Configuració del protocol de xarxa en sistemes operatius lliures

Vegem els paràmetres necessaris per configurar la xarxa en un sistema GNU/Linux mitjançant el protocol TCP/IP:

• IP. En les xarxes d’àrea local, cadascun dels nodes que la formen ha de tenir assignada una adreça IP que l’identifiqui unívocament. En la versió actual (4), l’adreça IP està formada per quatre nombres de 8 bits, que, per tant, poden prendre valors des de zero fins a 255. D’aquests valors, normalment, n’hi ha tres de reservats: el 0 per indicar l’adreça de subxarxa; l’1, que s’assigna a l’encaminador; i el 255, que s’assigna a l’adreça de multidifusió (broadcast). En una xarxa d’àrea local del tipus C (les més habituals), les adreces IP que es poden fer servir pels hosts van de la 192.168.0.1 a la 192.168.0.254.
• IP encaminador. Si volem connectar la xarxa d’àrea local amb una altra o bé a Internet, caldrà especificar la IP de l’encaminador o router. Normalment aquesta IP és 192.168.0.1.
• IP servidors DNS. Si hi ha algun servidor amb resolució de noms en la nostra xarxa, o utilitzem una connexió a Internet i volem navegar des dels ordinadors de la xarxa d’àrea local, cal especificar les adreces IP dels servidors DNS.
• Nom del host (hostname). El nom (cadena de caràcters) que tindrà assignat el node dins de la xarxa d’àrea local.
• Màscara de subxarxa. És un conjunt de quatre nombres de 8 bits que serveix per saber si dues adreces IP pertanyen a la mateixa subxarxa o no. Cadascun dels quatre nombres de la subxarxa pot tenir el valor zero o 255. En el cas de les xarxes del tipus C (les més esteses entre les xarxes d’àrees locals), la màscara és 255.255.255.0. En aquest cas les adreces IP 192.168.0.10 i 192.168.0.11 pertanyen a la mateixa subxarxa, perquè, si fem l’operació i lògica (AND en anglès) entre els bits de la màscara i la IP, en tots dos casos ens dóna 192.168.0.0 (la mateixa adreça de subxarxa). Podem dir que si només poden variar els darrers 8 bits de la IP, en aquest lloc la màscara tindrà el valor zero, en canvi, la resta de valors de la IP que són fixats corresponen al valor 255 de la màscara.

Els sistemes GNU/Linux ofereixen un seguit d’utilitats per diagnosticar i configurar la xarxa des de l’intèrpret d’ordres (en mode text o mode consola), és a dir, a diferència dels sistemes Windows, no cal disposar de l’entorn gràfic per portar a terme la configuració i el diagnòstic del funcionament de la xarxa. Per utilitzar aquestes utilitats amb tots els seus paràmetres, cal autenticar-se com a usuari administrador.

Una de les utilitats més habitual és ifconfig, la qual ens permet comprovar i configurar el protocol TCP/IP des de la línia d’ordres, i que ens ofereix informació equivalent a l’ordre ipconfig de la consola del Windows.

Per veure la configuració del protocol TCP/IP, simplement hem d’escriure en una consola:

$ /sbin/ifconfig

Amb aquesta ordre obtindrem una sortida semblant a la següent:

ifconfig
   eth0   	Link encap:Ethernet	HWaddr 08:00:27:94:65:cd
                  inet addr:10.0.2.15	Bcast:10.0.2.255	Mask:255.255.255.0
                  inet6 addr: fe80::a00:27ff:fe94:65cd/64 	Scope:Link
                  UP BROADCAST RUNNING MULTICAST	MTU:1500	Metric:1
                  RX packets:10740 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
                  TX packets:7522 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
                  collisions:0 txqueuelen:1000
                  RX bytes:10350281 (10.3 MB)	TX bytes:1143450 (1.1 MB)

   lo       Link encap:Local Loopback
		  inet addr:127.0.0.1	Mask:255.0.0.0
		  inet6 addr: ::1/128 	Scope:Host
		  UP LOOPBACK RUNNING	MTU:16436	Metric:1
		  RX packets:8 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
		  TX packets:8 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
		  collisions:0 txqueuelen:0
		  RX bytes:480 (480.0 B)  TX bytes:480 (480.0 B) 

Ens apareixen dues interfícies de xarxa:

• eth0: que correspon a la targeta de xarxa
• lo: interfície loopback: és una interfície fictícia que sempre existeix i que habitualment té assignada la IP 127.0.0.1. Aquesta interfície de xarxa és utilitzada per diversos serveis del sistema.

