Condicions de treball i salut laboral. Riscos i danys professionals

La salut laboral és l’estat de benestar dels treballadors en els seus llocs de treball.

Quan les condicions de treball i l’ambient laboral no són els adequats, se’n poden derivar una sèrie de riscos professionals susceptibles de produir danys professionals.

La salut laboral depèn de les condicions de treball i dels riscos que comporten en l’ambient de treball.

Per condicions del treball s’entén qualsevol característica del treball que pugui influenciar significativament en la generació de riscos per a la salut i seguretat del treballador.

L’exercici de l’activitat laboral té conseqüències negatives en la salut quan es fa en condicions nocives o de risc.

Es important identificar els riscos professionals o situacions de perill per a la nostra salut a fi d’avaluar-los i evitar-los.

Si “la salut no es ven, la salut es defensa”. La millor manera de defensar la salut és conèixer de quina manera el treball la pot afectar.

Hi ha condicions de treball que són comunes a tots els treballs; per això, es parla de risc comú. El risc específic és el propi de cada professió (figura).

Un factor de risc és qualsevol objecte, substància o característica de l’organització, que pugui contribuir a provocar un dany en la salut del treballador.

Aquest grup està format pels factors de risc derivats de les condicions de seguretat. Aquests factors de risc poden suposar la materialització de riscos mecànics, és a dir, els produïts per màquines o eines que poden ocasionar cops, atrapades, enganxades, talls, aixafaments, caigudes, incendis, contactes elèctrics, cremades, lesions oculars, etc.

Tots aquests efectes dels factors de risc són danys professionals. Si el factor de risc es materialitza es produirà un dany professional.

Aquest grup està format pels factors de risc derivats de les condicions mediambientals.

Els factors de risc mediambientals en el treball són els factors de riscos físics, químics o biològics.

Tots aquests efectes dels factors de risc són danys professionals. La materialització d’un factor de risc és un dany professional.

La conseqüència més important de la càrrega de treball és la fatiga, és a dir, la disminució de la capacitat física i mental d’un treballador després d’haver treballat.

Alguns treballs comporten sobrecàrrega física per postures incorrectes, ja sigui a causa d’un treball estàtic –assegut o a peu dret– o de la manipulació de càrregues, o una sobrecàrrega mental per una excessiva necessitat d’atenció i control.

El baix rendiment, la falta d’atenció i l’envelliment prematur poden ser algunes de les conseqüències de la fatiga quan es fa permanent o crònica.

L’organització i ordenació del treball influeix en la salut del treballador, ja que la forma de treballar pot respondre a les seves expectatives o no. Tota organització del treball és susceptible generar factors psicosocials.

L’OMS classifica els factors psicosocials del treball en dos grups, segons el tipus (taula) i segons les condicions i l’organització (taula).

Els efectes d’aquests factors de risc poden ser determinades alteracions de la salut resultat de la materialització de riscos psicològics i de comportament i riscos físics o psicosomàtics.

No totes les persones reaccionen de la mateixa manera davant les mateixes condicions de treball. Hi ha característiques individuals, com l’estat de salut, el caràcter, l’edat, la formació o l’entorn sociocultural, que incideixen en la capacitat d’adaptació a les condicions de treball.

Són factors de risc derivats del factor humà o característiques personals l’edat, l’experiència professional i tots els indicats anteriorment.

Els riscos es poden materialitzar i provocar danys professionals, que són les conseqüències finals en els treballadors de fer-se realitat allò que fins aleshores era una possibilitat.

Quan els efectes sobre la salut tenen una relació clara i directa amb el treball es parla de patologia laboral específica.

Si les causes que ocasionen la pèrdua de la salut estan influenciades per altres factors no laborals, com ara la personalitat o l’entorn social del treballador, es parla de patologia laboral inespecífica.

Es el cas de l’accident laboral i de la malaltia professional.

Des de l’any 2003, s’ha ampliat el concepte d’accident de treball per incloure els treballadors autònoms.

També es considera accident laboral el que pateix un treballador in itinere, l’originat com a conseqüència del compliment de càrrecs sindicals o el produït en actes de salvament, sempre que tinguin relació amb el treball.

Cal diferenciar l’accident laboral –es produeix d’una forma violenta i inesperada i es pot donar en qualsevol tipus d’indústria o empresa– de la malaltia professional –es manifesta de forma lenta i progressiva en determinats tipus d’indústries o empreses.

Podríem dir que és un esdeveniment anormal que atura el correcte desenvolupament del treball i que, a més a més, crea un risc per a les persones.

