L'activitat i el descans a l'escola infantil. Planificació i intervenció

En l’etapa de 0-6 anys és quan ens adonem amb més rapidesa dels canvis maduratius i de creixement en la vida de l’ésser humà. També és el període en què el nen té més necessitat de moviment, de descoberta i d’experimentació, ja que és la manera que té de poder-se conèixer ell mateix i tot el que l’envolta. Per aquest motiu és important valorar l’activitat i el descans del nen com a fets indispensables per al desenvolupament.

Des del moment de néixer el nadó s’expressa, amb el seu plor i amb petits moviments i comença, així, la seva relació amb el món que l’acaba d’acollir.

El moviment va lligat al nadó des del primer instant de vida. Sabem que els nens es mouen dins la panxa de la mare i també sabem que gràcies als reflexos innats, el nadó és capaç de buscar el pit de la mare i assegurar així la seva supervivència. Aquests són només uns exemples de la importància del moviment en l’ésser humà.

A partir d’ara el nen anirà experimentant cada dia amb el seu propi cos i, gràcies a la interacció amb els objectes i les persones que l’envolten, s’anirà desenvolupant. Seguirà el procés maduratiu que li correspon i els seus moviments seran cada vegada més complexos i variats.

L’activitat és una de les necessitats essencials dels nens i les nenes i aquesta augmenta a mesura que es van fent grans.

Els nens aprenen a través de la seva pròpia activitat, per aquest motiu a la llar d’infants s’han de valorar especialment les activitats que els nens hi han de realitzar, preparant-les i oferint al nen els recursos necessaris per portar-les a terme.

Quan es porta a terme la distribució horària del temps que els nens passen en el centre hi ha una sèrie d’activitats que es repeteixen i es van alternant: el descans, la higiene, l’alimentació i el joc.

La higiene, l’alimentació i el joc són activitats que es realitzen estant actius; en canvi, el descans requereix la pausa, la inactivitat. Una gran part del temps el dediquem al descans, alimentació i la higiene. Són el que s’anomena activitats quotidianes. La resta d’hores s’utilitzen per les activitats de joc i d’altres activitats més específiques.

1. Les activitats quotidianes. Ens referim a les activitats que es repeteixen cada dia i que marquen el ritme educatiu, és a dir, les que s’han de tenir en compte primer a l’hora d’organitzar el temps educatiu.

Són activitats molt importants per als nens, perquè els ajuden a estructurar el temps, a anticipar les situacions i, en definitiva, a sentir-se segurs i a aprendre.

Han d’oferir-se al nen de forma agradable perquè ell tingui ganes de realitzar-les cada dia i aquesta barreja de rutina i afectivitat faci que s’aprenguin i s’integrin dins les pautes de conducta dels nens.

És important ensenyar-les de manera semblant a l’escola i a casa, així evitarem confondre el nen i ell realitzarà els aprenentatges més segur i més ràpidament.

2. Les activitats de joc i altres activitats específiques. El joc és una activitat fonamental en el desenvolupament humà i en l’adquisició d’aprenentatges. L’instint condueix els adults a ensenyar als nens des de ben petits a través del joc, i és ben coneguda la frase feta: “aprendre jugant”.

El joc és molt més que un mitjà per fer aprenentatges, és el modus vivendi del nen, tot el que fa es converteix en joc. I jugant és com va aprenent a integrar-se en el món on li ha tocat viure. El joc és el mitjà socialitzador per excel·lència.

Si el joc és el mitjà a través del qual el nen es relaciona amb l’entorn i a través del qual es va descobrint ell mateix i els que l’envolten, és normal que existeixin molts tipus d’activitats lúdiques.

De 0 a 6 anys podem destacar les següents:

• Activitats o jocs de moviment que impliquen l’acció global del cos a través de desplaçaments, salts, danses, expressió corporal.
• Activitats de coneixement i observació de la realitat, que impliquen el treball cognitiu.
• Activitats de llenguatge, a través de les quals adquireix el vocabulari que l’apropa al coneixement del món que l’envolta i de la identificació de les persones amb les quals es relaciona.
• Jocs de manipulació i exploració en els quals s’utilitzen les mans i pot anar desenvolupant la motricitat fina, alhora que, gràcies a la seva curiositat innata, descobreix la relació entre els objectes i treballa els sentits.
• Joc simbòlic o d’imitació o representació de la realitat que l’envolta. Recrea situacions viscudes i aprèn a posar-se en el lloc dels altres.
• Activitats musicals i de ritme.
• Sortides o excursions per descobrir l’entorn immediat.
• Celebracions de festes populars, tradicions i també aniversaris o esdeveniments puntuals.