Per comprovar la configuració del protocol TCP/IP de la interfície de la targeta de xarxa Ethernet, escriurem:

   $ ifconfig eth0

Si volem modificar la configuració de la xarxa des de la línia d’ordres, també ho podem fer utilitzant la utilitat ifconfig, però ho hem de fer com a usuari administrador, i a més a més hem de tenir en compte que aquesta configuració només serà vàlida fins que tornem a iniciar l’ordinador o reiniciem els serveis de xarxa. Per exemple, la línia següent configura la interfície de xarxa:

   # ifconfig eth0 192.168.0.133 netmask 255.255.0.0 broadcast 192.168.255.255 up

en què:

• eth0: nom interfície Ethernet
• 192.168.0.133: adreça IP assignada al PC
• netmask 255.255.0.0: màscara de subxarxa
• broadcast 192.168.255.255: adreça IP de broadcast
• up: indica que s’activi la interfície Ethernet.

Relacionada amb l’ordre ifconfig, també podem utilitzar les ordres ifdown i ifup seguides de la interfície de xarxa que volem activar (normalment eth0), per desactivar-la o activar-la. Per configurar la xarxa amb ifconfig, seria convenient que abans la desactivéssim amb ifdown.

A més de configurar el protocol TCP/IP de la màquina amb la qual estem treballant, si la nostra xarxa té connexió a Internet, normalment voldrem configurar l’adreça IP de l’encaminador. Això es fa de la manera següent:

   # route add default gw 192.168.0.1

Aquesta ordre afegeix l’adreça IP de l’encaminador (default gateway).

En general, l’ordre route serveix per construir les taules d’encaminament i mostrar-ne la informació. També serveix per configurar les rutes a altres xarxes o a altres nodes per mitjà de l’encaminador o passarel·la.

Per mostrar la taula d’encaminament, utilitzem l’ordre route, sense cap paràmetre ni opció addicional. La sortida serà semblant al següent:

 
   $ route
   Kernel IP routing table
   Destination     Gateway         Genmask         Flags Metric Ref    Use Iface
   192.168.2.0     *               255.255.255.0   U     0      0        0 eth0
   default         .               0.0.0.0         UG    0      0        0 eth0

• En la primera columna, l’adreça IP del node de la xarxa de destinació és:

Destination

L’opció

default

és l’encaminador predeterminat d’aquesta màquina.

• La columna que mostra la passarel·la per la qual els paquets han de viatjar per arribar a la destinació és:

Gateway

Quan s’hi mostra un asterisc, els paquets de xarxa viatgen directament cap al host de la destinació.

• La màscara de subxarxa és:

Genmask

• El que pot tenir diferents valors és:

Flags

Per exemple, U significa que la ruta està habilitada, i G vol dir que per arribar a la destinació cal utilitzar una passarel·la o encaminador.

• La columna que ens mostra la distància a la destinació és:

Metric

• La columna que, en general, no s’utilitza en sistemes del tipus GNU/Linux és:

Ref 

• Finalment, el nom de la interfície per a l’entrada corresponent és:

Iface

Per establir el nom de l’ordinador o node de la xarxa (hostname), escriurem hostname seguit del nom del host. Per exemple:

   root@usuari-desktop:~# hostname usuari-pc

Per fer una comprovació posterior d’aquest nom de host, simplement escriurem hostname:

   root@usuari-desktop:~# hostname
   usuari-pc 

A part d’aquestes eines genèriques, que incorporen totes les distribucions del GNU/Linux, Red Hat, Fedora i derivats inclouen una altra utilitat que permet configurar la xarxa utilitzant un assistent, que tot i en mode text és molt fàcil d’utilitzar. Per iniciar-lo, cal executar l’ordre:

   # system-config-network

Se’ns presentarà una pantalla en què haurem d’escriure la descripció del dispositiu, el nom del dispositiu (normalment eth0), si farà servir la configuració automàtica de la xarxa, la IP estàtica, la màscara de subxarxa i la IP de l’encaminador.

