Accidents amb electricitat

Quan l’accident s’origina en una instal·lació elèctrica es parla d’accident elèctric. Un accident elèctric es produeix quan una persona pateix un xoc elèctric.

A la lliçó 1 hem après quins són els efectes de l’electricitat al cos humà. Un risc elèctric s’esdevé quan apareix la possibilitat que una persona pateixi un xoc elèctric. Durant els treballs elèctrics cal prendre un seguit de mesures per evitar els riscos elèctrics.

El Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric, publicat al BOE 148 del 21-06-2001, exposa amb detall quines han de ser les mesures que cal prendre per evitar els accidents elèctrics. La figura representa el protocol que s’ha de seguir quan s’inicia un treball elèctric.

El diagrama de procés ens dirigeix als diferents apartats del RD 614/2001 segons les característiques del treball elèctric que cal realitzar.

És permès de treballar amb tensió només en les situacions següents:

• Treball en tensions de seguretat —Molt Baixa Tensió de Seguretat (MBTS) o Molt Baixa Tensió de Protecció (MBTP)—, quan el voltatge de servei és inferior als 75 V en cc o 50 V en ca. En aquest cas, no apareixerà cap risc elèctric perquè els efectes d’un xoc pertanyen a la zona de no percepció i el treballador no en patiria cap dany.
• Mesura, test o verificació, quan el treball que s’ha de realitzar requereix mantenir la tensió de servei per a poder-lo realitzar com, per exemple, l’obertura i tancament d’interruptors o seccionadors, el mesurament d’una intensitat, la realització d’assajos d’aïllament elèctric, o la comprovació de la concordança de fases.

Qualsevol treball en una instal·lació elèctrica, o en la seva proximitat, que comporti un risc elèctric s’haurà d’efectuar sense tensió. Per deixar la instal·lació elèctrica sense tensió, abans de realitzar el treball, i per a la reposició de la tensió, en finalitzar-lo, se seguiran les disposicions generals establertes a l’annex II.A i, si escau, les disposicions particulars establertes a l’annex II.B. Són les conegudes com a 5 regles d’or (figura):

1. 1a regla d’or: desconnectar.
   Desconnectar la instal·lació de la font d’energia. L’obertura dels circuits s’ha de fer en cadascun dels conductors per tal d’aïllar-los de totes les fonts de tensió que puguin alimentar la instal·lació en la qual es treballarà. El tall efectiu ha de ser visible. Això és totalment vàlid per a BT i AT. Per a BT sense tensió, l’obertura s’ha de realitzar en cadascun dels conductors, inclòs el neutre.
2. 2a regla d’or: assegurar.
   Assegurar que la desconnexió anterior no es podrà tornar a connectar de manera accidental. La segona regla de seguretat elèctrica consisteix en desconnectar qualsevol possible retroalimentació. Bàsicament, això significa que els dispositius s’han de protegir contra qualsevol possible reconnexió, com ara algú que entra i acciona l’interruptor i torna a engegar mentre s’està treballant en un aparell o cablejat.
3. 3a regla d’or: mesurar.
   Mesurar la instal·lació per verificar que no hi hagi tensió fruit d’algun origen desconegut, si hi ha o no presència de tensió elèctrica. Encara que tot estigui desconnectat i s’ha assegurat que no hi ha cap possibilitat de reconnexió, cal comprovar que no hi hagi voltatge només per assegurar-vos-en!
4. 4a regla d’or: curtcircuitar i posar a terra.
   Curtcircuitar tots els conductors i posar-los a terra en un terra local proper a la instal·lació. Encara que s’hagin pres tots els passos anteriors, és fonamental que curtcircuiteu la instal·lació i la poseu a terra perquè en cas que comenci a circular corrent, la descàrrega no arribi ni a l’operari ni a cap altra persona.
5. 5a regla d’or: senyalitzar.
   Assenyalar de manera ben visible el treball que s’està realitzant. Assegureu-vos d’acordonar la zona i utilitzar la senyalització per informar tothom. Si hi ha un risc, assegureu-vos que la gent s’allunyi d’ell.

Si per les condicions del treball a realitzar no és possible desconnectar la tensió del servei, aleshores caldrà definir amb claredat la zona de treball (figura) i assenyalar-la de manera ben visible perquè només hi puguin accedir els treballadors qualificats.

Un treballador qualificat és un treballador autoritzat per l’empresari per realitzar determinades feines amb risc elèctric i que posseeix coneixements especialitzats en matèria d’instal·lacions elèctriques, per la seva formació acreditada, professional o universitària, o per la seva experiència certificada de dos anys o més.

La taula indica quines seran les distàncies de seguretat assenyades en la figura en funció de la tensió del servei.

A la taula es presenten els següents paràmetres:

• U_n: tensió nominal de la instal·lació (kV)
• DPEL-1: distància fins al límit exterior de la zona de perill quan hi hagi risc de sobretensió per raig (cm)
• DPEL-2: distància fins al límit exterior de la zona de perill quan no hi hagi el risc de sobretensió per raig (cm)
• DPROX-1: distància fins al límit exterior de la zona de proximitat quan sigui possible delimitar amb precisió la zona de treball i controlar que aquesta no se sobrepassa durant la seva realització (cm)
• DPROX-2: distància fins al límit exterior de la zona de proximitat quan no sigui possible delimitar amb precisió la zona de treball i controlar que aquesta no se sobrepassa durant la seva realització (cm)

Un accident elèctric és qualsevol dany conseqüència d’un xoc elèctric. La relació entre l’accident i el xoc elèctric pot ser directa o indirecta:

• Accident directe: quan el dany és provocat directament per l’efecte de la intensitat elèctrica sobre el cos humà.
• Accident indirecte: quan l’origen serà el xoc elèctric, però aquest no és la causa principal del dany.

