a. a. adv Abreviatura que significa “abans dels àpats”.
a. m. loc adv Abreviatura llatina que significa “al matí”.
acarnissament m Furor terapèutic. Ús indiscriminat de tractaments extraordinaris dels quals ningú pot esperar cap tipus de benefici per al pacient, allargant la seva agonia.
abducció f Moviment pel qual un membre o un òrgan qualsevol s’allunya del pla medià del cos. En el cas dels dits, s’allunya de la línia axial d’un membre; i en el cas de l’ull, moviment de rotació cap al temporal.
adipòcit m Cèl·lula especialitzada en l’emmagatzematge de greixos.
albarà m Document que serveix com a justificant del lliurament de materials o mercaderies proporcionats al comprador.
amnèsia f Incapacitat total o parcial de recordar o d’identificar experiències passades.
angina de pit f Es produeix per una obstrucció parcial del flux de sang, en una part del cor. Clínicament cursa amb dolor localitzat en el tòrax (dolor precordial), que es pot irradiar a altres zones i s’acompanya d’un quadre de sudoració, nàusees i vòmits.
angioma m Màcula de color vermell produïda per un augment en la formació de vasos sanguinis per la dermis.
ansietat f Emoció desagradable que consisteix en una reacció de tensió, aprehensió i preocupació enfront d’una situació que l’individu entén com una amenaça potencialment perillosa per a la seva integritat física o psíquica, encara que moltes vegades no existeixi una causa aparent.
anterior adj Ventral. Que està per davant, que l’òrgan es troba proper a les cares anteriors.
anticòs m Proteïnes fabricades específicament per l’organisme en resposta a l’entrada d’elements estranys.
antigen m Qualsevol substància que entra en l’organisme i és capaç de generar una resposta defensiva.
aprovisionar v tr Activitat destinada a posar a disposició d’una organització tots els productes, béns i serveis procedents de l’exterior que són necessaris per al seu funcionament.
artèria f Vas sanguini que porta la sang del cor als òrgans i teixits.
arxiu clínic m Lloc on es guarden les històries clíniques generades en cada un d’aquests centres sanitaris.
asèpsia f Mètode preventiu de les infeccions amb el qual hom tracta d’evitar l’accés de microorganismes patògens a llocs on es realitzen treballs que en requereixen l’absència (sales d’operacions quirúrgiques, laboratoris farmacèutics o microbiològics, etc.).
asistòlia f Conjunt de fenòmens causats per la insuficiència cardíaca i pels trastorns subsegüents de la circulació. L’asistòlia és una insuficiència circulatòria permanent, i apareix quan el múscul cardíac es fa ineficaç per mantenir el dinamisme circulatori normal.
atròfia f Disminució i/o desaparició d’algun component normal de la pell.
ATS m Sigla d’ajudant tècnic sanitari.
aturada cardiorespiratòria a Es considera “la interrupció brusca, inesperada i potencialment reversible de la respiració i la circulació espontànies”.
audiometria f Prova que mesura l’agudesa auditiva mitjançant la utilització d’un audímetre.
autoajuda f self-help. En el context de la promoció de la salut, totes les mesures dutes a terme per profans, és a dir, per no professionals sanitaris, amb la finalitat de mobilitzar els recursos necessaris per promoure, mantenir o restablir la salut dels individus i les comunitats.
autoconcepte m Designa el conjunt de percepcions i creences que una persona té sobre si mateixa en diferents àrees o aspectes, és a dir, són factors de tipus intraindividual.
autoestima f És l’actitud que té un subjecte cap a si mateix; pot ser d’acceptació o de rebuig.
bioètica f Entesa en el seu sentit més ampli, és l’ètica de la relació amb els éssers vius.
biòpsia f Tècnica d’extracció o extirpació de petites porcions de teixit per a la seva posterior anàlisi al laboratori.
butllofa f Flictena. Lesió igual a la vesícula, però de dimensions majors de 0,5 cm.
càncer m Malaltia en què es presenta una divisió i un creixement descontrolat de les cèl·lules de l’organisme. Aquestes cèl·lules malignes tenen la capacitat d’envair els teixits pròxims, així com de viatjar per la sang i la limfa fins a òrgans a distància i créixer dins seu: és el que denominem metàstasi.
caquèxia f Estat d’extrema desnutrició que es manifesta en un pacient extremadament prim, amb alteracions analítiques i amb debilitat.
caudal adj Inferior.
cicatriu f Teixit resultant de la substitució de la dermis per teixit conjuntiu, després d’una alteració.
