Programes de maquetació i composició de textos

En l’àmbit de la comunicació escrita, la manera com s’organitzen i es presenten els continguts té un paper fonamental en l’eficàcia del missatge.

La disposició visual no només respon a qüestions de disseny, sinó que també és essencial per a la transmissió clara i eficient del contingut, en mitjans impresos o digitals.

La maquetació

Recorregut històric

Claredat i llegibilitat

Tipus de maquetació

Maquetació editorial

Maquetació web

Eines i programes més utilitzats

Integració entre maquetació i altres disciplines

Tendències actuals en maquetació

La maquetació i la composició de textos són elements essencials en el disseny gràfic i editorial, ja que permeten organitzar la informació de manera clara i atractiva. Amb els avenços tecnològics, han sorgit nombroses eines que faciliten aquest procés i que permeten crear dissenys eficients, tant en format imprès com digital.

Entre les eines més utilitzades destaca Adobe InDesign, un programari de referència en el sector editorial que permet la creació de llibres, revistes, fulletons i altres formats amb gran precisió. InDesign disposa d’una interfície avançada i de funcionalitats com ara la gestió de tipografies, columnes i estils i permet un control exhaustiu del disseny.

Una alternativa popular és Affinity Publisher, que ofereix prestacions similars a InDesign, però amb una estructura de pagament únic que el fa més accessible per a autònoms i petites empreses. Aquest programari permet treballar amb dissenys complexos i disposa d’eines per a una composició tipogràfica acurada.

Per a usuaris que busquen solucions gratuïtes, Scribus és una opció destacada. Com a programari de codi obert, ofereix eines bàsiques i avançades per a la maquetació de textos i és una alternativa interessant per a iniciar-se en aquest camp, sense una gran inversió inicial.

En l’àmbit de la maquetació digital i el disseny web, eines com Canva i Figma han guanyat popularitat gràcies a la seva accessibilitat i interfície intuïtiva. Canva és ideal per a usuaris sense coneixements tècnics, ja que proporciona plantilles predefinides i una biblioteca d’elements gràfics. D’altra banda, Figma és una eina més avançada, pensada per a treballs col·laboratius i amb opcions de prototipat per a projectes digitals.

Finalment, per a tasques més senzilles de composició de textos, Microsoft Word i Google Docs ofereixen eines bàsiques de formatació i són útils per a documents quotidians. Tot i que no són programes especialitzats en maquetació, permeten crear documents llegibles i ben estructurats, amb opcions de personalització tipogràfica i d’estils.

Introducció a Adobe InDesign i les seves eines principals

Espai de treball

En iniciar un projecte amb InDesign, ens trobem amb una interfície dividida en diversos mòduls funcionals. A la part esquerra de la pantalla hi ha la barra d’eines, que inclou les funcionalitats bàsiques per a la manipulació d’elements gràfics i text. A la part superior hi ha el panell de control contextual, que canvia segons l’eina o element seleccionat, i que permet accedir a propietats com ara la mida, el color, la tipografia o l’alineació. A la dreta s’ubiquen diversos panells auxiliars, com ara el panell de pàgines, el panell de capes, el panell de paràgraf i caràcter, entre d’altres.

A la figura podem veure les diferents seccions que componen la interfície del programa:

B. Barra d’aplicacions C. Commutador d’espais de treball D. Barra de títol de panell E. Panell de control F. Panell Eines G. Botons Contraure panells H. Quatre grups de panells acoblats verticalment I. Document

A. Finestres de document en forma de fitxes

Eines fonamentals

L’ús d’Adobe InDesign es fonamenta en una sèrie d’eines bàsiques que configuren l’experiència de disseny i maquetació. Aquestes eines estan ubicades a la barra lateral esquerra de la interfície i proporcionen accés directe a funcionalitats imprescindibles per a la construcció de qualsevol document. A continuació se’n detallen algunes de les més utilitzades:

