Intervenció en l'àmbit educatiu

L’educació inclusiva s’ha d’articular de tal manera que doni resposta a les peculiaritats de cada alumne o alumna i s’ha de desenvolupar en un entorn acollidor i accessible que possibiliti les interaccions socials i amb l’entorn.

Per configurar un acompanyament integral de l’alumnat, haurem de tenir en compte diverses variables, com per exemple:

• les mesures i suports educatius més adients;
• els productes de suport que responguin a les seves necessitats;
• l’adaptació curricular, incidint en el tractament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), per tal d’apropar els coneixements;
• les estratègies organitzatives i d’agrupament.

A l’informe Repensar l’educació publicat per la UNESCO (2015) s’indica:

El model de l’AAID se centra en les modalitats d’acompanyament personal que requereix una persona, en funció del seu nivell de necessitats. Estableix quatre nivells de suport personal, amb una gradació que parteix de la intensitat i freqüència:

1. Suport intermitent: el suport s’ofereix de manera esporàdica, quan es necessita. No sempre és necessària la intervenció del professional. Pot ser que en etapes determinades o davant situacions específiques es necessiti més el suport. És un suport davant afectacions lleus o moderades.
2. Suport limitat: el suport es dona de manera contínua però només davant situacions específiques, per a la realització d’alguna tasca. També és un recurs en afectacions lleus o moderades.
3. Suport extens: suposa una atenció contínua per a la realització de moltes activitats de la vida diària. S’ha de fer un acompanyament consistent. Els alumnes que presenten una afectació severa reben aquest tipus de suport.
4. Suport generalitzat: suport constant i amb una alta intensitat. Normalment, per a tota la vida. Aquestes persones presenten discapacitats cognitives greus i permanents amb discapacitats sensoriomotrius afegides. El grau d’afectació seria de gran dependència.

Les modalitats de suport es limiten a l’àmbit de l’acompanyament personal i, tot i que aquest recurs constitueix una part important de la tasca docent, no és l’únic, i per tant s’ha de tenir en compte en relació amb altres recursos i productes de suport, també indispensables i inherents a l’atenció a la diversitat en l’àmbit escolar.

El Decret 150/2017, de 17 d’octubre, el qual s’ordena segons els principis rectors de la Llei d’educació 12/2009, del 10 de juliol, estableix uns criteris per a l’estructuració dels diferents suports a l’aula, dotant el professorat d’eines per al tractament de la diversitat durant la tasca docent.

Segons aquest decret, els centres han de planificar les mesures i els suports educatius tenint en compte les necessitats del seu alumnat, per tal d’oferir a cadascú el suport més adient a les seves característiques.

En primer lloc, s’han d’establir unes mesures orientades a millorar l’accessibilitat a l’aprenentatge de tot l’alumnat. Aquestes mesures s’implementaran mitjançant diferents recursos que, de manera interrelacionada i segons la seva intensitat i durada, oferiran a l’alumnat un tipus de suport ajustat a les seves necessitats, que poden ser canviants al llarg de la seva escolaritat.

Els suports han de fomentar l’autonomia de l’alumnat i guiar-lo, de manera temporal, en la consecució dels seus objectius acadèmics i personals. Aquest tipus de planificació està influït pel model resposta a la intervenció (RTI en la sigla en anglès), que de manera dinàmica va establint determinats instruments per valorar la qualitat educativa i ajustar, a partir de la pràctica docent, els tipus de suports adients en funció del moment i situació personal, acadèmica, terapèutica, etc., de l’alumnat.

Segons el Decret 150/2017, durant l’etapa d’educació obligatòria, tots els alumnes han d’estar escolaritzats en un centre ordinari, establint com a excepcionalitat l’escolarització en centres d’educació especial d’alumnes amb NEE greus i severes, si la família ho sol·licita expressament. Aquesta norma garanteix la inclusió de tot l’alumnat en entorns educatius ordinaris, on el professorat, en moltes ocasions, no disposa d’eines per treballar amb grups tan heterogenis. Aquest fet requereix sistemes i mecanismes que possibilitin i orientin els centres i els equips docents en la identificació dels diferents nivells de suports educatius per atendre la diversitat a l’aula de manera inclusiva i de qualitat.