CIF m Sigla de codi d’identificació fiscal.
cintura pelviana f Anell ossi que, constituït pels ossos ilíacs i el sacre, serveix de suport per a l’extremitat inferior.
clivella f Fissura.
CMBD m Sigla de conjunt mínim bàsic de dades.
colonoscòpia f Exploració visual (endoscòpia) de l’intestí gros mitjançant un tub flexible que conté una petita cambra.
coma m Quadre clínic greu caracteritzat per la pèrdua de la consciència, de la motilitat voluntària i de la sensibilitat, amb conservació de les funcions vegetatives vitals: respiració, circulació i diüresi. És causat per a una fallida funcional (coma funcional) o orgànica (coma estructural).
confusió f Alteració global de les funcions psíquiques, generalment temporal i causada per una intoxicació, una malaltia infecciosa o un xoc traumàtic o emocional. Es caracteritza per una instauració ràpida i un descens més o menys marcat del nivell de consciència, amb desorientació espaciotemporal i trastorns de la percepció.
consciència f Estat en què l’individu s’adona de si mateix i de l’entorn que l’envolta, està en ple ús dels seus sentits i de les seves facultats. Els graus de consciència són: consciència plena, somnolència, obnubilació, confusió, estupor i coma.
coronal adj Frontal.
cranial adj Superior.
crepitació f So que produeix en fregar-se un fragment d’os amb un altre. Sembla el so de trepitjar neu.
cresta ilíaca f Cantell superior de l’os ilíac.
crioteràpia f Aplicació terapèutica del fred.
crosta f Dessecació d’exsudats, sang i restes cel·lulars sobre la superfície cutània. Cobreixen la superfície de solucions de continuïtat.
cubital adj Costat de l’avantbraç que mira cap a l’eix del cos.
d.a. adv Abreviatura que significa “després dels àpats”.
dehiscència f Obertura espontània d’una ferida suturada en una intervenció quirúrgica.
dermatòglif m Patró que forma les impressions de les eminències superficials de la pell dels dits (empremtes dactilars), palmells de les mans i plantes dels peus, utilitzades en estudis genètics o d’identificació.
despersonalització f S’altera la percepció o experiència d’un mateix, de forma que l’individu se sent separat del propi cos o dels propis processos mentals, com si es tractés d’un observador exterior (per exemple, sentint-se com si estigués somniant).
desrealització f Alteració de la percepció o experiència del món extern, de forma que sembla estrany i irreal (per exemple, les persones poden semblar éssers desconeguts o robots).
DH m Sigla de diagnòstic hospitalari (en envàs del medicament).
diàlisi f Tècnica que, mitjançant un sistema especial de filtratge, intenta eliminar substàncies nocives o tòxiques de la sang quan han fallat els sistemes fisiològics de neteja de la sang, com són els ronyons. Difusió de petits soluts a través d’una membrana.
diàstole f Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles. La diàstole comença amb l’obertura de les vàlvules auriculoventriculars i amb el pas de la sang de les aurícules als ventricles i finalitza amb l’obertura de les vàlvules sigmoides quan la pressió ventricular supera la pressió arterial. Coincideix amb l’interval entre el segon i el primer soroll cardíac.
discapacitat adj Dit de la persona restringida en les seves facultats físiques; minusvàlid.
distal adj Separat o més lluny de l’eix principal del cos.
document m Informació registrada sobre un suport. És la suma del que s’explica (informació) i el mitjà en què es registra aquesta informació (normalment, paper).
dorsal adj Posterior.
dosímetre m Element que registra les radiacions rebudes i que usen els professionals que estan exposats a radiacions per conèixer les dosis que reben en un període de temps.
DSM m Sigla en anglès de manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals de l’American Psychiatric Association. Conté els criteris diagnòstics de les malalties mentals de manera concisa, breu i útil per a la pràctica clínica.
DUE m Sigla del títol d’infermera, que significa literalment “diplomat universitari en infermeria”. Va substituir el títol d’ATS.
DUI m Sigla de diplomat universitari en infermeria.
e. d. s. loc adv Abreviatura que significa “esmorzar, dinar i sopar”.