A l’escola infantil els nens practiquen tant l’activitat com el descans. Com més petits són, més necessitat tenen d’activitats de descans per al seu benestar físic i psíquic.

En l’organització del temps, espais i recursos de l’escola infantil cal tenir en compte les necessitats dels nens i, per tant, cal intercalar activitats de descans juntament amb d’altres de més activitat.

Encara que la necessitat de descans és més evident en els nens de 0 a 3 anys, s’ha de tenir en compte que els nens del parvulari també necessiten poder-la satisfer.

A poc a poc, a mesura que avança el curs, els horaris de tots els infants del grup es van regulant i homogeneïtzant, però és important respectar les necessitats individuals de descans de cadascun.

Per ajudar a satisfer bé aquestes necessitats és molt important mantenir una relació de comunicació amb les famílies, de manera que ens assabentem dels rituals i els estris o objectes que utilitza l’infant a l’hora de l’adormiment, saber el nombre d’hores que ha dormit el nen a casa, prendre decisions conjuntament, etc.

La programació de les activitats es fa a partir de les activitats quotidianes, que ocuparan la major part del temps del nen fins gairebé l’any de vida.

A mesura que el nen creix i es desenvolupa podem oferir-li més activitats de joc i més específiques.

Per confeccionar una bona planificació de l’horari i de les activitats és important tenir en compte els següents punts:

• Cal respectar els ritmes individuals dels nens.
• S’han de programar les activitats pensant en el màxim rendiment a través del mínim esforç.
• S’ha de procurar que hi hagi moments de descans suficient adaptats a l’edat del nen.
• Haurem d’oferir una alimentació equilibrada i adient a les necessitats energètiques i de desenvolupament del nen.
• És bo combinar activitats de més i menys moviment, i on es precisin les diferents capacitats: cognitives, físiques, etc.
• La durada de les activitats ha de ser l’adequada a les característiques evolutives dels nens.
• S’ha d’oferir un ambient agradable que estimuli el treball, tenint cura de complir les condicions higièniques i ambientals òptimes.
• Cal proporcionar als nens activitats que estimulin la seva curiositat i que els empenyin a l’aprenentatge.
• Cal fer pauses o proporcionar moments de relaxament entre les diferents activitats i sobretot després de realitzar una activitat física que els hagi pogut cansar.

El descans és la recuperació després de la realització de l’activitat, és important que hi hagi un equilibri entre activitat i descans per evitar caure en l’esgotament o fatiga de l’organisme i l’estrès.

El descans es pot aconseguir mitjançant la inactivitat o realitzant altres activitats que ens resultin relaxants. Una de les maneres de descansar és dormir.

Com podem contribuir al descans del nen?

És important tenir en compte que les activitats s’han d’organitzar de manera que el nen pugui descansar de tant en tant. Podem contribuir al descans a través del joc, l’exercici físic, l’esport i la relaxació.

1. El joc és un dels elements fonamentals que tindrem en compte per a una adequada evolució del nen. Però també és molt important en relació amb el descans, si l’entenem com a canvi d’activitat.

El fet de jugar pot ser considerat pel nen un moment de descans, que afavorirà, a més, la seva socialització i integració. Alhora estem satisfent les seves necessitats de divertir-se, ja que es potencien i s’afavoreixen les relacions amb altres nens, aprenen a compartir les joguines i les activitats.

El joc és important tant des del punt de vista fisiològic com des del punt de vista cognitiu, perquè ajuda el sistema nerviós a recuperar-se de la fatiga i contribueix que descansi perquè el distreu i li ofereix totes les seves propietats recreatives.

2. L’exercici físic i l’esport. Són molt importants per mantenir l’equilibri del binomi activitat/descans en el nen i per aconseguir un bon desenvolupament físic i psíquic.

