Activitats

Les ortesis són unes ajudes tècniques de caire universal i d’ús extern que s’encarreguen de modificar les característiques físiques o funcionals del sistema neuromuscular o esquelètic, és a dir, s’encarreguen de compensar les alteracions relacionades amb la mobilitat de l’usuari.

En canvi, les pròtesis són unes ajudes tècniques de caire individual, ja que s’adapten i s’adeqüen a les característiques personals dels usuaris. Poden ser d’ús intern o extern i la seva finalitat és substituir parcialment o totalment aquelles parts del cos absents o que no funcionen correctament.

1. Procediment per portar a terme una mobilització lateral des del llit:

Aquest procediment servirà per desplaçar usuaris cap a un costat del llit com a pas previ a la realització d’un altre tipus d’activitats. Es tracta d’una operació que requerirà un cert esforç físic. En el cas que l’usuari pesi força, és recomana aplicar la mobilització entre dues persones o amb l’ajuda tècnica d’una grua. Els passos a seguir seran:

1. Hem de tenir en compte que als usuaris els mourem per segments, mai per blocs.
2. Primer ens col·locarem en el lateral del llit en el qual procedirem a fer la mobilització.
3. Agafarem la part superior del cos i la començarem a desplaçar.
4. Col·locarem el nostre braç per darrere del coll portant-lo fins a l’esquena, tot assegurant l’estabilitat del cap.
5. Elevarem i desplaçarem el tronc de l’usuari cap a si mateix i al mateix temps realitzarem un balanceig de davant cap enrere.
6. A continuació passarem a desplaçar la part superior del cos.
7. Col·locarem un dels nostres braços per sota de la lumbar de l’usuari i l’altre sota les seves cuixes.
8. Realitzarem el mateix balanceig que en la part superior i l’aproparem fins al lateral del llit.
9. Ara ja només ens falta desplaçar la part inferior del cos. Per fer-ho, col·locarem un dels nostres braços per sota de les cuixes de la persona i l’altre per sota del seu turmell i procedirem a aplicar el desplaçament.

2. Procediment per portar a terme una transferència del llit a la cadira de rodes:

És una de les transferències més habituals de la nostra pràctica com a professionals. Els passos a seguir seran:

1. Anticipem a l’usuari el que farem per tal que hi col·labori.
2. L’asseurem al llit i li posarem les sabates.
3. Ens col·locarem davant seu i l’agafarem per sota de la cintura.
4. Demanarem a l’usuari que ens abraci.
5. Tot seguit, flexionarem els genolls i posarem els nostres peus davant dels seus.
6. L’aixecarem i realitzarem la rotació de cintura cap a on tenim situada la cadira.
7. L’asseurem i felicitarem l’usuari per la seva col·laboració.

1. La tècnica de Hoover és una de les tècniques més habituals que s’ensenyen a les persones amb discapacitat visual. Aquesta tècnica els afavoreix els desplaçaments de manera segura i independent tant si es troben en exteriors coneguts com en exteriors desconeguts.

La tècnica se centra en explicar a l’usuari com ha de moure el bastó per saber-se orientar i desplaçar-se. Com a tècnics li direm a la Carme que la tècnica de Hoover consisteix en moure de manera rítmica el bastó per davant del seu cos, a un metre de distància aproximadament, tot revisant la zona per on es camina per detectar-hi possibles obstacles, buits o altres irregularitats que podrien fer-la ensopegar.

Li preguntarem a la Carme quina preferència d’hemisferi té; si és dretana se li aconsellarà que porti el bastó a la seva dreta, però en canvi si és esquerrana se li aconsellarà que el porti a l’esquerra.

2. Com a tècnics, ens assegurarem que la Carme està entenent correctament totes les consignes i explicacions donades. A partir d’aquí, li explicarem i implementarem amb ella els tres principis d’aplicació de la tècnica. Els passos a seguir seran:

1. Primer li ensenyarem com ha de subjectar el bastó. Per fer-ho, li direm que agafi el bastó amb la mà. Tot seguit, li direm que allargui el dit índex per la part plana del mànec i que amb la resta de dits subjecti amb fermesa el bastó.
2. Seguidament, li direm que doblegui una miqueta el braç i que l’ajunti al cos, creant una línia mitjana entre els dos.
3. A continuació passem a realitzar el moviment. Li direm a la Carme que haurà de moure el bastó fent semicercles sempre de dreta a esquerra. Per fer-ho li aconsellarem que s’ajudi del canell.
4. Finalment, passarem a fer el desplaçament. A mesura que anem caminant, la Carme haurà d’anar intercanviant el bastó amb el peu.