ECM m Sigla d’especial control mèdic (en envàs del medicament).
ecografia f Mètode de diagnòstic que usa ultrasons per crear imatges mitjançant la utilització d’un equip específic denominat ecògraf.
edema m Presència d’un excés de líquid a l’espai intersticial. Es produeix sempre que es trenca l’equilibri entre la pressió oncòtica del plasma i la pressió hidrostàtica intravascular (venosa o limfàtica), i també quan augmenta la permeabilitat capil·lar. Quan el líquid s’acumula en una cavitat serosa es forma ascites (peritoneu), hidrotòrax (pleura) o hidropericardi (pericardi).
EEG m Sigla d’electroencefalograma.
EFG f Sigla d’especialitat farmacèutica genèrica (en envàs del medicament).
EFP f Sigla d’especialitat farmacèutica publicitària (en envàs del medicament).
EKG m Sigla d’electrocardiograma.
emergència f Esdeveniment greu i imprevisible que demana l’actuació immediata.
emfisema m Presència anormal d’aire i de gas en els teixits orgànics que normalment no en contenen; per extensió, augment del volum d’aire dins els pulmons (emfisema pulmonar).
EMG m Sigla d’electromiograma.
emoció f Estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada. Les emocions es generen habitualment com a resposta a un esdeveniment extern o intern.
endèmia f Procés patològic permanent en una zona geogràfica.
endoscòpia f Visualització directa de l’interior d’un òrgan mitjançant la utilització d’un tub flexible, prim, amb llum i que permet ser dirigit durant el seu ús, denominat fibroscopi o endoscopi.
envelliment m Conjunt de canvis que van apareixent a nivell biològic, psicològic i social com a conseqüència del pas del temps.
epidèmia f Malaltia que es propaga durant algun temps en un país, afectant simultàniament un gran nombre de persones.
equimosi f Púrpura de dimensions superiors a 2 mm. Conegut com a morat.
ergometria f Prova que consisteix en sotmetre el pacient a un esforç gradual (en bicicleta o en una cinta de córrer) monitoritzant, al mateix temps, el seu ritme cardíac mitjançant un electrocardiograma continu. Registra l’aparició, o no, de signes de dolor anginós o canvis en l’activitat elèctrica del cor en sotmetre’l a aquest esforç.
eritema m Enrogiment de la pell, amb augment de la temperatura local, produït per una vasodilatació capil·lar. Desapareix a la vitropressió.
erosió f Pèrdua de caràcter molt superficial en la continuïtat de la pell.
escama f Dèficit en l’eliminació de la capa còrnia que produeix que s’hi acumulin fragments laminars.
escara f Teixit necròtic en forma de massa negra.
esclerosi f Procés d’augment del teixit connectiu dèrmic, apreciant-se pell dura que no es pot desplaçar.
esfínter m Múscul en forma d’anell que es troba al voltant de l’orifici d’entrada o de sortida de certes cavitats naturals i que en contreure’s el tanca, com per exemple el de l’anus o el de la bufeta.
espirometria f Prova que mesura els volums d’aire o ventilació pulmonar que el pacient és capaç de mobilitzar durant la respiració normal i forçada.
estèrnum o estern m Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral situat en posició ventral i mediana. S’hi insereixen les costelles i les clavícules. És compost de diverses peces soldades que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix xifoide.
estoc m Vegeu existències.
etiologia f Estudi de les causes de les malalties.
excoriació f Erosió lineal causada pel rascat.
existències f Mercaderies emmagatzemades en un magatzem.
factura f Document definitiu en què queda detallada la compravenda o prestació de serveis que s’ha realitzat. És el principal document de les operacions comercials.
farmacocinètica f Ciència que estudia el comportament o la resposta del medicament pel que fa a la seva alliberació, absorció, distribució, metabolització i excreció en l’organisme.
farmacodinàmica f Ciència que estudia les accions i els efectes propis de cada fàrmac sobre un sistema, òrgan o teixit del cos humà.
fascicle o feix m És el conjunt, generalment petit, de fibres nervioses o musculars que de forma habitual tenen la mateixa significació funcional.
favassa f Elevació circumscrita de consistència elàstica, causada per un edema a la dermis, que desapareix en unes hores sense deixar resta residual.
feocromocitoma f Càncer poc freqüent que s’origina en unes cèl·lules que es localitzen, fonamentalment, a la medul·la de les glàndules suprarenals. Causa hipertensió, associada a mals de cap, batecs cardíacs forts, dolor al pit i sensació d’ansietat.
fibril·lació f Trastorn consistent en la contracció de les fibres musculars, especialment les cardíaques, realitzada de manera asincrònica i ràpida, sense aconseguir una contracció muscular coordinada i eficaç.
fibril·lació ventricular f Ritme anormal del cor que causa en major freqüència una aturada cardíaca. També anomenada atàxia cordis, és una arítmia cardíaca caracteritzada per contraccions ràpides, desordenades i dessincronitzades de les fibres del miocardi auricular, sense capacitat per originar contraccions auriculars efectives. Dóna lloc a una activitat ventricular totalment irregular i ràpida (taquiarítmia).
fibroblast m Cèl·lules principals del teixit conjuntiu.
