Instruments per al control i seguiment de l'adquisició d'hàbits d'autonomia infantil. Les pautes d'observació.

Les activitats de la vida quotidiana s’han d’avaluar de manera contínua i això ho farem observant l’infant. L’educador haurà d’establir, abans d’observar les conductes dels infants, una sèrie de variables que li permetin valorar el grau d’assoliment de cada hàbit. Aquestes variables poden ser, per exemple:

• Si el nen ja sap fer sol les accions que impliquen l’adquisició d’aquell hàbit, o bé encara li cal ajut de l’adult, ja sigui físic o verbal.
• Si l’infant mostra iniciativa per fer les diferents accions que comporten l’adquisició de l’hàbit, o bé, si li calen ordres o instruccions per actuar com “posa’t el pitet”, “menja amb la cullera”, etc.
• També és important el moment de fer les accions. S’ha de valorar si és després de la migdiada, o quan arriba al centre, etc.
• El nombre de vegades que es repeteix una conducta ens permetrà valorar si s’ha adquirit l’hàbit adequadament. Per exemple, el fet que un nen demani fer pipí un parell de vegades no vol dir que ja controli els esfínters amb totalitat, probablement tot just comença a controlar-los. S’ha de veure si hi ha continuïtat en les accions per poder valorar l’adquisició de l’hàbit.

Dins la programació sobre l’adquisició d’hàbits d’autonomia personal, haurem d’incloure també un apartat referent a l’avaluació. Simultàniament a la programació de les activitats didàctiques, hem de concretar les activitats d’avaluació.

L’exemple de programació dels hàbits que estem consultant fa una proposta d’avaluació molt interessant, que consisteix a prendre nota, no només de l’actuació dels alumnes, sinó d’aquestes actuacions amb relació ales ajudes i intervencions de l’educador. Així, a més dels comportaments dels nens, registra les actituds i intervencions de l’adult.

La importància d’anotar el comportament del mestre té a veure amb el fet que allò que un alumne és capaç d’aprendre depèn també, a més de la seva competència personal, de l’ajuda que rep de l’entorn (principi d’individualització de l’ensenyament).

No hem d’oblidar mai la coordinació de l’escola amb casa. Les activitats que faran els infants a l’escola hauran d’anar coordinades amb les que faran a casa. Per exemple, pel que fa als hàbits d’autonomia, les accions que es fan a l’escola podríem coordinar-les amb les que es fan a casa com mostra la taula.

Per valorar les accions que fan els infants per adquirir un hàbit, observem els progressos i/o dificultats que presenten, i amb aquesta observació ens hem de plantejar el perquè. Si no avança potser és perquè cal insistir en una acció anterior que encara no ha interioritzat prou. Una de les maneres per facilitar-li seria descomponent aquella acció en d’altres de més simples que sí que és capaç de fer, de manera que, a poc a poc, pugui aconseguir fer-ho tot. Si el nen s’adona que va fent petites accions d’èxit, això l’anima a continuar fent-ne d’altres per veure si també és capaç de fer-les sense el nostre ajut.

El nostre paper sempre ha de ser facilitador; evitarem sempre que el nen tingui sentiment de frustració davant la dificultat de fer les accions que componen un hàbit. Si veiem que no progressa en determinats hàbits reforçarem el tipus d’activitat que el poden ajudar. Com, per exemple, vestir o desvestir nines, jocs que afavoreixen el desenvolupament de la psicomotricitat fina, com jocs d’enroscar, de fer la pinça, de posar una clau per obrir una capsa, etc. També li posarem a l’abast materials d’ús per dur a terme les accions que impliquen els hàbits, com per exemple gots, platets, culleres, pinta, etc. Periòdicament tornarem a observar i a registrar les seves accions per poder valorar si ha progressat respecte l’última observació. D’aquesta manera podrem saber si els canvis o modificacions que hem introduït en el seu procés d’aprenentatge han funcionat o no i actuar en conseqüència mantenint-los o tornant-los a modificar.