Els principals avantatges de l’exercici físic són:

• Augmenta la capacitat respiratòria.
• Corregeix les alteracions ocasionades per les males postures.
• Suavitza els estadis de nerviosisme i ansietat.
• Ajuda al desenvolupament muscular i harmònic.
• Propicia un creixement regular de l’esquelet.
• Millora la qualitat del son.

Els adults i educadors hem de ser conscients de la importància d’incloure en la vida diària nostra i dels nens l’activitat física. Si s’adquireix l’hàbit de fer activitat física o practicar un esport, es potenciarà l’equilibri evolutiu global de cada infant.

La relaxació muscular és un recurs que hem de tenir molt present. Hi ha tècniques senzilles per aplicar en nens que poden contribuir fantàsticament bé a l’hora de disminuir la fatiga i l’excitació.

També és adient practicar en els nens de ben petits el massatge. El massatge infantil permet:

• Relaxar la musculatura del nen.
• Conèixer millor les seves pròpies sensacions.
• Treballar la respiració.
• Afavorir la comunicació i relació afectiva amb l’adult que l’hi practica, etc.

Si el massatge s’estableix com a ritual abans d’anar a dormir, pot ajudar a motivar el nen a tenir ganes que arribi aquest moment del final del dia i el pot ajudar a entrar en el món del son d’una manera més fàcil i agradable.

Els hàbits d’autonomia són aprenentatges que s’han de dur a terme d’acord amb les pautes naturals del desenvolupament i per mitjà d’experiències enriquidores, que aportin a l’infant seguretat, confiança i coneixement de si mateix i de l’entorn físic i social que l’envolta.

Entre els 0 i els 6 anys passem de dependre absolutament dels adults a l’hora de satisfer les nostres necessitats bàsiques a adquirir hàbits que ens condueixen a l’autonomia. L’escola bressol subratlla la importància de l’atenció física, que no considera un fi en si mateixa, sinó un context privilegiat per establir una interacció individual de qualitat entre l’infant i l’adult.

L’ésser humà disposa de ritmes biològics que regulen els períodes d’activitat i descans. Aquests ritmes varien al llarg de la vida.

Els nadons dediquen un total de 16 o 17 hores diàries a dormir, interrompent el son cada 3 o 4 hores per demanar aliment o per les molèsties de la pell en contacte amb la humitat dels pipís i caques. A partir dels 3 mesos d’edat, l’ésser humà abandona el cicle de 3-4 hores de son per adaptar-se progressivament al ritme biològic de 24 hores, el mateix de la Terra girant sobre el seu propi eix al voltant del Sol.

Tot i que dormir és una necessitat sotmesa a cicles biològics, el moment d’anar a dormir és un fet complex, barreja de moments difícils (com separar-se de la figura de referència, perdre’s el que pot passar a l’entorn, perdre el control conscient…) amb moments plaents (com l’intens intercanvi afectiu amb l’adult, el goig d’un conte o cançó bressol, la placidesa dels moments de somnolència…). El paper de l’adult és fonamental per ajudar-los a assolir un bon hàbit de son i descans, que satisfaci les seves necessites naturals, i els permeti conciliar la son sols i amb recursos per superar dificultats i pors característics.

En el centre d’educació infantil, juntament amb les activitats d’alimentació i higiene, les activitats destinades al descans formen part de les rutines diàries. Com és característic dels hàbits, ens preparem per anar a dormir seguint unes pautes molt estables, que se succeeixen diàriament amb un ordre i ritme aproximat, amb l’objectiu d’estructurar bé la situació per ajudar el nen a comprendre-la, i participar-hi amb confiança, seguretat i naturalitat.

Als 6-7 mesos de vida, els infants dormen una mitjana de 14 hores diàries, 11 de les quals de nit, i durant el dia és freqüent fer dues migdiades, una durant el matí, que va reduint fins a acabar desapareixent, i una altra migdiada a la tarda, després de dinar.