FIFO loc adv Sigla de l’expressió first in, first out.
filtració f Pas d’aigua i soluts a través d’una membrana a causa de la pressió hidrostàtica que exerceix el líquid sobre la superfície de la membrana.
fissura f Clivella. Solució de continuïtat de la pell que afecta la dermis. Se sol localitzar al voltant d’orificis i plecs naturals.
flictena f Butllofa.
fòbia f Forma especial de por que queda fora del control voluntari de qui la pateix.
fotosensible adj m i f Que s’altera per acció de la llum directa.
frontal m 1. Pla longitudinal que passa pel centre del cos i el divideix en una part anterior o ventral i en una altra de posterior o dorsal.
geriatria f Especialitat de la medicina que se centra en la prevenció i el tractament de les malalties de l’ancià, de forma que s’ocupa tant dels ancians sans com dels malalts.
gerontologia f Ciència que té l’objectiu d’estudiar el fenomen de l’envelliment, no només en l’home sinó també en tots els éssers vius.
glucèmia f Mesura de concentració de la glucosa en el plasma.
H m Sigla d’ús hospitalari (en envàs del medicament).
h. f Abreviatura que significa “una hora”.
hematia f Cèl·lula roja sanguínia.
hematoma m Púrpura profunda, amb gran acumulació hemorràgica a la dermis i hipodermis.
hematopoesi f Procés mitjançant el qual es generen les cèl·lules de la sang a partir dels seus precursors.
hemitòrax m Una meitat del tòrax.
hemodinàmica f Ciència que s’encarrega de l’estudi del flux sanguini, així com de les pressions que es produeixen a l’interior dels vasos sanguinis i que afecten la circulació.
hidrocol·loide m Sobres compostos per gels de sílice.
hidroteràpia f Utilització de l’aigua amb finalitats terapèutiques.
higroscòpic adj Que s’altera per absorció d’aigua del medi.
hipocondríac adj Persona que es preocupa exageradament i sense motius fonamentals per la pèrdua de la seva salut. Creu tenir malalties tot buscant i imaginant els seus símptomes.
hipòxia cerebral f Disminució de la quantitat adequada d’oxigen en els teixits.
histologia f Branca de la biologia que s’encarrega d’estudiar els teixits orgànics.
homologat adj Relatiu a allò que té unes característiques definides i que apareix publicat en documents administratius específics.
incidència f Nombre de casos nous d’una malaltia que sorgeixen en una població al llarg d’un període de temps (un any, per exemple).
infart agut de miocardi m Es produeix per una obstrucció completa del flux de sang, a una part del cor, que causa isquèmia del miocardi i mort cel·lular i, per tant, l’aturada cardíaca. Clínicament cursa amb dolor localitzat en el tòrax (dolor precordial), que es pot irradiar a altres zones i s’acompanya d’un quadre de sudoració, nàusees i vòmits.
inferior adj Caudal. Que està més a prop dels peus.
inflamació f Reacció inespecífica del teixit conjuntiu, com a resposta a una agressió física, química o bacteriana, que serveix per eliminar, diluir o encerclar l’agent agressiu i els teixits lesionats. L’expressió clínica habitual és constituïda per calor, vermellor, inflor i dolor, i el substrat histològic és la vasodilatació i la presència d’un exsudat, que pot ésser serós, fibrinós o purulent.
inspecció f Examen del malalt o d’algun dels seus òrgans o de les seves regions mitjançant la vista.
intubació endotraqueal f Inserció d’un tub des del nas o la boca fins a la tràquea per tal d’assegurar el pas de l’aire, l’administració d’un anestèsic, l’aspiració de secrecions, etc.
invaginació f Introducció d’una porció en aquella que precedeix o la segueix.
isquèmia f Detenció o suspensió, absoluta o relativa, de la circulació arterial en una zona determinada.
