a. a. a Abreviatura que significa “abans dels àpats”.
a. m. a Abreviatura que significa “al matí”.
acarnissament m Furor terapèutic. Ús indiscriminat de tractaments extraordinaris dels quals ningú pot esperar cap tipus de benefici per al pacient, allargant la seva agonia.
accident m Succés inesperat que interromp una activitat i causa un dany.
accident vascular cerebral m Malaltia d’origen vascular que afecta les artèries del cervell del malalt i li provoca trastorns a nivell neurològic, com ara l’afectació de la parla, paràlisi de la meitat del cos, etc.
adenopatia f Afecció dels ganglis limfàtics.
adipòcit m Cèl·lula especialitzada en l’emmagatzematge de greixos.
adrenalina f Hormona secretada per la càpsula suprarenal, amb funció vasoactiva entre altres.
agent patogen m Agent capaç de provocar malalties en els essers humans o en els animals i plantes.
aigua desionitzada f Aigua en la qual s’han substituit els ions positius i negatius que contenien per ions H+ i OH-, respectivament.
albarà m Document que serveix com a justificant del lliurament de materials o mercaderies proporcionats al comprador.
alquilació f Procés que consisteix a substituir àtoms d’hidrogen pel radical hidroxil. En contactar amb l’aigua, en medi àcid i a temperatura normal, es forma l’etilenglicol, que és el que té acció esterilitzant
ampolla f Flictena. Lesió igual a la vesícula però de dimensions majors a 0.5 cm.
anèmia f Empobriment de la sang per disminució de la seva qualitat o quantitat total.
angioma m Màcula de color vermell produïda per un augment en la formació de vasos sanguinis per la dermis.
ansietat f Emoció desagradable consistent en una reacció de tensió, aprehensió i preocupació davant d’una situació que l’individu entén com una amenaça potencialment perillosa per a la seva integritat física o psíquica, encara que moltes vegades no existeixi una causa aparent.
atelèctasi f Expansió imperfecta o col.lapse parcial del pulmons.
anterior adj Ventral. Que està per davant, que l’òrgan està proper a les cares anteriors.
anticòs m Proteïnes fabricades específicament per l’organisme en resposta a l’entrada d’elements estranys.
antígen m Qualsevol substància que entra a l’organisme i es capaç de generar una resposta defensiva.
antisèpsia fAplicació tòpica d’una sèrie de substàncies químiques sobre teixits vius com mucosa, pell, ferides, etc.
aprovisionament m Activitat destinada a posar a disposició d’una organització tots els productes, béns i serveis procedents de l’exterior i que són necessaris per al seu funcionament.
arxiu clínic m Lloc on es guarden les històries clíniques generades en cada un d’aquests centres sanitaris.
aturada cardiorespiratòria f Interrupció brusca, inesperada i potencialment reversible de la respiració i la circulació espontànies.
ATS m Sigles corresponents a ajudant tècnic sanitari.
audiometria f Prova que mesura l’agudesa auditiva mitjançant la utilització d’un audímetre.
autoajuda f En anglès, self-help. En el context de la promoció de la salut, totes les mesures dutes a terme per profans, és a dir, per no professionals sanitaris, amb la finalitat de mobilitzar els recursos necessaris per promoure, mantenir o restablir la salut dels individus i les comunitats.
autoconcepte m Conjunt de percepcions i creences que una persona té sobre si mateixa en diferents àrees o aspectes, és a dir, són factors de tipus intraindividual.
autoestima f Actitud que té un subjecte envers si mateix; pot ser d’acceptació o de rebuig.
avaluació f Emissió un judici segons uns criteris.
bar m Unitat de pressió i tensió que equival a 105 pascals, pertanyent al Sistema Internacional.
bacteriostàtic adj Que inhibeix el desenvolupament o la multplicació bacteriana.
bactericida adj Que destrueix les bactèries.
bacterièmia f Presència de bactèries a la sang.
bioètica f Entesa en el seu sentit més ampli, ètica de la relació amb els éssers vius.
biòpsia f Tècnica d’extracció o extirpació de petites porcions de teixit per a la seva posterior anàlisi al laboratori.
bla adj Tou.
brainstorming f Pluja d’idees. Tècnica que consisteix en l’exposició, de manera informal i lliure, de totes les idees que sorgeixen al voltant d’un tema o problema plantejat.
brot m Augment inesperat o excepcional del nombre de casos d’una infecció hospitalària ja coneguda o l’aparició de casos d’una nova infecció.
