades amb el contestador automàtic o simplement no es vol contestar una trucada anònima, no disposem de llistes actualitzades d’on poden estar residint i quins són els seus telèfons mòbils (que s’usen preferentment)…
2. L’ús tan generalitzat d’internet ha abaratit molt els costos, i evidentment permet l’estalvi en conceptes com transport, dietes, personal enquestador, tarifes telefòniques i per l’estalvi temporal, d’enregistrament i revisió de les respostes (el programari fa moltes d’aquestes tasques). Juntament amb això, ha servit per disminuir el considerable descens de la col·laboració per part de la població seleccionada, fet que comporta una despesa addicional.
3. La qualitat de les respostes augmenta per les múltiples opcions que ofereixen els programaris que hi ha actualment al mercat. Inclús és possible afegir imatges, vídeos o gràfics a les respostes, proporcionant informació més rica de la que es podia enregistrar fins ara. A més, l’experiència és prou motivadora per aconseguir que els enquestats s’ho prenguin més seriosament i es vegin més implicats en el procés global de la investigació.

Enviament per correu electrònic

Una manera de posar-se en contacte amb els futurs enquestats és mitjançant el seu correu electrònic. Se li pot enviar el qüestionari i demanar-li que el torni degudament emplenat. Per fer-ho s’haurà de descarregar el document adjunt (qüestionari), emplenar-lo i guardar-lo en el seu dispositiu electrònic, per després enviar-lo novament. Això només serà possible si es disposa d’una llista de persones que puguin ser objecte d’estudi, i si disposem de la seva adreça electrònica.

A la pràctica, aquest és el mitjà menys útil i més semblant a l’enquesta postal, que descriurem en un altre capítol. No és còmode per a determinats usuaris menys familiaritzats amb les eines informàtiques. També és probable que, tot i haver fet l’esforç de fer-ho, no se n’hagin sortit i el qüestionari no es torni correctament, o no s’hagi guardat…

Per evitar aquest tipus d’incidències es pot enviar un correu electrònic sol·licitant la col·laboració, però indicant una adreça d’internet on es pot accedir al qüestionari. Aleshores, la persona seleccionada ha d’accedir a aquesta web mitjançant l’enllaç, fer el qüestionari i seleccionar l’opció per enviar les respostes.

Enviament en línia

Tal com s’ha esmentat, es pot subministrar l’enllaç perquè es pugui accedir a un qüestionari emmagatzemat en una adreça d’internet, eliminant la necessitat que la persona enquestada hagi de tornar un correu electrònic. Les opcions escollides es van guardant instantàniament o a mesura que es van finalitzant diferents blocs.

També es pot optar per tenir el qüestionari en una adreça web, esperant la participació voluntària de les persones que hi van accedint i que són estimulades per respondre. En aquest cas no estem seleccionant la població mostra, tot i que sí que compleixen el requisit que han fet ús de la web que conté l’enquesta.

Aquesta opció és positiva si coincideixen els usuaris del web amb la població mostra de la investigació. Però aquí hem d’aplicar algun tipus d’incentiu perquè la gent no va fent qüestionaris per internet només perquè apareguin en les pàgines web que els interessen. L’incentiu no ha de ser necessàriament un regal, podria ser simplement que la temàtica i l’objectiu de la investigació siguin prou atractius i sensibles per als individus que observen la publicitat que ofereix la participació en l’enquesta.

Plataformes gratuïtes per fer qüestionaris

En l’actualitat es disposa de plataformes d’internet que posen a disposició dels usuaris aplicacions gratuïtes per realitzar qüestionaris. Tot i no tenir cap cost, les possibilitats que ofereixen són molt interessants i es poden fer enquestes molt elaborades i atractives.

Parlem per exemple de les més conegudes pels joves estudiants, els qüestionaris de Google Drive o de Moodle. La facilitat d’ús i la possibilitat d’obtenir els resultats i una anàlisi bàsica de les dades motiva la creativitat dels més inexperts, però també redueix considerablement la inversió de temps i el cost econòmic per a organitzacions de menys envergadura, però que es poden beneficiar igualment de fer estudis d’investigació socials o de mercat mitjançant aquestes eines tan potents.

Altres avantatges que ofereixen aquestes aplicacions són la possibilitat de personificar els dissenys, tant amb l’elecció del tipus de lletra, colors, format (plantilles), l’opció d’inserir imatges o logotips i també la possibilitat de dissenyar diferents tipus de preguntes: de resposta múltiple, amb escales de valoració, obertes…

Una enquesta postal és aquella que s’envia a la població de mostra amb els mateixos objectius que motiven la realització d’altres tipus d’enquestes, però en la qual és necessari conèixer l’adreça postal dels enquestats per poder fer-la arribar amb el servei de correus.

El que s’acostuma a enviar és un sobre que conté els següents ítems:

1. Una carta de presentació on es convida la persona seleccionada a participar d’un projecte de recerca, i s’hi inclou el perquè de la seva elecció, els motius de la investigació i l’organització que la porta a terme.
2. Les instruccions per emplenar correctament els qüestionaris.
3. El model de qüestionari que haurà d’enllestir.
4. Un altre sobre on es col·locarà el test acabat i que s’haurà de portar a les oficines de correus per enviar a l’organització, la qual es farà càrrec de les despeses d’enviament. També és possible fer servir un servei de recollida a les llars dels enquestats per fer-los més còmoda la participació.