IVA m Sigla d’impost sobre el valor afegit.
karoshi f Paraula japonesa que significa “mort per excés de treball”.
lateral adj Que la zona analitzada està cap al costat del cos més allunyat de la línia mitjana.
LCR m Sigla de líquid cefaloraquidi.
leucèmia f Malaltia tumoral de les cèl·lules blanques de la sang.
leucòcit m Cèl·lula blanca sanguínia.
LGS f Sigla de la Llei general de sanitat (14/1986).
LIFO loc adv Sigla de l’expressió last in, first out.
lipotímia f Pèrdua sobtada i transitòria de la consciència, però conservant, per bé que debilitades, les funcions cardíaca i respiratòria. És conseqüència d’una manca d’irrigació cerebral.
liquenificació f Augment de les estructures normals de la pell a causa del rascat crònic.
líquid cefaloraquidi m Líquid aquós contingut en els ventricles cerebrals, espais subaracnoïdals i conducte medul·lar. El concepte de líquid cerebrospinal és sinònim de líquid cefaloraquidi.
litotrícia f Tècnica de tractament que consisteix en destruir càlculs mitjançant el seu bombardeig amb ultrasons.
llenceria f Magatzem de tota la roba que s’utilitza a l’hospital.
LOPD f Sigla de la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal.
magatzem m Conjunt d’articles i materials que posseeix una organització a l’espera d’utilitzar-los posteriorment en les seves diferents seccions o unitats.
malaltia f Trastorn de l’organisme que provoca malestar i/o alteració de les funcions normals.
malware n Prové de malicious software.
mamografia f Exploració radiogràfica de la mama.
maniobra d’elevació de la mandíbula f Actualment, és la més recomanada quan se sospita de l’existència de possibles traumatismes cervicals. Consisteix a fixar el cap en una posició estable, però sense fer hiperextensió, tot evitant que es desplaci en qualsevol direcció, i elevar la mandíbula fent tracció cap amunt, sense estendre el coll.
maniobra front-mentó f Per fer la maniobra front-mentó cal agenollar-se al costat de la víctima. Es col·loca una mà damunt del seu front, amb prou pressió per aixecar-li el cap cap enrere. L’altra mà cal col·locar-la damunt de la part òssia del mentó, tot elevant la mandíbula i desplaçant el mentó cap endavant.
mastòcit m Cèl·lula encebada. Participen en els processos d’inflamació i desenvolupen un paper central en les al·lèrgies.
medial adj Que la zona analitzada està cap a la línia mitjana del cos.
mediastí m Espai que queda entre les dues pleures.
meninges f Són cadascuna de les tres membranes, duramàter, piamàter i aracnoide, que envolten l’encèfal i la medul·la espinal.
mesoderma m Capa intermèdia que es forma en l’embrió (entre l’ectoderma i l’endoderma). En deriven la majoria de les estructures corporals.
mètodes barrera m Objectes que es faran servir per prevenir el possible contagi de malalties com ara la meningitis, la tuberculosi i altres malalties respiratòries. L’hepatitis i la sida només es transmeten amb presència de sang, per això es fan servir guants, mascareta, etc.
mielina f Substància de caràcter greixós que se situa sobre els axons i augmenta la velocitat de conducció de l’impuls nerviós.
miocardi m Part muscular del cor, compresa entre el pericardi i l’endocardi. Comprèn el miocardi pròpiament dit i el nòdul sinoauricular, amb el sistema de conducció. Té autonomia contràctil, conductibilitat i excitabilitat.
MIR m Sigla de metges interns i residents, que són els que estan realitzant el període de formació com a especialistes.
morbiditat f Indica la proporció de persones malaltes en un lloc i en un temps determinat.
mortalitat f Indicador demogràfic que indica el nombre de defuncions d’una població per cada mil habitants per un període de temps determinat, generalment un any.
motivació f És el que causa el nostre comportament, el que és igual a un procés multideterminat que activa, direcciona i fa persistir la conducta.
NANDA n Abreviatura de l’Associació Nord-americana de Diagnòstics d’Infermeria.
nasofaringe f També anomenada rinofaringe, és la part de la faringe situada darrere les fosses nasals, per damunt del vel del paladar. Presenta una paret superior, anomenada volta faríngia, ocupada per l’amígdala faríngia; a la paret anterior hi ha els orificis posteriors de les fosses nasals o coanes, i a les laterals l’orifici faringi de la trompa d’Eustaqui.
