Introducció
L’avenç de l’enginyeria de l’automatització, en general, ha estat molt elevat i s’ha aconseguit una evolució molt important en el desenvolupament d’instal·lacions domèstiques, comercials, industrials, etc., i s’ha fet que repercuteixi molt directament en la confortabilitat, la seguretat, l’estalvi energètic, la productivitat, etc.
Un bon sistema automatitzat en una instal·lació ha de proporcionar confiança, eficiència, seguretat, velocitat i flexibilitat. Per aconseguir això, és clar que utilitzant el sistema convencional cablat és molt difícil, i per això com més va més s’estan integrant en les instal·lacions elements de control programables. Un d’aquests elements que poden proporcionar aquests paràmetres són els autòmats programables o els PLC (controladors lògics programables).
Un autòmat programable o PLC és un equip electrònic dissenyat per controlar qualsevol tipus de procés que es vulgui automatitzar, generalment de tipus industrial o domèstic. Bàsicament es pot dir que és un aparell que, mitjançant una programació lògica, substitueix el cablatge dels automatismes convencionals o cablats.
Els PLC s’utilitzen en multitud d’aplicacions, amb la particularitat essencial d’adaptar-se al funcionament mitjançant un programa específic, que conté una seqüència d’operacions que es faran a partir d’unes ordres per tal d’executar unes accions determinades. Les ordres provenen generalment de l’estat de les entrades, que són els elements de comandament i sensors del sistema, i les accions seran allò que volem obtenir del programa bolcat sobre les sortides, que són els elements actuadors que volem posar en marxa i aturar, com per exemple, llums, persianes, calefacció, etc.
Els primers PLC van ser dissenyats per ser usats per electricistes que podien aprendre a programar els PLC a la feina. Aquests PLC eren programats amb “lògica de contactes” (ladder logic), és a dir, dibuixant un esquema equivalent a com es faria si s’utilitzés un sistema de lògica cablada.
Els PLC moderns poden ser programats de moltes maneres, des de la lògica de contactes fins a llenguatges de programació tradicionals com el BASIC o C. Un altre mètode és fer servir la lògica d’estats (state logic), un llenguatge de programació d’alt nivell dissenyat per a programes PLC basant-se en els diagrames de transició d’estats.
Recentment, l’estàndard internacional IEC 61131-3 s’està tornant molt popular. IEC 61131-3 defineix cinc llenguatges de programació per als sistemes de control programables: FBD (function block diagram), LD (ladder diagram), ST (structured text, similar al llenguatge de programació Pascal), IL (instruction list) i SFC (sequential function chart).
En el cas del LOGO!, atès que és un PLC de la gamma més baixa, es programa amb diagrama de contactes (KOP) o amb diagrama lògic (FUP).
Si bé es farà referència al segon sistema, el FUP, l’estudi i les explicacions se centraran principalment en el sistema de diagrama de contactes KOP, ja que s’utilitza de manera habitual en pràcticament tots els PLC del mercat.
A l’apartat “Introducció als controladors lògics programables” trobareu els aspectes generals de l’automatització amb PLC, funcions bàsiques de programació, i també les funcions especials més corrents utilitzades en domòtica. A l’apartat “Programació de circuits bàsics de comandament domèstics” es tracten de manera més aplicada algunes de les diverses funcions de LOGO! més aplicades en domòtica.