• L’eina de selecció (fletxa negra) permet seleccionar, moure i redimensionar objectes, caixes de text i imatges. Aquesta eina és essencial per a l’organització de la composició en l’espai de treball.
• L’eina de selecció directa (fletxa blanca) permet manipular punts específics dins d’un objecte o modificar només una part de la seva estructura. És especialment útil en el cas de formes personalitzades o quan es vol ajustar un objecte de manera més precisa.
• L’eina de text és una de les més utilitzades. Serveix per crear marcs de text dins els quals es pot introduir, editar i formatar contingut escrit. Els marcs de text poden vincular-se entre si mitjançant el sistema de fil de text (threading), la qual cosa permet que un text llarg flueixi automàticament entre diversos marcs, mantenint la coherència tipogràfica i visual.
  Aquesta eina es complementa amb el panell de control de caràcter i paràgraf, situat habitualment a la part superior o dreta de la pantalla, des d’on es pot controlar la tipografia, el cos, l’interlineat, l’espaiat entre caràcters i altres atributs tipogràfics.
• L’eina de marcs rectangulars (i les seves variants d’oval i polígon) és una altra funcionalitat clau que permet inserir imatges a través de l’opció Arxiu / Col·locar. Aquesta eina facilita la col·locació d’elements gràfics que es poden ajustar automàticament al marc, sigui mantenint-ne la proporció o omplint-ne tot l’espai visible.
• L’eina de forma (rectangle, oval, polígon) permet crear figures bàsiques per a estructurar la composició visual o aplicar-hi colors de fons i efectes. Aquestes formes poden servir com a elements decoratius o com a contenidors gràfics.
• L’eina de guies i regles és una eina molt rellevant per a l’alineació i el disseny de composicions precises. Encara que no sigui una eina en forma de botó, la seva funcionalitat permet arrossegar línies des dels marges de la pantalla per establir àrees de seguretat, alineació o secció. Això és fonamental en projectes impresos on la coherència visual entre pàgines és prioritària.
• L’eina de zoom i la mà permeten navegar pel document i ajustar el nivell de detall amb què es treballa. L’eina de zoom facilita veure els detalls minuciosos de la maquetació, mentre que l’eina de mà permet desplaçar-se pel document quan està ampliat.

A la figura hi podeu veure la barra d’eines amb l’explicació de cadascuna de les eines principals.

Creació d’un nou document a Adobe InDesign

Abans de començar a maquetar qualsevol projecte, cal establir correctament el document amb el qual es treballarà. La creació d’un nou document a Adobe InDesign és un pas fonamental que defineix la mida de la pàgina, les columnes, els marges, la disposició de pàgines i altres paràmetres essencials que influiran directament en l’estructura i la qualitat del disseny final.

En obrir Adobe InDesign, a la pantalla d’inici apareix l’opció Nou document. Si ja hi ha un projecte obert, s’hi pot accedir des del menú superior: Arxiu / Nou / Document. Aquesta acció obre el panell de configuració de document, on l’usuari pot definir diversos paràmetres abans de començar a treballar (vegeu la figura).

Configuració dels paràmetres bàsics

Altres eines

Una característica distintiva d’InDesign és la possibilitat de treballar amb pàgines mestres, que permeten definir elements comuns (com ara encapçalaments, numeració de pàgina o fons decoratius) que s’aplicaran automàticament a múltiples pàgines del document. Aquest recurs és especialment útil en documents llargs o publicacions periòdiques.

El panell de pàgines, generalment situat a la dreta de la interfície, facilita la navegació entre pàgines, l’assignació de pàgines mestres i la gestió de l’ordre del document. Aquesta funció resulta essencial en projectes de diverses seccions o capítols (vegeu la figura).

Gestió de textos i estils

Una altra funcionalitat destacable d’InDesign és la gestió avançada de l’estil tipogràfic. L’usuari pot definir estils de paràgraf i de caràcter, que posteriorment poden aplicar-se de manera consistent a tot el document. Això assegura una coherència visual i redueix considerablement el temps de maquetació. A més, els estils poden ser modificats globalment, de manera que qualsevol canvi es reflecteix automàticament en tots els fragments als quals s’ha aplicat (vegeu la figura i la figura).

Recursos i tutorials per aprofundir en l'ús d’Adobe InDesign

• InDesign tutorial español bàsico – YouTube (by Creactivoz) Explicació des de zero: interfície, eines bàsiques, creació de documents i caixes de text.
  

  showInFullScreen

• Primeros pasos con Adobe InDesign– Adobe Help (Español). Tutorials oficials d’Adobe, amb vídeos i guies escrites per entendre els fonaments del programa.
• InDesign desde cero – Graph Desk (YouTube) Curs estructurat pas a pas, ideal per seguir amb pràctica real a cada lliçó.
  

  showInFullScreen

• 45 tutorials d'InDesign – Format Magazine. Articles i tutorials pràctics per fer projectes reals: llibres, cartells, revistes, etc. (en anglès però molt visuals).

Quan preparem la maquetació d’un text, cal tenir en compte molts factors i hi ha criteris imprescindibles de maquetació que sempre hem de tenir presents. El primer pas és triar les eines adequades. Sens dubte, és recomanable utilitzar programes específics de maquetació, com ara QuarkXPress o InDesign, en lloc d’un processador de textos com ara Microsoft Word. Tot i això, és cert que alguns professionals amb molta experiència han aconseguit maquetacions excel·lents utilitzant processadors de text convencionals. En aquests casos, l’experiència supleix les limitacions de l’eina.

