El coneixement de la part interna de la Terra presenta una dificultat fonamental: el radi de la Terra és d'uns 6370 km, i les perforacions més profundes que s'han pogut fer han assolit uns 12 -13 km com a màxim, el sondeig més profund fet fins ara, a la península de Kola, a Rússia, assoleix gairebé 13 km, i això només en alguns punts de la superfície terrestre i per tant poc significatius per a un coneixement general. L'observació directa, doncs, és un mètode que no pot ajudar gaire a conèixer l'estructura interna de la Terra. Ha estat l'estudi de les dades físiques i matemàtiques obtingudes amb instruments de mesura de gran precisió, és a dir, l'ús de mètodes indirectes, el que ha permès elaborar un model teòric de la composició i l'estructura interna de la Terra.

S'anomenen mètodes geològics directes aquells que es basen en l'observació dels materials accessibles i que permeten deduir alguna cosa sobre l'estructura geològica del terreny i dels materials que la formen..

Aquests mètodes només són aplicables a l'estudi de la superfície terrestre o dels materials situats a uns quants kilòmetres de profunditat. Els que més dades proporcionen són aquests:

• L'estudi de les roques que es troben a la superície, ja que l'erosió deixa al descobert roques generades a gran profunditat.s. Això pot ajudar a entendre la disposició dels materials que es troben a poca fondària.

	El Gran Canó és una vistosa i escarpada gola excavada pel Riu Colorado al nord d'Arizona, Estats Units. El Canyó està considerat com una de les meravelles naturals del món i està situat en la seva major part dins del Parc Nacional del Gran Canó (un dels primers Parcs Naturals dels Estats Units). És molt profund, en alguns llocs supera el quilòmetre i mig de profunditat, amb 446 quilòmetres de longitud talla l'altiplà del Colorado traient a la llum estrats paleozoics, materials amb una edat entre 542 milions d'anys i uns 251 milions d'anys. El riu es permet estudiar els materials fins a una profunditat de 1.500 km.
		Vista del Gran Canó (Bright Angel Trail)

• L'estudi dels magmes que arriben a la superfície. Els magmes procedents de les erupcions volcàniques proporcionen dades relatives als materials que hi ha a profunditats moderades (unes desenes de kilòmetres).

	El volcà del Croscat és el més jove de la zona volcànica i va tenir dues erupcions ; la primera i més important fa 17.000 anys, i la segona fa 11.500 anys. És un volcà de tipus estrombolià, els quals es caracteritzen per l'emissió de laves fluïdes i l'expulsió moderadament violenta de fragments de magma, que reben el nom de piroclastos. En el cas del Croscat, aquests fragments van cobrir una superfície de 20 km2 i es van acumular fins a formar un con de 160 m d'alçària. El cràter, té forma de ferradura i fa uns 600 m de llargada per 350 m d'amplada màximes. Desde el mirador (placeta), podem observar com és el volcà per dins. Les extraccions de gredes (lapilli) que ha sofert durant molts anys han obert el tall que veiem, de més de 100 m d'alçària i 500 m de longitud. Són les anomenades grederes. Els colors originals són els més foscos (negre i gris) i poteriorment adopten les tonalitats vermelloses i ataronjades a causa de les reaccions d'oxidació.

• Les perforacions o sondatges. És evident que la millor manera de saber quines roques hi ha a l'interior de la Terra és fer un sondeig. Un sondeig és un forat de la Terra fet amb una perforadora de matèria molt dura que desgasta la roca girant contra ella i esmicolant-la. La perforadora gira i colpeja mitjançant la força d'un motor elèctric, el qual està connectat per una sèrie de tubs que s'empalmen enroscant-se. De totes maneres, en un gran sondeig, a partir dels vuit quilòmetres de profunditat es multipliquen els problemes tècnics.
  El sondeig més profund del món fins a l'any 1987 s'estava fent al nord de la Unió Soviètica ( avui, Rússia) a la Península de Kola i s'havia iniciat al 1970; la seva profunditat, el 1985, havia arribat a atènyer 12 quilòmetres dels 15 previstos. Val a dir, però, que l'anterior fondària màxima no s'aconseguí arribar-hi per problemes tècnics i econòmics de l'ex-unió de repúbliques soviètiques. Els principals problemes tècnics van ser: les elevades pressions I temperatures que feien inútils els instruments electrònics; el pes de la perforadora I el seu fregament amb les parets que obligava a utilitzar motors gegantins, i els enderrocs del sondeig que dificultaven la presa de mostres. En el "superpou" de Kola es van determinar les següents temperatures: 30ºC a 3 km de profunditat; 180ºC a 10 km i 230ºC als 12 km de fondària.
  Per una altre banda, en un sondeig que es va fer a l'illa de Gran Canària (Illes Canàries) es va mesurar la temperatura de roques a diferents profunditats; els resultats obtinguts van ser els següents
  

  	Fondaria km	Temperatura oC
  	0	21,7
  	50	23,6
  	100	25,0
  	150	26,8
  	200	28,6
  	250	30,1
  	300	31,6
  	350	33,2
  	400	35,0
  	450	36,8

  
  
• A les mines molt profundes; per exemple, als pous d'or de Sud-àfrica podem estudiar les roques fins a una profunditat d'uns 2500 km..

 

EFE JOHANNESBURG .
Rescatats la meitat dels 3.200 miners atrapats en una mina d'or de Sud-àfrica

La meitat dels 3.200 miners que van quedar atrapats ahir en un jaciment d'or situat al sud-oest de Johannesburg (Sud-àfrica) ja han estat rescatats i segueixen les tasques per treure la resta, segons ha informat la companyia Harmony que explota la mina. Harmony és la sisena empresa productora d'or del món. Tots els miners es troben en bon estat de salut, famolencs i assedegats, però sense ferides, segons han informat fonts de l'empresa a l'emissora local SAfm des del lloc on es porten a terme les operacions de rescat, a prop de la població de Carletonville. Els treballadors van quedar aïllats ahir a partir de les deu del matí (mateixa hora a Espanya) quan una columna es va ensorrar en el forat de l'ascensor principal i va tallar el subministrament elèctric del sistema habitual de transport dels miners cap a la superfície. El primer grup, de 75 persones, va ser tret utilitzant un muntacàrregues auxiliar, segons ha informat la portaveu d'Harmony Amelia Soares. "Serà un procés molt llarg i estarem treballant les 24 hores", va afegir Soares en declaracions a l'agència local Sapa. Bones condicions per al salvament Els 1.550 treballadors rescatats fins ara es trobava en bones condicions, segons fonts de l'empresa i sindicals. Van passar un dia a les galeries sense tenir gaire informació sobre les operacions de rescat, segons SAfm. Els equips de rescat esperen treure tots els miners a última hora d'aquesta tarda, un dia i mig després que quedessin atrapats en el jaciment. Els equips paramèdics han estat enviats al lloc on hi ha la resta dels treballadors per revisar les condicions en què es troben, a uns 2.200 metres de profunditat. Harmony està accelerant el rescat per mitjà d'un muntacàrregues de mineral que pot portar a la superfície centenars de miners per hora, i l'empresa ha informat que hi ha sortides cap a una altra mina d'or adjacent operada per la firma Anglogold. Representants sindicals s'han queixat que la mina feia molt temps que no rebia manteniment i que no hi havia sortides d'emergència per poder evacuar els miners en cas d'urgència. Aquesta opinió és compartida per la ministra de Mines i Energia, Buyelwa Patience Sonjica. "Estem preocupats pel manteniment i es farà una investigació", ha afegit la ministra en declaracions a l'emissora SAfm.

El Periódico