NIC n Sigla, en anglès, de la classificació de les intervencions d’infermeria.
NIF m Sigla de Número d’Identificació Fiscal.
NOC n Sigla, en anglès, de la classificació dels resultats d’infermeria.
nòdul m Lesió arrodonida, circumscrita, profunda i palpable, major d’1cm.
nosocomial adj Dit de les infeccions que s’originen i es desenvolupen al medi hospitalari.
obnubilació f Terbolesa i lentitud en el pensament.
OMS f Sigla d’Organització Mundial de la Salut.
orofaringe f També anomenada bucofaringe, és la part mitjana de la faringe, entre el vel del paladar i la vora superior de l’epiglotis, que comunica per davant amb la cavitat bucal a través de l’istme de la gola. També és coneguda com a bucofaringe.
osmosi f Pas de substàncies a través d’una membrana semipermeable.
osteoblast m Cèl·lula responsable de la formació del teixit ossi.
osteòcit m Cèl·lula del teixit ossi adult.
osteoclast m Cèl·lula responsable de la reabsorció i equilibri del teixit ossi.
PAI m Abreviatura de Procés d’atenció d’infermeria, que consisteix en l’aplicació del mètode científic en les cures d’infermeria per aconseguir que aquesta assistència es dugui a terme de forma ordenada, organitzada i sistematitzada.
palet m Suport, generalment de fusta, de dimensions normalitzades per transportar i emmagatzemar mercaderies.
palmar m 1. Cara de la mà (palmell).
palpació f Mètode d’exploració que consisteix a aplicar els dits o la cara anterior de la mà sobre una superfície corporal, fent-hi una pressió lleugera o pregona, per tal d’apreciar determinades qualitats dels òrgans subjacents o bé per descobrir tumoracions o altres irregularitats.
pandèmia f Malaltia que afecta grans extensions geogràfiques.
pàpula f Lesió elevada, circumscrita, de menys d’1cm, de color i forma variables, que tendeix a curar-se espontàniament sense deixar cicatriu.
patel·lar adj Relatiu o pertanyent a la patel·la o ròtula.
patologia f Part de la medicina que estudia les malalties.
perible adj Que té un període de caducitat inferior a cinc anys des de la data de fabricació.
pericardi m Membrana serosa que envolta el cor.
peroneal adj Cara de la cama que mira cap enfora.
PET n Sigla de tomografia per emissió de positrons.
petèquia f Púrpura punctiforme, no major de 2 mm.
picking m Zona del magatzem on es preparen comandes que requereixen un condicionament o embalatge especial.
pictograma m Símbol o dibuix esquemàtic i molt expressiu que s’utilitza per senyalitzar zones en què poden existir riscos o bé per indicar prohibicions, obligatorietat o recomanacions. Solen estar normalitzats a nivell internacional.
placa f Elevació en altiplà de major superfície que alçada, de més d’1 cm, que generalment és el resultat d’una agrupació de pàpules.
plaqueta f Trombòcit. Petits fragments anucleats, procedents de la ruptura d’una cèl·lula de majors dimensions, que intervenen en el procés d’hemostàsia (coagulació).
plasmòcits m Cèl·lules plasmàtiques. S’originen a partir de la maduració dels limfòcits B i són les encarregades de produir anticossos.
pleura f Membrana serosa que conté els pulmons.
PMP m Sigla de preu mitjà ponderat.
por f Resposta emocional que es presenta davant de situacions o objectes concrets que impliquen perill per a l’individu, de forma que és una resposta esperable i normal.
posterior adj Dorsal. Que la zona estudiada està més a prop de la zona posterior del cos.
pressupost m Document mitjançant el qual una empresa o professional informa el client del cost de determinats productes i/o serveis.
prevalença f Nombre de casos (antics i nous) d’una malaltia determinada en una població en un moment determinat.
priapisme m Erecció continuada i dolorosa del penis, sense cap estimulació sexual. Gairebé sempre és idiopàtica, per bé que a vegades és secundària a malalties i lesions traumàtiques de la medul·la espinal o dels centres nerviosos, a una anèmia de cèl·lules falciformes o una leucèmia, o bé a una cistitis, una gonocòccia o certes lesions del penis, com ara l’obstrucció de la vena dorsal de l’arrel del penis.
profunda adj Fons. Zona més allunyada de la superfície corporal.
proximal adj Envers o més a prop de l’eix principal del cos.