càncer m Malaltia en què es presenta una divisió i un creixement descontrolat de les cèl·lules de l’organisme. Aquestes cèl·lules malignes tenen la capacitat d’envair els teixits pròxims, així com de viatjar per la sang i la limfa fins a òrgans a distància i créixer dins seu: és el que denominem metàstasi.
caquèxia f Estat d’extrema desnutrició, que es manifesta en un pacient extremadament prim, amb alteracions analítiques i amb debilitat.
catabòlit m Producte resultant del catabolisme, que consisteix en un procés metabòlic en què es descomponen substàncies complexes en compostos més simples, desprenent-se energia.
cateterisme vesical m Inserció de la sonda a través de la uretra amb finalitats diagnòstiques, terapèutiques o ambdues.
caudal adj Inferior.
cianosi f Coloració blavosa de la pell i les mucoses degut a la disminució d’oxigen en sang circulant.
cicatriu f Teixit resultant de la substitució de la dermis per teixit conjuntiu, després d’una alteració.
CIF m Sigla de codi d’identificació fiscal.
clivella f Fissura.
CMBD m Sigla de conjunt mínim bàsic de dades.
colonoscòpia f Exploració visual (endoscòpia) de l’intestí gros mitjançant un tub flexible que conté una petita cambra.
commoció cerebral f Pèrdua bru de consciència amb una recuperació ràpida i total.
con d’ejecció m Lloc en forma cònica pel qual la sang penetra a l’artèria.
coronal adj Frontal.
convulsió f Contracció muscular forta i involuntària que acostumen a aparèixer com a conseqüència de descàrregues cerebrals per irritació dels centres nerviosos.
convulsions histèriques f Crisis nervioses que acostumen a aparèixer en individus amb problemes psiquiàtrics de fons (ansietat, depressió, etc) per un desencadenant emocional.
cranial adj Superior.
cremada f Lesió corporal provocada per agents físics externs (tèrmics, elèctrics, químics o radioactius).
crioteràpia f Aplicació terapèutica del fred.
cronograma m Seqüència temporal d’una actuació.
crosta f Dessecació d’exsudats, sang i restes cel·lulars sobre la superfície cutània. Cobreixen la superfície de solucions de continuïtat.
cubital adj. Costat de l’avantbraç que mira cap a l’eix del cos.
d. a. loc. Abreviatura que significa “després dels àpats”.
dehiscència f Obertura espontània d’una ferida suturada en una intervenció quirúrgica.
dermatoglif m Patró que forma les impressions de les eminències superficials de la pell dels dits (empremtes dactilars), palmells de les mans i plantes dels peus utilitzades en estudis genètics o d’identificació.
desfibril·lador m Dispositiu automàtic que detecta i analitza el ritme cardíac. Quan el ritme és anormal o potencialment mortal, allibera una descàrrega elèctrica per intentar que el ritme cardíac sigui normal o efectiu.
desmai m Pèrdua breu del nivell de consciència i poden durar d’uns segons a uns pocs minuts provocada per una disminució brusca del flux sanguini cerebral. Acostuma a venir acompanyada de símptomes previs. També es diu lipotímia.
despersonalització f Alteració de la percepció o experiència d’un mateix, de forma que l’individu se sent separat del propi cos o dels propis processos mentals, com si es tractés d’un observador exterior (per exemple, com si estigués somiant).
desrealització f Alteració de la percepció o experiència del món extern, de forma que sembla estrany i irreal (per exemple, les persones poden semblar éssers desconeguts o robots).
DH Sigla de “diagnòstic hospitalari” (en envàs del medicament).
diàlisi f Tècnica que, mitjançant un sistema especial de filtratge, intenta eliminar substàncies nocives o tòxiques de la sang quan han fallat els sistemes fisiològics de neteja de la sang, com són els ronyons. / Difusió de petits soluts a través d’una membrana.
disparèunia f Dificultat per a la realització de l’acte sexual.
distal adj. Separat o més lluny de l’eix principal del cos.
dispnea f Dificultat per respirar.
document m Informació registrada sobre un suport. És la suma del que s’explica (informació) i el mitjà en què es registra aquesta informació (normalment, paper).
dorsal adj. Posterior.
dosímetre m Element que registra les radiacions rebudes i que usen els professionals que estan exposats a radiacions per conèixer les dosis que reben en un període de temps.
DSM Sigla, en anglès, del Manual diagnòstic i estadístic dels transtorns mentals de l’American Psychiatric Association. Conté els criteris diagnòstics de les malalties mentals de manera concisa, breu i útil per a la pràctica clínica.