En aquest model d’enquesta és molt important tenir cura del disseny del test. Ha de contenir preguntes entenedores i les opcions de resposta han de ser clares i fàcils de seleccionar. Recordem que no existeix la figura de l’entrevistador que pugui resoldre els dubtes, ni que pugui fer aclariments perquè l’enquestat sàpiga com s’han de seleccionar les respostes. A més, la taxa de resposta és molt baixa i per aquest motiu s’han de seguir les recomanacions següents:

• Enviar un correu abans de la recepció de l’enquesta a les persones escollides, per informar de la finalitat de la investigació, l’organització que la porta a terme i la importància de la seva participació com a representant d’un determinat col·lectiu.
• Fer una carta de presentació on sigui comprensible l’objectiu de l’enquesta i la seva rellevància, amb les dades necessàries de l’empresa que fa la investigació, principalment les dades de contacte, on s’asseguri la confidencialitat i que sigui prou motivadora per aconseguir la col·laboració del destinatari, incloent-hi incentius si és possible.
• Incloure instruccions clares per tal de fer el qüestionari i també per retornar-lo un cop hagi estat emplenat, amb un format clarament diferent del del test.
• Fer servir materials de bona qualitat i personalitzats.
• Tenir cura de l’aspecte, tenir una estructura ordenada i lògica, i un disseny simple però atractiu.
• El qüestionari ha de ser senzill, tant de llegir com de completar, preferiblement amb quadres on marcar amb una X les respostes desitjades, posant les preguntes més fàcils, interessants i motivadores al principi, les més complexes després i finalment acabar amb altres preguntes senzilles però encisadores.
• El llenguatge usat ha de ser clar i comprensible per la gent a què va dirigida.
• Incloure una sol·licitud al final del qüestionari demanant que es revisin les respostes per si alguna qüestió ha quedat sense resoldre. I també agrair l’ajuda prestada de manera cordial.

• Fer servir l’opció de franqueig a destinació i sobres que no necessitin segells.
• No fer enviaments d’enquestes en períodes de vacances.
• Enviar amb posterioritat altres cartes de seguiment, fet que reforça la possibilitat que s’acabi fent l’enquesta. En aquestes cartes és recomanable insistir en la importància de la informació que poden aportar a la investigació i que es necessita com més aviat millor, mostrant sorpresa si encara no s’ha rebut la resposta.
• També és útil reenviar el qüestionari i el sobre franquejat per evitar perjudicis per pèrdues.

Tot i seguir les recomanacions indicades, cada tipus d’enquesta té les seves limitacions i els seus punts forts. S’exposen en la taula següent.

Altres fets contrastables que s’han de tenir en compte abans de buscar la cooperació ciutadana en un treball d’investigació i decidir fer enquestes postals són els següents:

• En les enquestes postals, és més freqüent que hi participin activament les persones amb nivells educatius més elevats.
• Hi ha més col·laboració de les persones jubilades i d’alt nivell adquisitiu, i s’obtenen taxes de respostes més elevades si els col·lectius seleccionats estan formats majoritàriament per aquests grups.
• També s’assoleixen taxes de resposta més elevades com més valor té l’habitatge dels remitents.
• Les persones de baix nivell educatiu o cultural no solen aportar informació de qualitat en les preguntes obertes a causa de la seva dificultat per expressar-se.

Amb tot, aquest model d’enquesta és el mètode més adient si hi ha diverses circumstàncies com que l’empresa que s’encarrega de l’estudi disposi d’un pressupost limitat i de poc personal. Alhora, que la població mostral tingui certes característiques específiques i no sigui molt nombrosa. També, que l’equip de treball compti amb un llista vàlida i actualitzada de les seves adreces de correu postal, juntament amb altres dades de contacte complementàries, com una adreça electrònica, telèfon… amb les quals poder fer els contactes previs per demanar la cooperació, fer aclariments o recordatoris. Finalment, és l’opció més interessant per recollir informació no espontània i ben reflexionada.

Dedicarem unes línies exclusivament per parlar de la carta de presentació, explicant quins són els continguts imprescindibles i les característiques que creiem hauria de tenir.

• S’ha de fer servir el paper de la corporació, amb el segell o logotip de l’organització i amb les dades de contacte, per donar un aspecte seriós i clar respecte del remitent.
• La data ha de ser recent i dins el marge temporal de la suposada investigació.
• Sempre que sigui coneguda la persona que rebrà la carta, ens hi hem de dirigir de forma personalitzada. Normalment, és positiu per motivar la realització de l’enquesta, ja que a les persones que la reben els fa l’efecte que són importants per a l’estudi.
• S’ha d’explicar amb llenguatge clar la finalitat i la rellevància de les conclusions a les quals es pot arribar amb la investigació.
• Ha de deixar clar el temps que exigeix fer el qüestionari, com també el termini en què és convenient enviar les respostes i de quina manera. Els participants han de saber per avançat què comporta col·laborar amb l’organització.
• S’ha d’incloure la política de protecció de dades i confidencialitat de la informació que l’empresa es compromet a assegurar a totes les persones seleccionades.
• És imprescindible mostrar un sincer agraïment per la possible realització del test, ja que no tenen cap obligació de participar-hi i en principi ho fan de manera desinteressada.
• Si es donarà algun tipus de recompensa o incentiu, s’ha de comunicar en la carta per fer més atractiva l’experiència.
• Finalment, la carta sempre ha d’anar signada per la persona responsable del treball, i és recomanable que aquesta aparegui manuscrita.

Tot seguit es mostra un exemple breu de carta de presentació amb algunes de les recomanacions fetes anteriorment.