Com és tradicional en totes les variants de l’UNIX, i sistemes GNU/Linux, gran part de l’administració del sistema es du a terme amb l’edició i modificació de fitxers de configuració. En aquest sentit, la xarxa no és cap excepció, i per tant és necessari interpretar el contingut dels fitxers de configuració per tal de gestionar la xarxa correctament.

Per poder navegar per Internet, o resoldre adreces IP a partir d’un nom, ens caldrà utilitzar servidors DNS. Per configurar-los hem d’editar el fitxer resolv.conf que està situat en el directori etc (/etc/resolv.conf), i afegir la línia nameserver ip del servidor DNS.

Per exemple, si volem afegir el servidor DNS de l’XTEC, hem d’editar el fitxer resolv.conf i afegir-hi la línia nameserver 213.176.161.16. Una forma alternativa és com a root escriure el següent des del prompt:

   root@localhost root# cat >>/etc/resolv.conf (retorn)
   nameserver 213.176.161.16 (retorn)
   nameserver 213.176.161.18 (retorn)
   ctrl+d

Aquest fitxer és especial perquè emmagatzema informació sobre les IP associades als nodes de la xarxa. És útil quan no volem dependre d’un servidor DNS per resoldre determinats noms de la xarxa. En aquest fitxer podem incloure tantes línies com noms de nodes de la xarxa vulguem resoldre estàticament, i la seva sintaxi és:

ip del host		nom del host

Per exemple:

127.0.0.1             localhost
192.168.1.254         rebost
213.176.161.16        www.xtec.cat

En què:

• 127.0.0.1 seria l’adreça IP associada a l’ordinador local (localhost).
• 192.168.1.254 seria l’adreça IP d’un ordinador situat en la xarxa d’àrea local anomenat “rebost”.
• 213.176.161.16 seria l’adreça IP de la pàgina principal de l’XTEC.

Val a dir que en aquest fitxer podem incloure nodes locals dins de la xarxa o servidors que estan a Internet.

Aquest fitxer ofereix una relació dels serveis de xarxa actius amb el port que tenen associat. La seva longitud pot ser força gran, però les primeres línies seran similars a les següents:

   # Each line describes one service, and is of the form:
   #
   # service-name port/protocol [aliases ...]  [# comment]
   tcpmux     1/tcp         # TCP port service multiplexer
   tcpmux     1/udp         # TCP port service multiplexer
   rje        5/tcp         # Remote Job Entry
   rje        5/udp         # Remote Job Entry
   echo       7/tcp
   echo       7/udp
   discard    9/tcp      sink null
   discard    9/udp      sink null
   systat     11/tcp     users

Normalment, hi ha dues entrades per cada servei, perquè la majoria poden utilitzar tant el protocol TCP com l’UDP per a les transmissions. De fet, un cop el sistema n’ha fet una configuració inicial, l’usuari no necessitarà modificar-lo.

Aquest fitxer va ser desenvolupat inicialment per Sun Microsystems per especificar en quin ordre s’accedeix als serveis del sistema. En aquest fitxer hi ha una llista de serveis, però l’entrada que es modifica més sovint és la línia que conté hosts.

Una porció d’aquest fitxer té l’aspecte següent:

   passwd:         compat
   group:          compat
   shadow:         compat
   hosts:          files dns mdns
   networks:       files
   protocols:      db files
   services:       db files
   ethers:         db files
   rpc:            db files
   netgroup:       nis

Aquest fitxer indica als serveis que han de consultar els fitxers estàndards de l’UNIX i el GNU/Linux per executar les ordres passwd, shadow i group (/etc/passwd, /etc/shadow i /etc/group, respectivament).