Es poden establir tres nivells de suports tant pel que fa als aprenentatges com conductuals:

• Suports universals: dirigits a tots els alumnes.
• Suports addicionals: per a un percentatge d’alumnat, al voltant del 15%, que requereix alguna intervenció específica, que pot ser preventiva o primerenca i temporal.
• Suports intensius: un tercer nivell d’intervenció (el 5% de l’alumnat), on els suports universals i els addicionals són insuficients per donar resposta a la seva singularitat i són necessàries adaptacions molt específiques.

Aquests tres nivells de suport es mostren a la figura:

Les mesures i suports universals estan dirigits a tot l’alumnat, tal com s’estableix als decrets relatius a l’ordenament dels ensenyaments obligatoris. A través dels documents de centre, com el projecte educatiu de centre (PEC), es concreten totes les actuacions organitzatives, d’atenció a la diversitat, del pla d’acollida… Aquests acords han de flexibilitzar el context d’aprenentatge i dotar l’alumnat d’eines per minimitzar les barreres de l’entorn.

El Departament d’Educació valora els següents aspectes com a imprescindibles, per a l’establiment de mesures universals:

• En referència als centres educatius: els centres han de tenir una estructura flexible, incidir en l’aprenentatge competencial i prioritzar l’ensenyament col·laboratiu, elaborar el Pla d’atenció a la diversitat i potenciar la composició heterogènia de l’alumnat.
• En referència de l’atenció a la diversitat a l’aula: el professorat ha d’estimular l’aprenentatge cooperatiu, el treball per projectes, la resolució participativa de problemes relacionals i dels conflictes, l’ensenyament multinivell, la tutoria entre iguals, els suports tecnològics, els treball per racons, els tallers…

Altres mesures de caire metodològic poden ser l’entrenament d’habilitats en l’expressió i comunicació i de resolució de problemes. També les relatives a l’agrupament de l’alumnat, propiciant petits grups heterogenis.

Les mesures i suports addicionals canalitzen, de manera flexible, puntual i focalitzada la resposta educativa adient a determinats aspectes de l’aprenentatge que poden condicionar futures adquisicions. A partir de la detecció de les necessitats dels alumnes per part del tutor o tutora o equip interdisciplinari, i en coordinació amb la Comissió d’Atenció a la Diversitat, el centre determina les mesures que es portaran a terme.

Tots els docents del centre, orientats per professionals especialistes en psicologia, educació especial, audició i llenguatge, fisioteràpia…, tenen la responsabilitat de proporcionar les mesures i els suports addicionals que els alumnes necessitin. Aquests professionals col·laboren en l’avaluació funcional de les necessitats de suport educatiu dels alumnes, en la planificació d’estratègies eficaces, en la provisió de suport per optimitzar la gestió i el funcionament d’aula, en la proposta d’adaptacions metodològiques personalitzades i en el treball amb famílies. Així mateix, participen en la seva implementació.

Són exemples de mesures addicionals:

• El suport escolar personalitzat (SEP)
• El programa intensiu de millora (PIM)
• Els programes de diversificació curricular (PDC)
• L’aula d’acollida
• El suport lingüístic i social
• Les aules hospitalàries
• L’atenció domiciliària

Les mesures i suports intensius són específics per als alumnes amb necessitats educatives especials, estan adaptats a la seva singularitat i permeten ajustar la resposta educativa de forma extensa, amb una freqüència regular i, normalment, sense límit temporal.

Normalment les mesures i els suports són implementats pel docents especialistes en educació especial o pedagogia terapèutica en col·laboració amb personal educador i auxiliar d’educació especial. També són necessàries en algun moment intervencions d’àmbit terapèutic, com el servei de psicologia o logopèdia. Per a persones amb problemàtiques de caire motriu és necessària la intervenció del fisioterapeuta, inclús personal sanitari.

