acomodació f. Reorganització dels elements de l’estructura una vegada s’ha produït una assimilació.
actitud f. Predisposició a respondre d’una manera determinada enfront d’una situació.
aprenentatge m. Conjunt de processos mitjançant els quals adquirim conceptes, coneixements i habilitats.
assertivitat f. Defensar els drets d’un mateix i expressar les opinions pròpies de manera adequada, i sense vulnerar els drets de l’altre.
assimilació f. Incorporació d’informació nova a l’estructura mental de la persona que està immersa en el procés d’aprenentatge.
assistent personal m. i f. Persona que n’ajuda una altra a fer les tasques de la vida diària que, a causa de la seva situació, no pot executar per ella mateixa.
associació f. Acció d’unir una informació nova amb una altra que resulta més familiar i que té una certa semblança amb la nova.
atenció f. Capacitat que ens permet focalitzar la percepció en les coses que necessitem en cada moment.
autoconcepte m. Percepció que una persona té de si mateixa.
autoconeixement m. Capacitat per reconèixer les nostres emocions i el nostre estat d’ànim.
autodeterminació f. Capacitat i dret d’una persona per actuar lliurement i prendre les pròpies decisions, assumint els riscos que se’n deriven.
autoestima f. Valor que concedim a la imatge que tenim de nosaltres mateixos.
autonomia personal i social f. Capacitat de cada persona de prendre, per pròpia iniciativa, decisions personals sobre com viure i, a la vegada, desenvolupar sense ajuda les activitats que li permetin fer-ho.
autorealització f. Valoració de les pròpies capacitats o autoconsciència que dona prou coneixement per actuar d’una determinada manera amb l’objectiu de desenvolupar tot el nostre potencial per convertir-nos en allò que volem ser.
autoregulació f. Mecanisme que permet a la persona mantenir un bon control sobre els seus pensaments, emocions i comportament
AVD Activitats de la vida diària.
AVDA Activitats de la vida diària avançades.
AVDB Activitats de la vida diària bàsiques.
AVDI Activitats de la vida diària instrumentals.
BVD Barem de valoració de la situació de dependència.
capacitació psicològica f. Competència cognitiva de la persona per identificar els èxits desitjats, habilitar els mitjans per aconseguir-los i establir unes expectatives sobre els resultats que s’obtindran.
caràcter m. Element adquirit, i per tant modificable, que inclou tot un conjunt d’hàbits i reaccions que es van aprenent al llarg de tota la vida.
càstig m. Conseqüència desagradable al realitzar una conducta, per exemple la prohibició de fer alguna cosa desitjada, una reprimenda, etc.
categorització f. Acció d’ordenar elements seguint un criteri lògic i una estructura definida, agrupant-los en diverses categories.
coeficient intel·lectual m. Sistema de qualificació numèrica que representa el grau de coneixement, comprensió i enteniment que té una persona.
concentració f. Capacitat de mantenir l’atenció de manera continuada i conscient.
conducta f. Manera de comportar-se.
creativitat f. Capacitat de què disposa una persona per arribar a enfocaments nous, originals, fins i tot genials, als quals no poden accedir altres persones.
cronograma m. Instrument en què es representen de manera organitzada i precisa les diferents activitats que componen un programa o projecte.
dependència f. Estat de caràcter permanent en què es troben les persones que requereixen ajuda d’altres per fer activitats de la vida diària o altres actes per a la seva autonomia personal.
depressió major f. Cas més extrem de distímia.
diàleg m. Conversa entre dues o més persones.
dinàmiques de grup f. Tècniques grupals que requereixen la participació activa i vivencial de les persones del grup en la consecució d’uns objectius previstos.
discapacitat f. Condició d’una persona que presenta limitacions pel que fa a la capacitat per dur a terme unes determinades funcions, a causa d’un dèficit sensorial, físic o bé intel·lectual.
distímia f. Estat de caràcter depressiu que sol cursar amb baixa autoestima, tristesa, desinterès, apatia, pessimisme i tot el repertori de trastorns de valència negativa.
distorsió cognitiva f. Pensaments distorsionats o idees irracionals que poden influir en el comportament d’una persona.
diversitat funcional f. Conjunt de característiques que presenta una persona que fa que, pel fet que una part o la totalitat del seu cos o ment funcionen de manera diferent, duguin a terme les activitats de la seva vida diària també de manera diferent.
domòtica f. Conjunt de sistemes tecnològics capaços d’automatitzar un habitatge, aportant serveis de gestió energètica, seguretat, benestar i comunicació.
emmotllament m. Tècnica que consisteix a reforçar, selectivament, les conductes més aproximades a la que es vol instaurar, de manera que la persona usuària aconsegueixi dur a terme la conducta desitjada per mitjà d’aproximacions successives.
emoció f. Impuls o reacció afectiva que apareix com a resposta automàtica davant certs estímuls.
empatia f. Capacitat per tenir consciència dels sentiments, necessitats i preocupacions dels altres.
encadenament m. Formació d’una conducta complexa a partir d’altres de més senzilles que la persona ja té en el seu repertori.
escolta activa f. Manera d’escoltar amb atenció el que l’altra persona ens diu amb la intenció d’intentar comprendre-ho.
estat d’ànim m. Tendència de llarga durada que impregna els sentiments, pensaments i comportaments de la persona.
estímul m. Allò que estimula.
eutímia f. Estat d’ànim normal.
experiència f. Conjunt de coneixements i habilitats adquirits al llarg de la pràctica continuada.
extinció f. Tècnica que ignora una conducta no desitjada quan es produeix, per aconseguir que vagi desapareixent en no rebre cap reforç que la mantingui.
feedback [angl.] Retroalimentació, conjunt de reaccions o respostes que manifesta un receptor respecte a l’actuació de l’emissor i que és tingut en compte per l’emissor per canviar o modificar el seu missatge.
guia física f. Ajuda que consisteix a forçar físicament els moviments de la funció motriu que es vol desenvolupar.
habilitat f. Capacitat o destresa d’una persona per executar una activitat.
habilitats socials pl. f. Conjunt de capacitats que ens permeten funcionar amb més eficàcia en les nostres relacions interpersonals.
hàbit m. Conducta apresa que la persona executa automàticament en el moment oportú i de manera adequada.