pulsioximetria f Aplicació d’una pinça amb un sensor òptic en un dit o lòbul de l’orella, el qual, connectat amb un aparell denominat pulsioxímetre, detecta tant el percentatge d’oxigen unit a hemoglobina que circula per un capil·lar arterial com la freqüència cardíaca.
púrpura f Màcula produïda per extravasació de sang, que no desapareix a la vitropressió i quan evoluciona, canvia de color.
pústula f Lesió elevada, circumscrita, que conté exsudat purulent, de color, forma i mida variables.
q.s. f Abreviatura que significa “quantitat suficient”.
queratina f Proteïna que és el component principal de les ungles, dels pèls i de la capa còrnia de la pell.
queratinització f Aparició de queratina en la superfície de la pell.
quist m Lesió de tipus cavitat, amb contingut líquid, sòlid o semisòlid i de consistència elàstica.
radial adj Relatiu a la tíbia. Costat de l’avantbraç que mira cap enfora del cos.
radioopac adj Substància química que no permet el pas dels raigs X a través seu. S’utilitzen diversos compostos radioopacs de iode per delimitar l’interior de cambres cardíaques, vasos sanguinis, etc. en una radiografia o radioscòpia.
rebut m Document que confirma el pagament d’una quantitat de diners determinada.
recepta f Document normalitzat mitjançant el qual els professionals legalment capacitats prescriuen la medicació al pacient per a la seva dispensació a les farmàcies.
reflex m Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós, que determina una resposta, a través d’un òrgan (efector), a un impuls que té l’origen en un receptor extern (exteroreceptor) o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular (propioceptor).
reflex tendinós m El que es produeix percudint un tendó.
sagital adj Pla longitudinal que dóna lloc a dues meitats simètriques, esquerra i dreta.
salut f Estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties (OMS). Estat de benestar físic, mental i social amb capacitat de funcionament, i no només absència de malalties o afeccions (Terris).
salutogènesi f Terme encunyat per Antonovsky, que pretén substituir el de patogènesi, ja que segons aquest el que realment hauríem de conèixer és per què la gent està sana, no pas per què està malalta.
sang f Tipus especial de teixit conjuntiu constituït pel plasma i les cèl·lules sanguínies. Líquid vermell que circula sense aturar-se per tot el sistema circulatori. Està formada per plasma i elements formes, com els glòbuls vermells o eritròcits, els glòbuls blancs o leucòcits i les plaquetes o trombòcits.
signe m Evidència objectiva (no subjectiva) i mesurable de la presència d’una malaltia. Un exemple característic és la febre.
símptoma m Manifestació subjectiva, sentida i referida pel pacient. No és mesurable. Per exemple, el dolor.
sindactília f Malformació consistent en la fusió total o parcial de dos o més dits de les mans o dels peus. Pot afectar només les parts toves o també les òssies.
sístole f Contracció de les cavitats del cor que té lloc d’una manera sincrònica en les aurícules i en els ventricles. En la sístole auricular la sang passa de les aurícules als ventricles, i en la ventricular la sang és impulsada des dels ventricles cap a les artèries aorta i pulmonar. La sístole ventricular determina el primer to cardíac, el xoc de la punta i la pulsació de les artèries.
somnolència f Estat intermedi entre el son i la vigília en el qual el subjecte no ha perdut del tot la consciència.
superficial adj Relatiu a la superfície. Zona que està més a prop de la superfície corporal.
superior adj Cranial. Indica que l’element a estudiar està més a prop del cap.
suport vital m Sèrie d’actuacions que van des de la protecció de la zona o el medi afectat fins a la posada en marxa de l’anomenada cadena de supervivència o cadena de vida.
TAC f Sigla de tomografia axial computada.
taquicàrdia ventricular f Rapidesa exagerada de les contraccions cardíaques. Convencionalment, hom parla de taquicàrdia quan les contraccions cardíaques són de 100 o més per minut. I pel que fa a la taquicàrdia ventricular pròpiament dita, és la que respon a estímuls aberrants nascuts en els ventricles.