Maquetació

Jerarquia visual

Tipografia i llegibilitat

Ús de marges i columnes

Equilibri i alineació

Ús d’imatges i elements gràfics

Adaptació al format i al suport

Normes de maquetació del text

El disseny publicitari constitueix una de les branques principals del disseny gràfic, que es dedica a la creació, disseny i maquetació de peces de comunicació. Aquestes peces són l’element a través del qual les empreses expressen el missatge que volen dirigir al seu públic objectiu i, entre les més comunes, hi ha els anuncis de premsa, els díptics, els tríptics, cartells i fullets. En suports digitals, les peces de comunicació més habituals poden ser els bàners, les finestres emergents i els llocs web.

El disseny d’aquests materials requereix una bona dosi de creativitat i el coneixement de programari específic. El missatge que l’empresa anunciant vol transmetre es defineix a través del contingut d’aquestes peces de comunicació que inclouen elements tan variats com imatges, tipografies, colors, formats, composició d’elements en l’espai, etc. En definitiva, en el disseny d’aquests materials hi intervenen totes les qüestions relacionades amb la composició, la percepció visual, les tècniques de comunicació visual, el color, la tipografia, etc.

Per donar un format estètic i un aspecte atractiu a les peces de comunicació, cal posar en pràctica les tècniques de maquetació. La maquetació és la disciplina de disseny que s’encarrega d’organitzar i distribuir els elements gràfics per compondre un disseny atractiu, dins d’un espai concret d’una pàgina impresa o en un format electrònic. La persona que fa aquesta feina és el maquetador o la maquetadora.

El disseny i la maquetació d’anuncis de premsa són una part essencial del màrqueting i la publicitat en mitjans impresos com ara diaris i revistes.

Aquests anuncis han de ser visualment atractius, informatius i impactants per cridar l’atenció del lector i transmetre el missatge publicitari de manera efectiva.

La premsa diària gaudeix de credibilitat entre els seus lectors, que escullen un determinat diari per informar-se de l’actualitat i la publicitat se’n beneficia. Els lectors de diaris estan acostumats a combinar la informació amb els anuncis i per als mitjans de comunicació la publicitat és una font important de finançament.

D’altra banda, les revistes són mitjans gràfics de qualitat més alta des del punt de vista tècnic i arriben a un nivell més alt d’especialització temàtica. Entre les revistes, els suplements i dominicals tenen una entitat pròpia i competeixen amb la mateixa revista com a suport publicitari.

Els formats publicitaris tradicionals i més comuns de la premsa impresa són els següents:

• Anuncis d’exposició. Anuncis estàndard que apareixen en pàgines específiques del diari i estan dissenyats per destacar un producte, servei o empresa. Solen ser anuncis en caixes o en columnes i poden ser molt variats, tant de mida com de disseny.
• Anuncis de portada. Alguns diaris venen espai publicitari de la portada, on les empreses poden col·locar els seus anuncis per aconseguir la màxima visibilitat.
• Insercions. Anuncis publicitaris que es poden inserir dins del diari i poden ser fullets, catàlegs o mostres de productes. Són una manera efectiva de proporcionar informació detallada als lectors del diari.
• Anuncis en seccions específiques. Els anunciants poden optar per col·locar els seus anuncis en seccions específiques del diari, que estiguin relacionades amb el seu públic objectiu. Per exemple, una empresa d’aliments podria posar un anunci en la secció de gastronomia.
• Patrocini de continguts. Alguns anunciants patrocinen seccions concretes o continguts especials del diari, com ara suplements o reportatges. Això permet que s’associï el contingut amb el patrocinador.
• Cupons i ofertes. Aquests anuncis ofereixen descomptes o ofertes especials i poden ser destacats en una secció del diari o inclosos en altres formats publicitaris (fullets, suplements, etc.).
• Pàgines senceres o mitges pàgines. Anuncis que ocupen espais grans on s’inclou publicitat que es vol destacar, que requereix un disseny i contingut publicitari més elaborat.
• Contraportada. Part posterior de la portada d’una revista, un diari o una publicació, destacada i molt visible, que moltes empreses busquen per als seus anuncis. Sovint es reserva per a anuncis de pàgina completa o mitja pàgina amb un disseny impactant i atractiu. Permet als anunciants captar l’atenció dels lectors tan aviat com obren la publicació.
• Faldó. Àrea situada a la part inferior de la portada, la contraportada o les pàgines interiors d’un diari o revista que se sol utilitzar per publicitat i anuncis destacats, ja que és una ubicació molt visible per als lectors mentre llegeixen el contingut.
• Interior de portada. Pàgina a l’interior de la portada d’una publicació, és a dir, la primera pàgina després de la portada. És un espai molt valuós per contingut editorial destacat i per anuncis, de pàgina completa o mitja pàgina, per aconseguir la màxima visibilitat.
• Robapàgines Espai situat a la part superior de la pàgina d’un diari o revista, just a sota de la capçalera o del nom de la secció.

El preu d’aquests espais publicitaris depèn del nombre de lectors (audiència), de la ubicació en la publicació i la mida de l’anunci. En el web de l’agència de mitjans Oblicua es poden consultar les tarifes d’aquests formats publicitaris en mitjans nacionals i locals.