Durant aquest primer any de vida és convenient que les necessitats individuals de descans de cada infant siguin respectades i ateses pels educadors. Per al grup dels més petits, s’ha de disposar d’un dormitori separat però prop de l’aula, perquè uns puguin dormir mentre uns altres continuen desperts. Mentre estem amb el grup dels desperts, és important poder sentir els sorolls que produeixen els nens que dormen, i que ens indiquen si tenen un son tranquil, si descansen bé o si ja s’han despertat.

Els infants més grans també han de tenir la possibilitat de descansar al llarg del matí si ho necessiten. Els racons amb matalassos i coixins al terra, com el racó de contes, o disposar d’hamaques els permeten estirar-se en qualsevol moment si es troben cansats i recuperar forces mitjançant el son. Algunes situacions que incrementen la necessitat de descans i de son són haver dut a terme una gran activitat física, la incubació d’una malaltia, o passar per un període de creixement ràpid.

L’educador ha de saber interpretar els senyals de son que mostra la criatura. Entre els senyals més habituals hi ha fregar-se els ulls, posar poc interès en el joc o en allò que està fent, abraçar-se a l’adult, llepar-se un dit, reduir el ritme d’activitat i mostrar-se maldestre, empipar-se amb facilitat sense causa aparent, etc. En aquests casos, si per ells mateixos no fan servir els espais de descans, els invitarem a fer-ho, ajudant-los a acomodar- s’hi i deixant-los gaudir de la relaxació mentre arriba la son.

A mesura que es fan grans, les hores de son es redueixen i la migdiada del matí va desapareixent. Entre els 2 i 5 anys, els infants dormen 12 hores aproximadament de nit més una migdiada després de dinar; tot i que en alguns casos, els nens que inicien el parvulari eliminen la migdiada del seu horari als 3 anys.

En el primer cicle de l’educació infantil, l’hàbit de la migdiada està molt lligat al de l’alimentació i la higiene.

A les aules dels infants que ja caminen, quan acabem de dinar, anem al lavabo a rentar mans i cara; després s’eixuguen amb la tovallola, fan pipís o caques a l’orinal o al vàter (o si són petits els canviem el bolquer), i comencen a desvestir-se per passar tot seguit a l’espai habilitat per dormir i estirar-se al seu llitet.

Podem educar l’hàbit de l’ordre i cura de les seves coses acostumant-los a col·locar la seva roba i sabates en el seu prestatge. Com més petits són, més ajuda necessiten per fer tots els passos. Tota aquesta seqüència ajuda els nens a reconèixer el moment d’anar a dormir.

A mesura que s’apropa el moment d’estirar-se al llit, els estímuls ambientals s’han d’anar reduint. Abaixem les persianes, podem posar música relaxant, la nostra veu també l’anirem suavitzant, així com els nostres moviments tindran un ritme més lent i cadenciós. Es tracta que tot al voltant del nen indueixi a la son.

Quan passem a l’habitació per dormir, és important que trobin el seu llit al mateix lloc cada dia, per facilitar la localització, la identificació del nen amb el seu espai, i la seva sensació subjectiva de seguretat. Si hi ha germans o amics, facilitarem que dormin l’un al costat de l’altre.

Durant el període d’adaptació a principi de curs, els pot ajudar portar els llençols, la manta o el cobrellit de casa, de manera que els evoqui les olors, textures i sensacions familiars associades al son. Els nens més petits poden necessitar objectes personals, com el xumet, una joguina, un dibuix o foto a la paret, etc. amb els quals es vinculen transitòriament per relaxar-se.

En el període de somnolència els infants han de sentir-se segurs per deixar-se anar amb bones condicions a l’estat de la son. La nostra actitud, com sempre, és decisiva. Si estem bé i estem tranquil·les s’impregnaran fàcilment, de manera que les possibles pors, ansietats i altres factors que els podria impedir relaxar-se, s’atenuaran, o senzillament no es presentaran.

En condicions normals, el temps en adormir-se oscil·la entre els 20 i els 30 minuts.

Després del període de somnolència, o de la son, arriba el son pròpiament dit. Durant el son passem per diferents fases, cadascuna amb les seves característiques fisiològiques i funcionals, que es repeteixen cíclicament.