Per fer cerques de noms d’equips, el sistema comprova el fitxer /etc/hosts, i si no hi ha cap entrada, consulta el servidor DNS. A més, la línia que conté hosts conté totes les entrades possibles per a noms de hosts. Només cal modificar aquest fitxer si el servidor de noms s’ha modificat.

Aquest fitxer de configuració fa una llista amb l’ordre amb què l’ordinador cercarà la resolució de noms de hosts. Vegem el contingut per defecte del fitxer /etc/host.conf:

   order hosts bind

En aquest exemple, primer l’ordinador comprova el contingut del fitxer /etc/hosts i després fa una cerca utilitzant el servidor DNS. L’única raó per modificar aquest fitxer és que es faci servir el protocol NIS per al servei de noms, o que es necessitin serveis opcionals. L’opció nospoof que es pot afegir en aquest fitxer pot ser un bon mètode per millorar la seguretat del sistema. Compara una cerca estàndard DNS amb una cerca inversa (nom de host a IP, i després IP a nom de host), i dóna un error si les dues cerques no coincideixen. La cerca de noms pot fallar si es fa servir un servei de proxy. Cal anar amb compte a l’hora d’utilitzar aquesta opció.

Si volem modificar de manera permanent la IP, els DNS i l’encaminador, hem d’editar els fitxers de configuració corresponents.

En els sistemes Red Hat, i similars, cal editar el fitxer:

   /etc/sysconfig/networking/devices/ifcfg-eth*

En què * és el número que correspon a la interfície de xarxa activa que volem configurar, i afegir les línies tal com mostra l’exemple 11.

 
   IPADDR=192.168.0.101
   DNS1=213.176.161.16
   GATEWAY=192.168.0.1

En què:

• L’adreça IP que assignem a la interfície és:

IPADDR

• L’adreça IP del servidor DNS és:

DNS1

• L’adreça IP de l’encaminador és:

GATEWAY

S’ha de dir que, perquè aquests canvis siguin efectius, cal reiniciar els serveis de xarxa. Per fer això, hauríem d’executar l’ordre:

 
   # cd /etc/init.d/
   # ./network restart
   S'està aturant la interfície eth0:                       [ FET  ]
   S'està aturant la interfície loopback:                   [ FET  ]
   S'està activant la interfície loopback:                  [ FET  ]
   S'està activant la interfície eth0:                      [ FET  ]

Si volem que la xarxa es configuri automàticament mitjançant el DHCP, hem d’editar el fitxer /etc/network/interfaces, i afegir-hi les línies següents:

   # The primary network interface - use DHCP to find our address
  auto eth0
   iface eth0 inet dhcp 

Si, en canvi, volem configurar la xarxa de manera manual amb una adreça IP estàtica, haurem d’editar el mateix fitxer, però afegint-hi els paràmetres bàsics de configuració de la xarxa:

   # The primary network interface
   auto eth0
   iface eth0 inet static
   address 192.168.3.90
   gateway 192.168.3.1
   netmask 255.255.255.0
   network 192.168.3.0
   broadcast 192.168.3.255

En què:

• address: adreça IP
• gateway: adreça IP de l’encaminador
• netmask: màscara de subxarxa
• network: adreça de subxarxa
• broadcast: adreça de multidifusió

Un cop hem aplicat tots els canvis que volíem, reiniciem el servei de xarxa:

   /etc/init.d/networking restart 

A més de les eines per configurar la xarxa mitjançant el protocol TCP/IP, els sistemes basats en el GNU/Linux disposen d’una gran quantitat d’utilitats que ens permeten diagnosticar el funcionament de la xarxa i comprovar-ne el funcionament.

Per comprovar l’estat de les connexions, i comprovar que la xarxa funciona de manera fiable, podem utilitzar l’ordre ping seguida de la IP del node de la xarxa de destinació. L’ordre és pràcticament igual que la que apareix en la línia d’ordres del Windows, però amb la diferència que per aturar-ne l’execució hem de prémer Control+C.

