Activitats

Pacient amb incontinència i tipus de bolquers

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents tipus de bolquers i la tècnica de canvi.

Visualitzeu aquest vídeo sobre el canvi de bolquers i responeu:

  1. Quina finalitat tenen?
  2. Quins tipus de bolquers hi ha?

  1. Mantenir la pell seca i sense humitat.
  2. Per veure els diferents tipus de bolquers, podeu consultar aquest web: tipus de bolquers

Aplicació de l'urocol·lector

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents tipus d’urocol·lectors i la tècnica de canvi.

Visualitzeu aquest vídeo i, a continuació, citeu els materials que hi surten i expliqueu la finalitat de la tècnica.

  • Urocol·lector d’orina i bossa de diüresi.
  • És una tècnica de drenatge extern en homes amb incontinència.

Característiques de les bosses de diüresi

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les característiques de les bosses de diüresi. Responeu les següents preguntes:

  1. Quines característiques tenen?
  2. Dels dos sistemes de bossa de diüresi, oberta o tancada, quina creieu que redueix el risc de contraure infeccions urinàries?

  1. Les bosses de diüresi s’utilitzen per recollir l’orina i també reben el nom de bosses recol·lectores d’orina. Són de material transparent, amb vàlvula antiretorn i escala graduada per mesurar la quantitat d’orina. Consten d’un tub anticolzament, amb l’extrem protegit per un caputxó per preservar l’esterilitat de l’extrem, que és per on es connecten a la sonda. Presenten un sistema per penjar el suport al llit del pacient o col·locar-lo a la cama, per si aquest pogués deambular. N’hi ha de tancades o amb sistema evacuador al final de la bossa. Poden arribar un punt d’inserció per a l’extracció de mostres.
  2. Sempre que se segueixin les normes d’asèpsia especificades en la unitat, no s’hauria de produir cap infecció. Tot i això, dels dos sistemes, es manipula menys el de drenatge d’orina amb la bossa oberta, ja que es pot buidar sense haver de tocar el contacte del tub de la bossa amb la sonda vesical. Cal tenir en compte que es denomina “sistema de diüresi de circuit tancat” el que presenta una bossa oberta (té aixeta o vàlvula d’evacuació), ja que en aquest sistema no és necessari desconnectar res per buidar-lo.

Cliqueu aquest enllaç i trobareu un lloc web que tracta sobre les bosses de diüresi.

Canvi de la bossa de diüresi

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents tipus de materials i el canvi de la bossa de diüresi.

Visualitzeu aquest vídeo i digueu quin material hi surt:

El material és una sonda Foley, una bossa d’orina i suport per a la bossa.

Parts de les sondes vesicals

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les diferents parts de les sondes vesicals.

Fixeu-vos en la següent imatge d’una sonda Foley i identifiqueu-ne les cinc parts.

Figura Diagrama de un catèter de Foley

  1. Conducte del globus, amb indicació del volum del fluid per a inflat del globus en ml.
  2. Conducte d’evacuació de la bufeta.
  3. Indicació de la grandària de la sonda en l’escala francesa i en mm.
  4. Globus.
  5. Obertura en la bufeta.

Tipus de sondes vesicals

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents tipus de sondes vesicals.

Fixeu-vos en les següents imatges i identifiqueu quins tipus de sonda urinària són.

Figura Sonda urinària I
Figura Sonda urinària II

  • Sonda urinària I: es tracta d’una sonda de Nelaton; té la punta recta i s’usa tant en homes (més llarga) com en dones (més curta).
  • Sonda urinària II: es tracta d’una sonda de Tiemann; és corba, amb punta olivada i punxeguda i està indicada per a pacients, prostàtics o de buidatge dificultós.

Material estèril en sondatge vesical

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents tipus de material estèril en sondatge vesical.

Identifiqueu el següent material estèril en sondatge vesical.

Figura Material estèril

  • Sonda Foley
  • Camp estèril
  • Guants estèrils

Material per a la realització d'un sondatge vesical

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar el material necessari en sondatge vesical.

Identifiqueu el material que surt en la següent imatge:

Figura Material per a la realització d’un sondatge vesical

  • Sonda vesical tipus Foley (núm. 14-16-18-20)
  • Bossa de diüresi
  • Suport per a la bossa
  • Lubricant anestèsic
  • Guants estèrils
  • Guants no estèrils
  • Gases estèrils
  • Xeringa de 10 cc
  • Sèrum fisiològic de 10 cc
  • Draps estèrils
  • Material per a la higiene genital
  • Antisèptic

Material d'hemodiàlisi

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar el material necessari en hemodiàlisi.