Entre les mesures i els suports intensius es consideren: les unitats de suport a l’educació especial (USEE), en l’actualitat reconvertides en Suport Intensiu a l’Educació Inclusiva (SIEI); unitat d’audició i llenguatge (UAL), equivalent a l’aula de logopèdia; unitats d’escolarització compartida (UEC); aules integrals de suport (AIS/UME/UTE); els centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR), i els centres d’educació especial (CEE). Vegeu la figura.

Font: Departament d'Ensenyament.

El pla individual (PI) ha d’incloure les mesures i els suports adreçats a l’alumne referents als àmbits, les àrees o matèries que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques, i els criteris d’avaluació que se li han assignat, superiors o inferiors als que corresponen al nivell en què està escolaritzat, i qualsevol altra decisió de l’equip docent quant a la resposta educativa.

Els elements del pla de suport individualitzat són els següents:

• Dades personals
• Dades escolars
• Breu justificació del PI
• Proposta educativa: el punt de partida per a la proposta educativa que ha de quedar detallada al PI és la programació d’aula (formada per les unitats didàctiques o projectes) del grup on es troba inclòs l’alumne. Segons aquesta programació, s’adaptaran els criteris d’avaluació dels àmbits o àrees que pertoquin.
• Avaluació: criteris d’avaluació
• Temporització
• Mesures i suports
• Conformitat del pla de suport individualitzat
• Seguiment del PI

El Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) són dotacions extraordinàries de professionals que s’incorporen a les plantilles d’escoles i instituts com a recursos intensius i conjunturals per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessitin. És un recurs per al centre, que se suma als suports universals i addicionals per a la inclusió.

L’objectiu és afavorir l’autonomia i l’equilibri personal i el desenvolupament d’habilitats socials dels alumnes. Les adaptacions realitzades, que es materialitzen en forma de mesures i suports addicionals i/o intensius, han de recollir-se en el seu pla individual. L’equip docent, juntament amb la comissió d’atenció a la diversitat del centre (CAD), i segons les directrius de l’informe de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP), establirà els criteris per a l’atenció i avaluació d’aquest alumnat.

Al pla individual de cada alumne s’hi contempla i prioritza l’assoliment d’objectius específics en relació amb les habilitats adaptatives en matèria d’autonomia, iniciativa personal, comunicació, aprendre a aprendre i viure en comunitat. La metodologia ha de ser flexible, per adaptar-nos als ritmes i característiques de l’alumne.

El centre d’educació especial és aquell que s’adreça a alumnes amb NEE associades a discapacitats severes o profundes que, de manera excepcional o a petició de la família, no s’ajusten a l’escolarització en un centre ordinari.

Els centres educatius d’educació especial, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de l’alumnat i per reduir les barreres per a l’aprenentatge i per a la participació, han de disposar de personal docent i de personal de suport tècnic, però també de professionals especialistes de l’àmbit de la comunicació i el llenguatge, de la psicologia, la fisioteràpia o, fins i tot, de la salut. Els recursos humans estan formats per tot l’equip que intervé en el procés educatiu de l’alumnat. Aquesta configuració pluridisciplinària adquireix la seva màxima expressió amb alumnes NESE i principalment als centres d’educació especial, on s’haurà de conferir una atenció integral que respongui a les necessitats biopsicosocials de l’alumnat que atenen.

Per tal de realitzar una tasca eficient i eficaç, és imprescindible definir les funcions de cadascun dels implicats i que hi hagi una bona coordinació i harmonització entre ells, per tal de ser efectius, generar sinergies i treballar de manera cohesionada.

Molts dels alumnes amb NEE també presenten trastorns mentals i de la personalitat, com per exemple comportaments amb trets psicòtics, neuròtics o obsessius. Són aspectes que dificulten les seves possibilitats de comprensió i d’adaptació a l’entorn.