Són característiques que defineixen els accidents laborals:

• Són situacions en les quals els afectats no tenen experiència.
• Són instantanis.
• Produeixen lesions corporals de tipus traumàtic.
• Són causats per elements mecànics en un percentatge molt elevat.
• Hi ha d’haver una relació causa-efecte entre la lesió i el treball realitzat.

Les causes dels accidents laborals poden ser:

• Segons la relació causa-efecte:
  • Principals. Són les que, si s’eviten, és segur que l’accident no es produirà.
  • Secundàries. Són les que, encara que s’evitin, no és segur que l’accident no es produeixi.
• Segons l’agent:
  • Factor humà. Comprèn el conjunt d’actuacions humanes que són l’origen d’accidents, com la imprudència, la ignorància o la falta d’informació.
  • Factor tècnic. Comprèn el conjunt de circumstàncies o condicions materials que són l’origen de l’accident, com els defectes de les instal·lacions, la maquinària o els equips de treball.

La malaltia professional manté una relació de causa-efecte amb l’exercici d’una professió, i és el resultat d’un deteriorament lent i progressiu de la salut. A vegades, els efectes tarden anys a sorgir, o fins i tot sorgeixen després d’haver cessat l’exposició a la condició perillosa tant a contaminants físics, químics o biològics.

Quan les causes que ocasionen la pèrdua de la salut estan influenciades per altres factors no laborals, es parla de patologia inespecífica. La pèrdua de la salut no és causada directament per l’ambient de treball, però ha aparegut o s’ ha agreujat molt influïda pels elements de l’ambient de treball.

Formen part de la patologia laboral inespecífica:

1. Fatiga
2. Malaties inespecífiques
3. Insatisfacció
4. Estrès
5. Mobbing o assatjament psicològic
6. Envelliment prematur

La fatiga física pot ser l’origen d’una lesió que es manifesta en dolors musculars, lesions d’esquena o trastorns gastrointestinals.

La fatiga mental ocasiona una disminució de l’atenció i del rendiment laboral, i es manifesta amb mal de cap, irritabilitat, insomni o depressió.

Hi ha tres graus de fatiga. El primer grau desapareix amb el repòs. El segon grau comporta postració i abatiment. El tercer grau pot comportar trastorns físics, rampes, pèrdues de memòria i, fins i tot, en alguns casos la mort per aturada cardíaca.

Són malalties comunes que, malgrat no ser conseqüència directa de l’ambient de treball, han aparegut o s’han agreujat molt a causa de l’ambient de treball. Per exemple, el major nombre d’infarts en torns nocturns.

Moltes vegades l’activitat laboral que es realitza no s’escull per gust, sinó per necessitat. En altres, l’organització del treball impedeix utilitzar totes les capacitats de les persones. Aquests factors –juntament amb la monotonia del treball, l’avorriment del treball mancat d’interès, la despersonalització del treballador, la tensió, les molèsties d’adaptació al lloc de treball, la poca participació, la falta d’autonomia i el poc treball intel·lectual– provoquen la insatisfacció.

És una situació de tensió en el treballador que apareix quan la càrrega de treball ultrapassa la capacitat del treballador.

La incapacitat per complir amb els objectius marcats i l’excés de càrrega de treball poden produir ansietat, agressivitat, frustració i sensació d’impotència. Tot plegat repercuteix en la salut del treballador i provoca la baixa laboral.

És una situació en el treball en què una persona o més exerceixen una violència psicològica extrema, sistemàtica i continuada en el temps, amb la intenció de fer mal a una altra persona o grup de persones.

L’assetjament psicològic provoca en la víctima depressió, ansietat, baixa autoestima, trastorns cardiovasculars, fòbies, irritabilitat, i aïllament social i familiar. Per a l’empresa, és causa de deteriorament del clima laboral, absentisme, augment dels accidents i disminució del rendiment.

És l’acceleració del procés normal d’envelliment fisiològic i que porta a una mort prematura. Està provocat per un desgast biològic com a conseqüència d’una fatiga crònica acumulada.

Els contaminants químics i físics, i altres agents agressius, poden originar canvis biològics i generar el procés d’envelliment.

Les característiques personals influeixen en la capacitat d’adaptació a les condicions de treball, i a la tolerància. En conseqüència, en un mateix àmbit laboral, i per a un col·lectiu amb les mateixes característiques de formació i experiència, hi poden haver opinions diverses sobre la qualitat de la vida laboral.

Tanmateix, es poden objectivar els elements que determinen el grau de satisfacció laboral i que actuen a manera de paràmetres per valorar la qualitat de vida laboral, individualment i col·lectivament.