Activitats

Tipus d’activitats empresarials

L’objectiu d’aquesta activitat és saber classificar diferents tipus d’empreses tenint en compte dos criteris diferents.

Classifiqueu les empreses següents tenint en compte el sector d’activitat a què es dediquen (primari, secundari, terciari) i si són industrials, comercials o de serveis.

  • Banc.
  • Indústria automobilística.
  • Explotació forestal.
  • Agència de transport.
  • Agència de viatges.
  • Hipermercat.
  • Fàbrica de mobles.
  • Empresa petroliera.
  • Gestoria.
  • Mina de coure.
  • Empresa de jardineria.
  • Autoescola.

  • Banc. Empresa del sector terciari perquè no produeix cap bé material o producte. És una empresa de serveis.
  • Indústria automobilística. Empresa del sector secundari perquè a través de matèries primeres obtenen productes acabats. És una empresa industrial manufacturera.
  • Explotació forestal. Empresa del sector primari perquè es dedica a l’obtenció de recursos naturals, en aquest cas del sòl. No es considera empresa industrial ni extractiva. Estaria ubicada dins del sector de l’agricultura, ramaderia, pesca i la seva denominació és silvicultura.
  • Agència de transport. Empresa del sector terciari perquè no produeix cap bé material o producte. És una empresa de serveis.
  • Agència de viatges. Empresa del sector terciari perquè no produeix cap bé material o producte. És una empresa de serveis perquè ofereix un assessorament i gestió però també pot tenir una activitat comercial perquè està fent d’intermediari entre altres empreses i els consumidors finals quan ven uns determinats viatges o bitllets d’avió, per exemple.
  • Hipermercat. Empresa del sector terciari perquè no produeix cap bé material o producte. És una empresa comercial.
  • Fàbrica de mobles. Empresa del sector secundari perquè a través de matèries primeres obtenen productes acabats. És una empresa industrial manufacturera.
  • Empresa petroliera. Empresa del sector primari perquè es dedica a l’obtenció de recursos naturals, en aquest cas del subsòl. És una indústria extractiva.
  • Gestoria. Empresa del sector terciari perquè no produeix cap bé material o producte. És una empresa de serveis.
  • Mina de coure. Empresa del sector primari perquè es dedica a l’obtenció de recursos naturals, en aquest cas del subsòl i del sòl. És una indústria extractiva.
  • Empresa de jardineria. Empresa del sector terciari perquè no produeix cap bé material o producte. És una empresa de serveis perquè ofereix un treball i assessorament però també pot tenir una activitat comercial perquè quan una empresa de jardineria proveeix de plantes, adobs, jardineres, etc. està fent d’intermediari.
  • Autoescola. Empresa del sector terciari perquè no produeix cap bé material o producte. És una empresa de serveis.

Activitats d'aprovisionament i comercialització

L’objectiu d’aquesta activitat és distingir les activitats de les fases d’aprovisionament i comercialització.

Classifiqueu les activitats següents, tenint en compte si formen part del procés d’aprovisionament (precompra o compra) o del procés de comercialització (prevenda o venda).

  • Estudi i selecció de proveïdors i ofertes
  • Ofertes a clients
  • Recepció i emmagatzematge de la mercaderia
  • Redacció de les especificacions i requeriments
  • Recepció de comandes de la clientela
  • Elaboració, tramesa i cobrament de la factura
  • Captació de possibles clients
  • Negociació amb els proveïdors
  • Sol·licitud de preus i ofertes
  • Recerca de possibles proveïdors
  • Recepció i pagament de la factura
  • Preparació i tramesa de la mercaderia
  • Formalització de la comanda
  • Recerca de la clientela
  • Negociació amb la clientela

Aprovisionament

Precompra:

  • Redacció de les especificacions i requeriments
  • Recerca de possibles proveïdors
  • Sol·licitud de preus i ofertes
  • Estudi i selecció de proveïdors i ofertes
  • Negociació amb els proveïdors

Compra:

  • Formalització de la comanda
  • Recepció i emmagatzematge de la mercaderia
  • Recepció i pagament de la factura

Comercialització

Prevenda:

  • Recerca de la clientela
  • Captació de possibles clients
  • Ofertes a clients
  • Negociació amb la clientela

Venda:

  • Recepció de comandes de la clientela
  • Preparació i tramesa de la mercaderia
  • Elaboració, tramesa i cobrament de la factura

Organigrama del departament comercial

L’objectiu d’aquesta activitat és distingir i aplicar els diversos tipus d’organització del departament comercial.

Dibuixeu l’organigrama de la direcció comercial d’una empresa de la qual depenen els departaments següents: compres, magatzem, vendes i distribució. El departament de compres i el magatzem estan dividits segons els productes (producte A i producte B), el departament de vendes està dividit segons els tipus de clients (majoristes i minoristes) i el departament de distribució està dividit en funció de les zones (zona nord, zona sud i zona est).

Organigrama del departament de comercial

L’objectiu d’aquesta activitat és distingir i aplicar els diversos tipus d’organització del departament comercial.

Dibuixeu l’organigrama de la direcció comercial d’una empresa que comercialitza dues línies de productes (Alfa i Beta) en la qual depenen del director comercial un director per a cada línia de productes, un director de vendes i els serveis generals. Per a cadascun dels productes hi ha un cap. Els productes de la línia Alfa són A, B i C, i els productes de la línia Beta són E, F i G. Del director de vendes depenen tres caps: zona 1, zona 2 i zona 3.

Suposem que la mateixa empresa inicia la distribució fora del seu territori nacional i incorpora, depenent del director de vendes, un responsable de la distribució en el mercat nacional, i un altre que és responsable de la distribució a l’estranger.

Relacions entre els departaments

L’objectiu d’aquesta activitat és comprendre les relacions entre el departament comercial i altres departaments de l’empresa.

Observeu l’esquema següent que reprodueix les relacions que s’estableixen entre les seccions del departament comercial i altres departaments de l’empresa.

Relacioneu els números que apareixen a l’esquema amb alguna de les tasques de la relació següent:

  • Dóna l’ordre de cobrament.
  • Fa el cobrament.
  • Sol·licita mercaderies al proveïdor.
  • Informa de l’arribada de les mercaderies.
  • Fa el pagament.
  • Porta la documentació de la venda per a la seva comptabilització.
  • Lliura les mercaderies.
  • Recepció d’una comanda de mercaderies del client.
  • Lliura les mercaderies.
  • Porta la documentació de la compra per a la seva comptabilització.
  • Ordena la tramesa de mercaderies.
  • Ordena el pagament.
Figura

  1. Sol·licita mercaderies al proveïdor.
  2. Lliura les mercaderies.
  3. Informa de l’arribada de les mercaderies.
  4. Porta la documentació de la compra per a la seva comptabilització.
  5. Ordena el pagament.
  6. Fa el pagament.
  7. Recepció d’una comanda de mercaderies del client.
  8. Ordena la tramesa de mercaderies.
  9. Lliura les mercaderies.
  10. Porta la documentació de la venda per a la seva comptabilització.
  11. Dóna l’ordre de cobrament.
  12. Fa el cobrament.

Activitats de la direcció comercial

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les tasques que realitza la direcció comercial d’una empresa.

Indiqueu si les activitats següents són o no funcions de la direcció comercial:

  1. Analitzar i desenvolupar la metodologia de treball i el protocol per tal d’aconseguir les vendes.
  2. Registrar la correspondència d’entrada i sortida.
  3. Realitzar pagaments a proveïdors.
  4. Determinar el potencial de compra dels diferents tipus de clients.
  5. Fer previsions de vendes.
  6. Comptabilitzar les operacions de compravenda.
  7. Establir l’estructura organitzativa més adequada per tal d’assolir els objectius.
  8. Seleccionar i formar el personal de l’empresa.
  9. Seleccionar el personal de vendes més adequat i facilitar-li coneixements i formació sobre tècniques que li permetin desenvolupar les seves funcions.
  10. Motivar i dinamitzar l’equip de vendes per tal que faci la seva feina el millor possible.
  11. Realitzar cobraments a clients.
  12. Sol·licitar préstecs a les entitats financeres.
  13. Obtenir els comptes anuals.
  14. Planificar els objectius i les estratègies de l’equip de vendes.
  15. Analitzar i controlar totes les accions que es duen a terme a fi d’assegurar-se que s’aconsegueixen els objectius previstos.