Hi ha nens que quan es desperten saben trobar per ells mateixos la forma de tornar-se a dormir. En qualsevol cas, durant la migdiada és convenient que siguem a prop, així ens assegurem que es manté la calma i és més fàcil que tornin a conciliar el son, en lloc de desvetllar-se del tot, i potser de mal humor, si no han aconseguit descansar suficientment. Estant a prop evitem també que despertin la resta del grup.

A l’escola bressol, al principi intentarem respectar els ritmes i els rituals individuals, però a poc a poc intentarem anar establint horaris més o menys comuns que afectin un grup d’edat determinat.

En el cas dels nadons, està comprovat que n’hi ha que necessiten dormir més i despertar-se més tard, mentre que n’hi ha d’altres que necessiten dormir diverses vegades durant el matí. Aquest fet també està en relació amb l’hora en què es desperten a casa i l’hora en què entren a l’escola bressol. N’hi ha que arriben molt descansats i només dormen després de dinar.

En alguns casos, quan el nen comença a manifestar que està cansat, l’haurem de posar a dormir de seguida, perquè després de descansar pugui continuar l’activitat de manera més tranquil·la i apaivagada.

En canvi, a altres nens caldrà estimular-los i plantejar-los activitats que els mantinguin desperts fins que arribi l’hora d’anar a dormir (moltes vegades coincideix amb la migdiada), perquè si se’ls posa a dormir en el moment que se’ls detecta el cansament, alteren de manera significativa el ritme de l’activitat, l’horari dels menjars, el descans, etc.

L’educador també ha de procurar conèixer, a més, els horaris de descans del nen a casa seva, la manera com el posen a dormir, etc. Les preferències i els costums varien segons els nens. Per exemple, hi ha nens que estan acostumats a uns rituals molt determinats a casa seva. A l’escola, en un principi els respectarem, però a poc a poc els anirem acostumant que aprenguin a adormir-se tot sols i en un espai on, a més d’ells, hi ha altres nens que també intenten descansar.

L’entorn escolar, per la distribució horària i d’espais, els grups d’infants i l’assignació d’un nombre determinat de nens per educador, permet que l’autonomia del nen es desenvolupi. Una part d’aquesta autonomia engloba el procés d’adormir-se i despertar-se sense que hi hagi una dependència excessiva de l’adult que en té cura.

Progressivament, els nens, atesos en condicions òptimes i en les quals es respecten al màxim els seus ritmes, s’acostumaran a dormir sols. Malgrat tot, sempre n’hi ha que necessiten més ajuda i acompanyament per tranquil·litzar-se i passar de l’activitat al son.

Un recurs molt utilitzat és fer sevir objectes familiars i de valor afectiu important per al nen (el xumet, una tovalloleta, un peluix molt significatiu per a ell, etc.). Aquests objectes els donen seguretat i tranquil·litat i els ajuden a anar a dormir més contents, de manera que a poc a poc troben gust a l’activitat de dormir i es van tornant autònoms en fer-la.

A mesura que van creixent i poden desprendre’s dels objectes de companyia en altres situacions, també arribarà el moment que ja no els necessitaran per dormir. Però hem de tenir en compte que han de ser ells qui ho diguin, no els podem forçar a abandonar aquests objectes que per a ells tenen tant valor afectiu, perquè repercutiria de forma negativa en el nen, i ho podria viure com una forma d’abandonament.

El nen, encara que mantingui una bona relació afectiva amb els objectes, necessita el contacte físic amb l’adult. És l’adult qui, amb la seva actitud i la relació amb l’infant, afavoreix progressivament la separació de manera natural, tranquil·la i apaivagada per evitar-li un sofriment innecessari.

Evidentment, l’educador no pot tenir tots els nens en braços, però sí que en un moment determinat de desconsol és important el contacte físic i ajudar-lo a calmar-se. Moltes vegades s’utilitzen recursos com cantar una cançó, fer-li una moixaina, etc.