DUE Sigla del títol d’infermeria. Literalment significa Diplomat universitari en infermeria. Va substituir el títol d’ATS.
DUI Sigla de Diplomat universitari en infermeria.
edema de pulmó m Acumulació de líquid fora dels vasos en els teixits pulmonars i els alveols.
e. d. s. Abreviatura per a als àpats “esmorzar, dinar i sopar”.
educand m Persona que rep educació. En l’àmbit sanitari, es tracta del pacient, client o usuari.
ECM Sigla d’especial control mèdic (en envàs del medicament)
ecografia f Mètode de diagnòstic que usa ultrasons per crear imatges mitjançant la utilització d’un equip específic denominat ecògraf.
EEG Sigla d’electroencefalograma.
EFG Sigla d’especialitat farmacèutica genèrica (en envàs del medicament).
efectivitat f Percentatge d’èxit que s’ha assolit en els resultats enfront de l’esperat, en relació amb una norma o seguint altres estratègies.
eficàcia f Relació que existeix entre els objectius pretesos i els resultats obtinguts, considerant les variables que hi han intervingut.
eficiència f Rendibilitat. Relació entre els resultats del programa i el seu cost.
EFP Sigla d’especialitat farmacèutica publicitària (en envàs del medicament).
efecte inotròpic positiu m Efecte que imita les funcions positives del cor, és a dir, que fa que el cor sigui capaç d’enviar més sang i amb més força al organisme.
EKG Sigla d’electrocardiograma.
electrocardiograma m Tècnica que permet veure les diferents ones que es produeixen per l’estimulació elèctrica del cor.
electrocutació f Accident provocat per l’exposició al corrent elèctric, que pot ser per contacte directe, per contacte indirecte o per l’exposició a l’acció indirecta del corrent elèctric.
èmbol m Fragment d’un trombe que es desprèn i va circulant per la sang fins que arriba a un vas que és queda més petit, amb la qual cosa s’hi queda i l’obstrueix.
EMG Sigla d’electromiograma.
emoció f Estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada. Les emocions es generen habitualment com a resposta a un esdeveniment extern o intern.
emulsió f Sistema que consta de dos líquids que no es barregen, un dels quals es dispersa en l’altre en forma de petites gotes.
endèmia f Procés patològic permanent en una zona geogràfica.
endoscòpia f Visualització directa de l’interior d’un òrgan mitjançant la utilització d’un tub flexible, prim, amb llum i que permet ser dirigit durant el seu ús, denominat fibroscopi o endoscopi.
enterobactèria f Bactèria que viu a l’intestí i forma part de la flora intestinal.
envelliment m Conjunt de canvis que van apareixent a nivell biològic, psicològic i social com a conseqüència del pas del temps.
epidèmia f Malaltia que es propaga durant algun temps en un país, afectant simultàniament un gran nombre de persones.
equilibri hídric m Procés en què entren i surten les mateixes quantitats de líquid del cos humà.
equimosi f Púrpura de dimensions superiors a 2 mm. Conegut com a cardenal.
ergometria f Prova que consisteix a sotmetre el pacient a un esforç gradual (en bicicleta o en una cinta de córrer) monitoritzant, al mateix temps, el seu ritme cardíac mitjançant un electrocardiograma continu. Permet registrar l’aparició o no de signes de dolor anginós o canvis en l’activitat elèctrica del cor en sotmetre’l a aquest esforç.
eritema m Enrogiment de la pell, amb augment de la temperatura local, produït per una vasodilatació capil·lar. Desapareix a la vitropressió.
erosió f Pèrdua de caràcter molt superficial en la continuïtat de la pell.
escama f Dèficit en l’eliminació de lac capa còrnia que produeix que s’hi acumulin fragments laminars.
escara f Teixit necròtic en forma de massa negra.
esclerosi f Procés d’augment del teixit connectiu dèrmic, apreciant-se pell dura que no es pot desplaçar.
espectre d’actuació m Gamma de microorganismes sobre els quals pot actuar un producte.
esplenectomia f Extirpació quirúrgica de la melsa.
espora f Forma adoptada per algunes bactèries, resistent al calor, a la dessecació i als productes químics.
esporicida m Agent que destrueix espores.
espirometria f Prova que mesura els volums d’aire o ventilació pulmonar que el pacient és capaç de mobilitzar durant la respiració normal i forçada.
