Els mètodes d'estudi per coneixer les diferents característiques d'aquests embocalls és específic per cadascun d'ells, ja que podem accedir directament als materials de l'atmosfera o de la hidrosfera però no de l'escorça terrestre. La composició d'aquests darrers materials l'hem d'interpretar en funció de les dades obtingudes indirectament.

L'atmosfera està unida a la Terra per l'atracció gravitatòria.

El 97% de l'atmosfera es concentra en els 29 primers quilometres a partir del nivell del mar.

Es pot distribuir l'atmosfera en zones o capes segons diferents criteris:

• per la seva composició
• per la seva temperatura
• per la seva densitat

El més habitual és basar-se en les variacions de temperatura que s'experimenten a mida que augmenta l'alçada respecte el nivell del mar. A la Figura s'observa aquesta distribució de la temperatura (línia vermella) així com les quatre grans zones a diferenciar:

• Troposfera. És la capa inferior, arriba a una alçada mitja de 12 km (7 km en els pols i 16 km en els tròpics) i hi trobem, juntament amb l'aire, pols, fum i vapor d'aigua, entre d'altres components. És un s'hi produeixen els fenòmens meteorològics.

Segons la composició de l'aire es distingeixen les següents capes:

• Homosfera. És la capa que presenta una composició constant de l'aire. Arriba fins els 80 km d'altura. La seva composició és: 78,1% de nitrogen (N₂),20,9% d'oxigen (O₂), 0,93% d'argó (A), 0,035% de diòxid de carboni (CO₂) i 0,035% de neó, heli i altres gasos.
  A les capes baixes pot contenir altres constituents com pols, productes de la combustió de motors, pol·len i altres substaàncies
  A una altura d'uns 24 km conté una capa prima d'ozó, que impedeix la penetració de les radiacions ultraviolades del sol, que resultarien molt perjudicials per als éssers vius.
• Heterosfera. S'estén des dels 80 km d'altitud fins al límit exterior de l'atmosfera. No té una composició de gasos homogènia i la densitat de l'aire és molt petita. En l'heterosfera hi ha diferents capes, cada una d'elles caracteritzada pel predomini d'un determinat gas.
  

  Capa de H	3.500 a 10.000 km
  Capa de He	1.100 a 3.500 km
  Capa de O	200 a 1.100 km
  Capa de N2	80 a 200 km

  
  Els àtoms que hi resten es troben en forma d'ions i per això es parla d'ionosfera.

La hidrosfera està constituïda per les masses d'aigua dels mars i oceans i per les aigües continentals

Quan la Terra es va configurar no hi havia ni mars ni oceans; es van formar quan la Terra es va refredar, el vapor d'aigua de l'atmosfera primitiva es va condensar i va caure en forma de pluja torrencial.

Els mars primitius eren més càlids que els actuals i no tan salats, ja que les sals minerals procedeixen d'erupcions volcàniques i de les aportacions dels rius des dels continents. Les aigües continentals estan acumulades als mars interiors, llacs, rius, torrents i dipòsits subterranis.

La temperatura de la superfície terrestre permet que l'aigua pugui existir en els tres estats:

• gas
• líquid
• sòlid

Segons la seva situació geogràfica parlem d'aigua oceànica, de glaceres o aigües sòlides continentals (sòlid), d'aigües continentals (líquid) i de vapor d'aigua a l'atmosfera (gas).

Les aigües oceàniques omplen les conques oceàniques i marines. Són les més importants pel que fa a volum.
Les aigües sòlides continentals es troben majoritàriament en els dos casquests polars, l'Àrtic i l'Antàrtic.
Sota el nom d'aigües continentals englobem tant les que es troben a la superfície dels continents com les que hi circulen subterràniament.
Les aigües subterrànies ocupen els porus de les roques i són una reserva molt important d'aigua potable en moltes zones. Les aigües superficials constitueixen els llacs d'aigua dolça i els rius, torrents i rieres. El vapor d'aigua de l'atmosfera representa un volum molt petit d'aigua que forma els núvols, les boires, etc.

Una de les funcions de l'atmosfera és la regulació de la temperatura en absorbir durant el dia part de les radiacions solars i retenir a la nit part de la calor que desprèn la Terra.

L'atmosfera actua com a filtre de les radiacions ultraviolades procedents del Sol, molt perilloses per als éssers vius, ja que són consumides a la zona de la ionosfera.

Constitueix la principal reserva d'oxigen i de diòxid de carboni, imprescindible per a la respiració dels éssers vius i per a la fotosíntesi dels vegetals, respectivament.

Ajuda a la transmissió d'ones de ràdio i de televisió ja que algu¬nes capes, com la ionosfera, actuen com a miralls que reflecteixen les ones i n'afavoreixen la tninsmissió.

Tipus d'aigües		% del total
Oceàniques		97´1
Continentals	Sòlides	1´7
	Subterrànies	1´2
	Superficials	0´01
Atmosfèriques		0´001
Biològuiques		0´0001

Segons la quantitat de sals presents en dissolució en l'aigua considerem dos grans tipus: les aigües salades i les aigües dolces.

Les aigües salades, integrants de les aigües oceàniques, contenen per terme mitjà de 35 a 40 grams de sals per litre, la resta de les aigües no oceàniques (les aigües dolces) contenen les mateixes sals però en concentracions molt baixes, inferiors a 2 grams per litre. Les sals de les aigües salades i de les dolces es troben en forma d'ions com el clorur, el sodi, el magnesi, el calci, el potassi, el sul¬fat, el bicarbonat, etc.

Quan el sol brilla per damunt el mar, la temperatura de la superfície puja. L'aigua s'evapora, l'aire càlid i humit s'eleva, viatja amb els vents i es refreda novament. Alhora, el vapor d'aigua es condensa i forma núvols. L'aire reescalfat pot absorbir novament l'aigua de la part exterior dels núvols, de forma que mantinguin l'equilibri per força temps. Només quan la mida i el pes de les gotes haurà augmentat es produirà la pluja, calamarsa o neu. Cal tenir clar que es tracta del major procés de destil·lació i, alhora, la major planta depuradora d'aigües del món.

La part proporcional més important d'aigua torna a caure al mar i només una dècima part ho fa damunt la terra. Una part d'aquesta aigua mulla la terra i la recullen les plantes fins que s'evapora. L'altra part penetra dins les capes més profundes del sòl, s'hi escola i renova l'aigua subterrània. La resta, la recullen els rius per on segueix cap a avall fins a tornar al mar.

• L'aigua és indispensable per al desenvolupament de la vida dels organismes. En els processos geològics, l'aigua té un paper essencial i es pot considerar un dels principals agents en la formació de les roques sedimentàries.
• Per a les activitats humanes l'aigua dolça és imprescindible. N'utilitzem grans quantitats per a usos domèstics, agrícoles i industrials.

L'aigua és considerada com un recurs renovable de la Terra, perquè, si bé en alguns processos li fem perdre alguna de les característiques, a escala planetària la seva quantitat global pràcticament no varia i en el context general del cicle de l'aigua torna a recuperar-se. Cal, però, tenir present que les activitats humanes contaminen l'aigua amb una intensitat i una velocitat més grans que les possibilitats de depuració naturals, per la qual cosa cada vegada són més necessàries les depuradores.