El procediment que s’ha de seguir i els aspectes més rellevants que cal tenir en compte per al disseny i la maquetació d’anuncis de premsa són els següents:

1. Definició de l’objectiu i de l’audiència. Abans de començar el disseny, és essencial comprendre l’objectiu de la publicitat i les característiques de l’audiència a la qual es dirigeix. S’han de respondre preguntes com:
   1. Què es vol aconseguir amb l’anunci?
   2. Quins són els interessos i les necessitats de l’audiència?
2. Selecció d’imatges atractives. Les imatges o qualsevol altre element gràfic són essencials per aconseguir que l’anunci sigui atractiu visualment. Cal utilitzar fotografies de qualitat o il·lustracions que siguin rellevants i significatives per a la marca o el producte que es vol promocionar.
3. Redacció del contingut textual. La redacció del text de l’anunci ha de ser clara i concisa, utilitzant un llenguatge persuasiu i evitant l’excés de text. Cal destacar els punts forts i els beneficis del producte o servei.
4. Selecció de la tipografia. La tipografia escollida ha de facilitar la llegibilitat del text i ha de ser coherent amb la imatge de marca. La combinació de mides de lletra diferents permet jerarquitzar i destacar la informació.
5. Distribució de l’espai. L’espai s’ha de distribuir de manera equilibrada i atractiva. Les imatges i el text han d’estar ben distribuïts en l’espai perquè l’anunci tingui una estructura clara.
6. Ús del color. L’ús del color és una qüestió essencial en l’anunci i cal utilitzar una pleta de colors adequada, que s’ajusti a la marca i que contribueixi a crear harmonia i cohesió.
7. Incorporació de crida a l’acció. La crida a l’acció, en anglès call to action (CTA), és un element fonamental en la publicitat i el màrqueting per a la interacció amb el públic. Consisteix en una instrucció o petició que s’incorpora en una peça publicitària amb l’objectiu de motivar l’audiència a fer una acció concreta, com a resposta immediata. Aquestes crides poden ser molt variades, segons els objectius de la campanya publicitària i el missatge. En els anuncis en la premsa és habitual incloure crides a l’acció per animar els lectors a fer una acció concreta, per exemple: visitar un lloc web, trucar per obtenir més informació o fer una compra.
8. Prova i revisió. Abans de donar per definitiu el disseny de l’anunci, és convenient assegurar-se que s’ajusta a la finalitat per a la qual ha estat dissenyat i que no conté errors gramaticals, ortogràfics o tipogràfics, i que totes les imatges es mostren correctament.
9. Adaptació al mitjà. Cal assegurar-se que l’anunci compleix totes les especificacions tècniques del mitjà on s’ha de publicar (dimensions, resolució, formats d’arxius, etc.).
10. Lliurament a la publicació. L’últim pas d’aquest procediment és fer el lliurament de l’anunci a la publicació, dins dels terminis establerts per assegurar-se que es publicarà els dies escollits.

El disseny i la maquetació d’anuncis de premsa suposa combinar diversos elements, textuals i visuals, per comunicar un missatge publicitari de manera efectiva. En aquest procediment, la creativitat, la claredat i l’atenció als detalls són aspectes claus per a la creació d’anuncis que puguin captar l’atenció dels lectors i aconseguir els objectius publicitaris.

Aquests suports publicitaris ofereixen la possibilitat d’arribar a un públic concret i pròxim, per proporcionar-li informació concreta, resumida o extensa.

Hi ha diferents tipus de fullets que es poden adaptar a les necessitats concretes de cada campanya publicitària. Es poden utilitzar per a finalitats informatives o promocionals.

Els formats de fullets més comuns són els següents:

• Full de mà, volant o flyer. Consisteix en un sol full, generalment de dimensions més petites, imprès per una o dues cares, que es distribueix per comunicar un missatge concís i cridar l’atenció de manera ràpida. Es pot fer servir per promocionar esdeveniments, dona a conèixer negocis, fer ofertes, etc. que es vulguin difondre ràpidament.
• Díptic. Consisteix en un full imprès per les dues cares i que es doblega per la meitat, creant una mena de llibret amb una portada, una contraportada i dues pàgines interiors per incloure el contingut rellevant. S’utilitza per proporcionar informació detallada de productes o serveis, empreses i entitats, programes d’activitats d’esdeveniments, etc. La seva estructura permet organitzar la informació de manera lògica i atractiva.
• Tríptic. Consisteix en un full imprès per les dues cares i que es doblega en tres parts iguals, mitjançant dos plecs, creant una mena de llibret amb sis cares: portada, contraportada i un full central que, en plegar-lo, es col·loca a l’interior, entre la portada i la contraportada. Aquesta forma de plegar el full permet anar presentant la informació de forma seqüencial i d’acord amb la importància que se li vol donar. S’utilitza per a les mateixes finalitats que els díptics, però en les situacions o casos en què cal incloure més informació o bé més detalls d’un negoci, un producte, un servei, etc.