La taula i taula categoritzen i classifiquen els accidents elèctrics.

Els xocs elèctrics poden tenir dos orígens diferents:

• Contacte directe, en cas de tocar involuntàriament una part activa del sistema, entenent per part activa tot punt que estigui conduint corrent elèctric perquè ho ha de fer.
• Contacte indirecte, en cas de tocar una part del sistema que no hauria d’estar amb tensió elèctrica però que ho està per alguna avaria o defecte en l’aïllament del sistema.

Un xoc elèctric per contacte directe apareix quan el contacte es realitza amb una part activa de la instal·lació, és a dir, aquelles parts que han de ser conductores d’energia elèctrica. Són parts actives d’una instal·lació, entre d’altres:

• els mateixos conductors elèctrics
• platines
• embarrats
• bases de presa de corrent

Es tracta d’elements que formen part del sistema elèctric de la instal·lació i que per disseny han de transportar l’electricitat, i durant el funcionament normal de la instal·lació es troben en tensió.

Un contacte elèctric directe es produirà quan es toquin conjuntament:

• Dues línies d’un sistema de distribució trifàsic: L1-L2, L2-L3 o L1-L3
• Una línia i neutre: L-N
• Una línia i terra: L-CP

Els efectes d’un xoc elèctric per contacte directe són molt perillosos, atès que la intensitat de corrent que circularia per la persona dependria tan sols de la seva impedància corporal i seria molt elevat. Aquestes conseqüècies són sempre molt greus.

Els accidents per contacte directe cal evitar-los amb l’aïllament o la separació de les parts actives respecte les persones. La ITC-BT-24 distingeix diferents estratègies per a la protecció contra els contactes directes:

• Protecció per aïllament de les parts actives. Les parts actives han d’estar recobertes d’un aïllament que no es pugui eliminar més que destruint-lo. Les pintures, vernissos, laques i productes similars no es considera que constitueixin un aïllament suficient en el marc de la protecció contra els contactes directes. Un exemple d’aquest tipus de protecció són els plàstics aïllants que cobreixen els conductors elèctrics de les instal·lacions de baixa tensió.
• Protecció per mitjà de barreres o embolcalls. Les parts actives han d’estar situades a l’interior d’embolcalls o darrere barreres que tinguin, com a mínim, el grau de protecció IP XXB, segons UNE 20.324. Es tracta d’una estratègia necessària quan les dimensions de les parts actives són suficientment voluminoses com per impedir el seu aïllament directe. Els quadres elèctrics de les centralitzacions de comptadors que cobreixen els embarrats de distribució de la LGA en una instal·lació d’enllaç en serien un exemple.
• Protecció mitjançant obstacles. Destinats a evitar contactes involuntaris i accidentals però no els contactes voluntaris per una temptativa deliberada de salvar l’obstacle. Els obstacles poden ser desmuntables sense l’ajuda d’una eina o clau. No obstant això, han d’estar fixats de manera que s’impedeixi qualsevol desmuntatge involuntari. Els obstacles han d’impedir:
  • un acostament físic no intencionat a les parts actives
  • els contactes no intencionats amb les parts actives en cas d’intervencions en equips sota tensió durant el servei
• Protecció per posada fora d’abast per allunyament. Aquesta mesura no garanteix una protecció completa i la seva aplicació es limita, a la pràctica, als locals de servei elèctric només accessibles al personal autoritzat. Les parts accessibles simultàniament, que es troben a tensions diferents, no s’han de trobar dins del volum d’accessibilitat. El volum d’accessibilitat de les persones es defineix com el situat al voltant dels emplaçaments en els quals poden romandre o circular persones, els límits dels quals no poden ser aconseguits per una mà sense mitjans auxiliars. Per conveni, aquest volum està limitat conforme a la figura, entenent que l’alçada que limita el volum és de 2,5 m.

• Protecció complementària per dispositius de corrent diferencial residual. Aquesta mesura de protecció està destinada només a complementar altres mesures de protecció contra els contactes directes. L’ús de dispositius de corrent diferencial-residual, el valor del qual de corrent diferencial assignat de funcionament sigui inferior o igual a 30 mA, es reconeix com a mesura de protecció complementària en cas de fallada d’una altra mesura de protecció contra els contactes directes o en cas de imprudència dels usuaris.

Es coneix com a xoc elèctric per contacte indirecte el xoc elèctric que es produeix a través d’una part de la instal·lació que no hauria d’estar activa, però que es troba en tensió per un defecte en l’aïllament d’alguna part de la instal·lació. Normalment s’esdevé amb una massa o xassís metàl·lic d’un receptor que no hauria de conduir electricitat, però que es troba en tensió per algun defecte.

En un contacte indirecte la intensitat que circularà per la persona serà molt menor que la que es patirà en un contacte directe, sempre que la instal·lació de terra sigui l’adequada. A la figura i l’equació que la segueix s’observa que la intensitat que circularà per una persona en cas d’un contacte indirecte resta limitada per la resistència de terra. Com més baixa sigui la resistència de la instal·lació de posada a terra, menor serà el corrent que travessarà el cos humà.

En un xoc per contacte indirecte la intensitat de defecte es calcula a partir de la tensió de línia i la resistència de defecte més la resistència de terra:

La tensió de contacte resultarà de multiplicar la intensitat de defecte per la resistència de terra:

Finalment, la intensitat que circularà pel cos de la víctima dependrà de la tensió de contacte i la suma de la resistència corporal més la resistència de terra:

En una instal·lació elèctrica sense presa de terra o en la qual la massa es troba aïllada del terra, els efectes del contacte directe serien idèntics als dels contactes directes atès que la tensió de contacte coincideix amb la tensió de la línia.