acòlia f. Disminució o manca de secreció biliar.
afonia f. Pèrdua o disminució de la veu.
analgèsic m. Conjunt de fàrmacs que redueixen o eliminen el dolor.
anèmia f. Situació patològica en què es produeix una disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o de l’hematòcrit.
anquilosi f. Abolició completa o parcial dels moviments d’una articulació mòbil.
apatia f. Manca d’impulsos que comporta una indiferència als estímuls que habitualment originen les emocions; acostuma a anar acompanyada de passivitat.
astènia f. Sensació de debilitat o cansament, generalitzada a tot el cos.
atròfia f. Involució d’un òrgan, teixit, etc., o de la seva funció, per raons fisiològiques normals.
aurícula f. Cavitat situada a la part superior del cor.
càlcul renal (litiasi renal o pedra en el ronyó) m. Material sòlid que es forma dins del ronyó a partir de substàncies que estan a l’orina.
cefalea f. Dolor al cap.
cianosi f. Coloració blavosa de la pell i de les mucoses que apareix quan la concentració d’hemoglobina és reduïda.
diafragma m. Paret musculomembranosa que separa dues cavitats del cos.
distal adj. Allunyat de la base.
drenatge m. Mitjà pel qual resta assegurada la sortida de líquids, sèptics o asèptics, d’una ferida o cavitat.
edema m. Acumulació excessiva de líquid, provinent de la sang, en l’espai intersticial.
efector m Cèl·lula, teixit o òrgan que reacciona a l’estímul nerviós produint un treball mecànic o una substància, com és el cas dels músculs, glàndules, etc.
endoteli m. Teixit intern de les seroses, de l’aparell circulatori i de les cavitats sinovials format per cèl·lules planes disposades en forma de mosaic.
enzim m. Elements proteics que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars.
epífisi f. Cadascuna de les extremitats dels ossos llargs que s’uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag que posteriorment s’ossifica.
eritròcit m. Component de la sang.
escara f. Lesió de l’epidermis, derma i hipoderma que es caracteritza per produir una necrosi de la pell.
esfínter m. Múscul en forma d’anell que es troba al voltant de l’orifici d’entrada o de sortida de cavitats naturals i, quan es contreu, tanca aquest orifici.
esteatorrea f. Presència anormal de greix en les deposicions.
estoma m. Obertura que es realitza a través de mètodes quirúrgics i comunica un òrgan amb l’exterior del cos o dos òrgans.
glàndula f. Conjunt de cèl·lules que s’encarreguen de sintetitzar substàncies químiques, com les hormones, per alliberar en el corrent sanguini o en l’interior d’una cavitat corporal.
halitosi f. Mala olor de l’aire expirat per algunes persones.
hemoglobina f. Proteïna de la sang encarregada de transportar l’oxigen des dels òrgans respiratoris fins als teixits i el diòxid de carboni des dels teixits fins als pulmons. També participa en la regulació del pH de la sang.
humidificador m. Aparell que proveeix l’ambient d’humitat.
infecció f. Introducció en l’organisme d’agents patògens capaços de desenvolupar-s’hi i de produir-hi substàncies tòxiques.
innervació f. Distribució dels nervis en un òrgan o una regió anatòmica.
gastrotomia f. Intervenció quirúrgica que consisteix a establir una comunicació permanent entre la cavitat de l’estómac i l’exterior, a través de la paret abdominal.
hematúria f. Orina amb sang.
IMC m. Índex de massa corporal.
isquèmia f. Detenció o suspensió de la circulació arterial en una zona del cos.
mediastí m. Espai mitjà de la caixa toràcica comprès entre les dues pleures i les dues masses pulmonars pels costats, la columna vertebral per darrere, el pla esternocostal per davant, la base del coll per dalt i el diafragma per baix.
melena f. Evacuació per l’anus de sang, digerida i de color negre, conseqüència d’una hemorràgia digestiva, barrejada o no amb la femta.
metabòlit m. Molècula utilitzada o produïda durant el metabolisme.
metabolisme m. Conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins un organisme per mantenir-lo en vida.
metàfisi f. Zona de creixement, entre l’epífisi i la diàfisi, durant el desenvolupament d’un os.
metàstasi f. Emigració i implantació llunyana de cèl·lules neoplàsiques.
mucosa f. Membranes que recobreixen les cavitats i els conductes que comuniquen directament o indirectament amb l’exterior i que secreten mucus.
nebulitzador m. Aparell polvoritzador que permet obtenir una dispersió fina d’una substància medicamentosa i afavorir la seva acció sobre l’organisme.
necrosi f. Mort dels teixits.
neoplàsia f. Tumor de teixit anormal.
nutrient m. Substància útil per al metabolisme que es troba en els aliments i és incorporada a l’organisme a través de la digestió.
ostomia f. Intervenció quirúrgica que dona lloc a una obertura a l’exterior d’una estructura anatòmica.
patogen m. Element que causa malaltia.
peristaltisme m. Conjunt de moviments de contracció del tub digestiu, en forma d’ona, que progressa des de l’estómac cap a l’anus.
peu equí: m. Deformitat del peu humà que es troba permanentment en una posició de flexió plantar, de manera que la persona afectada quan camina dona suport a la regió anterior del peu (de puntetes) i el taló no entra en contacte amb el terra.
plasma m. Part líquida de la sang sense coagular, que s’obté després de separar els elements cel·lulars.
pleura f. Membranes seroses (dreta i esquerra) que entapissen els pulmons (pleura visceral), la superfície interna de la paret de la cavitat toràcica (pleura parietal) i el diafragma (pleura diafragmàtica).
pòlip m. Tumor tou que s’implanta en una mucosa o bé a la pell.
pols filiforme m. Sensació que dona el pols petit, semblant a un fil ondulant.
protrusió f. Desplaçament anterior d’una part, d’un tumor o d’un òrgan, per augment del volum o per una causa que els empeny.
proximal adj. Pròxim a la base.
quil m. Líquid lletós en què es transforma el quim a l’intestí prim i que és absorbit pels vasos quilífers.
quim m. Massa líquida i espessa en què es converteix el bol alimentari per la digestió gàstrica.
regurgitar v. Refluir el contingut d’algunes vies naturals de l’organisme a causa d’una gran repleció, especialment els aliments mal digerits des de l’estómac a l’esòfag cap a la boca sense que hi intervingui el reflex del vòmit.
secreció f. Funció o procés fisiològic en el qual alguns teixits o òrgans produeixen substàncies.
sibilació f. So sibilant que acompanya la respiració en afeccions bronquials.
síndrome f. Conjunt de signes i símptomes.
sobredosi f. És la ingestió o aplicació d’un medicament, una droga o altres substàncies en quantitats excessives.
termolàbil m. Substàncies que modifiquen o perden certes propietats en variar la temperatura.
trombosi f. Formació o desenvolupament d’un trombe dins un vas sanguini.
vasoconstricció f. Constricció o estretament d’un vas sanguini.
vasodilatació f. Capacitat dels vasos sanguinis de dilatar-se.
ventricle m. Cavitat del cervell o del cor.
via tòpica f. Via que utilitza la pell i les mucoses per a l’administració de fàrmac.
víscera f. Òrgan contingut en una cavitat, especialment en la cavitat abdominal.
xoc m. Situació clínica transitòria deguda a l’existència d’un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del consum cardíac; la perfusió sanguínia dels teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes.