HAPS Habilitats d’autonomia personal i social.
hipertímia f. Excés d’activitat i exaltació, eufòria, afectivitat o irritabilitat en circumstàncies que raonablement no haurien de motivar aquest tipus de comportaments.
independència f. Capacitat de la persona per dur a terme les activitats de la vida diària per ella mateixa i sense ajuda dels altres.
intel·ligència f. Capacitat que té una persona per raonar, resoldre problemes, pensar en abstracte, comprendre, desenvolupar un llenguatge, aprendre i crear.
intel·ligència emocional f. Capacitat de reconèixer i manejar les emocions pròpies i alienes.
lateralitat f. Domini d’una part del cos respecte de l’altra (dreta o esquerra), que ajuda a interioritzar l’esquema corporal i afavoreix l’orientació espacial.
llenguatge m. Codi simbòlic i estructurat de signes orals i escrits dotats d’un significat comprensible per a totes les persones que pertanyen a una comunitat lingüística determinada.
maduració f. Conjunt de canvis biològics que es donen en l’ésser humà i que li permetran adquirir capacitats noves.
mediació f. Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d’acord.
memòria f. Funció encarregada de la codificació, emmagatzematge i recuperació de la informació percebuda.
modelatge m. Tècnica basada en l’observació d’un model que mostra una conducta, pensaments o actituds que es consideren adequats.
motivació f. Conjunt de factors capaços de provocar, mantenir i dirigir la conducta envers un objectiu.
musicoteràpia f. Conjunt d’activitats musicals, aplicades de manera estructurada, amb l’objectiu de millorar les condicions físiques i cognitives i l’estat anímic de les persones usuàries.
negociació f. Acció de negociar, amb la intenció d’arribar a un acord.
normalitzar v. tr. Fer normal, reduir a una norma.
ortesi f. Producte sanitari d’ús extern destinat a modificar les condicions estructurals o funcionals del sistema neuromuscular o de l’esquelet.
pensament m. Funció cognitiva, summament complexa, per la qual processem i ordenem idees i conceptes per generar conclusions.
percepció f. Funció que permet que una persona rebi, a través dels sentits, la informació provinent del seu entorn, i que la pugui interpretar i elaborar.
personalitat f. Manera com la persona sent i interpreta la realitat.
potencial d’aprenentatge m. Amplitud amb la qual una persona pot millorar el seu rendiment en una tasca, després de ser entrenada en les operacions de resolució d’aquesta tasca.
pròtesi f. Producte sanitari que requereix una elaboració o adaptació individualitzada, destinada a substituir un òrgan o una estructura corporal o la seva funció.
proxèmica f. Estudi de l’ús de l’espai personal i de les distàncies d’aproximació.
psicomotricitat f. Conjunt ampli d’activitats destinades a estimular les diferents parts de l’esquema corporal gràcies a l’acció i el moviment.
raonament m. Procés mental mitjançant el qual s’extreuen conclusions a partir de premisses més o menys explícites.
reforç m. Conseqüència positiva que s’obté després de realitzar una conducta, per exemple recompenses, afalacs, retirada de situacions no desitjades pel subjecte, etc.
reminiscència f. Tècnica que consisteix a fer pensar i parlar una persona sobre la seva pròpia vida a partir dels records que evoca un objecte o un altre estímul.
resolució de conflictes f. Conjunt de tècniques orientades a trobar acords satisfactoris per a les parts immerses en una disputa, desacord o discussió.
role playing [angl.] Simular, mitjançant una representació, una situació de la vida real.
rutina f. Ritme d’activitat que es manté estable i que, un cop après, apliquem repetidament gairebé sense adonar-nos-en.
sadollament m. Tècnica de la teràpia de conducta en què s’administra el reforç de manera massiva perquè perdi el valor reforçador.
sensació f. Experiència immediata generada per un estímul simple, és a dir, la resposta dels òrgans dels sentits davant d’un estímul.
suport m. Recurs (tècnica, instrument, ajut personal, estratègia) que es pot activar perquè les persones en situació de dependència puguin, en la mesura de les seves possibilitats, incrementar funcionalment la seva autonomia.
suport formal m. Conjunt de recursos i serveis creats per la societat per donar resposta a les persones que no poden viure de manera independent a casa seva i no poden ser ateses íntegrament per la seva família.
suport informal m. Conjunt d’atencions i cures prestades dins el nucli familiar, de manera altruista i gratuïta, per algun membre de la família o per diversos.
temperament m. Element hereditari de la personalitat que roman immutable al llarg de tota la vida.
teràpia ocupacional f. Disciplina sociosanitària que s’encarrega d’avaluar la capacitat de les persones per exercir les activitats de la vida quotidiana, i intervenir quan aquesta capacitat està en risc o danyada per qualsevol causa.
trastorn bipolar m. Oscil·lació ràpida d’episodis depressius a episodis expansius (maniàtics) o a l’inrevés.
visualització f. Acció d’identificar un contingut que es vol recordar amb una imatge i de pensar en aquesta imatge quan es vol recordar el contingut.