Per exemple, si volem fer un ping a l’encaminador hem d’escriure ping 192.168.0.1. Ping s’executa de manera indefinida, però hi podem passar un paràmetre perquè només faci un nombre determinat de pings:

   $ ping -c4 192.168.0.1
   PING 192.168.0.1 (192.168.0.1) 56(84) bytes of data.
   64 bytes from 192.168.0.1: icmp_seq=1 ttl=255 time=3.74 ms
   64 bytes from 192.168.0.1: icmp_seq=2 ttl=255 time=0.626 ms
   64 bytes from 192.168.0.1: icmp_seq=3 ttl=255 time=0.593 ms
   64 bytes from 192.168.0.1: icmp_seq=4 ttl=255 time=0.695 ms
   --- 192.168.0.1 ping statistics ---
   4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 3003ms
   rtt min/avg/max/mdev = 0.593/1.413/3.741/1.344 ms

En aquest cas el paràmetre -c4 fa que s’enviïn quatre paquets de 64 bytes a la seva destinació. L’ordre ping mesura el temps que els paquets d’informació triguen a arribar a la destinació i retornar, i a més mostra una estadística del temps mínim, mitjà i màxim per fer aquesta operació. També ens informa del nombre de paquets enviats i de rebuts, que en una xarxa que funcioni de manera fiable haurien de ser els mateixos, amb un 0% de pèrdua de paquets.

Una altra ordre que podem utilitzar per diagnosticar l’estat de la xarxa és traceroute, que és l’equivalent a l’ordre tracert del Windows, i fa exactament la mateixa funció. Si, per exemple, volem saber tots els hosts pels quals passen els paquets TCP/IP fins a arribar a www.google.com, simplement escriuríem traceroute www.google.com des de la línia d’ordres:

   $ traceroute to www.google.com (66.249.93.99), 30 hops max, 40 byte packets
   1  192.168.0.1 (192.168.0.1) 0.480 ms 0.473 ms 0.433 ms
   2  10.2.242.1 (10.2.242.1) 42.955 ms 45.283 ms 45.761 ms
   3  114.Red-80-58-123.staticIP.rima-tde.net (80.58.123.114) 44.631 ms 43.037 ms 41.926 ms
   4  129.Red-80-58-91.staticIP.rima-tde.net (80.58.91.129) 53.640 ms 53.695 ms 53.759 ms
   . . .

L’ordre netstat s’utilitza per mostrar l’estat de la xarxa. Té diversos paràmetres que poden mostrar una informació molt diversa. Es fa una llista dels serveis a partir del socket (connexions aplicació-aplicació entre dos ordinadors). Vegem-ne els paràmetres principals en la taula.

La seva sortida seria semblant a la següent:

   root@usuari-desktop:~# netstat -e
   Active Internet connections (w/o servers)
   Proto Recv-Q Send-Q Local Addr   Foreign Address      State       User   Inode 
   tcp   0      0      usuari-de... 209.85.146.101:https ESTABLISHED usuari 12460 
   . . . 

En la majoria de distribucions del GNU/Linux, també hi ha tot un conjunt d’eines de configuració i diagnòstic del funcionament de la xarxa en l’entorn gràfic, a més de les que funcionen sobre la consola en mode text. Aquestes eines són específiques de cadascuna de les distribucions, però la majoria tenen un funcionament similar i, en els aspectes bàsics, no són gaire diferents.

En el cas de l’Ubuntu 10.04 LTS, com en la majoria de les distribucions que funcionen sobre l’entorn gràfic Gnome, l’eina que permet visualitzar i configurar la xarxa es diu Network Manager.

Per accedir a la informació sobre la xarxa, fem un clic amb el botó dret sobre la icona de la connexió de xarxa, i seleccionem l’opció Informació de la connexió, com podeu veure en la figura.

Accés a NetworkManager

Fent això, ens apareixerà una finestra informativa amb les connexions de xarxa actives. Aquesta finestra ens diu el nom de la interfície de xarxa, l’adreça de maquinari (adreça MAC), el nom del controlador del dispositiu de xarxa, la velocitat de connexió i els paràmetres de configuració del protocol TCP/IP, com ara, l’adreça IP, la màscara de subxarxa, l’adreça de multidifusió (broadcast), la passarel·la (gateway) i els servidors DNS. Ho podeu veure en la figura.