Les condicions necessàries per posar el nen a dormir son:

• És preferible, tant a casa com a l’escola, mantenir uns horaris controlats i estables, que s’adaptin al ritme del nen i procurin desenvolupar una actitud favorable enfront del descans.
• S’ha de crear un ambient adequat, tranquil i acollidor; és important que l’habitació o l’espai on dormi estigui ordenat i no presenti objectes o decoracions que puguin inquietar el nen.
• No és convenient que els nens realitzin activitats que siguin estimulants poc abans d’anar a dormir, és convenient que les activitats siguin tranquil·les, tant des del punt de vista físic com psicològic i l’ajudin a relaxar-se i no a esverar-se.
• A l’escola el nen accedirà més a descansar si veu que els altres nens també ho fan.
• Atendrem les demandes individuals de cada nen, però és important plantejar a poc a poc unes pautes comunes per a tot el grup.
• L’estona de la migdiada serà immediatament després de dinar, perquè és quan el nen està més relaxat i per l’efecte del començament de la digestió.
• A casa el millor és que el posin a dormir després de banyar-lo i haver-li donat el sopar.
• Hem de procurar que l’hora d’anar a dormir sigui un moment agradable per al nen, en què s’estableixi amb l’adult una comunicació especial i màgica, a través d’unes carícies, una cançó, una mirada afectuosa, uns secrets explicats a cau d’orella… i si és necessari, se’ls farà memòria que ha arribat l’hora d’anar a dormir i descansar.

Cada nen ha de poder dormir tant com necessiti. Quan l’organisme està recuperat i preparat per emprendre l’activitat de vigília es produeix el despertar espontani. Alguns nens amb una hora en tenen prou; uns altres estan 90 minuts i d’altres 45. Cadascú té les seves necessitats i les hem de respectar. En absència de situacions anòmales o emergències, és preferible que els infants es despertin per ells mateixos quan han satisfet la seva necessitat de descans. Les conseqüències d’un mal descans o un d’incomplet poden ser irritabilitat, mal humor, plors fàcils, manca d’atenció, dependència i demanda constant de l’adult… A llarg termini, si aquesta deficiència es perllonga en el temps pot originar problemes en el creixement.

A mesura que es van despertant espontàniament, els infants que ja caminen poden sortir de l’espai habilitat per dormir i incorporar-se a l’aula. Els hem de rebre amb afecte. Tots han de sentir-se a gust i segurs d’estar on són.

La primera activitat després de rebre’ls és fer pipís o caques al vàter o orinal, i si són petits canviar bolquers. La següent tasca és vestir-se. Quan tots estan llevats pugem les persianes i tornem a crear condicions d’il·luminació adients per a l’activitat. Si fem servir música, triarem ritmes progressivament més ràpids, timbres sonors alegres, que inviten a l’activitat, com la nostra veu i els nostres gestos i moviments.

Fins i tot en infants de la mateixa edat, hi ha grans diferències en les seves necessitats i costums a l’hora d’anar a descansar. Uns necessiten més temps per adormir-se que altres, alguns necessiten xumet o altres estris a prop, n’hi ha que tenen pors. L’educador ha de conèixer bé els infants per poder ajudar-los, fins a aconseguir l’objectiu que conciliïn el son sols, i amb recursos sensorials i afectius per superar possibles pors.

Convé que no hi hagi canvis bruscos entre la manera de dormir del nen a casa i la que segueix en el centre. L’intercanvi d’informació amb els pares permet conèixer les pautes i rituals que fa servir l’infant a casa per adormir-se i prendre decisions conjuntes sobre aquesta qüestió.

És important també que l’educador sàpiga cada dia quantes hores ha dormit el nen a casa, per poder interpretar el seu comportament i decidir millor la seva actuació.

El joc simbòlic i per racons pot tenir un paper molt important en l’adquisició dels hàbits. Les activitats de joc lliure i simbòlic, com les que es duen a terme en el racó de la cuineta, o el de nines, també afavoreixen l’assoliment dels hàbits d’autonomia personal. Els infants, per mitjà del joc simbòlic expressen les seves vivències i les elaboren, cosa que els permet comprendre, assajar i reforçar el seu coneixement d’allò a què juguen. Si disposem d’aquests espais dins de l’aula, equipats amb fireta, ninos i nines, etc. i organitzem els horaris per incloure el joc lliure amb aquests materials, estem donant als infants la possibilitat que mitjançant les representacions que fan de desvestir les nines i posar-les a dormir, preparar l’esmorzar, etc.- reconstrueixin interiorment la realitat.