La família haurà d’aprendre a valorar també a casa l’adquisició dels hàbits del seu fill. Com a educadors, els haurem de fer conscients de la importància de la seva col·laboració també en l’avaluació. Hi pot haver infants que a l’escola mostrin que han assolit un hàbit i a casa no, o bé la situació contrària. Per això, el centre i la família hauran de treballar plegats. Com a educadors orientarem els pares i modificarem la nostra programació, si cal, per tal que això no passi. La família haurà d’observar els avenços del nen i donar-li prou temps per fer les accions que n’espera. També haurà de comprendre que, a poc a poc, les perfeccionarà, de manera que finalment serà capaç de fer-les autònomament. No pot esperar que el primer dia de començar el procés d’aprenentatge d’un hàbit l’assoleixi a la perfecció. Com a educadors, el nostre paper serà el d’informar i comunicar totes aquestes coses a la família.

En el procés d’adquisició d’hàbits haurem de vetllar perquè les normes higienicoambientals i de seguretat a l’escola infantil i a l’entorn habitual de l’infant siguin les adequades. D’aquesta manera, es convertiran en els indicadors més eficients i eficaços per detectar riscos per a la salut o la seguretat infantil. Caldrà un màxim de rigor a l’hora de complir-les per part de tot el personal i dels professionals que treballen a la llar d’infants i dels pares i familiars dels nens. Per treballar els hàbits d’alimentació, d’higiene i de descans fem ús d’espais i materials comuns, i hem de procurar que siguin segurs i higiènics. Periòdicament s’hauran de valorar els indicadors que es descriuen a continuació i rectificar qualsevol desviació que detectem; d’aquesta manera disminuirem els riscos tant sanitaris com de seguretat que puguin patir els infants.

Pel que fa al compliment de les normes higienicoambientals, a l’escola infantil i a casa haurem de tenir cura especialment amb la neteja i desinfecció dels espais, materials, mobiliari, i també amb la ventilació, la il·luminació, la temperatura… A continuació esmentem algunes de les més importants:

• La zona de canvi de bolquers ha de ser impermeable, fàcil de netejar i desinfectar cada vegada que es faci un canvi de bolquers, amb una aixeta d’aigua corrent, i completament aïllada −zona bruta− d’altres zones del centre com la zona de preparació i manipulació d’aliments, entre d’altres, ja que les restes biològiques del nen com la femta i l’orina poden ser portadores de microorganismes patògens i infectar el mobiliari, el qual també és un mitjà on poden sobreviure els microorganismes.
• Els contenidors de recollida de residus de bolquers han de ser hermètics i no poden estar mai a l’abast dels nens, ja que la curiositat i el joc podrien fer que entressin en contacte amb material de desfeta infectat i contagiar-se. Serà imprescindible que l’educador infantil que hagi de canviar bolquers faci una bona rentada higiènica de mans, abans i després del procediment, ja que no hem d’oblidar que les mans són un altre dels vehicles de transmissió més freqüents de les malalties infectocontagioses, responsables molt sovint de la transmissió i contagi de la infecció en el nen.
• Rentada de mans exhaustiva del personal del centre abans i després dels canvis de bolquers per evitar possibles propagacions.
• Els punts de beure aigua i rentar mans hauran de disposar de gots i tovalloles d’un sol ús.
• Educació i control acurat de la rentada de mans als nens amb les rutines després d’utilitzar el lavabo.
• Educació i control acurat de la rentada de mans als nens amb les rutines abans i després de menjar.
• Neteja i desinfecció periòdica de les joguines i d’altres materials i mobiliari de la llar d’infants.
• Rentada exhaustiva de mans abans de preparar, manipular i administrar aliments.
• Rentada higiènica exhaustiva de tots els estris emprats en la preparació, manipulació i administració dels aliments.
• Importància de la vacunació de tots els nens com a mesura preventiva principal de malalties infectocontagioses. Al centre es controlarà que tots els infants estiguin vacunats segons el calendari del programa oficial de vacunacions a Catalunya, amb la presentació d’un document acreditatiu expedit per les institucions sanitàries −el llibre de vacunacions.