Així, la diferència principal entre aquests tipus de fullets és la seva estructura i l’extensió o la complexitat de la informació que contenen. Aquesta varietat permet que es pugui escollir el format més adequat per a cada context o situació concreta d’una campanya de comunicació.

Per al disseny de fullets cal tenir en compte els mateixos criteris que per als anuncis de premsa i els cartells publicitaris, però amb algunes consideracions específiques que estan relacionades amb l’estructura i la forma de doblegar-los. Per tant, a més de tenir en compte l’objectiu, els destinataris, tots els aspectes visuals (imatges, tipografia, colors, etc.) i el contingut textual (claredat, concisió, correcció, etc.), també cal ajustar el contingut a l’estructura concreta del tipus de fullet. En el cas dels díptics i tríptics, cal pensar com s’organitzarà el contingut que s’ha d’incloure i establir seccions clares i diferenciades, amb títols i subtítols que contribueixen a fer comprensible tota la informació.

Per crear un disseny visual efectiu i atractiu es poden incloure elements gràfics com línies, formes o il·lustracions que complementin la informació. La forma de plegar els díptics i els tríptics condiciona el flux de lectura, és a dir, la seqüència que seguirà el lector a mesura que el vagi desplegant. El disseny ha de guiar al lector, de manera lògica i intuïtiva, a través de les diferents seccions. El contingut s’ha de distribuir tenint en compte que es llegeix d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

Com a guia orientativa, el contingut d’un tríptic podria ser el següent:

• Portada. Ha de contenir:
  • Presentació breu de l’empresa, l’entitat, l’activitat, el producte o servei.
  • Nom.
  • Frase que resumeixi.
  • Logotip.
  • Imatge relacionada.
• Part interior. Ha de contenir
  • Explicació més extensa on es descriuen els avantatges del producte o servei, que es poden il·lustrar amb fotografies o gràfics.
  • Exposició gradual de les característiques o els arguments en les diferents cares, de manera que l’interès pugui anar creixent.
• Contraportada. Ha de contenir:
  • Dades de contacte amb l’empresa o organització (nom, adreça, telèfon, correu electrònic, etc.)
  • Horaris d’atenció al públic.
  • Maneres d’aconseguir més informació.
  • Butlleta retallable per facilitar dades personals o participar en un concurs.
  • Referències dels dissenyadors o responsables del disseny.

En la figura es poden veure les maneres de plegar els fullets.

Hi ha programes específics per al disseny de fullets (fulls de mà, díptics, tríptics, etc.), però els programes generalistes com ara els processadors de textos també disposen d’eines que permeten el disseny de documents de la papereria corporativa i material publicitari.

El processador de textos LibreOffice Writer disposa de funcions i eines amb les quals es poden documents amb continguts molt diversos, com ara text, imatges, formes i altres elements visuals per dissenyar fullets.

Es poden crear plantilles i ajustar el format del document, afegir columnes, utilitzar diferents tipus de lletra i mides, inserir imatges o gràfics i crear composicions atractives amb la disposició adequada dels diferents elements. També es poden imprimir en paper o exportar a documents PDF per distribuir-los per correu electrònic.

Sovint, els professionals de la publicitat i el màrqueting no són dissenyadors gràfics amb un ampli domini de les eines informàtiques per crear els dissenys definitius, però sí que tenen els coneixements per saber expressar allò que volen crear i transmetre-ho als dissenyadors gràfics que faran la producció dels materials publicitaris a partir de les instruccions rebudes. Per això, poder elaborar la idea i l’estructura d’un fullet, mitjançant un esbós o un esquema, és un bon punt de partida per a un creatiu que haurà d’explicar què vol que faci el dissenyador gràfic.

Els fullets són documents molt utilitzats amb finalitats publicitàries, informatives o promocionals. N’hi ha de diversos tipus segons les seves característiques, per exemple, el flyer o full de mà, que és un imprès publicitari, propagandístic o informatiu, generalment d’un sol full que es distribueix en mà o per correu. També es pot anomenar prospecte, full volander o fullet. D’altra banda, si es tracta d’un fullet plegat pot ser un díptic (doblegat per la meitat), un tríptic (doblegat en tres parts iguals) o quadríptic (doblegat en quatre parts).

Cadascun d’aquest tipus de fullets se sol utilitzar per a finalitats diverses, per exemple, els fulls de mà i els díptics són útils per presentar informació molt resumida i atractiva d’un producte, servei o esdeveniment. Els tríptics són més habituals en publicitat i el món del turisme per presentar informació més detallada, però en un format compacte. Els quadríptics, en canvi, s’utilitzen per a presentacions més complexes o detallades, que requereixen diferenciar més àrees per distribuir els continguts.