Farem l’explicació de la tècnica i la seva implementació durant 15 dies, en sessions d’una hora. A mesura que observem que la Carme domina prou bé la tècnica, ens allunyarem i la deixarem actuar per si sola, fins que ho assoleixi automàticament.

1. Un gos d’assistència és un gos ensinistrat per un centre oficial d’ensinistrament per a ajudar les persones amb una discapacitat reconeguda. Actualment trobem cinc tipus de gossos d’assistència:

• Gos guia o pigall: ensinistrat per guiar persones amb discapacitat visual o sordcegues.
• Gos de servei: ensinistrat per prestar ajut a persones amb discapacitat física tant en l’entorn privat com en l’extern.
• Gos de senyalització de sons: ensinistrat per avisar les persones sordes de diferents sons i indicar la font de procedència.
• Gos d’avís: ensinistrat per donar una alerta mèdica en cas de crisi epilèptica, diabètica o altres tipus de malalties que es reconeguin.
• Gos per a persones amb trastorns de l’espectre autista: ensinistrat per tenir cura de la integritat física d’una persona amb trastorns de l’espectre autista.

L’acreditació de gos d’assistència la sol·licita la persona usuària o el centre d’ensinistrament al Departament de Benestar Social i Família (DBSF), que és l’òrgan competent de la Generalitat. S’entrega un carnet oficial i un distintiu que identifica l’animal com a gos d’assistència. Les races més utilitzades són:

• Labrador Retriever: procedent del Canadà. És la raça més utilitzada com a gos guia. Es tracta d’un gos força sociable i amigable, el problema és que menja molt i sempre té força gana, i això pot fer que es distregui amb facilitat. A més a més, el pèl els canvia amb força freqüència.
• Golden Retriever: procedent del Regne Unit. Són gossos que es concentren amb molta facilitat i tenen força iniciativa. Són força lleials, i això fa que de vegades sigui difícil la seva adaptació de l’entrenador envers el nou usuari. No canvien el pèl amb tanta freqüència com en el cas del Labrador.
• Pastor alemany: és un gos que prové del creuament d’altres races. Té força iniciativa, gran capacitat d’aprenentatge, força treballador, amb gran capacitat de concentració i molt sociable. L’inconvenient que té és que tendeix a distreure’s amb altres gossos. Tot i tenir totes aquestes característiques, s’utilitza poc com a gos pigall.

2. La llei que s’encarrega de regular l’accés als gossos d’assistència a Catalunya és la Llei 19/2009, de 26 de novembre, d’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència.

3. Els requisits que han de complir els usuaris per obtenir un gos d’assistència són:

• Atendre les necessitats higièniques i sanitàries del gos i tenir-ne cura.
• Garantir la revisió sanitària anual del gos.
• Tenir una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil.
• Portar la identificació de l’animal com a gos d’assistència de forma visible.
• Mantenir el gos al seu costat.
• Utilitzar el gos per a les tasques que li pertoquen.
• Complir i respectar les normes d’higiene i seguretat a les vies i llocs públics en la mesura que els sigui possible.
• Comunicar immediatament la desaparició del gos a la policia municipal i, abans de les 48 hores, a l’ajuntament on està registrat.
• Tenir el document sanitari oficial i el passaport europeu (per viatjar per Europa).

Els requisits que un usuari ha de complir per tal que el seu entrenament sigui eficaç han de ser relatius als següents aspectes:

• Sensorials: per tal que pugui detectar la informació sobre l’espai i l’entorn que l’envolta: els objectes, els estímuls que percep, la gent amb qui està…
• Cognitius: prendre, a partir de la informació sensorial, consciència de la posició que ocupa en l’espai i del temps en el qual viu: on soc, a on em dirigeixo, què faré, quin dia és demà…
• Físics: capacitat per efectuar moviments de manera coordinada, moure’s i traslladar-se.