escarlatina f Malaltia contagiosa aguda de la infància, provocada per un tipus d’estreptococ i que produeix mal de gola, febre, augment de la mida dels ganglis limfàtics, postració i erupció difusa de color vermell brilant.
estoc m Vegeu existències.
etiologia f Estudi de les causes de les malalties.
eucariota adj Qualitat de les cèl.lules que presenten un vertader nucli, és a dir, que presenten un nucli separat de la resta de la cèl·lula per una membrana nuclear.
excoriació f Erosió lineal degut al rascat.
existència f Mercaderia emmagatzemada en un magatzem.
factor etiològic m Factor responsable o causant del desenvolupament d’una determinada patologia.
factura f Document definitiu en què queda detallada la compravenda o prestació de serveis que s’han realitzat. És el principal document de les operacions comercials.
farmacocinètica f Ciència que estudia el comportament o la resposta del medicament pel que fa a la seva alliberació, absorció, distribució, metabolització i excreció en l’organisme.
farmacodinàmica f Ciència que estudia les accions i els efectes propis de cada fàrmac sobre un sistema, òrgan o teixit del cos humà.
favassa f Elevació circumscrita de consistència elàstica, deguda a un edema a la dermis, que desapareix en unes hores sense deixar resta residual.
feocromocitoma m Càncer poc freqüent que s’origina en unes cèl·lules que es localitzen, fonamentalment, a la medul·la de les glàndules suprarenals. Causa hipertensió, associada a mals de cap, batecs cardíacs forts, dolor al pit i sensació d’ansietat.
ferida f Pèrdua de continuïtat de la pell o les mucoses as conseqüència d’un traumatisme.
fibroblast m Cèl·lula principal del texit conjuntiu.
FIFO Sigla de l’expressió anglesa first in, first out.
filtració f Pas d’aigua i soluts a través d’una membrana degut a la pressió hidrostàtica que exerceix el líquid sobre la superfície de la membrana.
fímbria f Estructura filamentosa proteica similar als flagels en la seva composició i morfologia, però que no participa en la mobilitat.
fissura f Clivella. Solució de continuïtat de la pell que afecta a la dermis. Se sol localitzar al voltant d’orificis i plecs naturals.
fístula f Conducte anormal, ulcerat i estret , que connecta dues estructures del cos.
flagel f Filament llarg, prim i helicoïdal que serveix per a la motilitat.
flictena f Ampolla.
flora habitual f Bactèries comunes en un òrgan o sistema i que no solen ser perjudicials per l’organisme sinó, per contra, beneficioses.
fòbia f Forma especial de la por que queda fora del control voluntari de qui la pateix.
fossa poplítia f Regió anatòmica en forma de rombe, situada a la part posterior del genoll, delimitada a la part superior per la inserció dels músculs bíceps femoral per fora i semimembranós per la banda de dins, i a la part inferior per la inserció proximal del bessó intern per dins i pel prim plantar i el bessó extern per fora.
fotosensible adj Que s’altera per acció de la llum directa.
fractura f Traumatisme ossis que provoca la pèrdua de continuïtat en un os.
frontal m Pla longitudinal que, passant pel centre del cos, el divideix en una part anterior o ventral i en una altra de posterior o dorsal.
fulguració f Acció produïda per un llamp.
fungicida m Agent que destrueix fongs.
furóncol m Infecció cutània localitzada i amb pus per estafilococs que s’origina en una glandula o fol·licle pilós.
geriatria f Especialitat de la medicina que se centra en la prevenció i el tractament de les malalties de l’ancià, de forma que s’ocupa tant dels ancians sans com dels malalts.
gerontologia f Ciència que té l’objectiu d’estudiar el fenomen de l’envelliment, no només en l’home sinó també en tots els éssers vius.
gingivorràgia f Hemorràgia que es produeix a les genives.
gland m Part més distal del penis, recoberta del prepuci.
glucèmia f Mesura de concentració de la glucosa en el plasma.