Amb LibreOffice Writer es pot dissenyar una plantilla bàsica a partir de la qual es poden elaborar diversos tríptics.

Per crear la plantilla d’un tríptic, a partir d’un document de text en blanc, cal seguir els passos següents:

1) Canviar l’orientació de la pàgina i definir els marges

En el menú Format / Estil de pàgina… / Pàgina (pestanya) cal escollir les opcions següents:

• Format: A4
• Orientació: horitzontal
• Marge esquerre: 0,25 cm
• Marge dret: 0,25 cm
• Marge superior: 0,00 cm
• Marge inferior: 0,00 cm

En la figura la figura es mostren les opcions de format de pàgina per començar a dissenyar un tríptic.

A continuació cal prémer el botó D’acord i el resultat serà un document horitzontal.

2) Dividir el full en tres parts

Per dividir el full en les tres parts que té un tríptic, cal anar al menú Format / Columnes… i escollir les opcions següents:

• Columnes: 3
• Espaiat: 0,50 cm
• Línia de separació: estil sòlid
• Amplada: 0,25 pt

En la figura la figura es mostren les opcions de configuració de columnes.

La finalitat de la línia entre les columnes és marcar la divisió en tres parts del full, la qual cosa és molt útil per treballar. Quan s’hagi d’imprimir el fullet, és millor eliminar aquesta línia. D’altra banda, l’espaiat de 0,5 cm entre les columnes és proporcional a l’espai del marge de la dreta i l’esquerra, de manera que hi haurà 0,25 cm a un costat i l’altre de cadascuna de les tres parts o columnes del tríptic.

En la figura la figura es mostren les mides dels marges i les línies de plec del tríptic.

Fins aquí, s’ha creat la part exterior del tríptic (solapa, contraportada i portada).

3) Crear la part interior del tríptic

La part interior del tríptic és la part que s’imprimeix al darrere o bé les tres parts (esquerra, central i dreta) que queden a l’interior del fullet un cop es fan els plecs.

El resultat d’aquest procés serà un document de dos fulls amb sis columnes que marcaran les diferents parts del tríptic.

En la figura la figura es mostra el resultat de configurar el document per dissenyar un tríptic i la posició de les sis parts de què es compon, tenint en compte que s’imprimeix per dues cares i es fa el plegat envoltant (la solapa queda plegada dins, entre la portada i la contraportada).

4) Preparar l’àrea de treball

L’àrea de treball és l’espai que hi ha a les sis columnes on es poden distribuir tots els continguts textuals i gràfics del tríptic.

Hi ha un parell d’eines que són molt útils per fer la composició o distribuir els diferents elements, ja que suposen una ajuda per orientar-se en l’espai. Aquestes dues eines són:

• Graella. Guia en forma de quadrícula que ajuda a determinar la posició exacta dels objectes en el document. És molt útil per alinear o situar un objecte respecte a un altre.
• Línies d’ajuda. Funció que ajuda a situar els objectes amb unes línies que es mostren mentre es mou un objecte. Apareixen des dels extrems de l’objecte seleccionat que es vol moure i fins als regles que hi ha a la part esquerra i superior, on hi ha les mides en centímetres. Mostren la posició que tindrà l’objecte amb relació a la resta d’objectes, un cop es deixi anar el botó del ratolí.

En la figura la figura es mostra la graella i les línies d’ajuda.

5) Desar la plantilla del tríptic

Per desar una plantilla cal anar al menú Fitxer / Plantilles / Desa com a plantilla…, després cal posar el nom, escollir la categoria on es vol posar i prémer el botó Fitxer. També es pot definir com a plantilla per defecte, és a dir, la plantilla a partir de la qual es crearan tots els documents nous.

En la figura la figura es mostra la finestra amb les opcions per desar una plantilla.

A partir d’aquest moment, es pot crear un document nou basat en la plantilla de tríptic, des del menú Fitxer / Nou / Plantilles…, cal escollir la plantilla de tríptic que s’ha desat i prémer el botó Obrir.

A continuació ja es podrà començar a inserir objectes (quadres de text, imatges, formes, diagrames, etc.) per fer la composició del tríptic.

Inserir objectes en el tríptic

Els objectes disponibles a LibreOffice Writer per a la composició d’un tríptic o qualsevol altre tipus de document són molt diversos: quadres de text, imatges, gràfics, formes, etc.

El fet de treballar amb aquest tipus d’objectes té l’avantatge que es poden anar disposant i agrupant de la forma que convingui.

Quadres de text

Això permet treballar amb el conjunt del text que hi ha dins del quadre i és més fàcil moure’l a diferents posicions.

Per dibuixar un quadre de text en l’àrea de treball, cal anar al menú Insereix / Quadre de text.

Els textos es poden formatar amb les eines disponibles en el menú Format / Text o bé amb les eines de la barra d’eines objecte de text (vegeu la figura).