A casa, els pares, familiars i cangurs també hauran de tenir presents aquestes mesures per evitar problemes de salut als nens.

L’infant, a mesura que creix i es desenvolupa, amplia els espais o entorns amb els quals pot interactuar i desenvolupar tot tipus d’activitats. Com que cap entorn és totalment segur, haurem de saber quins són els riscos principals que podem trobar en cadascun d’aquests espais per poder prendre les mesures de prevenció més adequades, ja sigui a casa o a fora.

1. A casa. La llar és un espai que dóna seguretat a l’infant però no és el més segur; de fet, així ens ho demostren els diferents estudis epidemiològics i estadístics que es fan cada any. De 0 a 3 anys és la franja d’edat en què es produeixen més accidents infantils.

En general, a cada casa hi havia d’haver les mesures de prevenció següents:

• Higiene òptima de tots els espais i racons de la casa, com també dels objectes que s’hi tenen per evitar la transmissió de malalties.
• Cuidar la il·luminació i ventilació. Sempre que es pugui es prioritzarà la llum solar, per damunt de l’artificial. És més saludable, ja que aporta més energia i vitalitat. La ventilació afavoreix la renovació de l’aire i evita la concentració d’àcars i d’altres agents patògens que poden afectar la salut de l’infant.
• Mantenir una temperatura uniforme en els espais on es troba l’infant, que a mesura que creixerà seran més amplis. Serà l’adequada per a cada època de l’any. Cal evitar els contrastos de temperatura forts, i els corrents d’aire, que poden ser causa de malalties o malestars a les vies respiratòries: excés de mucositats, refredats, pulmonies, pneumònies, etc.
• El mobiliari també requereix, en molts casos, protectors a les cantonades, si són punxants, als calaixos i portes dels armaris, sobretot si contenen productes, materials i instruments que poden causar dany a l’infant.
• Fregar el terra amb productes antilliscants.
• Protegir els endolls amb protectors segurs que l’infant no pugui treure amb facilitat i d’acord amb el tipus d’endoll.
• Evitar fils elèctrics al terra i comprovar que es troben en bon estat.
• Emprar tanques de seguretat en finestres i accessos a balcons i galeries. Als balcons, si hi ha barrots, no han d’estar separats per més de 6 o 7 cm. Cal evitar que l’infant pugi al balcó si no és en presència d’un adult, i treure caixes o cadires que el nen pugui utilitzar per mirar per damunt de la barana.
• Disposar de detectors de fum a tota la casa, però principalment a la cuina i estances dels infants.
• Els cordons de les cortines també poden comportar riscos d’ofegament per als infants si se’ls col·loquen al voltant del coll, o de despreniment si s’hi enganxen. Per tant, han d’estar nuats a una alçada prudencial perquè l’infant no hi arribi.
• Elements decoratius: els que siguin fràgils i es puguin trencar amb facilitat hauran de situar-se en llocs fora de l’abast de l’infant. Cal vigilar que els materials de què estiguin fets (pintures, vernissos, etc.) no siguin tòxics i que siguin fàcils de netejar i no acumulin massa pols.
• Objectes petits. Poden provocar ofegaments o asfíxia. Així que haurem d’extremar la precaució de no deixar-los a l’abast de l’infant. Compte quan hi ha algun germà més gran: és possible que els manipuli i, per tant, haurem d’educar-lo a fer-ne un ús correcte, i un cop utilitzats els desi en un lloc fora de l’abast del més petit.
• Catifes. Han d’estar ben adherides a terra. Cal que estiguin netes: s’han d’espolsar regularment i netejar-les sovint.
• Les portes. Compte a l’hora d’obrir i tancar portes. Cal vigilar que no s’hi enganxi els dits. Si consentim que l’infant vagi d’un lloc a l’altre de la casa serà millor que les mantinguem obertes amb sistemes que evitin que es puguin tancar.