El servei de psicologia ha de donar suport a l’alumnat que requereix atenció psicoterapèutica sistemàtica o específica davant situacions de crisi, i fer-ne el seguiment i valoració. El perfil professional correspon a la llicenciatura de psicologia o psicopedagogia, i les seves funcions són:

• Confecció d’historials clínics evolutius dels alumnes.
• Atenció psicològica i tractament psicoterapèutic mitjançant sessions individuals.
• Valoració mitjançant l’aplicació de proves.
• Sessions de dinàmica de grup.
• Entrevistes amb les famílies (orientació i assessorament).
• Entrevistes amb els professionals que intervenen en el procés educatiu de l’alumnat (orientació, assessorament i intercanvi d’informació).
• Entrevistes i/o contactes amb diferents serveis públics o privats d’àmbit extraescolar (hospitals, serveis socials, altres entitats assistencials…).
• Preparació i presentació de sessions clíniques.
• Confecció d’informes psicològics.
• Elaboració de la memòria del servei.

El psicòleg o psicòloga ha d’establir, juntament amb el personal docent i altre personal de suport, l’horari d’atenció individual i grupal de l’alumnat del centre.

Per a la majoria de l’alumnat NESE, la dificultat en la comunicació suposa una barrera en l’aprenentatge. El mestre especialista en audició i llenguatge treballa tant individualment com en petit grup per millorar l’expressió i la comprensió verbal i comunicativa de l’alumnat. La seva funció se centra a dissenyar i implementar estratègies i metodologies per fomentar i potenciar la seva capacitat i interacció comunicativa, que pot ser a través de l’estimulació de l’expressió o mitjançant sistemes augmentatius i alternatius de comunicació.

El o la logopeda del centre ha de dur a terme les tasques següents:

• Entrevistes amb les famílies.
• Atenció individual i/o en petits grups a alumnes que necessiten suport pel que fa al llenguatge.
• Intercanvi d’informació amb els mestres i col·laboració en l’elaboració de material de comunicació alternativa a l’aula (plafons generals i/o monogràfics, programes informàtics…)
• Elaboració de plafons de comunicació per als espais comuns de l’escola (menjador, WC…) així com d’altres d’ús individual dels alumnes.
• Confecció d’informes.
• Elaboració de la memòria del servei.

El o la logopeda haurà d’establir l’horari d’atenció amb el personal docent i altre personal de suport i l’horari d’atenció individual i grupal de l’alumnat del centre.

Els fisioterapeutes fan la valoració (a partir d’un informe i diagnòstic mèdic) i el tractament (recuperació i adaptació) per millorar la mobilitat dels infants amb dificultats motrius. El perfil professional correspon a graduats en Fisioteràpia. Les seves funcions són:

• Disseny i preparació de les sessions de fisioteràpia.
• Coordinació amb la família, els docents, els serveis mèdics i els centres d’ortopèdia per a l’adquisició i/o adequació dels materials i/o elements que facilitin la seva mobilitat o correcció postural.
• Atenció individual als alumnes dictaminats amb NESE derivades de discapacitats motrius.
• Sempre que l’organització del servei ho permeti, s’oferirà atenció i assessorament a altres alumnes que presenten dificultats motrius no específicament diagnosticades com a tals.
• Assessorament al personal docent.
• Coordinació amb les tutories i amb l’equip directiu de les adaptacions que siguin necessàries per al control postural correcte dels alumnes amb discapacitat motriu.
• Confecció del pla de treball, dels informes i de la memòria del servei desenvolupat.

Alguns alumnes amb NESE presenten una salut fràgil, la qual cosa els impedeix seguir i participar d’una manera adient de les aules convencionals. Per tant, necessiten unitats específiques que els proporcionin un espai segur i que s’acomodi a les seves necessitats de salut. El servei d’infermeria el poden desenvolupar professionals de l’àmbit de la salut, principalment graduats en Infermeria. Les seves funcions se centren a oferir un espai sanitari i una atenció medicalitzada i individual a l’alumnat que ho requereixi. Així i tot, no és habitual la figura del personal d’infermeria a les escoles d’educació especial.

