Introducció

Les bases de dades objecte-relacionals agrupen les particularitats de les bases de dades relacionals i les bases de dades orientades a objectes. Entre altres característiques, aquestes base de dades:

1. estableixen interconnexions entre les dades per mitjà de les relacions,
2. encapsulen les dades emmagatzemant-les en estructures complexes i protegint-les d’accessos il·lícits per part d’usuaris externs,
3. estenen la funcionalitat d’unes estructures de dades a unes altres fomentant la reutilització, i
4. permeten crear nous tipus d’usuari proporcionant flexibilitat.

Per desenvolupar les funcionalitats anteriors farem un recorregut al llarg de dos llenguatges. Un d’ells, el llenguatge de definició de dades (data definition language, DDL) permet a l’usuari definir tant estructures de dades com funcions o procediments que permetran consultar-les; l’altre, el llenguatge de manipulació de dades (data manipulation language, DML) permet a l’usuari dur a terme tasques de consulta o manipulació de dades.

Hi ha gestors de bases de dades objecte-relacionals que faciliten l’administració i gestió de les bases de dades. En aquesta unitat treballarem amb el PostgreSQL pel conjunt de funcionalitats avançades que suporta i pel seu funcionament multiplataforma. Cal tenir en compte que la migració de bases de dades allotjades en productes comercials a PostgreSQL es facilita gràcies al fet que suporta àmpliament l’estàndard SQL.

La versió del PostgreSQL que s’ha utilitzat durant la redacció d’aquest material, i en els exemples, és la 9.1, última versió estable en aquest moment.