H Sigla d’ús hospitalari (en envàs del medicament).
h Abreviatura d’hora.
hematia m Cèl·lula roja sanguínia.
hematoma m Púrpura profunda, amb gran acumulació hemorràgica a la dermis i hipodermis. Acumulació de sang ocasionada pel trencament dels vasos sanguinis com a conseqüència d’una lesió (cop, contusió…)
hematopoiesi f Procés mitjançant el qual es generen les cèl·lules de la sang a partir dels seus precursors.
hematúria f Sang a l’orina.
hemodinàmica h Ciència que s’encarrega de l’estudi del flux sanguini, així com de les pressions que es produeixen a l’interior dels vasos sanguinis i que afecten la circulació.
hemoglobina f Proteïna de la sang responsable del seu color vermell.
hemòlisi f Fragmentació dels hematies amb alliberació d’hemoglobina.
hemoptisi f Sortida de sang vermella amb la tos.
hemostàsia f Conjunt de processos fisiològics o d’intervenció mèdica que permeten mantenir la sang en estat líquid dins dels vasos sanguinis.
heteròtrof m Organisme incapaç d’elaborar la seva matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.
hidrocoloïde m Sobre compost per gels de sílice.
hidroteràpia f Utilització de l’aigua amb finalitats terapèutiques.
higroscòpic adj Que s’altera per absorció d’aigua del medi.
hil m Lloc d’entrada dels bronquis als pulmons. És aquí per on entren també les artèries i surten les venes.
hipocondríac m Persona que es preocupa exageradament i sense motius fonamentals per la pèrdua de la seva salut. Creu tenir malalties tot buscant i imaginant els seus símptomes.
histologia f Branca de la biologia que s’encarrega d’estudiar els teixits orgànics.
homologat adj Relatiu a allò que té unes característiques definides i que apareix publicat en documents administratius específics.
incidència f Nombre de casos nous d’una malaltia que sorgeixen en una població al llarg d’un període de temps (un any, per exemple).
infecció fProcés patogen causat per microorganismes com ara bactèries, virus i prions.
inferior adj Caudal. Que està més a prop dels peus.
infestació f Invasió d’un organisme viu per agents paràsits, com ara protozous, fongs, nematodes i cestodes.
intubació endotraqueal f Inserció d’un tub a la tràquea per obrir la via aèria.
invaginació f Penetració o replegament d’una capa de cèl·lules o d’una membrana dins una altra.
ió inorgànic m Substància necessària per al funcionament cel·lular.
IVA Sigla d’impost sobre el valor afegit.
karoshi m Paraula japonesa que significa “mort per excés de treball”.
laparoscòpia f Tècnica per a exploració i cirurgia de la cavitat abdominal que utilitza un endoscopi.
lateral adj Indica que la zona analitzada està cap al costat del cos més allunyat de la línia mitjana.
LCR Sigla de líquid cefaloraquidi.
leucèmia f Malaltia tumoral de les cèl·lules blanques de la sang.
leucòcit m Cèl·lula blanca sanguínia.
leucorrea f Flux blanquinós que surt per la vagina.
LGS Sigla de Llei general de sanitat 14/1986.
LIFO Sigla corresponent a l’expressió anglesa last in, first out.
liquenificació f Augment de les estructures normals de la pell degut al rascat crònic.
litotrícia f Tècnica de tractament que consisteix en destruir càlculs mitjançant el seu bombardeig amb ultrasons.
llanceta f Instrument punxant, similar a una fulla de bisturí, que s’utilitza sobretot per a l’obtenció de sang capil·lar.
llenceria f Magatzem de tota la roba que s’utilitza a l’hospital.
llum vascular m Espai pel qual circula la sang dins el vas sanguini.
LOPD Sigla de Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal.
màcula f Taca diferent del teixit que l’envolta.
magatzem m Conjunt d’articles i materials que posseeix una organització a l’espera de la seva utilització posterior en les diferents seccions o unitats de la pròpia organització.
malaltia f Transtorn de l’organisme que provoca malestar i/o alteració de les funcions normals.
malaltia professional f Estat patològic permanent o temporal que sobrevingui com a conseqüencia obligada o directa de la classe de treball que desenvolupa el treballador o del medi on treballa.
malware m Programari maliciós concebut específicament per a prendre el control d’un sistema informàtic, interferir en el seu funcionament normal, desestabilitzar-lo o danyar-lo. Prové de l’anglès malicious software.
mamografia f Exploració radiogràfica de la mama.
mastòcit m Cèl·lula encebada. Participa en els processos d’inflamació i desenvolupa un paper central en les al·lèrgies.
mecanisme de compensació m Mecanismes que posa en marxa el cor perquè la insuficiència cardíaca no produeixi símptomes.
medial adj Que la zona analitzada està cap a la línia mitjana del cos.
mediastí m Espai que queda entre les dues pleures.
melena f Matèria fecal amb sang digerida de color negre, brillant, pastosa, d’olor característica i desagradable.
mesoderm m Capa intermèdia que es forma en l’embrió (entre l’ectoderm i el endoderm). En deriven la majoria de les estructures corporals.
metàstasi f Disseminació de cèl·lules tumorals a diferents localitzacions de l’organisme.
miàlgia f Dolor muscular difús que s’acompanya de malestar general.
midriasi fDilatació excessiva o anormal de la pupil·la.
miosi f Contracció excessiva i sostinguda de la pupil·la.
mielina f Substància de caràcter greixós que se situa sobre els axons i augmenta la velocitat de conducció de l’impuls nerviós.