Les mesures de prevenció principals que caldria aplicar als diferents indrets d’una casa són les següents:

• A la cuina:
  • Guardar els aparells elèctrics i productes tòxics en armaris que es puguin tancar amb clau o bé amb l’alçada suficient perquè l’infant no hi arribi.
  • Evitar sempre que el nen entri a la cuina quan s’està fent servir el forn, vitroceràmiques o cuina de gas, o quan hi hagi aliments molt calents.
  • Desendollar els aparells elèctrics un cop s’hagin fet servir.
  • Si la cuina és de gas, aquesta instal·lació s’haurà de revisar periòdicament; si se sospita que hi pot haver fuites de gas, s’han de tancar les claus de pas i avisar un tècnic immediatament.
  • Emprar protectors antiobertura als armaris i calaixos que continguin estris perillosos o productes nocius per a la salut.
• A la cambra de bany:
  • Els aparells elèctrics i els productes tòxics han d’estar en llocs inaccessibles per a l’infant.
  • Hem de supervisar els endolls; a part d’estar protegits han d’estar situats en el punt més allunyat de la banyera o altres fonts d’humitat directa, ja que l’aigua és bon conductor de l’electricitat.
  • També vetllarem perquè el terra estigui ben eixut.
  • L’infant ha d’aprendre a tenir cura de tapar les ampolles o deixar el sabó al lloc que li correspon després d’utilitzar-lo.
• A la saleta, al menjador i a l’habitació dels pares:
  • S’han de protegir especialment els mobles amb cantons punxeguts.
  • Si hi ha catifes, han d’estar adherides a terra.
  • Hem d’evitar que elements de decoració com ara gerros (de vidre o porcellana) estiguin en un lloc proper a l’infant.
  • A mesura que l’infant creix ha d’aprendre a no tocar aquests elements de decoració ni jugar-hi.
  • Cal vigilar de no deixar objectes petits i, si hi ha plantes, no han de ser al·lergògenes.
• A l’habitació de l’infant:
  • No hi ha d’haver ninots de pèl.
  • El bressol ha de complir les normes de seguretat que recomana la Societat Espanyola de Pediatria, com ara separació de 7 cm entre els barrots, i que la superfície sigui totalment plana i llisa.
  • Cal que hi hagi protectors laterals, per parar els cops que es pot donar en moure les cames i els braços i evitar que el nen tregui les extremitats.
  • Els punts de subjecció de les baranes han de funcionar correctament.
  • El canviador ha d’estar col·locat a una alçada que permeti treballar adequadament als adults, i sobretot cal no deixar mai sol el nadó.
  • Independentment de la forma de la trona, sempre ha de disposar de tires de subjecció.
  • S’han de comprovar les tires de subjecció de la gandula i que els punts de subjecció funcionin correctament.
  • Les joguines han de complir les condicions de seguretat que dicta la Unió Europea. D’altra banda, s’ha de tenir una precaució especial amb les que portin piles i siguin fàcilment desmuntables. Cal assegurar que la joguina és adequada a l’edat.