Identifiqueu la tècnica i el material que surt en la següent imatge:

Figura Material d’hemodiàlisi

  • Hemodiàlisi
  • Llitera
  • Hemodialitzador

Realització d'un sondatge vesical

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar el material necessari en sondatge vesical.

Visualitzeu aquest vídeo i responeu:

  1. Quin tipus de sonda s’utilitza?
  2. Entre el minuts 1.30 i 1.45 quines accions fa l’infermer / la infermera?

  1. Sonda Foley
  2. Inflar el globus i lubricar la sonda

Realització d'un sondatge vesical permanent a una dona

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar el material necessari en sondatge vesical femení.

Visualitzeu aquest vídeo i expliqueu quines són les diferències fonamentals entre la col·locació d’una sonda vesical a un home i a una dona.

  • A un home. Estarà en decúbit supí amb les cames estirades. Cal introduir gel anestèsic en el meat urinari. Cal estirar lleugerament el penis, per allisar la uretra anterior. És tècnicament més difícil i pot lesionar-se la uretra.
  • A una dona. Estarà en decúbit supí amb les cames flexionades i lleugerament separades. S’aplicarà lubricant a l’extrem distal del catèter. És tècnicament més senzill.

Per a més informació, també podeu veure aquest vídeo:

Realització d'un sondatge vesical permanent a un home

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar el material necessari en sondatge vesical masculí.

Vegeu aquest vídeo i citeu el material necessari per fer un sondatge vesical permanent a un home.

El material necessari és: sonda, sistema de drenatge (bossa de diüresi), guants estèrils i no estèrils, turundes i draps estèrils, antisèptic, lubricant hidrosoluble, pinces de Kocher, recipient estèril per recollir l’orina si cal, xeringa de 10 cc, sèrum fisiològic o aigua destil·lada estèril, bossa recol·lectora i material per a la realització de la higiene dels genitals.

Per a més informació, també podeu veure aquests dos vídeos:

Tècniques de depuració extrarenal

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els inconvenients més importants que suposa, per a una persona, el tractament amb hemodiàlisi.

Escriviu els inconvenients més importants que suposa, per a una persona, el tractament amb hemodiàlisi.

  • La fístula arteriovenosa, en què la persona ha de protegir-se durant la seva vida quotidiana, per evitar ferir-la amb un cop.
  • La desconnexió d’algun tub o línia sanguínia durant el procediment.
  • Els trastorns hemodinàmics, per haver extret massa líquid o per fer-ho massa ràpidament.
  • Sagnats, infeccions, edemes…
  • La necessitat de transfusions sanguínies o l’administració d’injeccions d’eritropoetina, per les pèrdues sanguínies i la manca de l’hormona.

Prevenir la incontinència

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els hàbits que ajuden a prevenir o millorar la incontinència.

Expliqueu els hàbits que ajuden a prevenir o millorar la incontinència.

  • Anar al lavabo cada tres hores durant el dia, ja que retenir durant molt de temps l’orina és contraproduent.
  • Fer una correcta higiene íntima per evitar infeccions.
  • Facilitar l’accés al lavabo modificant l’entorn i utilitzant aparells que ajudin a la deambulació en el cas de problemes de desplaçament.
  • En cas de despertar-se durant la nit, utilitzar una cadira amb un orinal incorporat.
  • Vestir-se amb roba còmoda i fàcil de treure (Velcro®) per evitar les fugues d’urgència.
  • Beure líquids suficients, ja que l’orina concentrada actua com a irritant de la bufeta.
  • Prendre aliments que facilitin el bon ritme intestinal: cereals, prunes i dietes riques en fibres. El restrenyiment agreuja la incontinència.
  • Evitar la cafeïna en la dieta (cafè, te, cola, xocolata, tònica), begudes carbonatades i alcohòliques, sobretot si el problema és la freqüència amb què es va al lavabo i la urgència per arribar-hi.
  • Disminuir les visites nocturnes al lavabo.
  • Fer els exercicis per potenciar la musculatura del sòl pelvià (en el cas que s’hagi indicat).