Les seves tasques són:

• Atenció i cura dels alumnes amb salut fràgil
• Assistència sanitària als alumnes de la seva unitat
• Aplicació de tractaments farmacològics, terapèutics, assistencials
• Seguiment de l’alumnat
• Reunions i comunicació amb serveis mèdics dels alumnes atesos
• Ajuda en la ingesta
• Canvis posturals

Els recursos humans els conformen tot l’equip que intervé en el procés educatiu de l’alumnat. Per tal de donar resposta a les peculiaritats de tot l’alumnat i oferir una atenció integral, els equips docents es configuraran amb diferents professionals. Aquests professionals són els tutors d’aula, el personal de suport tècnic, però també professionals especialistes de l’àmbit de la comunicació i el llenguatge, de la psicologia, la fisioteràpia o, fins i tot, de la salut. Per tal de fer una tasca eficient i eficaç serà imprescindible definir les funcions de cadascun dels implicats i una bona coordinació i harmonització entre ells per tal de ser efectius, generar sinergies i treballar de manera cohesionada.

Els tutors poden ser mestres d’educació primària amb o sense l’especialitat en educació especial; a secundària pot ser un/a professor/a de pedagogia, pedagogia terapèutica o psicopedagogia. És el professional de referència dels alumnes que componen el seu grup aula i la seva intervenció es concreta en:

• Atenció als membres del grup i seguiment del seu procés individual.
• Atenció al grup com a tal, fomentant la integració i la interacció positiva entre els alumnes que l’integren.
• Elaboració de la programació anual d’aula.
• Elaboració de les adaptacions individuals que calguin, en col·laboració amb altres professionals implicats, en funció de la diversitat dels seus alumnes, mitjançant la confecció de l’adaptació curricular individualitzada (ACI) corresponent, quan el currículum dissenyat per al grup no sigui suficient.
• Elaboració de plans individuals dels alumnes matriculats al centre i que segueixen la modalitat d’escolarització compartida amb un centre ordinari.
• Assistència a les reunions de coordinació amb la resta de professionals que intervenen amb l’alumnat per tal de poder aconseguir una intervenció coherent i efectiva des dels diferents àmbits educatiu i/o d’atenció terapèutica: tutors, logopedes, fisioterapeutes, psicòlegs, professionals de l’escola compartida…
• Col·laboració en la revisió periòdica del projecte educatiu del centre i en el desplegament curricular del projecte, aportant idees i coneixements professionals per enriquir-lo i millorar-lo.
• Participar activament en el procés d’avaluació dels seus alumnes.
• Confeccionar informes dels alumnes.
• Elaborar les memòries dels àmbits on són responsables (aula, taller…)
• Mantenir contacte directe amb els pares de forma periòdica per tal de fer un seguiment acurat de l’alumne i orientar-los en tots aquells aspectes que siguin necessaris (aprenentatges, pautes, activitats extraescolars, alternatives ocupacionals i formatives posteriors a l’escolaritat…).
• Participació i col·laboració en totes les activitats que es desenvolupen a l’aula i en el conjunt de l’escola.

L’educador/a d’educació especial ofereix suport personal d’atenció directa a l’alumnat en coordinació amb l’equip docent i complementant l’acció educativa amb alumnes amb NESE. Les seves funcions es corresponen amb el perfil professional de tècnic/a superior d’integració social. Segons els documents per a l’organització i la gestió dels centres, personal d’administració i serveis professionals d’atenció educativa, per al curs 2019-2020 publicats pel Departament d’Ensenyament, correspon al personal laboral de la categoria professional educador o educadora d’educació especial en centres públics:

• Donar suport als alumnes amb necessitats educatives especials perquè puguin participar en les activitats del centre educatiu, i també aplicar programes de treball preparats pel tutor o especialistes i participar en l’elaboració i aplicació de tasques específiques relacionades amb l’autonomia personal, l’adquisició d’hàbits d’higiene, les habilitats socials, la mobilitat i els desplaçaments, l’estimulació sensorial, les habilitats de la vida, la transició a la vida adulta i preparació per al món laboral, l’escolaritat compartida en centres ordinaris i centres d’educació especial…
• Participar en el projecte educatiu del centre.
• Conèixer els objectius i continguts dels programes per poder adequar de la millor manera possible la seva tasca de col·laboració amb els mestres tutors i els especialistes.
• Proporcionar als mestres tutors i als especialistes elements d’informació sobre l’actuació dels alumnes a fi d’adaptar i millorar-ne el procés d’aprenentatge.

