Activitats

Podem expressar-ho amb la següent taula:

Les activitats de salut pública es classifiquen en aquests quatre grups, amb les seves finalitats corresponents:

• Protecció de la salut: eviten l’acció negativa de factors externs, actuant sobre els factors relacionats amb el medi ambient -mesures de sanejament ambiental- i controlant la qualitat i la seguretat de l’aigua i els aliments.
• Promoció de la salut: es busca millorar el nivell de salut, proporcionant a la població els mitjans necessaris per controlar la seva pròpia salut i millorar-la; actuen, en especial, fomentant hàbits i estils de vida saludables.
• Prevenció de la malaltia: tracten d’impedir l’aparició de malalties, amb actuacions que recauen sobre els individus.
• Restauració de la salut: tracten les malalties per tal de recuperar la salut al més aviat possible; s’hi pot incloure la rehabilitació de qualsevol possible seqüela o invalidesa, així com també la reinserció.

Podeu veure les finalitats en el cas dels exemples proposats, a la següent taula:

1. Les dades no són similars. Són més altes al Japó i a Europa, en especial als països europeus occidentals. Baixen lleugerament als països americans i són molt baixes als països africans. Pel que fa a les causes, tornen a ser fonamentals les diferències en el nivell socioeconòmic:
   • Els països europeus occidentals i el Japó, els més avançats econòmicament, tenen les millors xifres.
   • Els EUA, amb un nivell econòmic alt, té xifres una mica més baixes, potser per situacions de desigualtat social, menor cobertura d’atenció sanitària de qualitat per a tots els individus, mals hàbits alimentaris…
   • A l’Àfrica, amb baixos nivells socioeconòmics, les dades són molt pitjors. A més, la sida està provocant una elevada mortalitat al centre i al sud de l’Àfrica, que afecta en especial les persones joves.
2. En tots els casos, l’esperança de vida és major en dones que en homes, encara que no amb la mateixa claredat: als països pobres, la diferència és petita, entre un i dos anys, mentre que als països desenvolupats puja fins als cinc i set anys. Probablement, les diferències no s’expliquen per una sola causa. A més de possibles diferències biològiques, hi poden haver altres factors, modificables i relacionats amb els hàbits o estils de vida (per exemple, hi solen haver molts més fumadors que fumadores), el tipus de feina…

A partir de les dades inicials, determinem els següents indicadors sanitaris:

Com podem veure, es tracta d’un país desenvolupat, ja que segons les dades de l’índex de Swaroop, la majoria de la població que ha mort té més de cinquanta anys i l’esperança de vida global de la població és alta. Un altre indicador que permet veure el desenvolupament d’aquest país és el fet que té una baixa taxa de mortalitat infantil.

Les activitats de salut pública es classifiquen en aquests quatre grups, amb les seves finalitats corresponents:

• Prevenció primària. Intenta evitar els factors de risc (vacunes, educació sanitària tabac, alcohol, nutrició, transmissió sexual)
• Prevenció secundària. Activitats de diagnòstic i tractament precoç per evitar seqüeles o incapacitats que la malaltia provoca (colonoscòpia, mamografia, citologia)
• Prevenció terciària. S’estableixen mesures perquè la persona es recuperi o s’adapti a les seqüeles i incapacitats provocades per la malaltia (rehabilitació, fisioteràpia, cures d’úlceres per pressió, educació diabetològica d’autocura dels peus).
• Prevenció quaternària. Consisteix en eliminar els excessos en les accions de salut pública una vegada es comprova l’absència de cap benefici per a la població. (Canvi en les dosis màximes de radiació anual).