Activitats

1. Mantenir la pell seca i sense humitat.
2. Per veure els diferents tipus de bolquers, podeu consultar aquest web: tipus de bolquers

• Urocol·lector d’orina i bossa de diüresi.
• És una tècnica de drenatge extern en homes amb incontinència.

1. Les bosses de diüresi s’utilitzen per recollir l’orina i també reben el nom de bosses recol·lectores d’orina. Són de material transparent, amb vàlvula antiretorn i escala graduada per mesurar la quantitat d’orina. Consten d’un tub anticolzament, amb l’extrem protegit per un caputxó per preservar l’esterilitat de l’extrem, que és per on es connecten a la sonda. Presenten un sistema per penjar el suport al llit del pacient o col·locar-lo a la cama, per si aquest pogués deambular. N’hi ha de tancades o amb sistema evacuador al final de la bossa. Poden arribar un punt d’inserció per a l’extracció de mostres.
2. Sempre que se segueixin les normes d’asèpsia especificades en la unitat, no s’hauria de produir cap infecció. Tot i això, dels dos sistemes, es manipula menys el de drenatge d’orina amb la bossa oberta, ja que es pot buidar sense haver de tocar el contacte del tub de la bossa amb la sonda vesical. Cal tenir en compte que es denomina “sistema de diüresi de circuit tancat” el que presenta una bossa oberta (té aixeta o vàlvula d’evacuació), ja que en aquest sistema no és necessari desconnectar res per buidar-lo.

Cliqueu aquest enllaç i trobareu un lloc web que tracta sobre les bosses de diüresi.

El material és una sonda Foley, una bossa d’orina i suport per a la bossa.

1. Conducte del globus, amb indicació del volum del fluid per a inflat del globus en ml.
2. Conducte d’evacuació de la bufeta.
3. Indicació de la grandària de la sonda en l’escala francesa i en mm.
4. Globus.
5. Obertura en la bufeta.

• Sonda urinària I: es tracta d’una sonda de Nelaton; té la punta recta i s’usa tant en homes (més llarga) com en dones (més curta).
• Sonda urinària II: es tracta d’una sonda de Tiemann; és corba, amb punta olivada i punxeguda i està indicada per a pacients, prostàtics o de buidatge dificultós.

• Sonda Foley
• Camp estèril
• Guants estèrils

• Sonda vesical tipus Foley (núm. 14-16-18-20)
• Bossa de diüresi
• Suport per a la bossa
• Lubricant anestèsic
• Guants estèrils
• Guants no estèrils
• Gases estèrils
• Xeringa de 10 cc
• Sèrum fisiològic de 10 cc
• Draps estèrils
• Material per a la higiene genital
• Antisèptic

• Hemodiàlisi
• Llitera
• Hemodialitzador

1. Sonda Foley
2. Inflar el globus i lubricar la sonda

• A un home. Estarà en decúbit supí amb les cames estirades. Cal introduir gel anestèsic en el meat urinari. Cal estirar lleugerament el penis, per allisar la uretra anterior. És tècnicament més difícil i pot lesionar-se la uretra.
• A una dona. Estarà en decúbit supí amb les cames flexionades i lleugerament separades. S’aplicarà lubricant a l’extrem distal del catèter. És tècnicament més senzill.

Per a més informació, també podeu veure aquest vídeo:

El material necessari és: sonda, sistema de drenatge (bossa de diüresi), guants estèrils i no estèrils, turundes i draps estèrils, antisèptic, lubricant hidrosoluble, pinces de Kocher, recipient estèril per recollir l’orina si cal, xeringa de 10 cc, sèrum fisiològic o aigua destil·lada estèril, bossa recol·lectora i material per a la realització de la higiene dels genitals.

Per a més informació, també podeu veure aquests dos vídeos:

• La fístula arteriovenosa, en què la persona ha de protegir-se durant la seva vida quotidiana, per evitar ferir-la amb un cop.
• La desconnexió d’algun tub o línia sanguínia durant el procediment.
• Els trastorns hemodinàmics, per haver extret massa líquid o per fer-ho massa ràpidament.
• Sagnats, infeccions, edemes…
• La necessitat de transfusions sanguínies o l’administració d’injeccions d’eritropoetina, per les pèrdues sanguínies i la manca de l’hormona.

• Anar al lavabo cada tres hores durant el dia, ja que retenir durant molt de temps l’orina és contraproduent.
• Fer una correcta higiene íntima per evitar infeccions.
• Facilitar l’accés al lavabo modificant l’entorn i utilitzant aparells que ajudin a la deambulació en el cas de problemes de desplaçament.
• En cas de despertar-se durant la nit, utilitzar una cadira amb un orinal incorporat.
• Vestir-se amb roba còmoda i fàcil de treure (Velcro®) per evitar les fugues d’urgència.
• Beure líquids suficients, ja que l’orina concentrada actua com a irritant de la bufeta.
• Prendre aliments que facilitin el bon ritme intestinal: cereals, prunes i dietes riques en fibres. El restrenyiment agreuja la incontinència.
• Evitar la cafeïna en la dieta (cafè, te, cola, xocolata, tònica), begudes carbonatades i alcohòliques, sobretot si el problema és la freqüència amb què es va al lavabo i la urgència per arribar-hi.
• Disminuir les visites nocturnes al lavabo.
• Fer els exercicis per potenciar la musculatura del sòl pelvià (en el cas que s’hagi indicat).