Si es gira un quadre de text horitzontal, es pot disposar el text en vertical, la qual cosa pot ser molt útil per al disseny de fullets i altres materials publicitaris.

A Internet hi ha eines que permeten generar textos automàtics que es poden utilitzar mentre es fa el disseny o la maqueta d’un material publicitari. Una d’aquestes eines és https://www.lipsum.com/ que es pot veure a la figura i que permet generar un nombre de paràgraf o de paraules per farcir els quadres de text.

A més dels quadres de text, com en altres aplicacions de LibreOffice es pot inserir un text artístic am l’eina Fontwork.

Formes i línies

La barra d’eines de dibuix que té LibreOffice Writer és la mateixa que la d’Impress, per tant, disposa de les mateixes funcions per a la creació d’objectes gràfics. Si aquesta barra d’eines no està visible, es pot fer visible des del menú Visualitza / Barres d’eines / Dibuix.

Els objectes que es poden inserir des de la barra de dibuix són els següents:

• Línies i fletxes
• Rectangles i quadrats
• Corbes i polígons
• Connectors
• Formes bàsiques
• Símbols
• Fletxes de bloc
• Diagrames de flux
• Estrelles i tires
• Objectes 3D

Taules, gràfics i imatges

A més d’objectes de text i les múltiples opcions de formes i línies, en el documents elaborats amb LibreOffice Writer també es poden inserir taules, gràfics i imatges.

Les taules i els gràfics poden formar part de documents com ara fullets, informes, estudis, comparatives, etc., ja que serveixen per mostrar la informació de manera més clara i organitzada, o per fer més visuals les dades que es presenten.

D’altra banda, les imatges són molt necessàries en materials publicitaris com cartells, fullets, catàlegs, etc., perquè poden transmetre creativitat i professionalitat, si s’utilitzen correctament.

Per inserir imatges o gràfics en un document de Writer, es pot fer amb les opcions següents:

• Insereix / Imatge…
• Insereix / Diagrama (o gràfic)

Des del menú Taula hi ha disponibles opcions diverses com ara:

• Insereix una taula.
• Insereix files i columnes en una taula.
• Suprimeix taules, files i columnes.
• Selecciona cel·les, files, columnes i taules.
• Mides: alçada de files i amplada de columnes.
• Fusió i divisió de cel·les.
• Etc.

Alinear objectes en el tríptic

Entre les opcions que són molt útils per disposar els objectes d’un tríptic o qualsevol altre document, hi ha les eines d’alineació.

En la barra d’eines Alinea els objectes hi ha opcions d’alineació horitzontal (esquerra, centre i dreta) i vertical (superior, mitjana i inferior).

En la figura la figura es mostra la barra d’eines d’alineació d’objectes.

Ancorar objectes en el tríptic

Ancorar objectes significa fixar-los en una posició concreta per evitar que es moguin o bé perquè es moguin com si fossin un caràcter o un paràgraf.

Per ancorar un objecte s’ha de prémer el botó secundari del ratolí a sobre d’aquest objecte i escollir l’opció Àncora del menú contextual que apareix. Els objectes ancorats apareixen amb la icona d’una àncora.

Es pot escollir alguna de les opcions següents:

• A la pàgina. Ancora o fixa l’objecte seleccionat a la pàgina, de manera que no es mourà encarà que movem altres objectes de la pàgina on s’ha fixat. Això és molt útil, per exemple, quan en un tríptic es vol fixar una imatge en els marges superiors o inferiors, i no es vol que es mogui per molt que es canviïn els objectes de la pàgina.
• Al paràgraf. Ancora l’objecte seleccionat a un paràgraf, de manera que l’objecte s’anirà movent segons canviï el paràgraf.
• Al caràcter. Ancora l’objecte seleccionat al paràgraf que conté el caràcter al qual s’ha s’ha adjuntat l’àncora, de manera que l’objecte es mourà a l’inici del paràgraf.
• Com a caràcter. Ancora l’objecte seleccionat com a caràcter en el text. Si l’alçada de l’objecte és més gran que la mida del tipus de lletra, l’alçada de la línia que conté l’objecte s’incrementa.

En la figura la figura es mostra la disposició de diversos objectes en un tríptic que estan ancorats.

Malgrat tots els avenços i les innovacions més recents, els cartells continuen sent un mitjà per a la difusió d’informació que té un cost raonable i una alta efectivitat.