2. Fora de la llar. En general les mesures d’intervenció principals que aplicarem a fora de la llar seran les següents:

• Al parc:
  • Observar que l’estat de conservació i higiene de les atraccions és l’adequat.
  • Assegurar-nos que els aparells lúdics estiguin ben fixats a terra.
  • Vetllar perquè l’infant faci un bon ús de l’atracció.
  • Allunyar l’infant dels espais o racons que puguin tenir vidres, llaunes, papers, etc.
  • Emprar normes i hàbits correctes a l’hora de jugar amb els aparells.
• Al carrer:
  • L’infant ha d’anar sempre agafat de la mà de l’adult.
  • L’adult ha de respectar les normes de circulació.
  • Iniciar l’infant en l’aplicació de les normes bàsiques de trànsit.
  • Els infants que facin ús de bicicletes, patins, etc. hauran d’anar equipats amb el casc, les genolleres i les colzeres.
• Al medi rural (poble, camp i muntanya):
  • Ús de roba còmoda i que tingui un alt percentatge de cotó en la seva composició, ja que facilita l’absorció de la suor i evita irritacions a la pell.
  • Fer ús de gorres i protectors solars.
  • L’adult ha de conèixer prèviament el lloc on desplaçarà l’infant.
  • No tocar ni menjar plantes tòxiques.
  • No tocar insectes, erugues o altres animals ni jugar-hi.
  • Fer ús de repel·lents d’insectes.
  • Quan es fa ús de maquinària agrícola, els infants n’han d’estar lluny.
  • No jugar ni utilitzar estris que facin foc, pel risc de cremades i d’incendi que això suposa.
  • Desar correctament les eines, maquinària agrícola i pesticides. Mantenir l’infant allunyat quan se’n faci ús.
• A la platja i a la piscina:
  • L’aprenentatge de la natació s’ha d’iniciar tan aviat com sigui possible. Malgrat que l’infant sàpiga nedar, cal que sempre hi hagi un adult present que pugui ajudar-lo en cas de dificultats.
  • Que l’infant faci ús d’aquest medi amb sistemes de flotació que compleixin les normes de seguretat de la Unió Europea.
  • Fer ús de xancletes per caminar al voltant de la piscina i les dutxes. Als rius és convenient banyar-se amb calçat de goma per evitar lesions als peus amb els còdols.
  • Respectar el temps entre el final dels àpats i l’inici de l’activitat aquàtica.
  • Dutxar-se o remullar-se abans d’entrar a l’aigua.
  • Banyar-se en llocs segurs i en aigües tranquil·les, evitar sempre els corrents forts d’aigua. A la platja, fixar-se en els colors de les banderes; a les piscines públiques, mirar si hi ha prou socorristes per al nombre de persones que en fan ús.
  • Posar-se cremes de protecció solar de factor elevat.

3. A l’escola infantil. Els riscos d’accidents infantils i les mesures que cal aplicar són gairebé els mateixos que a la llar, però s’han de complementar amb els que fan referència al següent:

• El material propi de l’àmbit escolar (tisores, punxons, coles i pegues, pintures) ha de ser adequat a l’infant i ha de desar-se en llocs fora de l’abast de l’infant.
• Treballar els hàbits i normes referents a tenir cura dels materials i els espais escolars (joguines, materials didàctics, no llençar sorra o pedres als altres, asseure’s correctament a la cadira, caminar amb normalitat pels passadissos).
• Hàbits per tenir cura de si mateix: d’higiene i de protecció. Ha d’aprendre a identificar situacions de perill o de risc i a aplicar les orientacions i consells que li donin en cada situació (agafar-se a la mà de l’adult o a la barana mentre puja o baixa escales, saber que el fum és un indicador de foc, a caminar i mantenir l’ordre de la fila quan es va d’excursió).
• Saber demanar ajuda davant de les situacions que li puguin suposar un risc, o bé si ha tingut un accident (per exemple, si s’ha fet mal agafant un objecte que era per sobre de la seva alçada, acudir a l’educador perquè el curi…).

D’una banda, les mesures de seguretat formaran part del procés d’ensenyament aprenentatge de l’infant i de l’altra haurem de vetllar pel compliment de la normativa en matèria de seguretat i el manteniment tant de l’edifici escolar com del seu entorn i del disseny i execució de protocols d’actuació per a casos d’emergència.

Pel que fa a les malalties, els infants sovint es posen malalts durant el primer any d’assistència a la llar d’infants, perquè el seu sistema immunitari encara s’està desenvolupant; per tant, és freqüent que tingui refredats, gastroenteritis, afectació de les vies respiratòries, varicel·la, diarrees, o bé que sigui víctima de plagues com ara els polls.