MIR m Sigla corresponent a metges interns i residents, que són els que estan realitzant el període de formació com a especialistes.
morbiditat f Proporció de persones malaltes en un lloc i en un temps determinat.
mortalitat f Indicador demogràfic que indica el nombre de defuncions d’una població per cada mil habitants per un període de temps determinat, generalment un any.
motivació f Causa del nostre comportament, igual que un procés multideterminat que activa, direcciona i fa persistir la conducta.
mutació fCanvi poc habitual en el material genètic que es produeix de forma espontània o indüida.
NANDA Abreviatura de l’associació nord-ameriacana de diagnòstics d’infermeria.
NIC Sigla, en anglès, corresponent a la classificació de les intervencions d’infermeria.
NIF Sigla del número d’identificació fiscal.
NOC Sigla, en anglès, de classificació dels resultats d’infermeria.
nòdul m Lesió arrodonida, circumscrita, profunda i palpable major d’1 cm.
nosocomial adj Dit de les infeccions nosocomials que s’originen i es desenvolupen en el medi hospitalari.
OMS Sigla d’Organització Mundial de la Salut.
orquitis f Inflamació dels testicles.
osmosi f Pas de substàncies a través d’una membrana semipermeada.
osteoblast m Cèl·lula responsable de la formació del teixit ossi.
osteòcit m Cèl·lula del teixit ossi adult.
osteoclast m Cèl·lula responsable de la reabsorció i equilibri del teixit ossi.
osteosíntesi f Conjunt de tècniques quirúrgiques conduents a una correcta consolidació òssia.
oxigen m Gas incolor, inodor i insípid. Es combina amb el carboni i l’hidrogen. És combustible.
PAI Abreviatura de procés d’atenció d’infermeria. Consisteix en l’aplicació del mètode científic en les cures d’infermeria, per aconseguir que aquesta assistència es dugui a terme de forma ordenada, organitzada i sistematitzada.
palet m Suport, generalment de fusta, de dimensions normalitzades per transportar i emmagatzemar mercaderies.
palmar m Cara de la mà (palmell).
palpació f Examen del cos que es fa amb les mans, a través de les quals es detecten zones doloroses.
pandèmia f Malaltia que afecta grans extensions geogràfiques.
pàpula f Lesió elevada, circumscrita, de menys d’1 cm. Té color i forma variables. Tendeix a curar-se espontàniament sense deixar cicatriu.
parènquima f Teixits que tenen les cèl·lules bàsiques de l’òrgan en què es troben. Són el conjunt de cel·lules responsables de les funcions bàsiques dels òrgans.
patologia f Part de la medicina que estudia les malalties.
patologia autoimmune f Patologia produïda per alteracions en el sistema defensiu d’una persona, el qual no reconeix adequadament les cèl·lules del propi organisme i lluita en contra seu.
perible adj Que té un període de caducitat inferior a cinc anys des de la data de fabricació.
pericardi m Membrana serosa que envolta el cor.
peroneal adj Indica la cara de la cama que mira cap enfora.
PET Sigla de tomografia per emissió de positrons.
petèquia f Púrpura puntiforme, no major de 2 mm.
picking m Zona del magatzem on es preparen comandes que requereixen un condicionament o embalatge especial.
pictograma m Símbol o dibuix esquemàtic i m olt expressiu que s’utilitza per senyalitzar zones en què poden existir riscos o bé per indicar prohibicions, obligatorietat o recomanacions. Solen estar normalitzats a nivell internacional.
placa f Elevació en altiplà de major superfície que alçada, de més d’ 1 cm, i que generalment és el resultat d’una agrupació de pàpules.
planificació f Procés continu d’anticipació dels recursos i serveis necessaris per assolir uns objectius definits segons un ordre de prioritats, sense oblidar el context actual i les possibles alteracions que puguin aparèixer per la influència dels factors interns o externs.
plaqueta f Trombòcit. Petits fragments anucleats procedents de la ruptura d’una cèl·lula de majors dimensions que intervenen en el procés d’hemostàsia (coagulació).
plasmòcit m Cèl·lula plasmàtica. S’origina a partir de la maduració dels limfòcits B i és encarregat de produir anticossos.
pleura f Membrana serosa que conté els pulmons.
plexe m Conjunt de capil·lars arterials i capil·lars venosos.