Les característiques més rellevants dels cartells publicitaris són les següents:

• Claredat i simplicitat. Ha de comunicar un missatge de forma clara i concisa, de manera que el públic pugui entendre ràpidament, a primer cop d’ull, la seva finalitat i el que es vol comunicar.
• Disseny atractiu. Ha de ser atractiu visualment, destacar i cridar l’atenció. Això es pot aconseguir amb l’ús d’imatges impactants, colors atractius i fonts agradables a la vista.
• Eslògan persuasiu. Hauria d’incloure un eslògan o una frase persuasiva, capaç de connectar emocionalment amb el públic i resumir el missatge.
• Ús correcte de l’espai. Ha de fer un ús adequat de l’espai, sense que quedi tot molt atapeït, i deixar espais buits o en blanc, per donar equilibri a la composició, evitar la saturació i contribuir a destacar els elements importants.
• Logotip de la marca. Ha d’incloure la identitat visual de la marca, de forma visible i reconeixible, perquè es pugui associar a la cultura corporativa.
• Materials de qualitat. Ha d’estar imprès sobre materials de qualitat, que s’adeqüin al disseny i que siguin resistents.
• Coherència amb la marca i el públic objectiu. Ha de ser coherent amb la identitat de la marca (colors, estil, tipografies, etc.) que s’utilitzen en altres materials i dissenyats d’acord amb els interessos i les necessitats de l’audiència, per assegurar la connexió emocional.
• Creativitat i originalitat. Ha d’estar dissenyat de forma creativa, perquè destaqui i sigui únic.
• Dimensions adequades. Ha de tenir les dimensions adequades per a l’ús previst, és a dir, segons la distància a la qual s’ha de veure. És possible que, a vegades, calgui dissenyar diferents versions o mides per a diferents mitjans i ubicacions.
• Ubicació estratègica. Ha de situar-se en el lloc adequat perquè arribi al públic objectiu, segons pels llocs per on aquest públic passa i en quins moments ho fa.

El procediment que s’ha de seguir i els aspectes més rellevants que cal tenir en compte per al disseny i la maquetació de cartells publicitaris són els següents:

1. Definició de l’objectiu i de l’audiència. Abans de començar el disseny, cal identificar clarament els objectius de la teva campanya publicitària i el públic objectiu. S’han de respondre preguntes com: què es vol aconseguir amb el cartell? a qui és dirigeix?
2. Recopilació d’informació i contingut. Cal recollir tota la informació i el contingut per incloure en el cartell (imatges, textos, logotips, etc.).
3. Anàlisi de la competència. Investigar i analitzar els cartells publicitaris de la competència és un bon punt de partida per comprovar el que funciona i que no funciona. A més, pot proporcionar idees i ajudar a trobar maneres de diferenciar-se dels altres per destacar.
4. Determinació dels elements clau. Cal decidir quins seran els elements més importants del cartell: missatge central, imatges clau i eslògan.
5. Disseny inicial. Fer un esbós del disseny del cartell, en paper o amb eines informàtiques de dibuix, permet experimentar amb diferents dissenys i composicions. També es pot recórrer a fonts d’inspiració que suggereixin dissenys impactants, combinacions de colors i formes, etc.
6. Elecció de colors i fonts. La selecció de la paleta de colors i el tipus de fonts ha de ser coherent amb la marca i la temàtica del cartell, a més d’assegurar que sigui atractiu i llegible.
7. Incorporació d’imatges. Cal emprar imatges de qualitat i significatives, d’acord amb el contingut del missatge.
8. Redacció del text. S’ha de redactar el text del cartell amb llenguatge persuasiu, clar i concís.
9. Disseny visual. Si l’esbós ha estat fet en paper, cal traslladar el disseny inicial a l’ordinador i crear la versió digital, utilitzant les eines adequades.
10. Prova i revisió. Revisar el cartell per assegurar-se que s’ajusta al que s’havia previst i que les imatges, el text i qualsevol altre element visual funcionen correctament. També cal comprovar que no hi ha errors gramaticals, ortogràfics o tipogràfics. Mostrar el cartell i demanar opinions a altres persones pot servir per tenir un punt de vista objectiu.
11. Ajustaments. En aquest punt, segons les opinions recollides d’altres persones, es poden fer retocs o ajustaments per afinar més el que calgui.
12. Preparació per a la impressió o la distribució digital. Cal preparar el disseny del cartell per a la impressió o la distribució digital, assegurant que compleix tots els requisits tècnics del mitjà a través del qual s’ha de difondre.
13. Producció i distribució. Si els cartells s’han d’imprimir, s’han de proporcionar els fitxers necessaris amb els formats adequats a la impremta i, posteriorment, distribuir-los d’acord amb el que s’ha previst per a la campanya.
14. Avaluació i anàlisi de resultats. Mentre la campanya està en marxa, s’han de monitorar els resultats i avaluar l’efectivitat del cartell, amb l’objectiu d’aprendre i millorar els dissenys futurs.

El disseny d’un cartell publicitari requereix temps, creativitat i una planificació minuciosa, però si es tenen en compte tots els passos d’aquest procediment, es poden aconseguir cartells impactants i efectius que connectin amb el públic i comuniquin eficaçment.

En la figura es poden veure dos exemples de cartell: publicitari i informatiu.