La participació dels pares per fomentar la seguretat i la salut dels infants és necessària, tant pel suport que poden donar als fills del que aprenen a l’escola com per la seva col·laboració quan els demanem que l’infant ha d’assistir en perfectes condicions de salut per evitar el contagi de malalties a altres infants. Per això cal que tinguin clares les indicacions següents:

• No poden portar l’infant a l’escola si té febre o no es troba bé, i ha de ser atès pel personal sanitari adient.
• En cas que l’infant tingui símptomes o signes de malaltia, l’hauran de venir a recollir i dur-lo al centre sanitari si cal.
• No s’administrarà cap tipus de medicament a l’escola si prèviament no hi ha una autorització acompanyada de la prescripció mèdica corresponent i amb les indicacions adequades per administrar-lo correctament, sempre que no necessiti una persona qualificada per fer-ho. En aquest segon cas, facilitarem que l’infant pugui rebre el tractament adequat per part d’una persona qualificada.

Els infants són especialment vulnerables a la sinistralitat, ja que hi concorren dos factors importants: el desconeixement dels riscos i perills que amaga el medi que els envolta i la manca de maduresa, d’habilitats i agilitats propis de l’etapa evolutiva en què es troben.

Els accidents infantils agafen una rellevància especial a partir que l’infant adquireix la possibilitat de desplaçar-se. Fins als 6 mesos de vida els accidents són escassos i, si es produeixen, és per causa de tercers.

A partir de l’any i fins als 3 augmenta la incidència de sinistralitat en els infants, sobretot a la llar.

A partir dels 3 o 4 anys, on hi ha més accidents és fora de la llar. Val a dir que el motiu principal de mortalitat a partir d’aquesta edat són els accidents de trànsit, tant com a vianant com a ocupant del vehicle.

L’edat és un factor important a l’hora de prevenir accidents infantils, ja que la vulnerabilitat de l’infant va estretament relacionada amb el desenvolupament psicomotriu. Cada edat requerirà unes mesures preventives pròpies. Vegem quines són:

Les mesures de protecció a aquesta edat depenen totalment de l’adult, ja que l’infant encara disposa d’una mobilitat reduïda i els danys i lesions que pot tenir seran ocasionats per factors externs a l’infant. En aquesta edat cal tenir present les mesures de seguretat següents:

• Agafar correctament el nadó quan el tinguem als braços per evitar lesions posturals i sobretot vigilar que el cap estigui ben subjectat, que no balancegi d’un costat a l’altre, ja que pot comportar fractures a les cervicals o desnucament. La subjecció, encara que ferma, haurà de ser suau per tal de no fer pressió sobre les fontanel·les, ja que encara no estan tancades. Cal estar alerta quan està subjectat per un altre infant; l’adult hi haurà de ser present tothora, mai l’hem de deixar sol, perquè el risc de caiguda és elevat. Quan caminem amb un nadó als braços, cal que vigilem per on passem a fi d’evitar topades i caigudes que puguin ferir-lo.

• La higiene és l’element més important per garantir un bon estat de salut general per a l’infant, tant personal de l’adult i del nadó com dels estris que necessita i del seu entorn. És la millor eina per evitar contagis de malalties, intoxicacions i infeccions. Cal tenir especial cura en la desinfecció de biberons i xumets o d’estris que es pugui posar a la boca, manipulació correcta dels aliments i el seu bon estat tant si són frescos com elaborats (mirar dates de caducitat i respectar les mesures de conservació que s’indiquen en l’etiquetatge del producte). La roba que fa servir el nadó tant per vestir com la complementària −bressol, cotxet etc.− ha de ser neta i de fibres naturals, no s’ha de rentar amb sabons o lleixius que puguin provocar-li al·lèrgies o irritacions a la pell, ja que és molt sensible i es lesiona amb certa facilitat.
• El bany és un moment molt especial per al nadó i cal que preparem tot allò que necessitem amb antelació i ens posem els productes i complements necessaris a l’abast, de tal manera que no calgui deixar-lo sol i córrer el risc que s’ofegui. Pel que fa al descans, el bressol i el llit han de ser adequats a la seva grandària.
• Cal evitar que tingui a l’abast objectes, joguines i materials que li puguin ocasionar danys. Cal vigilar que les joguines compleixen les normatives de seguretat de la Unió Europea, que és la que ens assegura que els materials han superat les proves de qualitat i són adequats a l’edat de l’infant.
• El nadó ha d’estar sempre en un lloc segur, no ha de deixar-se sobre punts elevats: sofàs, llits sense baranes, vestidors, etc. En cas d’emergència és preferible deixar-lo al llit de baranes o a terra.
• Quan fem alguna activitat o ens desplacem a llocs on pugui haver-hi perill per a l’infant, val més deixar-lo al seu bressol o llit. Si el portem amb nosaltres, d’una banda dificulta poder fer la tasca amb agilitat i de l’altra podem provocar una situació de risc innecessària.