PMP Sigla de preu mitjà ponderat.
pneumotòrax m Col·lapse pulmonar total o parcial produït pel trencament de la pleura per una fractura costal.
polaquiúria f Miccons freqüents d’escàs volum.
por f Resposta emocional que es presenta davant de situacions o objectes concrets que impliquen perill per a l’individu, de forma que és una resposta esperable i normal.
posterior adj Dorsal. Indica que la zona estudiada és més a prop de la zona posterior del cos.
pressupost m Document mitjançant el qual una empresa o professional informa el client del cost de determinats productes i/o serveis.
prevalença f Nombre de casos (antics i nous) d’una malaltia determinada en una població en un moment determinat.
prevenció f En l’àmbit de la malaltia, mesures destinades a evitar l’aparició de la malaltia com ara la reducció dels factors de risc, a més de les mesures destinades a detenir el seu avenç i atenuar les seves conseqüències un cop establerta.
prió m Forma acel·lular constitüida per proteïnes i que no conté àcid nucleic.
profund adj Fondo. Indica la zona més allunyada de la superfície corporal.
programació f Organització, en el temps i en l’espai, de serveis, processos, activitats i recursos disponibles amb la finalitat d’assolir uns objectius definits en relació amb les necessitats d’una determinada població.
promoció f En salut, procés que proporciona a les poblacions els mitjans necessaris per exercir unmajor control sobre la seva salut i, així, pot millorar-la.
proximal adj Indica envers o més prop de l’eix principal del cos.
pulsiometria f Aplicació d’una pinça amb un sensor òptic en un dit o lòbul de l’orella que, connectat amb un aparell denominat pulsioxímetre, detecta tant el percentatge d’oxigen unit a hemoglobina que circula per un capil·lar arterial com la freqüència cardíaca.
púrpura f Màcula produïda per extravasació de sang, que no desapareix a la vitropresió i que quan evoluciona canvia de color.
pústula f Lesió elevada, circumscrita, que conté exsudat purulent, de color, forma i mida variables.
q. s. Abreviatura que significa “quantitat suficient”.
queratina f Proteïna principal component de les ungles, dels pèls i de la capa còrnia de la pell.
queratinització f Aparició de queratina en la superfície de la pell.
quimioprofilaxi f Ús de medicaments per evitar l’aparició d’una malaltia o infecció.
quist m Lesió de tipus cavitat, amb contingut líquid, sòlid o semisòlid i de consistència elàstica.
radial adj Relatiu a la tíbia. Costat de l’avantbraç que mira cap enfora del cos.
radiopac m Substància química que no permet el pas dels raigs X a través seu. S’utilitzen diversos compostos radiopacs de iode per delimitar l’interior de cambres cardíaques, vasos sanguinis, etc. en una radiografia o radioscòpia.
rebut m Document que confirma el pagament d’una quantitat de diners determinada.
recursos m Conjunt de mitjans (persones, béns materials, financers i tècnics) amb què es compta i s’han d’utilitzar per assolir els objectius.
recepta f Document normalitzat mitjançant el qual els professionals legalment capacitats prescriuen la medicació al pacient per a la seva dispensació a les farmàcies.
receptor vascular m Estructura nerviosa localitzada a la paret dels vasos que respon a l’acció del sistema nerviós.
resistència bacteriana f Fenomen pel qual els antibiòtics deixen d’exercir l’efecte desitjat de forma parcial o total. Es pot produir per un ús indiscriminat.
respiració diafragmàtica f Respiració que es realitza utilitzant els músculs de l’abdomen.
respiració toràcica f Respiració que es realitza utilitzant els músculs toràcics.
role-playing m Joc de rol. Representació en directe de determinats rols (personatges, llocs de treball, etc.) que portin a reflexionar sobre el comportament o actitud que es pretén modificar.
roncs i sibilàncies m Sons que se senten a l’auscultar un pacient, o sense auscultació si són intensos. Es produeixen pel pas d’aire a través dels bronquis reduïts de gruix i amb mucositat a l’interior. Els roncs són greus i les sibilàncies, agudes.
sagital adj Pla longitudinal que dona lloc a dues meitats simètriques: esquerra i dreta.