S’ha de garantir la participació dels educadors d’educació especial en les reunions que permetin la coordinació amb els equips docents del centre i, quan escaigui, amb els altres serveis (EAP, CDIAP, CSMIJ…) A les escoles de primària i als centres d’educació especial es prioritzen les reunions amb el tutor o tutora i les reunions de cicle i de nivell. Als instituts, aquests professionals han de participar en les reunions amb el tutor o tutora i en les reunions de nivell corresponent dels alumnes que atenen, i també en les reunions específiques de centre en relació amb l’atenció a la diversitat, si escau. Quan es consideri necessari, aquests professionals poden participar en les entrevistes amb les famílies, sempre amb la presència de la tutora o del tutor.

A més, han de participar en les activitats de formació que tenen relació amb les seves funcions.

Correspon al director o directora del centre, un cop escoltats els implicats i en funció del pla de treball, jornada i horari de treball, determinar la distribució horària d’aquests professionals. El pla de treball dels educadors d’educació especial ha de formar part de la programació general anual del centres.

Les funcions principals del personal auxiliar d’educació especial seran les relatives al suport de necessitats bàsiques i funcionals de l’alumnat amb NESE i que es corresponen a les activitats bàsiques de la vida diària. El seu perfil professional es correspon a la figura del vetllador o vetlladora, compatibles amb el títol de tècnic/a en atenció a persones en situació de dependència.

Les seves funcions són les següents:

• Ajudar els alumnes amb necessitats educatives especials en els desplaçaments per l’aula i pel centre en general, i fora del centre, si cal, amb el seu mitjà de mobilitat (cadira de rodes, caminadors, crosses…)
• Ajudar els alumnes en aspectes de l’autonomia personal (higiene, alimentació…) per garantir que puguin participar en totes les activitats.
• Fer els tractaments específics dels alumnes en el centre educatiu.

S’ha de garantir la participació dels auxiliars d’educació especial en les reunions que permetin la coordinació amb els equips docents; han de participar en les activitats de formació que tenen relació amb les seves funcions. Quan es consideri necessari, poden participar en les entrevistes amb les famílies, sempre amb la presència del tutor o tutora.

El personal laboral de la categoria professional d’integrador o integradora social col·labora en el desenvolupament d’habilitats socials i d’autonomia personal d’alumnes que es troben en situació de risc, intervenint directament amb joves o infants, les famílies i els agents socials de l’entorn.

Aquesta figura pren més pes en l’àmbit de l’educació secundària i les seves tasques són:

• Desenvolupar habilitats d’autonomia personal i social en alumnes en situació de risc.
• Participar en la planificació i el desenvolupament d’activitats d’integració social.
• Afavorir relacions positives dels alumnes amb l’entorn.
• Col·laborar en la resolució de conflictes.
• Intervenir en casos d’absentisme escolar.
• Acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars.
• Donar suport a les famílies en el procés d’integració social dels joves i infants.
• Col·laborar en l’organització d’activitats de dinamització de l’ús del temps lliure i de sensibilització social.

Els integradors socials han de coordinar les seves actuacions amb els altres professionals que intervenen en l’atenció d’aquests alumnes. Cada centre ha de definir els marcs per a aquesta coordinació i les pautes d’intervenció amb el tutor o tutora de l’alumne o alumna.

El pla de treball dels integradors socials i la valoració dels resultats han de formar part, respectivament, de la programació general i de la memòria anual del centre. També han de participar en les activitats de formació que tenen relació amb les seves funcions.

En la taula s’indiquen els professionals especialitzats previstos en els centres educatius per a l’escola inclusiva: