Resum

La iniciativa emprenedora va molt lligada a la innovació, ja que un emprenedor començarà, normalment, una iniciativa d’empresa si ha trobat una innovació en la seva idea de negoci que sigui rendible.

La innovació és un procés creatiu que comença amb un descobriment i acaba amb la confecció d’un producte o la realització d’un servei.

Les innovacions poden ser classificades de diferents maneres:

1. Segons les característiques pot ser una innovació radical o una innovació incremental.

2. Segons on s’apliqui pot ser:

a. Una innovació en el producte
b. Una innovació en el procés
c. Una innovació en màrqueting i disseny
d. Una innovació en tecnologia
e. Una innovació en organització

Les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) tenen una importància cabdal en el món de la innovació de les empreses. Hi ha diferents tipus de tecnologies de la informació i comunicació com són la informàtica, Internet, el correu electrònic, els certificats d’usuaris i signatures digitals i el comerç electrònic amb una utilització major o menor dins de les empreses.

L’emprenedor és la persona que, aplicant les seves capacitats, converteix una idea en un projecte econòmic concret, en una empresa o en una organització social, i genera algun tipus d’innovació i beneficis econòmics i socials.

Les qualitats d’un bon emprenedor poden ser la capacitat per prendre decisions i assumir riscos; creativitat i afany de motivació; confiança en ell mateix; sentit pràctic, organització; facilitat per a les relacions personals i constància.

Els factors clau de l’emprenedor són la iniciativa, la creativitat, la curiositat, la formació i el lideratge empresarial.

La iniciativa inclina les persones a emprendre accions, a fer propostes, a ser actives davant les situacions.

La creativitat dóna a les persones la capacitat de generar idees, de mostrar noves visions i noves interpretacions del món que ens envolta.

La curiositat és la capacitat de voler conèixer, aprendre i esbrinar tot el possible sobre les coses i els fets que ens envolten.

El lideratge empresarial es defineix com la capacitat de fer que les persones de l’equip del líder treballin motivades.

La formació acadèmica i la formació professional inclouen l’estudi de les habilitats socials i dels coneixements tècnics.

Els emprenedors no sols són persones que creen un negoci per iniciativa pròpia, sinó que els treballadors o empleats d’una empresa poden ser emprenedors. D’aquí sorgeix la figura de l’emprenedor corporatiu o intraprenedor.

La figura de l’emprenedor es pot classificar depenent de la seva autonomia entre intraprenedor i emprenedor / empresari. Dins dels emprenedors podem distingir l’artesà, el familiar, l’administrador i l’oportunista.

L’intraprenedor o emprenedor corporatiu és l’empleat que actua amb iniciativa i autonomia per aconseguir els objectius de l’empresa on treballa.

Les capacitats que afavoreixen l’esperit emprenedor es poden analitzar amb diversos instruments depenent de les capacitats que es vulguin estudiar i potenciar. L’anàlisi de les capacitats emprenedores servirà per crear un projecte emprenedor, que és un pla personal que persegueix aconseguir objectius empresarials mitjançant la planificació i desenvolupament d’un pla d’empresa.

Les bones pràctiques empresarials són totes les actuacions que duu a terme l’empresa per donar avantatges a la mateixa empresa, als seus empleats, als seus clients o proveïdors que afavoreixen objectius socials o mediambientals i no sols econòmics.

Aquestes bones pràctiques empresarials i les pràctiques merament econòmiques les fa l’empresari. L’empresari és la persona que organitza, gestiona i assumeix el risc que implica la posada en marxa d’un projecte d’emprenedoria i que l’administra de manera eficaç, combinant els recursos humans, físics, productius, tecnològics i financers d’una organització, amb la finalitat de generar beneficis; o bé és una persona física o jurídica que, per ella mateixa o per mediació dels seus representants, exerceix i desenvolupa una activitat empresarial, en nom propi i de manera habitual, adquirint la titularitat de les obligacions i drets que es deriven de l’activitat.

Les característiques de l’empresari es divideixen en personals i professionals.

Els objectius que l’empresari ha de tenir en l’empresa són la missió, la visió i el valor de l’empresa. La missió és el propòsit central per al qual es crea l’empresa. Els elements que caracteritzen la missió es classifiquen depenent de les variables a les quals es refereix; a les funcions, als tipus o a les condicions d’efectivitat de la missió.

La visió de l’empresa fa referència a allò que l’empresa vol ser. La concreció de la visió de l’empresa es fa per mitjà del propòsit estratègic i compleix la funció de motivació dels components de l’empresa, entre altres aspectes.

Els valors de l’empresa són els judicis ètics sobre les diferents situacions de la vida social que són generalment acceptats com a bons per la immensa majoria dels individus que componen la societat. Els valors de l’empresa tenen unes característiques de dinamisme i d’acceptació per tota l’empresa, entre altres aspectes. L’empresa ha d’aconseguir incorporar-los mitjançant un procediment en el qual s’estableixen aquests valors, es defineix una escala de valors a l’empresa, es comuniquen a tots els membres per posar en marxa un pla perquè les actituds de l’empresa, internes i externes, siguin coherents amb els valors definits, i s’avalua la concreció del pla.

La missió, visió i valors de l’empresa es concreten en una idea de negoci. Un altre tema molt important a l’empresa és la concreció de la idea de negoci en el pla d’empresa, que és l’inici i a partir del qual es pot veure si és factible dur-lo a terme. La identificació de la idea de negoci planteja diverses preguntes com són la definició de la idea, l’objectiu o el volum de la inversió d’aquesta idea. Les idees poden venir de diverses fonts, des de la invenció o innovació en un camp determinat fins a les aficions dels emprenedors passant per l’observació d’una mancança o deficiència.

Una vegada tenim tots aquests elements per formar l’empresa, podem trobar l’assessorament, la informació o l’orientació en institucions públiques o organitzacions empresarials i en uns organismes anomenats vivers d’empresa, que són espais creats per acollir iniciatives empresarials i facilitar-los la viabilitat en els primers mesos de la seva posada en marxa i que, moltes vegades, depenen dels ajuntaments.

L’empresa és la unitat econòmica encarregada de combinar els factors o recursos productius –treball, capital i recursos naturals– per produir béns i serveis que després es venen al mercat.

L’objectiu principal d’una empresa privada és l’obtenció de beneficis per als seus propietaris. Si no és possible obtenir beneficis en una empresa, es treballarà per tenir les pèrdues mínimes.

Les funcions de l’empresa són coordinar els factors de producció, elaborar béns i/o serveis i obtenir recursos econòmics.

Els elements que integren una empresa són la naturalesa o recursos materials, el treball, el capital,als quals s’afegeix l’organització.

L’entorn de l’empresa s’ha de dividir en dos: entorn general i entorn específic.

• L’entorn general estudia tota una sèrie de components: els econòmics, els politicolegals, els socioculturals, els demogràfics, els ambientals i els tecnològics. Tots aquests components poden fer variar o anul·lar la cultura empresarial.
• L’entorn específic de l’empresa inclou els proveïdors, els clients, la competència, les entitats financeres, les administracions públiques, el mercat laboral i la comunitat.

Un factor molt important a l’empresa és conèixer l’àmbit on actuarà, i per aquest motiu hem de tenir en compte on vol vendre l’empresa i en quins sectors ho farà.

Hem d’estudiar la competència, que és la quantitat de compradors i venedors que hi ha al mercat per fer l’intercanvi de béns i serveis.

També hem d’estudiar les motivacions del consumidor per comprar, la qual cosa l’empresa ha de tenir en compte. Hi ha dos tipus de motivacions:

• Les motivacions racionals són les motivacions relacionades amb la reflexió del consumidor sobre les característiques del producte i la comparació entre diversos productes semblants.
• Les motivacions emocionals estan relacionades amb el desig del consumidor d’adquirir un producte determinat per una qüestió de prestigi o de modes.

D’altra banda, hem de saber a quin segment de mercat s’adreça l’empresa. El segment de mercat està format pel conjunt de consumidors que demanen un producte de característiques semblants.

L’empresa ha d’estudiar on es vol ubicar de manera física. Hi ha una diversitat de factors que es poden aplicar en aquest tema, els més importants dels quals són:

• Primeres matèries a l’abast de l’empresa.
• Proximitat als mercats que l’empresa vol aconseguir.
• Xarxa de comunicacions accessibles.
• Existència de mà d’obra qualificada.
• Eliminació de residus.
• Costos baixos.

En la ubicació de l’empresa, ha de tenir en compte les normes urbanístiques de la localitat on s’ha d’instal·lar. És molt important, abans d’establir la localització de l’empresa, anar a l’ajuntament de la localitat i veure quina és la normativa urbanística per si hi pot haver problemes per a l’establiment de l’empresa.

També és important conèixer les normes ambientals per a la instal·lació de l’empresa i, en aquest cas, hem d’estudiar el sistema de gestió mediambiental i l’ecoetiqueta.

El sistema de gestió mediambiental (SGMA). El sistema de gestió mediambiental és una part de la gestió de l’empresa que comprèn l’estructura organitzadora, les responsabilitats, les pràctiques, els procediments, els processos i els recursos per determinar i dur a terme la política mediambiental.

L’ecoetiqueta consisteix en un símbol que acredita que el producte comprat ha estat valorat com més eficient mediambientalment que altres productes similars.

D’acord amb la dimensió de l’empresa, és a dir, amb la seva mida, hem de veure quins són els recursos humans i econòmics que es necessiten.

Els factors que s’han d’estudiar són el capital, la inversió i el finançament, en els quals té una rellevància especial el finançament per la importància que té en el funcionament de l’empresa.

El capital social és l’import monetari, o el valor dels béns que els socis d’una societat li cedeixen sense dret de devolució i que queda comptabilitzat en una partida comptable.

La inversió és la despesa que fa un empresari en la compra o adquisició dels béns que són necessaris per a la producció dels béns o prestació dels serveis de l’empresa i que han de durar més d’un any.

El finançament de l’empresa és el conjunt de recursos necessaris que l’empresa rep d’altres persones o entitats per afrontar les despeses.

Les fonts de finançament són diverses i es poden classificar en fonts de finançament per posar en marxa l’empresa i fonts de finançament per al desenvolupament normal de l’empresa.

Un apartat molt important és l’estructura organitzativa o interna de l’empresa.

L’estructura organitzativa de l’empresa es fonamenta en el disseny i manteniment d’un sistema basat en la definició de les tasques que s’han de complir, del perfil de les persones que les duen a terme, de les relacions entre elles i dels processos de control que permeten veure si s’aconsegueixen els objectius proposats.

Les àrees funcionals més comunes a les empreses són: direcció i control, aprovisionament de compres, producció, comercial o vendes, recursos humans, financera, comptabilitat i administració.

La representació gràfica de l’estructura organitzativa de l’empresa és l’organigrama. Un organigrama és la representació gràfica de les diverses àrees funcionals de l’empresa i de les seves funcions, dels nivells, dels nivells d’autoritat i dels canals de transmissió d’informació.

Hi ha diferents tipus d’organigrames depenent de l’àmbit, la presentació i el contingut.

Una vegada hem vist quina és l’estructura de l’empresa, hem de fer-la funcionar amb l’element humà i en aquest punt entra la selecció de personal.

Tots aquests elements dels quals hem parlat fins al moment són el reflex de la cultura empresarial, que es defineix com el conjunt de valors, creences i principis fonamentals compartits pels seus membres. I els elements que formen aquesta cultura empresarial són la missió, els valors i les polítiques de l’empresa. Aquests elements es comuniquen cap a l’exterior mitjançant la imatge corporativa, que és la imatge socialment acceptada d’allò que l’empresa significa en el seu entorn socioeconòmic: l’àmbit intern i extern de la imatge corporativa de l’empresa és un element cabdal de la cultura empresarial.

L’empresa està influïda pels agents socials i, especialment, per les entitats financeres en el tema del finançament i per les administracions públiques, tant de l’àmbit estatal, de les comunitats autònomes com de l’àmbit local, que controlen i fiscalitzen les empreses en tots els àmbits de la seva vida.

Dins de les empreses, s’ha de considerar la responsabilitat social de l’empresa, que consisteix a aconseguir l’èxit empresarial de manera que es respectin els valors ètics, la gent, les comunitats i el medi ambient. Es diferencia de l’ètica empresarial en el fet que és la manera en què l’empresa estableix la seva escala de valors i fixa els límits ètics de la seva activitat. La responsabilitat social de l’empresa inclou un component legal, un component ètic, un component econòmic i un component filantròpic. La responsabilitat social de l’empresa es pot dividir entre responsabilitat interna i responsabilitat externa.

La responsabilitat social de l’empresa es concreta en accions i programes determinats que l’empresa porta a efecte de manera voluntària, i el balanç social és l’instrument de gestió per planificar, organitzar, dirigir, registrar, controlar i avaluar en termes quantitatius o qualitatius la gestió social d’una empresa, en un període determinat i enfront d’unes fites preestablertes. Els objectius que persegueix el balanç social són els següents: fer el diagnòstic de la gestió empresarial respecte del compliment de la seva responsabilitat social; planificar per part de la direcció les accions que permetin augmentar la competitivitat i l’eficiència dels seus treballadors, i disposar de la informació dels recursos humans de l’empresa i dels grups d’interès.

Hi ha un pla d’elaboració del balanç social que ha de portar a terme unes tasques determinades consistents en la definició i planificació de polítiques i accions; el diagnòstic de la realitat interna; la definició dels objectius socials; l’assignació de responsabilitats; la definició del pla de treball; la formació dels membres de l’equip de treball; el disseny del model de balanç adequat; el disseny de fluxos d’informació, l’anàlisi de la informació, la presentació de resultats i les conclusions i recomanacions.

Hi ha un model de balanç social que presenta l’estructura següent:

1. Àrea interna: Es refereix a les respostes i accions de l’empresa respecte dels seus treballadors en tres camps:

a) Característiques sociolaborals
b) Serveis socials
c) Integració i desenvolupament

2. Àrea externa: Es refereix al compliment de la responsabilitat social amb els altres interlocutors socials amb què l’empresa té relació i es classifica de la manera següent:

a) Relacions primàries
b) Relacions amb la comunitat
c) Relacions amb altres institucions

Per a cada cas es defineixen les variables i els indicadors que cal tenir en compte en el balanç social.

Actualment un altre tema d’interès en el món empresarial és la igualtat d’oportunitats en el treball i les estratègies que hi ha en el món empresarial per assolir aquesta igualtat d’oportunitats. La Llei per a la igualtat efectiva d’homes i dones 3/2007, de 22 de març, és el marc legal en el qual es mouen les estratègies empresarials de la igualtat d’oportunitats, i la plasmació és el pla d’igualtat que han de tenir les empreses de més de 250 treballadors per aconseguir algun dels aspectes de la igualtat d’oportunitats. Les empreses tenen unes línies estratègiques que es poden resumir en: garantir l’accés, la presència i la permanència de les dones en el mercat laboral, i també de diferents col·lectius en funció de les seves necessitats específiques i diversitat, assegurant-los unes condicions dignes i de qualitat; millorar l’ocupabilitat de les persones; incentivar la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral a les empreses públiques i privades; millorar la productivitat de les entitats, els centres i les empreses d’inserció com a sectors competitius i referents per a les polítiques d’inserció laboral; impulsar empreses socialment responsables, impulsar una nova cultura del desenvolupament econòmic, potenciar el diàleg social, la concertació i la negociació col·lectiva com a instruments especialment adequats per assolir la igualtat d’oportunitats en el món del treball; millorar els marcs legals per afavorir la igualtat d’oportunitats en el mercat de treball i consolidar les polítiques transversals com a estratègia prioritària que garanteixi un impacte real de la igualtat d’oportunitats en el món laboral.

La detecció de les amenaces i oportunitats del negoci per mitjà de diversos instruments és un element cabdal per veure si és possible implantar el negoci. El sistema DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) és l’instrument més utilitzat i consisteix en una anàlisi interna i externa de l’empresa.

La generació d’idees per crear negocis pot venir de diferents fronts i per seleccionar aquestes idees s’han de contestar les preguntes següents:

• Quines necessitats es pretén satisfer? Per començar a concretar el mercat que es vol cobrir.
• Com es satisfan aquestes necessitats? Aquí començarem a delimitar el nostre camp d’actuació empresarial i com hem de dur-ho a terme.
• De quina manera es crea valor i es genera benefici? S’ha d’analitzar quines capacitats i recursos té l’emprenedor i com els ha d’aplicar per aconseguir beneficis.

Hi ha diversos tipus de tècniques per generar idees de negoci; però les dues més importants són:

• Les tècniques intuïtives basades en la creativitat, com per exemple la pluja d’idees.
• Les tècniques racionals basades en l’estudi i anàlisi sistemàtica de dades, com per exemple l’anàlisi del mercat o l’anàlisi DAFO.