salut f Estat de complet benestar físic, mental i social, i no només d’absència d’afeccions o malalties (OMS). Estat de benestar físic, mental i social amb capacitat de funcionament, i no només absència de malalties o afeccions (Terris).
salutogènesi f Terme encunyat per Antonovsky. Pretén substituir el concepte de patogènesi, ja que segons aquest el que realment cal conèixer és per què la gent està sana, i no per què està malalta.
sang f Tipus especial de teixit conjuntiu constituït pel plasma i les cèl·lules sanguínies.
sapròfit m Microrganisme vegetal, especialment bacterià, que viu a expenses de la matèria orgànica descomposta i no en l’organisme viu. El terme s’usa també com a sinònim de pàrasit no patogen.
seminari m Estudi especialitzat guiat basat en el treball en grups petits amb la finalitat d’estudiar de forma intensiva un tema elegit prèviament pels participants juntament amb el formador. Es caracteritza per la discussió, l’elaboració de documents i conclusions i la seva acceptació per part dels components.
septicèmia f Infecció generalitzada amb gèrmens patògens a la sang.
signe m Evidència objectiva (no subjectiva) i mesurable de la prsència d’una malaltia. Un exemple característic és la febre.
símptoma m Manifestació subjectiva, sentida i referida pel pacient. No és mesurable. Per exemple, el dolor.
simptomatologia poc específica f Símptomes freqüents en diverses malalties, la qual cosa no permet aproximar-se gaire al diagnòstic.
superficial adj Relatiu a la superfície. Zona que queda més a prop de la superfície corporal.
superior adj Cranial. Indica que l’element a estudiar és més a prop del cap.
TAC Sigla de tomografia axial computeritzada.
TCAI Sigla del títol del cicle formatiu de grau mitjà de l’auxiliar d’infermeria. Literalment, significa Tècnic en cures auxiliars d’infermeria. Va substituir el títol d’auxiliar de clínica.
teixit m Conjunt de cèl·lules que realitzen una mateixa funció i tenen una morfologia similar.
telangièctasi f Dilatacions permanents de petits vasos cutanis d’aspecte lineal o estrellat que desapareixen amb vitropressió.
termolàbil adj Que s’altera fàcilment per l’acció de la calor.
termòstat m Aparell que serveix per mantenir la temperatura en un punt o interval determinat d’un sistema o ambient, com succeeix en les plantes i les habitacions d’un hospital.
tibial adj Relatiu a la tíbia. Cara de la cama que mira a l’eix del cos.
tisi f Forma antiga de denominar la tuberculosi.
TLD Sigla de tractament de llarg durada (en envàs del medicament).
tos productiva f Tos acompanyada per expulsió de secrecions en expectorar.
tos no productiva f Tos no acompanyada de secrecions, és seca.
tòxic adj Indica producte que pot provocar efectes nocius en l’organisme. Es poden dividir entre aquells que estan pensats per a l’us de les persones i el que no ho estan.
trabècula f Xarxa (en teixit ossi).
tracció f Ús de tensions sobre articulacions, ossos o grups musculars amb la finalitat d’alinear-los.
transversal adj Dit del pla horitzontal que divideix el cos en una part superior o cranial i una altra d’inferior o caudal, no simètriques.
traqueotomia f Creació quirúrgica d’una obertura dins de la tràquea per al submistrament de l’aire a través d’un tub de traqueotomia.
triatge m Procediment destinat a obtenir una classificació de les víctimes en unes determinades categories en funció del seu pronòstic vital per, d’aquesta manera, poder prioritzar-ne l’atenció i el tractament.
trombe m Elevació que apareix a les parets arterials per acumulació de diverses substàncies i que disminueix les dimensions de la llum vascular.
TSI Sigla de targeta sanitària individual.
úlcera f Pèrdua de substància de la pell que afecta fins a l’hipodermis.
ultrasò m Ona sonora d’una freqüència tan elevada que arriba a desprendre restes orgàniques adherides a l’instrumental brut.
validar v Assegurar que les dades recollides són correctes (vertaderes i no falses) i completes.
vasoactiu m Substància que produeix vasoconstricció o vasodilatació.
vasoconstricció f Procés pel qual el vas sanguini disminueix la seva llum.
vasodilatació f Procés pel qual el vas sanguini augmenta la seva llum.
vesícula f Lesió elevada, circumscrita, de contingut serós o hemorràgic, de menys de 0,5 cm.
viricida adj Dit de l’agent que destrueix virus.
xec m Document pel qual la persona que l’emet ordena a l’entitat bancària on té diners que pagui una quantitat al beneficiari del xec.