TCAI m Sigla del títol del cicle formatiu de grau mitjà de l’auxiliar d’infermeria. Literalment, significa “tècnic en cures auxiliars d’infermeria”. Va substituir el títol d’auxiliar de clínica.
teixit m Conjunt de cèl·lules que realitzen una mateixa funció i tenen una morfologia similar.
teixit adipós m Varietat de teixit connectiu en què predominen les cèl·lules adiposes, que formen una massa contínua. Té la funció de magatzem de greixos neutres i la funció mecànica de coixí entre els diferents òrgans. També és anomenat teixit adipós blanc i adipós groc.
teixit conjuntiu o teixit connectiu m Teixit d’unió entre els òrgans. Fa de protecció tot envoltant-los i d’ompliment dels buits.
teixit epitelial m Teixit format, en general, per cèl·lules separades per molt poca substància intercel·lular, que recobreix la superfície externa del cos, forma totes les glàndules i una part important dels òrgans dels sentits, i entapissa les parets de la majoria de les cavitats orgàniques. Té una funció de revestiment, glandular o sensorial. Pot ser pla, cúbic o cilíndric i estratificat, ciliat o simple.
teixit muscular m Teixit format exclusivament per cèl·lules allargades, contràctils. Es distingeixen dues classes de teixit muscular: llis i estriat.
teixit nerviós m Teixit propi dels centres nerviosos i dels nervis, constituït per les cèl·lules nervioses (neurones) i un teixit de sosteniment (neuròglia). Les neurones tenen prolongacions de dues menes: llargues (axó o cilindreix) i curtes (dendrites).
telangièctasi f Dilatacions permanents de petits vasos cutanis d’aspecte lineal o estrellat que desapareixen amb vitropressió.
tendó m Cordó fibrós de teixit conjuntiu.
termolàbil adj Que s’altera fàcilment per l’acció de la calor.
tetraplegia f Paràlisi de les quatre extremitats. També s’anomena quadriplegia.
tibial adj Relatiu a la tíbia. Cara de la cama que mira a l’eix del cos.
TLD m Sigla de tractament de llarga durada (en envàs del medicament).
trabècula f Xarxa (en teixit ossi).
transversal adj Dit del pla horitzontal que divideix el cos en una part superior o cranial i una altra d’inferior o caudal, no simètriques.
tríceps m Que està proveït de tres caps, especialment dit del múscul que en un dels seus extrems té tres tendons per unir-se amb l’os.
TSI f Sigla de targeta sanitària individual.
tub endotraqueal m Via aèria artificial que s’utilitza per mantenir permeable la via aèria superior, tot impedint que la llengua l’obstrueixi per tal de proporcionar a la víctima una ventilació i oxigenació adequades i per controlar les seves secrecions.
úlcera f Pèrdua de substància de la pell que afecta fins la hipoderma.
urgència sanitària f Problema o patologia l’evolució de la qual és lenta i no necessàriament mortal, però en la qual la víctima no ha de passar més de 6h sense ser atesa.
validar v Assegurar que les dades recollides són correctes (són vertaderes i no falses) i completes.
vesícula f Lesió elevada, circumscrita, de contingut serós o hemorràgic, de menys de 0,5 cm.
xec m Document pel qual la persona que l’emet ordena a una entitat bancària on té diners que pagui una quantitat al beneficiari del xec.
xoc m Síndrome transitòria, de caràcter dinàmic i progressiu, en la qual, per l’existència d’un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del cabal cardíac, l’afluència sanguínia en els teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes per a un metabolisme oxidatiu. Clínicament es manifesta per pal·lidesa, cianosi, suor freda, descens de la tensió arterial, taquicàrdia i pols filiforme, disminució de la funció renal (oligoanúria), nàusees i set. Una vegada iniciat el xoc, l’organisme respon amb una reacció compensadora (taquicàrdia, vasoconstricció, derivació de la sang per les fístules arteriovenoses, etc.) que origina una disminució del retorn venós amb la consegüent caiguda del volum cardíac, que en darrer terme no fa sinó tancar el cercle viciós del xoc.
xoc anafilàctic m Alteració brusca a causa d’una reacció antigen anticòs per fàrmacs, verins, aliments… (reacció al·lèrgica).
xoc cardiogènic m Xoc produït quan el batec cardíac és molt dèbil o poc eficient.
xoc hipovolèmic m Xoc en què el trastorn primari i inicial és la reducció del volum sanguini, per hemorràgia, traumatisme, cremades extenses, deshidratació, etc.
xoc neurogènic m Xoc produït per una vasodilatació anormal i difusa dels vasos sanguinis com a conseqüència d’un traumatisme cranial, una lesió medular, una hemorràgia cerebral…
xoc sèptic m Xoc produït a causa d’una reacció contra les endotoxines produïdes pels microorganismes causades per les infeccions bacterianes.