Informació de la connexió

Si seleccionem l’opció Edita les connexions, de les que apareixen en la figura, ens apareixerà un quadre de diàleg que ens permetrà configurar les interfícies de xarxa, com mostra la figura.

Edició de les connexions de xarxa

En la primera pestanya se’ns mostren les connexions amb fil, és a dir, les interfícies de xarxa que estan connectades mitjançant cable. Per editar una d’aquestes connexions, seleccionem el nom de la interfície de la llista i després premem el botó Edita. Ens apareixerà la finestra de la figura.

Edició de la configuració de xarxa

En aquesta primera pestanya, podem modificar el nom de la connexió, si volem podem seleccionar que s’iniciï automàticament en iniciar el sistema o no, podem modificar l’adreça MAC de la interfície de xarxa o la mida de l’MTU (la mida màxima que pot tenir una unitat o paquet de dades per al protocol donat). Finalment, també podem fer que la interfície de xarxa estigui disponible per a tots els altres usuaris del sistema, encara que no siguin usuaris administradors.

Si seleccionem la pestanya Seguretat, el sistema mostra la finestra de la figura.

Seguretat de les connexions

Aquí podem habilitar el protocol de seguretat 802.1X, el qual és un estàndard de l’IEEE per al control d’accés a xarxes basat en el port, i que permet un mecanisme d’autenticació per a dispositius que es volen connectar a una xarxa d’àrea local o àrea extensa. En cas que l’activem, podem triar el mètode d’autenticació, la identitat del dispositiu, el certificat de l’usuari, la clau privada i la contrasenya de la clau privada.

Si cliqueu en la pestanya Paràmetres IPv4, el sistema mostra la finestra de la figura.

Per defecte, el sistema cerca la configuració de la xarxa automàticament (DHCP)

Aquest apartat ens permet configurar el protocol TCP/IP per a la interfície de xarxa que hem seleccionat. Per defecte, la configuració de la xarxa és automàtica, la qual cosa requereix que en la xarxa d’àrea local hi sigui present un servidor d’adreces IP, és a dir, un servidor DHCP.

També podem establir una configuració de la xarxa manual, per a la qual cosa seleccionarem del desplegable l’opció Manual. En aquest cas, l’usuari haurà d’inserir els paràmetres bàsics de la configuració del protocol TCP/IP, és a dir, l’adreça IP, la màscara de subxarxa, la passarel·la, i els servidors DNS. Ho podeu veure en la figura

També hi ha una pestanya que fa referència a la configuració del protocol TCP/IP en la versió 6, però de totes maneres en l’actualitat això no és necessari, i només tindrà sentit en un futur. De totes maneres, totes les distribucions del GNU/Linux actuals ja suporten aquesta nova versió del protocol TCP/IP.

Si configurem manualment la interfície de xarxa, haurem d'escriure l'adreça IP, la màscara, la passarel·la i els servidors DNS

Un cop feta la configuració de la xarxa que volem, premem el botó Aplica, i es desaran els canvis que hàgim fet sobre la xarxa, i tornarem a la finestra de la figura. En aquesta finestra, podem afegir més connexions de xarxa, o podem eliminar les configuracions que ja no volem utilitzar.

També es poden configurar les connexions a xarxes sense fil, d’una manera molt semblant a com ho faríem en el cas de les xarxes amb fil. En aquest cas, però, cal afegir dos paràmetres addicionals, com són l’identificador de la xarxa sense fil (SSID) i la contrasenya d’accés a la xarxa (utilitzant el protocol d’encriptació WEP o WPA). Aquesta eina també permet configurar dispositius d’accés a Internet com ara mòdems ADSL, i dispositius USB de connexió a Internet via 3G.

A més de l’eina d’administració anomenada NetworkManager, també disposem d’una altra eina que mostra informació sobre la xarxa, i que conté tot un seguit d’utilitats de diagnòstic del funcionament de la xarxa. Aquesta eina s’anomena GNOME-Network. Per accedir a aquesta aplicació, accedim al menú Sistema, l’apartat Administració, i seleccionem l’aplicació Eines de xarxa, com veieu en la figura.