  1. Analitzar i desenvolupar la metodologia de treball i el protocol per tal d’aconseguir les vendes. SÍ
  2. Registrar la correspondència d’entrada i sortida. NO
  3. Realitzar pagaments a proveïdors. NO
  4. Determinar el potencial de compra dels diferents tipus de clients. SÍ
  5. Fer previsions de vendes. SÍ
  6. Comptabilitzar les operacions de compravenda. NO
  7. Establir l’estructura organitzativa més adequada per tal d’assolir els objectius. SÍ
  8. Seleccionar i formar el personal de l’empresa. NO
  9. Seleccionar el personal de vendes més adequat i facilitar-li coneixements i formació sobre tècniques que li permetin desenvolupar les seves funcions. SÍ
  10. Motivar i dinamitzar l’equip de vendes per tal que faci la seva feina el millor possible. SÍ
  11. Realitzar cobraments a clients. NO
  12. Sol·licitar préstecs a les entitats financeres. NO
  13. Obtenir els comptes anuals. NO
  14. Planificar els objectius i les estratègies de l’equip de vendes. SÍ
  15. Analitzar i controlar totes les accions que es duen a terme a fi d’assegurar-se que s’aconsegueixen els objectius previstos. SÍ

Els sistemes de vendes

L’objectiu d’aquesta activitat és saber classificar diferents tipus de vendes tenint en compte els diferents criteris estudiats.

Classifiqueu els tipus de venda següents tenint en compte:

  1. Si té o no té establiment comercial.
  2. Si té establiment comercial: tradicional, lliure o mixta.
  3. Si no té establiment comercial: venda automàtica, per correspondència, per internet, etc.
  • Parada en un mercat ambulant.
  • Una revista ofereix productes i l’opció de comprar-los.
  • Banca electrònica.
  • Una farmàcia.
  • Grans magatzems.
  • Estand en una fira de mostres que promociona i ven un producte nou.
  • Una operadora des del telèfon mòbil ens ofereix una tarifa de telefonia avantatjosa.
  • Una gran botiga de joguines.
  • Màquina expenedora de bitllets de metro.
  • Supermercat.
  • Una peixateria.
  • Un programa de televisió que ofereix un producte.
  • Un venedor que ens ofereix a casa un nou electrodomèstic.

  • Parada en un mercat ambulant. Es tracta d’una venda tradicional sense establiment comercial. En aquest cas el fet que no hi hagi establiment és substituït pel fet d’haver-hi un venedor clàssic que disposa d’un espai físic temporal però el servei que ofereix és el de venda tradicional.
  • Una revista ofereix productes i l’opció de comprar-los. Es tracta d’una venda sense establiment comercial i possiblement la manera que tindrem d’adquirir els productes serà a través del correu.
  • Banca electrònica. En aquest cas no hi ha establiment comercial i el contacte s’estableix a través d’internet.
  • Una farmàcia. És un tipus de venda amb establiment i de tipus tradicional perquè són productes que sovint per adquirir-los cal prescripció i assessorament.
  • Grans magatzems. És un tipus de venda amb establiment però tant es pot accedir lliurement al producte com podem demanar assessorament o ajut; per tant, és mixt.
  • Estand en una fira de mostres que promociona i ven un producte nou. Es tracta d’un tipus de venda semblant al de la venda ambulant. No hi ha un establiment però el tipus de venda és tradicional perquè un venedor ens oferirà els seus béns i/o serveis.
  • Supermercat. En aquest cas es tracta d’un establiment en el qual hi ha una relació directa entre el comprador i el producte; per tant, podem parlar d’un tipus de venda lliure. És cert que alguns supermercats tenen seccions en què cal que un dependent o dependenta ens serveixi el producte que volem adquirir. En aquest cas tindríem molt clarament un tipus de venda mixt.
  • Una operadora des del telèfon mòbil ens ofereix una tarifa de telefonia avantatjosa. En aquest tipus de venda no hi ha establiment i es fa a través del telèfon.
  • Una gran botiga de joguines. En aquest cas es tracta de venda amb establiment però d’accés lliure; per tant podem dir que es tracta de venda de lliure servei perquè els clients poden accedir directament als articles i després es dirigeixen a caixa a pagar.
  • Màquina expenedora de bitllets de metro. És un tipus de venda sense establiment comercial a través d’una màquina que ofereix el producte previ pagament. Aquest tipus de venda és la venda automàtica o vending.
  • Una peixateria. En aquest cas hi ha un establiment comercial i una persona que oferirà un servei tradicional.
  • Un programa de televisió que ofereix un producte. És una venda sense establiment que es fa a través de la televisió. Normalment aquest tipus de venda a través de la televisió necessita una altra modalitat per finalitzar la venda, ja sigui el telèfon, internet, telèfon, etc.