L’infant s’inicia en el desplaçament, gateja i, en els darrers mesos d’aquesta etapa, comença a posar-se dret i a desplaçar-se subjectant-se a les cadires o altres objectes. Té més accessibilitat a diferents espais de la casa. A més de les mesures d’higiene que hem destacat en el punt anterior, en aquesta fase s’ha de posar especial atenció als endolls, al terra de la casa, a les catifes, que s’han de mantenir netes i ben fixades al terra. També cal anar amb compte amb els objectes de decoració que sol haver-hi en mobles baixos, calaixos, armaris, i les estovalles a l’hora de menjar, etc., ja que l’accessibilitat i força de l’infant ha augmentat i la seva curiositat el porta a voler descobrir què hi ha a dins o damunt dels mobles.

En aquesta etapa l’infant desenvolupa en gran manera el moviment, sobretot el desplaçament, la capacitat i agilitat en la manipulació i augmenta la curiositat per descobrir el món que l’envolta. Cal iniciar l’aprenentatge d’hàbits que el poden ajudar a mantenir la pròpia seguretat (no posar-se a la boca objectes del terra), com la de l’entorn (recollir les joguines). Les mesures de seguretat principals seran les següents:

• Desar els medicaments i productes tòxics en llocs ben tancats o fora de l’accés de l’infant.
• No guardar els productes tòxics en envasos de productes comestibles.
• Evitar l’estada a la cuina i la manipulació d’encenedors o altres productes que es puguin encendre.
• Protegir estufes i llars de foc quan estiguin enceses.
• Aprendre a no enfilar-se a cadires, llits, finestres o punts elevats, per evitar les caigudes.
• Agafar-lo de la mà i vigilar-lo constantment quan anem pel carrer.
• Protegir els accessos a piscines, pous o similars o altres indrets que puguin comportar risc, com ara escales, desnivells o marges, etc.
• Emprar flotadors i suros homologats i amb les tanques ben fixades.
• Aprendre a mastegar adequadament el menjar i a no consumir aliments que no pugui mastegar correctament. Hi ha risc d’ennuegar-se.

El grau d’autonomia de l’infant va en augment i cada cop més és capaç de reproduir conductes i accions similars als adults. La seva capacitat de comprensió és més elevada i entén per què és necessari aplicar les mesures de seguretat que se li indiquen. Amb tot, encara necessita l’atenció i supervisió de l’adult. Les mesures de seguretat que s’han d’aplicar són les següents:

• Insistir i ampliar el coneixement i aplicació de les normes bàsiques de seguretat viària i iniciar-lo en l’aprenentatge de travessar els carrers.
• Ha de fer ús de la cadireta o alçador als seients posteriors i, per descomptat, del cinturó de seguretat quan circuli amb automòbil, per curt que sigui el trajecte.
• Cal que sàpiga nedar.
• Ha de fer ús de les normes de seguretat tant pel que fa a la pròpia protecció com la de l’entorn que ha après (fer ús del casc si va en bicicleta, utilitzar correctament els coberts, no mullar el terra del bany quan es dutxa etc.).