Un cop executem aquesta eina, es mostra la finestra de la figura.

En aquesta finestra inicial, per defecte, se’ns mostra la informació sobre la interfície loopback, que és una interfície fictícia que crea el sistema per a alguns serveis.

Si volem trobar la informació sobre la interfície de xarxa real, la seleccionem des del desplegable, com podeu veure en la figura.

Aquesta finestra ens mostrarà informació sobre la configuració del protocol TCP/IP, l’adreça MAC, la UTM, la velocitat de connexió i l’estat de la connexió. També mostra estadístiques sobre el funcionament de la interfície de xarxa, com ara la informació transmesa i rebuda (mesurada en paquets i bytes), el nombre d’errors produits en la tramesa i recepció de dades i el nombre de col·lisions.

En la pestanya següent, Ping, se’ns mostra gràficament el resultat de l’execució d’aquesta ordre, com podeu veure en la figura.

Pestanya ping

En aquesta finestra, inserim el nom d’una URL, el nombre de pings que volem fer, i un cop acabat es mostra el temps mínim, màxim i mitjà del ping, a més a més d’informació sobre la quantitat de paquets tramesos i rebuts. Aquesta darrera informació és molt important per determinar la fiabilitat i l’estabilitat de la connexió de la xarxa.

Si fem un clic en la pestanya Estat de la xarxa, podrem veure informació sobre les connexions de xarxa establertes, que correspon a la sortida de l’ordre netstat. Ho podeu veure en la figura.

Aquesta pestanya mostra informació equivalent a la utilitat netstat quan s'executa des de la consola

Fent clic en el botó de ràdio Serveis de xarxa actius, es mostra un contingut similar al de la figura.

Serveis de xarxa en funcionament

Aquesta pantalla ens mostra els serveis de xarxa que estan funcionant en la nostra màquina, el port que utilitzen i el protocol que fan servir. Si finalment fem un clic en la Informació de multidifusió, es mostra la finestra de la figura.

En aquesta finestra es mostren totes les connexions en mode de multidifusió que tenen establertes totes les interfícies de xarxa del sistema.

La pestanya Traça una ruta ens permet visualitzar tots els salts per les diferents xarxes d’àrea local i d’àrea extensa (a Internet), per arribar a un determinat node de la xarxa. Val a dir que el destinatari també pot ser un servidor d’Internet de qualsevol tipus…

Podeu veure el resultat de l’execució en la figura.

Es mostren estadístiques sobre cada pas per arribar a la destinació

Com es pot comprovar, la informació que es mostra en aquesta finestra seria la mateixa que la que surt de l’ordre traceroute executada des de la consola.

Si fem un clic en la pestanya Escanejador de ports, i inserim el nom d’un servidor de la xarxa, podem veure quins ports té oberts i en podem deduir quins serveis s’hi executen. Ho podeu veure en la figura.

Llista dels ports oberts que corresponen a serveis, en aquest cas de l'ordinador local ("localhost")

La pestanya Cerca ens permet obtenir informació d’un ordinador de la xarxa, o bé d’un servidor a Internet. Ho podeu veure en la figura.

Si fem un clic en la pestanya Finger, ens mostra un quadre de diàleg en què podem cercar informació sobre un usuari del sistema, podem veure quin terminal ha iniciat la sessió, i a quina hora ho ha fet. Ho podeu comprovar en la figura.

Informació d'un usuari del sistema

En aquest cas, la utilitat ens diu que l’usuari anomenat usuari ha iniciat la sessió al terminal número 7, que correspon a l’entorn gràfic.

Finalment, si fem un clic en la pestanya Whois, podem obtenir informació sobre un servidor web o un domini en la xarxa. Ho podeu veure en la figura.

Sortida de l'ordre Whois

En aquest cas, podem veure la informació sobre un popular cercador d’informació a Internet, els diferents subdominis, i en quin servidor de whois està registrat.