Selecció de proveïdors

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a realitzar la selecció de proveïdors utilitzant criteris no econòmics i econòmics, emplenant correctament les fitxes individuals de proveïdors i confeccionant el quadre comparatiu amb les dades de tots els proveïdors i argumentant la decisió triada en funció dels criteris de selecció establerts per l’empresa.

L’empresa distribuïdora Portell, SL inicia la seva activitat i ha d’adquirir 4.000 unitats de caixes reforçades de cartró de mida especial (Referència c/4 ). Després de dur a terme un procés de recerca d’informació utilitzant diferents mitjans (internet, pàgines grogues i associacions empresarials) i de sol•licitar informació a diferents proveïdors, rep les ofertes següents:

Proveïdor A

  • Empresa: Cartrons i papers, SL
  • NIF: B08332211
  • Domicili: c. Camèlies, 21
  • Localitat: Sant Joan Despí
  • Província: Barcelona
  • CP: 08970
  • Telèfon: 938222201
  • Fax: 938222021
  • Adreça electrònica: carpap@cap.cat
  • Preu unitari: 4,05 €/u.
  • Descompte comercial: 3%
  • Transport a càrrec del venedor
  • Forma de pagament: a 60 dies sense recàrrec
  • Termini de lliurament: 8 dies

Proveïdor B

  • Empresa: Cartonatges, SL
  • NIF: B08330011
  • Domicili: c. del Rec, 5
  • Localitat: Igualada
  • Província: Barcelona
  • CP: 08700
  • Telèfon: 937555445
  • Fax: 937554455
  • Adreça electrònica: carton@cart.cat
  • Preu unitari: 4,00 €/u.
  • Descompte comercial: 7%
  • Transport 250,00 €: a càrrec del comprador
  • Forma de pagament: a 30 dies sense recàrrec
  • Termini de lliurament: 3 dies

Amb les dades de les empreses A i B es demana:

a) Confeccionar la fitxa individual per a cada proveïdor, on quedin reflectides les condicions comercials i les característiques de cada proveïdor.

b) Confeccionar un quadre comparatiu, on quedin reflectides les condicions comercials de tots els proveïdors.

c) Seleccionar el proveïdor que millor s’ajusti a les necessitats de l’empresa, tenint en compte que per realitzar la selecció l’empresa utilitza únicament criteris econòmics.

d) Si el criteri de selecció fos el termini de pagament (a l’empresa li interessa pagar com més tard millor), quina empresa es triaria?

e) Si el criteri de selecció fos el termini de lliurament (a l’empresa li interessa rebre les mercaderies com més ràpid sigui possible), quina empresa es triaria?

a)

b)

c) L’empresa distribuïdora Portell, SL triarà el proveïdor B, Cartonatges, SL perquè li ofereix el millor preu.

d) L’empresa distribuïdora Portell, SL triarà el proveïdor A, Cartrons i papers, SL perquè li ofereix el termini més llarg per pagar.

e) L’empresa distribuïdora Portell, SL triarà el proveïdor B, Cartonatges, SL perquè li ofereix el termini de lliurament més curt.

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació